Taula de continguts
38 les relacions: Achille Valenciennes, Carl von Linné, Carnivorisme, Dent canina, Escata, Espàrids, Família (biologia), Gènere (biologia), Georges Cuvier, Hermafrodita, Japó, Litoral, Marcus Elieser Bloch, Opercle (peixos), Osaka, Pagre, Pagre reial, Pagrus africanus, Pagrus auratus, Pagrus auriga, Pagrus major, París, Peixos, Perciformes, Teleostis, 1801, 1830, 1835, 1837, 1850, 1962, 1982, 1987, 1990, 1991, 1992, 1995, 1999.
Achille Valenciennes
Achille Valenciennes (París, 9 de agost del 1794 - París, 13 d'abril del 1865) fou un zoòleg francès.
Veure Pagrus і Achille Valenciennes
Carl von Linné
Escultura de ''C. Linneo'', a l'Herboristeria del Rei, a Barcelona. Carl Nilsson o Carl Linnaeus,El seu pare, Nils, tenia el patronímic «Ingemarsson».
Veure Pagrus і Carl von Linné
Carnivorisme
Els lleons són carnívors voraços: poden requerir fins a set quilograms de carn cada dia. Mamífers grans, com aquest búfal africà, formen una part important de la seva dieta. El carnivorisme és la forma d'alimentació en la qual un organisme s'alimenta majoritàriament de carn d'animals, que poden ser preses vives, en el cas dels depredadors, o mortes, en el dels carronyaires.
Veure Pagrus і Carnivorisme
Dent canina
En anatomia oral dels mamífers, les dents canines són unes dents punxegudes i relativament llargues.
Veure Pagrus і Dent canina
Escata
Escata. Les escates, o escames són petites plaques, imbricades o juxtaposades, que formen part de la pell d'animals vertebrats gnatostomats, per exemple certs peixos, rèptils i ocells.
Veure Pagrus і Escata
Espàrids
''Acanthopagrus latus'' ''Chrysophrys auratus'' Variada (''Diplodus vulgaris'') ''Pagrus major'' Orada (''Sparus aurata'') ''Stenotomus chrysops'' Oblada (''Oblada melanura'') Mabre (''Lithognathus mormyrus'') Salpa (''Sarpa salpa'') Càntera (''Spondyliosoma cantharus'') ''Diplodus sargus'' Victòria (Austràlia).) ''Pagellus bogaraveo'' ''Pterogymnus laniarius'' Déntol (''Dentex dentex'') fotografiat a Portofino (Itàlia).) ''Acanthopagrus australis'' fotografiat a Nova Gal·les del Sud (Austràlia).) ''Acanthopagrus bifasciatus'' ''Archosargus probatocephalus'' Pagre (''Pagrus pagrus'') Els espàrids (Sparidae) són una de les famílies de peixos més ben representades a la mar Catalana.
Veure Pagrus і Espàrids
Família (biologia)
La família és la unitat sistemàtica o taxonòmica situada entre l'ordre i el gènere.
Veure Pagrus і Família (biologia)
Gènere (biologia)
El gènere és una categoria taxonòmica entre la família i l'espècie, agrupa espècies amb un grau important de semblança.
Veure Pagrus і Gènere (biologia)
Georges Cuvier
Georges Cuvier, retratat per Mathieu-Ignace van Brée. Georges Léopold Chrétien Frédéric Dagobert, Baró de Cuvier (Montbéliard, 23 d'agost de 1769 - París, 13 de maig de 1832), fou un naturalista i paleontòleg francès.
Veure Pagrus і Georges Cuvier
Hermafrodita
Hermafrodit, el fill del déu grec Hermes i la deessa Afrodita, origen de la paraulta "hermafrodita". Un hermafrodita és un ésser viu que posseeix els dos sexes, el masculí i el femení al mateix temps.
Veure Pagrus і Hermafrodita
Japó
El Japó (en japonès 日本, Nihon o Nippon; oficialment 日本国, Nihon-koku o Nipon-koku o Estat del Japó) és un país insular de l'Àsia Oriental.
Veure Pagrus і Japó
Litoral
El litoral és la part del mar, llac o riu que està pròxima a la costa.
Veure Pagrus і Litoral
Marcus Elieser Bloch
Marcus Elieser Bloch (Ansbach, Baviera, Alemanya, 1723 - Karlsbad, República Txeca, 1799) va ser un metge i naturalista alemany.
Veure Pagrus і Marcus Elieser Bloch
Opercle (peixos)
aletes pectorals (per parells) Lopercle és una estructura dura que cobreix les brànquies dels peixos ossis per tal de protegir-les, Facultat de Biologia · UB i suposa la major part del costat del cap darrere de l'ull; en la majoria de peixos, la seva vora posterior sol delimitar la unió entre el cap i el cos.
Veure Pagrus і Opercle (peixos)
Osaka
La ciutat d'Osaka (大阪市) és la tercera ciutat més gran del Japó amb una població de 2,7 milions d'habitants, malgrat que en horari laboral només la supera Tòquio.
Veure Pagrus і Osaka
Pagre
El pagre, pargo (Tortosa, Castelló) o pagra <fem.> (Mallorca) i pàguera (Mallorca) (Pagrus pagrus) és un peix de l'ordre dels perciformes i de la família dels espàrids que és comestible però també rar.
Veure Pagrus і Pagre
Pagre reial
El pagre reial o la fusta (Pagrus caeruleostictus) és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes.
Veure Pagrus і Pagre reial
Pagrus africanus
El pagre roig o Pagrus africanus és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes.
Veure Pagrus і Pagrus africanus
Pagrus auratus
Pagrus auratus és una espècie de peix pertanyent a la família dels espàrids.
Veure Pagrus і Pagrus auratus
Pagrus auriga
El pagre de bandes (Pagrus auriga) és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes.
Veure Pagrus і Pagrus auriga
Pagrus major
Pagrus major és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes.
Veure Pagrus і Pagrus major
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Pagrus і París
Peixos
Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.
Veure Pagrus і Peixos
Perciformes
Els perciformes (Perciformes) són un ordre de peixos actinopterigis de la infraclasse dels teleostis que engloba a l'entorn d'un 40% de tots els peixos coneguts, i és l'ordre més nombrós de vertebrats.
Veure Pagrus і Perciformes
Teleostis
Els teleostis (Teleostei, gr. 'ossos complets') són una de les tres infraclasses de la classe dels actinopterigis, o peixos d'aletes radiades.
Veure Pagrus і Teleostis
1801
;Països Catalans.
Veure Pagrus і 1801
1830
;Països Catalans.
Veure Pagrus і 1830
1835
;Països Catalans.
Veure Pagrus і 1835
1837
;Països Catalans.
Veure Pagrus і 1837
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Veure Pagrus і 1850
1962
;Països Catalans.
Veure Pagrus і 1962
1982
1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.
Veure Pagrus і 1982
1987
1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.
Veure Pagrus і 1987
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Veure Pagrus і 1990
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Veure Pagrus і 1991
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Veure Pagrus і 1992
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Veure Pagrus і 1995
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Veure Pagrus і 1999