Taula de continguts
20 les relacions: Acceleració, Amulet, Carbonat de calci, Endolimfa, Epinephelus, Esciènids, Gravetat, Joieria, Laberint (orella), Lutjànids, Magnesi, Màcula de l'utricle, Màcula del sàcul, Màcula vestibular, Moneda, Orella interna, Pobles indígenes d'Amèrica, Sàcul, The Otolith Group, Utricle (orella).
- Anatomia dels peixos
- Paleozoologia
- Sistema auditiu
Acceleració
En física, l'acceleració és una magnitud física que indica com canvia la velocitat d'un cos en relació amb el temps.
Veure Otòlit і Acceleració
Amulet
Nan-déu Bes, amulet en la col·lecció permanent del Museu dels Nens d'Indianàpolis. Un amulet (Amuletum) paraula recollida per primer cop a la Naturalis Historiae de Plini el Vell, amb el significat d'«un objecte que protegeix una persona enfront d'un problema» és un objecte fetitxe al qual se li atribueixen poders apotropaics i espirituals per a aquell que el porti o el posseeixi.
Veure Otòlit і Amulet
Carbonat de calci
El carbonat de calci és un compost inorgànic, una sal, constituïda per cations calci (2+) Ca^2+i anions carbonat CO3^2-enllaçats mitjançant enllaç iònic.
Veure Otòlit і Carbonat de calci
Endolimfa
Estrep, 24: Caixa timpànica. L'endolimfa és un líquid on el catió predominant és el potassi, mentre que el contingut de sodi és extremadament baix.
Veure Otòlit і Endolimfa
Epinephelus
''Epinephelus bruneus'' Anfós blanc ''Epinephelus fasciatus'' ''Epinephelus fuscoguttatus'' Anfós lanceolat ''Epinephelus maculatus'' ''Epinephelus malabaricus'' Anfós ''Epinephelus merra'' Mero roig ''Epinephelus polyphekadion'' Mero de Nassau ''Epinephelus tauvina'' Un ''Epinephelus tukula'' essent netejat per dos ''Labroides dimidiatus'' al Mar del Corall.
Veure Otòlit і Epinephelus
Esciènids
Els esciènids (Sciaenidae) són una família de peixos de l'ordre dels perciformes presents a l'Atlàntic, l'Índic i el Pacífic.
Veure Otòlit і Esciènids
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Veure Otòlit і Gravetat
Joieria
Fermall de Tara, art celta irlandès de l'any 700, aproximadament, al Museu Nacional d'Irlanda. La joieria és l'art i ofici de treballar materials per a crear joies.
Veure Otòlit і Joieria
Laberint (orella)
Vestíbul: 17: Finestra oval, 18: Finestra rodona. 19: Còclea. 20: Nervi vestibular, 21: Nervi coclear, 22: Conducte auditiu intern. ''Altres'': 11: Os temporal, 23: Nervi auditiu. coclear). En groc: Os temporal. Moviment transmès per l'estrep a la perilimfa de les rampes: Fletxes vermelles Part interna de l'orella, externament limita amb l'orella mitjana.
Veure Otòlit і Laberint (orella)
Lutjànids
''Etelis carbunculus'' ''Lutjanus kasmira'' ''Ocyurus chrysurus'' La família dels lutjànids (Lutjanidae) és constituïda per peixos pertanyents a l'ordre dels perciformes i al superordre dels acantopterigis.
Veure Otòlit і Lutjànids
Magnesi
El magnesi és l'element químic de símbol Mg i nombre atòmic 12.
Veure Otòlit і Magnesi
Màcula de l'utricle
del sàcul. 13: Conducte endolimfàtic, 14: Finestra oval, 15: Finestra rodona, 16: Conducte perilimfàtic. 17: '''Còclea''' La màcula de l'utricle és la màcula vestibular situada horitzontalment al sòl de l'utricle.
Veure Otòlit і Màcula de l'utricle
Màcula del sàcul
de l'utricle i '''del sàcul'''. 13: Conducte endolimfàtic, 14: Finestra oval, 15: Finestra rodona, 16: Conducte perilimfàtic. 17: '''Còclea''' La màcula del sàcul és la màcula vestibular situada verticalment a la paret medial del sàcul.
Veure Otòlit і Màcula del sàcul
Màcula vestibular
Les màcules vestibulars, situades en el vestíbul de l'orella són òrgans receptors dels òrgans amb otòlits, així poden ser.
Veure Otòlit і Màcula vestibular
Moneda
Monedes i bitllets, les dues formes més comunes de '''moneda''' La moneda o unitat monetària d'un estat és una unitat de canvi que facilita la transferència de béns i serveis.
Veure Otòlit і Moneda
Orella interna
Vestíbul: 17: Finestra oval, 18: Finestra rodona. 19: Còclea. 20: Nervi vestibular, 21: Nervi coclear, 22: Conducte auditiu intern. ''Altres'': 11: Os temporal, 23: Nervi auditiu. És la part interna de l'orella; externament, limita amb l'orella mitjana.
Veure Otòlit і Orella interna
Pobles indígenes d'Amèrica
Quítxues del Perú Maies de Chiapas Shoshoni, dels Estats Units Home atsina Els pobles indígenes d'Amèrica són els habitants precolombins del continent americà, els seus descendents i altres grups ètnics que s'identifiquen amb aquests pobles històrics.
Veure Otòlit і Pobles indígenes d'Amèrica
Sàcul
coclear). En groc: Os temporal. El sàcul és un dels dos òrgans amb otòlits, situat en el vestíbul del laberint membranós de l'orella interna.
Veure Otòlit і Sàcul
The Otolith Group
Entrada a l'exposició celebrada al MACBA de Barcelona durant el 2011 The Otolith Group és un col·lectiu artístic format a Londres per Anjalika Sagar i Kodwo Eshun el 2002.
Veure Otòlit і The Otolith Group
Utricle (orella)
coclear). En groc: Os temporal. L'utricle, o utriculus, és un dels dos òrgans amb otòlits, situat en el vestíbul del laberint membranós de l'orella interna, del qual arrenca la part membranosa dels conductes semicirculars.
Veure Otòlit і Utricle (orella)
Vegeu també
Anatomia dels peixos
- Aleta (anatomia animal)
- Aleta pelviana
- Ampul·les de Lorenzini
- Arcs branquials
- Barbelló (anatomia)
- Brànquia
- Bufeta natatòria
- Escata de peix
- Fisòstoms
- Hepatopàncrees
- Hiomandíbula
- Opercle (peixos)
- Otòlit
- Oviscapte
- Palatoquadrat
- Papil·la genital
- Pterigopodi
Paleozoologia
- Icnofòssil
- Otòlit
- Paleozoologia
Sistema auditiu
- Òrgan de Corti
- Audiologia
- Autofonia
- Còclea
- Col·licle inferior
- Columel·la (os)
- Conducte auditiu extern
- Conducte coclear
- Enclusa (os)
- Estrep (os)
- Finestra oval
- Finestra rodona
- Hipòtesi de les dues rutes de la visió
- Implant coclear
- Múscul de l'estrep
- Martell (os)
- Membrana basilar
- Miringotomia
- Nervi coclear
- Oïda
- Orella
- Orella externa
- Orella interna
- Orella mitjana
- Ossicle
- Otòlit
- Otorrinolaringologia
- Pavelló auricular
- Rampa timpànica
- Rampa vestibular
- Sistema auditiu
- Timpà (anatomia)
- Timpanoplàstia