Taula de continguts
37 les relacions: Amiloide, Aminoàcid, Anticòs, Apoptosi, ARN polimerasa, Àcid ribonucleic, C-terminal, Cèl·lula dendrítica, Citocina, Citocrom c, Citotoxicitat, Domini proteic, Endotèrmia, Epiteli, Estafilococ daurat, Estructura biomolecular, Fenilalanina, Fosfoproteïna, H1N1, Haemophilus influenzae, Hèlix alfa, Influenzavirus A, Interferó, Leucòcit, Leucina, Limfòcit T, Limfòcit T citotòxic, Limfòcit T col·laborador, Macròfag, Mitocondri, Molècula amfipàtica, Mutació puntual, Neutròfil, Proteïna, Replicació, Sistema immunitari innat, Streptococcus pneumoniae.
Amiloide
Microfotografia que mostra els dipòsits d'amiloide (color rosa) en l'intestí prim. Tinció d'HE. Els amiloides són agregats de proteïnes fibroses insolubles que comparteixen trets estructurals específics.
Veure PB1-F2 і Amiloide
Aminoàcid
Els aminoàcids són compostos orgànics que contenen els grups funcionals amino (-NH₂) i carboxil (-COOH), així com una cadena lateral diferent en cada aminoàcid.
Veure PB1-F2 і Aminoàcid
Anticòs
Cada anticòs s'uneix a un antigen en concret, de manera similar a com cada clau obre un pany en concret. Els anticossos (també coneguts com a immunoglobulines) són glicoproteïnes del tipus gamma globulina.
Veure PB1-F2 і Anticòs
Apoptosi
Apoptosi, mort cel·lular apoptòtica o mort cel·lular programada L'apoptosi és una forma de mort cel·lular programada (MCP) en els organismes pluricel·lulars.
Veure PB1-F2 і Apoptosi
ARN polimerasa
Les ARN polimerases, RNA polimerases o RNA pol són un conjunt de proteïnes amb caràcter enzimàtic capaces de polimeritzar els ribonucleòtids per a sintetitzar ARN.
Veure PB1-F2 і ARN polimerasa
Àcid ribonucleic
Comparació de l'ARN amb l'ADN (en anglès) L'àcid ribonucleic (ARN, conegut igualment per la sigla anglesa RNA) és una molècula polimèrica que té un paper fonamental en la codificació, la descodificació, la regulació i l'empalmament dels gens.
Veure PB1-F2 і Àcid ribonucleic
C-terminal
Ala) amb '''verd''' ressaltat α-aminoàcid ''N''-terminal(exemple: L-valina) i '''blau''' marat α-aminoàcid ''C''-terminal (exemple: L-alanina). L'extrem C-terminal o carboxil terminal es refereix a l'extrem d'una proteïna o un pèptid que té un grup carboxil lliure.
Veure PB1-F2 і C-terminal
Cèl·lula dendrítica
Una cèl·lula dendrítica Les cèl·lules dendrítiques (DC, de l'anglès dendritic cells) són glòbuls blancs que protegeixen el cos de microbis invasors, sia per si mateixes o mobilitzant altres aspectes del sistema immunitari.
Veure PB1-F2 і Cèl·lula dendrítica
Citocina
Citocina IL-1 Les citocines (del grec cyto, "cèl·lula"; i kinos, "moviment") són un tipus de molècules senyalitzadores que, com les hormones i els neurotransmissors, són utilitzades àmpliament en la comunicació cel·lular.
Veure PB1-F2 і Citocina
Citocrom c
El citocrom c és una hemoproteïna monomèrica soluble que es troba als mitocondris de tots els organismes aeròbics.
Veure PB1-F2 і Citocrom c
Citotoxicitat
La citotoxicitat és la qualitat d'ésser tòxic davant les cèl·lules.
Veure PB1-F2 і Citotoxicitat
Domini proteic
Proteïna amb set dominis diferents. Cada color correspon a un domini diferent. Un domini proteic és una agrupació globular de cadenes polipeptídiques que forma una regió molt conservada d'una proteïna, i que té una estructura terciària que pot existir, funcionar i evolucionar independentment de la resta de la cadena peptídica.
Veure PB1-F2 і Domini proteic
Endotèrmia
Lendotèrmia o homeotèrmia (del grec: homoios.
Veure PB1-F2 і Endotèrmia
Epiteli
L'epiteli dels bronquis és una mena d'epiteli especialitzat en l'intercanvi de gasos i protecció mecànica envers els agents externs. Imatge de microscòpia electrònica. L'epiteli o teixit epitelial és un teixit histològic format per cèl·lules juxtaposades, una a continuació de l'altra sense espai entre elles, que recobreixen la superfície, cavitats i òrgans del cos (epitelis de revestiment) i formen part de les glàndules (epitelis glandulars).
Veure PB1-F2 і Epiteli
Estafilococ daurat
L'estafilococ daurat (Staphylococcus aureus) és un bacteri grampositiu aerobi i anaerobi facultatiu en forma de coc individual d'unes dimensions de 0,5 - 1,5 µm de diàmetre, que es divideix en més d'un pla donant lloc a una estructura en forma de raïm (d'aquí la seva arrel “Staphylo”, raïm en grec antic i modern) i genera unes colònies de color groc.
Veure PB1-F2 і Estafilococ daurat
Estructura biomolecular
Lestructura biomolecular és l'estructura de les biomolecules, principalment de les proteïnes i els àcids nucleics ADN i ARN.
Veure PB1-F2 і Estructura biomolecular
Fenilalanina
La fenilalanina és un α-aminoàcid que té per fórmula HO₂CCH(NH₂)CH₂C₆H₅.
Veure PB1-F2 і Fenilalanina
Fosfoproteïna
Una fosfoproteïna és una proteïna que ha estat modificada posttraduccionalment per la unió covalent a una substància que conté àcid fosfòric.
Veure PB1-F2 і Fosfoproteïna
H1N1
Microscopía electrònica del virus H1N1 La grip H1N1 o H1N1 humana és un subtipus dInfluenzavirus tipus A del virus de la grip, pertanyent a la família dels Orthomyxoviridae.
Veure PB1-F2 і H1N1
Haemophilus influenzae
Haemophilus influenzae, anteriorment anomenat bacil de Pfeiffer o Bacillus influenzae, és un cocbacil gram-negatiu no mòbil descrit el 1892 per Richard Pfeiffer durant una pandèmia de grip.
Veure PB1-F2 і Haemophilus influenzae
Hèlix alfa
Vista lateral a nivell atòmic de residus d'alanina d'una hèlix α En color fúcsia, estan ressaltats dos ponts d'hidrogen, que separen l'oxigen i l'hidrogen per 2 Å. La proteïna va cap amunt, és a dir, té l'extrem amino a dalt i l'extrem carboxílic a baix.
Veure PB1-F2 і Hèlix alfa
Influenzavirus A
Influenzavirus A (Influenza A virus) és un dels virus que causa la grip (influenza) en els ocells i alguns mamífers i és l'única espècie del grup de virus influenzavirus A. Influenzavirus A és un gènere dins la família de virus Orthomyxoviridae.
Veure PB1-F2 і Influenzavirus A
Interferó
Els interferons (IFN) són proteïnes segregades per determinades cèl·lules dels vertebrats quan són infectades per un virus.
Veure PB1-F2 і Interferó
Leucòcit
Imatge de cèl·lules sanguínies (la cel·lula esfèrica central en la imatge amb petites protuberàncies és un leucòcit) presa per un microscopi electrònic de rastreig. Els leucòcits o glòbuls blancs són un conjunt de cèl·lules sanguínies que s'encarreguen de la resposta immunitària, encarregades de defensar l'organisme contra substàncies estranyes o agents infecciosos (antígens).
Veure PB1-F2 і Leucòcit
Leucina
La leucina (abreujada Leu o L) és un dels aminoàcids transcripcionals que formen les proteïnes dels éssers vius.
Veure PB1-F2 і Leucina
Limfòcit T
Reconeixement de l'antigen pel limfòcit T. Els limfòcits T, també anomenats cèl·lules T, s'activen quan el receptor T és activat pels limfòcits B. Són cèl·lules centrals en la funció i regulació del sistema immunitari adaptatiu o cel·lular dels vertebrats.
Veure PB1-F2 і Limfòcit T
Limfòcit T citotòxic
La presentació d'antigen estimula els limfòcits T perquè esdevinguin limfòcits CD8+ citotòxics o limfòcits CD4 col·laboradors. Els limfòcits T citotòxics (coneguts també com a limfòcits TC, limfòcits CD8+ o limfòcits citolítics) són un subgrup de limfòcits T (un tipus de leucòcits) que són capaços d'induir la mort de cèl·lules tumorals o cèl·lules somàtiques infectades per virus (o altres patògens), així com les cèl·lules danyades o disfuncionals.
Veure PB1-F2 і Limfòcit T citotòxic
Limfòcit T col·laborador
La presentació d'antigen estimula els limfòcits T perquè esdevinguin limfòcits CD8+ citotòxics o limfòcits CD4+ col·laboradors. limfòcits T citotòxics i els limfòcits B; aquests últims produeixen anticossos. Els limfòcits T col·laboradors (també coneguts com a limfòcits T efectors o limfòcits Th) són un subgrup de limfòcits (un tipus de glòbuls blancs o leucòcits) que tenen un paper important a l'hora d'establir i maximitzar les capacitats del sistema immunitari.
Veure PB1-F2 і Limfòcit T col·laborador
Macròfag
Micrografia d'una preparació enquadrant un macròfag emetent pseudòpodes per fagocitar dues partícules, probablement patògens. Un macròfag és una cèl·lula amb capacitat immunològica present al teixit conjuntiu.
Veure PB1-F2 і Macròfag
Mitocondri
Micrografia electrònica de dos mitocondris del teixit pulmonar d'un mamífer en els quals es poden apreciar la matriu i les membranes. Un mitocondri és un orgànul envoltat per una doble membrana que es troba en la majoria de les cèl·lules eucariotes.
Veure PB1-F2 і Mitocondri
Molècula amfipàtica
Els fosfolípids tenen un comportament amfipàtic. Una molècula amfipàtica o amfifílica és aquella molècula que en la seva estructura molecular té un extrem hidròfil -que és soluble en aigua- i un altre d'hidròfob -que rebutja l'aigua.
Veure PB1-F2 і Molècula amfipàtica
Mutació puntual
Mutacions puntuals Una mutació puntual és una mutació genètica en què es canvia, s'insereix o s'elimina una única base de nucleòtids d'una seqüència d'ADN o ARN del genoma d'un organisme.
Veure PB1-F2 і Mutació puntual
Neutròfil
Els neutròfils (també popularment micròfags) són glòbuls blancs de tipus granulòcit.
Veure PB1-F2 і Neutròfil
Proteïna
Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962.
Veure PB1-F2 і Proteïna
Replicació
Estructura molecular de l'ADN La replicació o duplicació és qualsevol comportament d'un sistema dinàmic que porta a la creació d'una còpia idèntica o similar de si mateix.
Veure PB1-F2 і Replicació
Sistema immunitari innat
El sistema immunitari innat és el conjunt de cèl·lules i mecanismes que defensen un hoste de les infeccions per part d'altres organismes, de manera no específica.
Veure PB1-F2 і Sistema immunitari innat
Streptococcus pneumoniae
El pneumococ (Streptococcus pneumoniae) és un eubacteri diplococ gram-positiu i alfa-hemolític del gènere dels estreptococs.
Veure PB1-F2 і Streptococcus pneumoniae