Taula de continguts
31 les relacions: Ampit, Arc de mig punt, Arc escarser, Arquitecte, Arrebossat (construcció), Barcelona, Bé cultural d'interès local, Capità general de Catalunya, Carles III d'Espanya, Carrer dels Banys Nous, Carreu, Casa Torres (Barcelona), Coberta (arquitectura), Comtat de Darnius, Dòric, Francisco Javier Castaños, Fris, Golfa, Guerra del Francès, Guillaume Philibert Duhesme, Institut Agrícola Català de Sant Isidre, Joan Soler i Faneca, Litigi, Llinda, Marquesat de la Lapilla, Motllura, Palau Bru, Pilastra, Ràfec, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Santa Maria del Pi.
Ampit
Els parapets flanquegen la coberta de la capella de King's College, Cambridge. Un ampit, parapet, muralleta o catxapit és l'extensió de la paret a la vora d'un sostre, terrassa, balcó, passarel·la o una altra estructura similar.
Veure Palau Fivaller і Ampit
Arc de mig punt
Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).
Veure Palau Fivaller і Arc de mig punt
Arc escarser
miniatura Larc escarser és un tipus d'arc de mig punt simètric que consisteix en un sector circular que té el centre per sota de la línia d'impostes.
Veure Palau Fivaller і Arc escarser
Arquitecte
Larquitecte és el professional que s'encarrega de projectar edificacions o espais urbans, i vetllar per l'adequat desenvolupament de la seva construcció.
Veure Palau Fivaller і Arquitecte
Arrebossat (construcció)
Arrebossant una façana. Larrebossat, alluïda, eixalbada, lliscada, allisada, referida, adreçada o el reparament és el revestiment exterior de parets i murs fet a base d'argamassa que s'aplica, en una o més capes, a un parament irregular o que s'hagi esquerdejat.
Veure Palau Fivaller і Arrebossat (construcció)
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Palau Fivaller і Barcelona
Bé cultural d'interès local
Un bé cultural d'interès local, abreujat (BCIL) és una categoria de protecció del patrimoni cultural català, atorgada a un bé, tant moble com immoble o immaterial que, tot i la seva importància, no compleix les condicions pròpies dels béns culturals d'interès nacional (BCIN).
Veure Palau Fivaller і Bé cultural d'interès local
Capità general de Catalunya
Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el '''Capità general''' que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia.
Veure Palau Fivaller і Capità general de Catalunya
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Veure Palau Fivaller і Carles III d'Espanya
Carrer dels Banys Nous
El carrer dels Banys Nous és una via urbana que forma part del circuit exterior de la Muralla romana de Barcelona entre els d'Avinyó i de la Palla.
Veure Palau Fivaller і Carrer dels Banys Nous
Carreu
Paret inca a Machu Picchu, construïda en maçoneria de carreus Un carreu, dit també mitjà, és una pedra tallada, comunament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc.
Veure Palau Fivaller і Carreu
Casa Torres (Barcelona)
La Casa Torres és un edifici situat als carrers del Pi i de Perot lo Lladre de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).
Veure Palau Fivaller і Casa Torres (Barcelona)
Coberta (arquitectura)
Teulades de L'Aïnsa des del campanar de l'església de santa Maria (Sobrarb) Edifici en construcció a Melbourne. La coberta és l'element constructiu que protegeix els edificis a la part superior, incloent-hi l'estructura que sustenta aquesta coberta.
Veure Palau Fivaller і Coberta (arquitectura)
Comtat de Darnius
El comtat de Darnius és un títol nobiliari concedit el 1692 al mestre de camp Miquel Joan de Taverner-Montornès i d'Ardena (mort el 1708), comte de les Illes (Vallespir) i cavaller de l'orde de Sant Joan.
Veure Palau Fivaller і Comtat de Darnius
Dòric
Estries o canaletes. 19. Estilòbata. L'estil dòric és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega, juntament amb el jònic i el corinti.
Veure Palau Fivaller і Dòric
Francisco Javier Castaños
Francisco Javier Castaños Aragorri Urioste y Olavide (Madrid; 22 d'abril de 1758 - ibídem, 24 de setembre de 1852) fou un militar espanyol durant les Guerres Revolucionàries Franceses i la Guerra del Francès.
Veure Palau Fivaller і Francisco Javier Castaños
Fris
En arquitectura clàssica s'anomena fris a l'element central de l'entaulament.
Veure Palau Fivaller і Fris
Golfa
Golfes restaurades de la casa Batlló. La golfa (usualment usat en plural, les golfes) és el nivell més alt de l'habitatge, un sostre fals situat directament sota la teulada, d'una casa de pagès.
Veure Palau Fivaller і Golfa
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Veure Palau Fivaller і Guerra del Francès
Guillaume Philibert Duhesme
Guillaume Philibert Duhesme (Bourgneuf, 7 de juliol de 1766 - Genappe, 20 de juny de 1815) fou un militar francès.
Veure Palau Fivaller і Guillaume Philibert Duhesme
Institut Agrícola Català de Sant Isidre
LInstitut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI) o Institut Agrícola és l'associació agrària més antiga d'Espanya i una de les més antigues d'Europa.
Veure Palau Fivaller і Institut Agrícola Català de Sant Isidre
Joan Soler i Faneca
fou un mestre de cases i arquitecte català.
Veure Palau Fivaller і Joan Soler i Faneca
Litigi
Un litigi (del llatí litigium) és un conflicte d'interessos qualificat i elevat a una autoritat jurisdiccional per un subjecte de dret amb una intenció o pretensió contra un altre que manifesta una resistència o que s'oposa al plantejament del primer, segons com ho suggereix Francesco Carnelutti.
Veure Palau Fivaller і Litigi
Llinda
Llinda de pedra a Stonehenge Una llinda és un element estructural horitzontal que descansa sobre dos muntants o rebranques.
Veure Palau Fivaller і Llinda
Marquesat de la Lapilla
El Marquesat de la Lapilla és un títol nobiliari espanyol creat el 22 de juny de 1643 pel rei Felip IV de Castella a favor de Pedro Rodríguez de Fonseca y Figueroa, II marquès d'Orellana, senyor de la casa de Fonseca, senyor del mayorazgo del dipòsit dels delmes (tercias) del bisbat de Badajoz i senyor de la Lapilla.
Veure Palau Fivaller і Marquesat de la Lapilla
Motllura
Motllura La motllura és un element decoratiu utilitzat en diverses obres artístiques, però, sobretot, en arquitectura.
Veure Palau Fivaller і Motllura
Palau Bru
El Palau Bru és un edifici situat al passeig de Colom i els carrers de Marquet i de la Mercè de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.
Veure Palau Fivaller і Palau Bru
Pilastra
XVIII de Església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Butsènit d'Urgell, a la Noguera. Una pilastra o anta és un element arquitectònic de l'arquitectura clàssica per donar l'aparença d'una columna de suport i articular una extensió de paret, amb una funció purament ornamental.
Veure Palau Fivaller і Pilastra
Ràfec
'''Ràfec''' amb una gàrgola de desguàs Un ràfec, volada o barbacana és la part d'una teulada que sobresurt respecte de la façana.
Veure Palau Fivaller і Ràfec
Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB) és una societat literària creada a Barcelona el 1729 per Segimon Comas i Vilar, Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada i altres intel·lectuals barcelonins, preocupats pel trasllat de la Universitat de Barcelona a Cervera, l'ensenyament del jovent i la divulgació de la història de Catalunya.
Veure Palau Fivaller і Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Santa Maria del Pi
L'església de Santa Maria del Pi, o simplement del Pi, és una basílica gòtica situada a la plaça del Pi de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Palau Fivaller і Santa Maria del Pi