Taula de continguts
13 les relacions: Acadèmia de Ciències d'Hongria, Alexander Löhr, Émile Baudot, Àustria, Francesc Josep I d'Àustria, Franz Liszt, Imperi Austrohongarès, József Miksa Petzval, Louis de Wecker, Pau Casals i Defilló, Pierre de Coubertin, 1849, 2 de desembre.
Acadèmia de Ciències d'Hongria
LAcadèmia de Ciències d'Hongria (en hongarès: Magyar Tudományos Akadémia; en francès: Académie hongroise des sciences) es va fundar el 1825, quan el Comte István Széchenyi va oferir els ingressos d'un any del seu patrimoni amb el propòsit d'una Societat Culta en una sessió de la Dieta a Pozsony (avui Bratislava seu del Parlament d'Hongria en el moment), i el seu exemple va ser seguit per altres delegats.
Veure Orde Imperial de Francesc Josep і Acadèmia de Ciències d'Hongria
Alexander Löhr
Alexander Löhr (20 de maig de 1885 - 26 de febrer de 1947) fou un comandant de la Força Aèria austríaca durant els anys trenta i, després de l'annexió d'Àustria, fou comandant de la Luftwaffe.
Veure Orde Imperial de Francesc Josep і Alexander Löhr
Émile Baudot
Jean Maurice Émile Baudot ('11 de setembre de 1845, Magneux, Alt Marne - 28 de març de 1903, Sceaux, Alts del Sena) va ser un enginyer de telegrafia francès.
Veure Orde Imperial de Francesc Josep і Émile Baudot
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Veure Orde Imperial de Francesc Josep і Àustria
Francesc Josep I d'Àustria
Francesc Josep I d'Àustria (1830-1916) amb uniforme de Mariscal de Camp, per Franz Xaver Winterhalter (1865) Francesc Josep I d'Àustria (Viena, Imperi Austríac 1830 - íd., Imperi Austrohongarès 1916) fou emperador d'Àustria, rei de Bohèmia i Hongria entre 1846 i 1916, esdevenint el penúltim sobirà d'una de les famílies més importants de la història europea, la Dinastia Habsburg.
Veure Orde Imperial de Francesc Josep і Francesc Josep I d'Àustria
Franz Liszt
, fou un compositor i pianista hongarès.
Veure Orde Imperial de Francesc Josep і Franz Liszt
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès.
Veure Orde Imperial de Francesc Josep і Imperi Austrohongarès
József Miksa Petzval
Museu dedicat a Petzval a Spišská Belá. József Miksa Petzval en hongarès, i Jozef Maximilian Petzval en hongarès i alemany, (Spišská Belá, 1807 - Viena, 1891) fou un matemàtic i professor de la Universitat de Viena, que contribuí al camp de l'òptica fotogràfica reduint fins a una tercera part el temps necessari per realitzar la presa d'un daguerreotip.
Veure Orde Imperial de Francesc Josep і József Miksa Petzval
Louis de Wecker
Louis de Wecker, en alemany Ludwig Wecker o Ludwig von Wecker (Frankfurt del Main, 29 de setembre de 1832 - 24 de gener de 1906) fou un oftalmòleg i metge alemany i austríac, nacionalitzat francès en 1870.
Veure Orde Imperial de Francesc Josep і Louis de Wecker
Pau Casals i Defilló
Suite núm. 1 de J.S. Bach. Preludi Pau Casals i Defilló (el Vendrell, el Baix Penedès, 29 de desembre de 1876 – San Juan, Puerto Rico, 22 d'octubre de 1973) fou un violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català.
Veure Orde Imperial de Francesc Josep і Pau Casals i Defilló
Pierre de Coubertin
Pierre de Coubertin (París, 1 de gener de 1863 – Ginebra, 2 de setembre de 1937), nascut com Pierre de Frédy, fou un pedagog i historiador francès, conegut per ser el fundador dels Jocs Olímpics moderns.
Veure Orde Imperial de Francesc Josep і Pierre de Coubertin
1849
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Orde Imperial de Francesc Josep і 1849
2 de desembre
El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Veure Orde Imperial de Francesc Josep і 2 de desembre
També conegut com Orde Imperial de Francesc Josep d'Àustria, Orde de Francesc Josep.