Taula de continguts
20 les relacions: Alfons el Benigne, Aragonès, Arxiu de la Corona d'Aragó, Biblioteca Nacional de França, Casa reial d'Aragó, Català, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Francesc Vidal, Joan el Caçador, Johan de Barbastro, Lleis Palatines, Madrid, Martí l'Humà, Mateu Adrià, Monestir d'El Escorial, Museu Lázaro Galdiano, París, Pere el Cerimoniós, Universitat de València.
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Veure Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Alfons el Benigne
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Veure Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Aragonès
Arxiu de la Corona d'Aragó
L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.
Veure Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Arxiu de la Corona d'Aragó
Biblioteca Nacional de França
La Biblioteca Nacional de França (en francès: Bibliothèque nationale de France) fundada el 1792, coneguda amb l'acrònim BnF i anomenada també Biblioteca Nacional de París, és una de les biblioteques més importants de França i del món.
Veure Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Biblioteca Nacional de França
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Veure Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Casa reial d'Aragó
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Català
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Veure Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Ferran d'Antequera
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Veure Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Ferran el Catòlic
Francesc Vidal
* Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, bisbe i cardenal català, (Cambrils, el Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943).
Veure Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Francesc Vidal
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Veure Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Joan el Caçador
Johan de Barbastro
Johan de Barbastro (o Joan de Barbastre).
Veure Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Johan de Barbastro
Lleis Palatines
Leges Palatinae Iacobi III Regis Maioricarum Les Lleis Palatines són el corpus legislatiu publicat per Jaume III de Mallorca el 9 de maig de 1337.
Veure Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Lleis Palatines
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Madrid
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Veure Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Martí l'Humà
Mateu Adrià
Mateu Adrià (? - 1365) va ser un escriptor i un traductor important de la Cancelleria Reial de la Corona d'Aragó.
Veure Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Mateu Adrià
Monestir d'El Escorial
El monestir d'El Escorial o monestir de San Lorenzo de El Escorial (en castellà Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial) és una residència històrica de la Família Reial Espanyola.
Veure Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Monestir d'El Escorial
Museu Lázaro Galdiano
El Museu Lázaro Galdiano de Madrid, alberga la col·lecció del mateix nom, d'origen privat, formada amb un interès universal cap a totes les arts i tècniques.
Veure Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Museu Lázaro Galdiano
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Ordinacions de Pere el Cerimoniós і París
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Veure Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Pere el Cerimoniós
Universitat de València
La Universitat de València va ser fundada l'any 1499 sota el nom dEstudi General i és, a més de la universitat més antiga del País Valencià, una de les més importants i amb més llarga tradició a l'Estat espanyol.
Veure Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Universitat de València
També conegut com Ordenacions de Pere el Cerimoniós, Ordinacinons fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago, Ordinacions de Casa i Cort, Ordinacions de Pere III, Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago, Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort.