Taula de continguts
56 les relacions: Amígdala (sistema limfàtic), Òvul, Banya, Blastòmer, Blàstula, Boca, Cal·lus, Capa germinativa, Còrnia, Celoma, Cervell, Cresta neural, Ectoderma, Embriologia, Endoderma, Epidermis, Epiteli de revestiment, Epiteli glandular, Espermatozoide, Faringe, Fetge, Gastrulació, Glàndula mamària, Grec, Histogènesi, Laringe, Medul·la espinal, Melanòcit, Mesencèfal, Mesoderma, Micromeria, Neurohipòfisi, Notocordi, Online Etymology Dictionary, Pàncrees, Pèl, Peülla, Pell, Ploma, Potència cel·lular, Prosencèfal, Pulmó, Retina, Romboencèfal, Sac vitel·lí, Sistema nerviós, Sistema nerviós central, Sistema nerviós perifèric, Tràquea, Trompa d'Eustaqui, ... Ampliar l'índex (6 més) »
- Biologia del desenvolupament
- Embriologia
Amígdala (sistema limfàtic)
Les amígdales són acumulacions de teixit limfoide que es troben a la gola, abans de l'inici de la laringe i del tub digestiu.
Veure Organogènesi і Amígdala (sistema limfàtic)
Òvul
Lòvul o ovocèl·lula, és la cèl·lula reproductora femenina, o gàmeta, en la majoria d'organismes anisògams (organismes que es reprodueixen sexualment amb un gàmet femení més gran i un altre més petit, masculí).
Veure Organogènesi і Òvul
Banya
cabra amb banyes en espiral. Erkencho, instrument musical. Una banya o un corn és una protuberància punxeguda de la pell al cap de diversos mamífers, que consisteix en una cobertura de ceratina i altres proteïnes que envolta un nucli d'os viu.
Veure Organogènesi і Banya
Blastòmer
Diagrama d'un blastocist, amb la seva membrana (trofoblast), la seva cavitat (blastocel), la massa cel·lular interna (embrioblast); en relació a l'endometri. Els blastòmers són un tipus de cèl·lules embrionàries animals indiferenciades resultants de la segmentació del zigot després de la fecundació.
Veure Organogènesi і Blastòmer
Blàstula
La blàstula és un estat primerenc del desenvolupament embrionari en els animals; en els mamífers rep el nom de "blastocit".
Veure Organogènesi і Blàstula
Boca
La boca, també coneguda com a cavitat bucal o cavitat oral, és l'orifici per on ingerim l'aliment.
Veure Organogènesi і Boca
Cal·lus
Cal·lus de cèl·lules de ''Nicotiana tabacum'' Cal·lus o call (en anglès: callus) És un terme derivat del llatí: callus i en plural calli) que descriu en biologia cel·lular, una massa de cèl·lules indiferenciada.
Veure Organogènesi і Cal·lus
Capa germinativa
Gastrulació d'un diblàstic: formació de les capes germinals d'una (1) blàstula a una (2) a gàstrula. S'anomena capa germinativa o capa de teixit primari a cada una de les tres capes de cèl·lules que es diferencien en els embrions dels eumetazous: ectoderma, mesoderma i endoderma.
Veure Organogènesi і Capa germinativa
Còrnia
La còrnia és la part anterior de la corneosclera, Correspon exactament al 1/6 anterior de l'ull.
Veure Organogènesi і Còrnia
Celoma
Tall transversal d'un cuc oligoquet mostrant el celoma (''coelom (body cavity)'') El celoma és una cavitat secundària d'origen mesodèrmic, limitada per l'epiteli (a diferència del pseudoceloma), i que conté un líquid a l'interior.
Veure Organogènesi і Celoma
Cervell
Protuberància, 7. Bulb raquidi. 8. '''Cerebel'''. El cervell és un òrgan de la part avant-superior de l'encèfal i el centre supervisor del sistema nerviós central en tots els vertebrats i molts invertebrats.
Veure Organogènesi і Cervell
Cresta neural
La cresta neural, un component transitori de l'ectoderma, està localitzada entre el tub neural i l'epidermis d'un embrió durant la formació del tub neural.
Veure Organogènesi і Cresta neural
Ectoderma
Esquema on s'hi veu l'ectoderma L'ectoderma (del grec έξω, «fora», i -δέρμα, «pell») (molt sovint mal anomenada ectoderm) és la capa germinativa que s'hi troba a l'exterior dels embrions dels metazous.
Veure Organogènesi і Ectoderma
Embriologia
L'embriologia és la branca de la biologia del desenvolupament que estudia els embrions animals i la seva morfogènesi.
Veure Organogènesi і Embriologia
Endoderma
Esquema en el que es veu l'endoderma L'endoderma (molt sovint mal anomenada endoderm) és la capa germinativa que es troba a l'interior dels embrions de metazous.
Veure Organogènesi і Endoderma
Epidermis
Esquema representant les capes de la pell: epidermis, derma i teixit subcutani, mostrant un fol·licle pilós, una glàndula sudorípara i una glàndula sebàcia Preparació d'un tall histològic on s'aprecien els diversos estrats d'una epidermis sana Excoriació epidèrmica (dreta: detall).
Veure Organogènesi і Epidermis
Epiteli de revestiment
L'epiteli de revestiment és l'epiteli que recobreix les superfícies de la resta de teixits a l'organisme.
Veure Organogènesi і Epiteli de revestiment
Epiteli glandular
L'epiteli glandular és l'epiteli que està especialitzat en la síntesi i alliberament de substàncies.
Veure Organogènesi і Epiteli glandular
Espermatozoide
Micrografia d'escandallatge mostrant un espermatozoide fecundant un òvul. Un espermatozoide és una cèl·lula haploide que constitueix el gàmeta masculí en els animals.
Veure Organogènesi і Espermatozoide
Faringe
La faringe és la part del coll situada posteriorment a la boca i la cavitat nasal; i cranealment a l'esòfag, la laringe i la tràquea.
Veure Organogènesi і Faringe
Fetge
El fetge és un òrgan de l'aparell digestiu i del sistema metabòlic dels vertebrats.
Veure Organogènesi і Fetge
Gastrulació
Esquema del procés de '''gastrulació''' del diploblast: La formació de fulls germinals de la (1) blàstula a (2) gàstrula. Algunes de les cèl·lules de l'ectoderma (taronja) es mouen a l'interior formant l'endoderma (vermell).
Veure Organogènesi і Gastrulació
Glàndula mamària
Les glàndules mamàries són els òrgans que, en tots els mamífers, produeixen llet per alimentar les cries o fills durant els primers mesos o setmanes de vida.
Veure Organogènesi і Glàndula mamària
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Organogènesi і Grec
Histogènesi
Histogènesi o histogènia és la formació i desenvolupament del diferents teixits embrionaris d'un organisme a partir de cèl·lules indiferenciades Aquestes cèl·lules constiueixen les tres primeres capes germinatives: l'endoderma, el mesoderma i l'ectoderma.
Veure Organogènesi і Histogènesi
Laringe
La laringe o garganxó és un òrgan de la fonació, un conducte aeri i un mecanisme esfinterià que s'estén des de la base de la llengua fins a la tràquea.
Veure Organogènesi і Laringe
Medul·la espinal
La medul·la espinal és un cordó nerviós, blanc i cilíndric tancat dintre de la columna vertebral.
Veure Organogènesi і Medul·la espinal
Melanòcit
Melanòcit i melanina Un melanòcit és una cèl·lula dendrítica que deriva de la cresta neural i que migra cap a l'epidermis i el fol·licle pelós durant l'embriogènesi.
Veure Organogènesi і Melanòcit
Mesencèfal
Vista del mesencèfal en 3D (vermell). Esquema d'una secció del mesencèfal humà. El mesencèfal és la part superior del tronc de l'encèfal, que comprèn (de la cara ventral a la dorsal) els peduncles cerebrals, el tegment i el tecte.
Veure Organogènesi і Mesencèfal
Mesoderma
Esquema en el que es distingeix el mesoderma El mesoderma és una de les tres capes germinals que apareix durant el desenvolupament embrionari i que se situa entre l'ectoderma i l'endoderma.
Veure Organogènesi і Mesoderma
Micromeria
Micromeria és el nom d'un gènere de plantes amb flor de la família Lamiaceae.
Veure Organogènesi і Micromeria
Neurohipòfisi
La hipòfisi posterior o neurohipòfisi és el lòbul posterior de la hipòfisi que forma part del sistema endocrí.
Veure Organogènesi і Neurohipòfisi
Notocordi
El notocordi és un cordó fi que es desenvolupa a partir de la paret dorsal de l'intestí durant la fase embrionària i que s'estén en sentit longitudinal al llarg de tot el cos, paral·lel al sistema nerviós central.
Veure Organogènesi і Notocordi
Online Etymology Dictionary
LOnline Etymology Dictionary és un diccionari en línia en el qual es descriu l'etimologia de les paraules en llengua anglesa.
Veure Organogènesi і Online Etymology Dictionary
Pàncrees
El pàncrees és un òrgan del sistema digestiu i del sistema endocrí dels vertebrats.
Veure Organogènesi і Pàncrees
Pèl
Capes de la pell: epidermis, derma i teixit subcutani, mostrant un fol·licle pilós, una glàndula sudorípara i una glàndula sebàcia. El pèl (també dit cabell pres individualment, i cabells quan cobreix el cap dels humans) és una estructura que apareix a la pell dels animals vertebrats mamífers.
Veure Organogènesi і Pèl
Peülla
Unglot d'un cabirol. Una peülla, peüngla, unglot o pujola és la punta dels dits de les potes d'un mamífer ungulat, tant en el cas d'artiodàctils com de perissodàctils, enfortida per una capa gruixuda de queratina, que protegeix del desgast causat per la marxa.
Veure Organogènesi і Peülla
Pell
Pell humana: 1 - epiteli, 2 - epidermis, 3 - dermis, 4 - subcutis La pell és el tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els aparells respiratori, digestiu i genitourinari.
Veure Organogènesi і Pell
Ploma
Una '''ploma''' colom Les plomes són estructures queratinoses de la pell dels ocells.
Veure Organogènesi і Ploma
Potència cel·lular
Cèl·lules pluripotents i el seu origen. La potència d'una cèl·lula especifica és el seu potencial de diferenciació, o el potencial de diferenciar-se en dos diferents tipus de cèl·lules.
Veure Organogènesi і Potència cel·lular
Prosencèfal
El terme prosencèfal és una categorització de desenvolupament, i es correspon al cervell.
Veure Organogènesi і Prosencèfal
Pulmó
Imatge dels pulmons obtinguda amb una tomografia axial computeritzada (TAC) El pulmó (del llatí pulmo) és l'òrgan essencial de l'aparell respiratori en molts animals que respiren aire, incloent la majoria dels tetràpodes, uns pocs peixos i alguns caragols.
Veure Organogènesi і Pulmó
Retina
La retina és la membrana fotosensible de l'ull i forma la capa més interna de la cúpula òptica.
Veure Organogènesi і Retina
Romboencèfal
El romboencèfal és la part de l'encèfal que es desenvolupa a partir de la vesícula cerebral posterior en dividir-se en dues vesícules secundàries.
Veure Organogènesi і Romboencèfal
Sac vitel·lí
Embrió humà de 2,6 mm amb el seu sac vitel·lí (yolk sac) adossat. El sac vitel·lí o coberta vitel·lina és un annex membranós adossat a l'embrió que proveeix nutrients i oxigen a l'embrió en peixos, taurons, rèptils, aus i mamífers primitius, alhora que elimina deixalles metabòlics.
Veure Organogènesi і Sac vitel·lí
Sistema nerviós
Esquema del '''sistema nerviós''' de diversos animals. De dalt a baix: * Cnidaris * Platihelmints * Mol·luscs * Artròpodes * Cordats (Peixos i Ésser humà) El sistema nerviós és una xarxa neuronal de cèl·lules especialitzades que transmeten informació sobre l'entorn d'un animal i sobre ell mateix.
Veure Organogènesi і Sistema nerviós
Sistema nerviós central
El sistema nerviós central (SNC) està constituït per l'encèfal i la medul·la espinal.
Veure Organogènesi і Sistema nerviós central
Sistema nerviós perifèric
En blau, principals nervis perifèrics El sistema nerviós perifèric està compost pel sistema nerviós somàtic i el sistema nerviós autònom o vegetatiu (compost aquest pel sistema simpàtic i el parasimpàtic).
Veure Organogènesi і Sistema nerviós perifèric
Tràquea
La tràquea o popularment anomenada canya del pulmó, (del grec trakhys, "aspre, rugós") és un òrgan tubular de l'aparell respiratori de caràcter cartilaginós i membranós que va des de la laringe als bronquis.
Veure Organogènesi і Tràquea
Trompa d'Eustaqui
Estrep, 8: '''Trompa d'Eustaqui''', 9: Conducte semicircular, 10: Finestra rodona, 11: Còclea La trompa d'Eustaqui o trompa auditiva és un conducte aplanat de l'orella mitjana, de naturalesa osteocartilaginosa, que va de la part anteroinferior de la caixa timpànica fins a la paret externa de la rinofaringe.
Veure Organogènesi і Trompa d'Eustaqui
Tub digestiu
El tub digestiu (conducte gastrointestinal o tracte gastrointestinal) és el tracte o via de pas de l'aparell digestiu que condueix de la boca a l'anus.
Veure Organogènesi і Tub digestiu
Tub neural
Anticòs contra neurofilament (en verd) i Ki 67 (en vermell) en embrió de ratolí 12,5 dies després de la fertilització. El tub neural en els animals vertebrats en desenvolupament és el precursor dels sistema nerviós central en l'embrió que comprèn el cervell i la medul·la espinal.
Veure Organogènesi і Tub neural
Ungla
En anatomia, l'ungla és el revestiment de naturalesa còrnia que té la funció de protegir i revestir la part terminal dels dits de molts vertebrats terrestres.
Veure Organogènesi і Ungla
Uretra
La uretra (del llatí urethra) és el conducte pel qual discorre l'orina des de la bufeta urinària fins a l'exterior del cos durant la micció.
Veure Organogènesi і Uretra
Vagina
La vagina és un òrgan de l'aparell reproductor femení en els mamífers.
Veure Organogènesi і Vagina
Vesícula biliar
La vesícula biliar, bufeta biliar, bufeta de la bilis, vesícula cística, o popularment bufeta del fel (o de la fel) és un òrgan no-vital que ajuda a la digestió i emmagatzema el fel (la bilis) produït al fetge.
Veure Organogènesi і Vesícula biliar
Vegeu també
Biologia del desenvolupament
- Biologia del desenvolupament
- Biologia evolutiva del desenvolupament
- Blastòmer
- Cèl·lula mare
- Cèl·lula somàtica
- Camp morfogen (biologia del desenvolupament)
- Capa germinativa
- Diapausa
- Dictyostelium discoideum
- Diferenciació cel·lular
- Diploblàstia
- Ecografia 3D
- Efecte matern
- Embrió
- Embrioblast
- Embriogènesi
- Endoderma
- Epigènesi
- Espermarquia
- Esquizocelomats
- Gametogènesi
- Gen homeòtic
- Germoplasma
- Heterocronia
- Histogènesi
- MADS-box
- Manca
- Menarquia
- Mesoderma
- Monstre
- Morfogènesi
- Neotènia
- Ontogènia
- Organisme pluricel·lular
- Organogènesi
- Ovogènesi
- Paleobiologia
- Pangènesi
- Període juvenil d'un organisme
- Potència cel·lular
- Regeneració
- Regla de Hertwig
- Reproducció sexual
- Segmentació (biologia)
- Segmentació (zoologia)
- Teca (biologia)
- Teratologia
- Vellesa
- Zigot
Embriologia
- Agènesi
- Amni
- Aplàsia
- Blastòmer
- Blastocist
- Bossa amniòtica
- Cèl·lula mare embrionària
- Capa germinativa
- Condrogènesi
- Cordó umbilical
- Cori
- Desenvolupament prenatal
- Ectoderma
- Ectoderma de superfície
- Embrió
- Embriogènesi
- Embriologia
- Endoderma
- Epigènesi
- Esquizocelomats
- Fetus
- Gastrulació
- Histogènesi
- Líquid amniòtic
- Membrana al·lantoide
- Mesoderma
- Mesoderma paraxial
- Mugró
- Organogènesi
- Placentació
- Poliembrionia
- Preembrió
- Somita
- Terminologia Embryologica