Taula de continguts
16 les relacions: Energia potencial, Equació de Schrödinger, Física clàssica, Funció de Bessel, Funció sinc, Mecànica quàntica, Nanòmetre, Nombre complex, Ortoedre, Partícula lliure, Postulats de la mecànica quàntica, Principi d'incertesa de Heisenberg, Quàntum, Sistema de coordenades cartesianes, Sistema de coordenades esfèriques, Transformada de Fourier.
Energia potencial
En física, l'energia potencial és l'energia que un objecte posseeix a causa de la seva posició en un camp de forces o que un sistema té a causa de la configuració de les seves parts.
Veure Partícula en una caixa і Energia potencial
Equació de Schrödinger
Equació general de Schrödinger. En física, especialment en mecànica quàntica, lequació de Schrödinger és una equació que descriu com canvia al llarg del temps l'estat quàntic d'un sistema físic.
Veure Partícula en una caixa і Equació de Schrödinger
Física clàssica
Dinamòmetre El terme física clàssica s'acostuma a utilitzar en la història de la física i en els manuals de física general per a agrupar les teories de la física des de Newton fins a principis del, fins al sorgiment de la relativitat general i la mecànica quàntica, teories que iniciarien la física moderna.
Veure Partícula en una caixa і Física clàssica
Funció de Bessel
La part radial dels modes de vibració d'un tambor circular segueixen la funció de Bessel. Les funcions de Bessel són les solucions canòniques y(x) de l'equació diferencial de Bessel: que tenen com a punt singular regular x.
Veure Partícula en una caixa і Funció de Bessel
Funció sinc
En matemàtica, la funció sinc o sinus cardinal, denotada per \mathrm(x) \,, té dues definicions, la normalitzada i la desnormalitzada que es defineixen de la següent manera.
Veure Partícula en una caixa і Funció sinc
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Veure Partícula en una caixa і Mecànica quàntica
Nanòmetre
Un nanòmetre (símbol nm) equival a 10-9 metres.
Veure Partícula en una caixa і Nanòmetre
Nombre complex
Figura 1: Un nombre complex z.
Veure Partícula en una caixa і Nombre complex
Ortoedre
Un ortoedre Un ortoedre és un paral·lelepípede ortogonal, és a dir, que les seves cares formen entre si angles díedres rectes.
Veure Partícula en una caixa і Ortoedre
Partícula lliure
Fig.1. Interpretació quàntica de la partícula lliure Partícula lliure, en física, és una partícula puntual que no està exposada a forces externes.
Veure Partícula en una caixa і Partícula lliure
Postulats de la mecànica quàntica
La formulació matemàtica rigorosa de la mecànica quàntica va ser desenvolupada per Paul Adrien Maurice Dirac i John von Neumann.
Veure Partícula en una caixa і Postulats de la mecànica quàntica
Principi d'incertesa de Heisenberg
Gràfic del principi d'incertesa de Heisenberg El principi d'incertesa de Heisenberg o, més correctament, principi d'indeterminació de Heisenberg postula que no es pot saber, alhora i amb total precisió, el valor de certs objectes observables, com per exemple la posició i el moment d'una partícula.
Veure Partícula en una caixa і Principi d'incertesa de Heisenberg
Quàntum
En física, el terme quàntum (en plural, quanta) s'utilitza per a referir-se a una unitat elemental i indivisible.
Veure Partícula en una caixa і Quàntum
Sistema de coordenades cartesianes
Fig. 1 – Sistema de coordenades cartesianes. S'han assenyalat quatre punts: (2,3) en verd, (-3,1) en vermell, (-1.5,-2.5) en blau i (0,0), l'origen, en morat. Fig. 2 – Sistema de coordenades cartesianes amb la circumferència de radi 2 centrada a l'origen dibuixada en vermell.
Veure Partícula en una caixa і Sistema de coordenades cartesianes
Sistema de coordenades esfèriques
Un punt traçat fent servir un sistema de coordenades esfèriques En matemàtiques, el sistema de coordenades esfèriques és un sistema de coordenades que es fa servir per a determinar unívocament cada punt de l'espai de tres dimensions assignant-l'hi tres nombres reals anomenats coordenades: la distància radial entre el punt i un origen fixat, l'angle zenital que es mesura des del semieix positiu z fins a la recta que passa per l'origen i el punt, i l'angle azimutal que es mesura entre el semieix positiu x i la projecció ortogonal al pla x-y d'aquesta mateixa recta.
Veure Partícula en una caixa і Sistema de coordenades esfèriques
Transformada de Fourier
La transformada de Fourier descompon una funció temporal (un senyal) en les freqüències que la constitueixen.
Veure Partícula en una caixa і Transformada de Fourier
També conegut com Pou de potencial infinit.