Taula de continguts
63 les relacions: Acció Catòlica, Alemanya, Anarquisme, Antisemitisme, Auxilio Social, Ángel Herrera Oria, Àvila, Capitalisme, Cúria, Confederació Espanyola de Dretes Autònomes, Confederació Nacional del Treball, Cop d'estat del 18 de juliol, Dret, El Debate, Els protocols dels savis de Sió, Espanya, Falange Española, Falange Española Tradicionalista y de las JONS, Falangisme, Feixisme, Franquisme, Guerra Civil espanyola, Jueus, Julio Ruiz de Alda, Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, La Sanjurjada, Labajos, Madrid, Marxisme, Monarquia, Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors, Pilar Primo de Rivera, Porto, Portugal, Província de Segòvia, Província de Valladolid, Quintanilla de Onésimo, Ramiro Ledesma Ramos, Reis Catòlics, República, Sección Femenina, Segona República Espanyola, Teatro Calderón (Valladolid), Ultradreta, Universitat de Salamanca, Valladolid, 14 de novembre, 16 de febrer, 18 de juliol, 19 de març, ... Ampliar l'índex (13 més) »
- Falangistes
- Persones de la província de Valladolid
Acció Catòlica
Acció Catòlica és una associació pública de fidels que té el seu origen en la mateixa Església catòlica.
Veure Onésimo Redondo Ortega і Acció Catòlica
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Onésimo Redondo Ortega і Alemanya
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments.
Veure Onésimo Redondo Ortega і Anarquisme
Antisemitisme
L'antisemitisme és l'hostilitat o el prejudici cap als jueus com a grup religiós, ètnic o racial, el qual es manifesta com a odi cap a un individu, o com a persecució institucionalitzada i violenta.
Veure Onésimo Redondo Ortega і Antisemitisme
Auxilio Social
Auxilio Social va ser una organització de socors humanitari constituïda durant la Guerra Civil espanyola a la zona revoltada, fundada per Mercedes Sanz-Bachiller, vídua d'Onésimo Redondo, que al seu torn va ser un dels fundadors de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS).
Veure Onésimo Redondo Ortega і Auxilio Social
Ángel Herrera Oria
Ángel Herrera Oria (Santander, 19 de desembre de 1886 - Madrid, 28 de juliol de 1968) fou un advocat de l'Estat, periodista, sacerdot, bisbe i cardenal espanyol.
Veure Onésimo Redondo Ortega і Ángel Herrera Oria
Àvila
Àvila (oficialment i en castellà, Ávila) és capital de la seva província homònima, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Veure Onésimo Redondo Ortega і Àvila
Capitalisme
IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Veure Onésimo Redondo Ortega і Capitalisme
Cúria
* Cúria romana, lloc on es reunia el consell municipal de cada ciutat a l'antiga Roma.
Veure Onésimo Redondo Ortega і Cúria
Confederació Espanyola de Dretes Autònomes
La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) (en castellà: Confederación Española de Derechas Autónomas) fou una coalició de partits polítics de dretes fundada el 4 de març de 1933.
Veure Onésimo Redondo Ortega і Confederació Espanyola de Dretes Autònomes
Confederació Nacional del Treball
La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.
Veure Onésimo Redondo Ortega і Confederació Nacional del Treball
Cop d'estat del 18 de juliol
El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 —Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol franquista— fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.
Veure Onésimo Redondo Ortega і Cop d'estat del 18 de juliol
Dret
301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.
Veure Onésimo Redondo Ortega і Dret
El Debate
El Debate va ser una publicació diària i matinal espanyola d'orientació catòlica, publicada a Madrid entre l'octubre del 1910 i el juliol del 1936.
Veure Onésimo Redondo Ortega і El Debate
Els protocols dels savis de Sió
Edició russa del 1905 dels ''Protocols'' Els protocols dels savis de Sió (en rus: Протоколы сионскихмудрецов, Protokoly Sionskij Mudretsov, també escurçat com a Сионские протоколы, Sionskie Protokoly) és un text antisemita.
Veure Onésimo Redondo Ortega і Els protocols dels savis de Sió
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Onésimo Redondo Ortega і Espanya
Falange Española
Falange Española (FE) era un partit polític espanyol feixista, fundat el 29 d'octubre de 1933 per José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador Miguel Primo de Rivera.
Veure Onésimo Redondo Ortega і Falange Española
Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Bandera de l'Espanya Franquista Bandera amb l'emblema carlí Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS) era el nom del partit únic de la dictadura franquista creat el 19 d'abril de 1937, a iniciativa de la prefectura del denominat Estat Nacional, per fusió dels diferents partits i moviments que donaven suport la revolta militar (denominada Alzamiento Nacional) que va iniciar la Guerra Civil espanyola, i que no van desaparèixer realment, sinó que es van articular en les denominades famílies del franquisme, prenent el nom de la Falange Española i la Comunión Tradicionalista.
Veure Onésimo Redondo Ortega і Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Falangisme
Nacionalsindicalisme, també denominat falangisme, és un corrent ideològic obrerista nascut el 1931 a Espanya (encara que aplicable en altres països) basat, segons els seus propugnants, en un profund sentiment nacional i revolucionari, amb un especial accent en les idees de pàtria i justícia social.
Veure Onésimo Redondo Ortega і Falangisme
Feixisme
200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).
Veure Onésimo Redondo Ortega і Feixisme
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Veure Onésimo Redondo Ortega і Franquisme
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Onésimo Redondo Ortega і Guerra Civil espanyola
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Veure Onésimo Redondo Ortega і Jueus
Julio Ruiz de Alda
Julio Ruiz de Alda Miqueleiz (Lizarra, Navarra, 7 d'octubre de 1897 - Madrid, 23 d'agost de 1936) fou un aviador espanyol.
Veure Onésimo Redondo Ortega і Julio Ruiz de Alda
Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista
Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS) fou un partit polític d'ideologia propera al feixisme fundat el 4 d'octubre de 1931 per Ramiro Ledesma Ramos i Onésimo Redondo.
Veure Onésimo Redondo Ortega і Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista
La Sanjurjada
La Sanjurjada fou un intent de cop d'estat fracassat que part de l'exèrcit espanyol inicià la matinada del 10 d'agost de 1932 contra la II República, liderat des de Sevilla pel general Sanjurjo.
Veure Onésimo Redondo Ortega і La Sanjurjada
Labajos
Labajos és un municipi de la província de Segòvia, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Veure Onésimo Redondo Ortega і Labajos
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Onésimo Redondo Ortega і Madrid
Marxisme
200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.
Veure Onésimo Redondo Ortega і Marxisme
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Veure Onésimo Redondo Ortega і Monarquia
Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors
El Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (abreujat NSDAP), comunament conegut com a Partit Nazi, va ser un partit polític alemany que va actuar entre el 1919 i el 1945.
Veure Onésimo Redondo Ortega і Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors
Pilar Primo de Rivera
Pilar Primo de Rivera y Sáenz de Heredia (Madrid, 1907 - 1991) va ser la líder de la Sección Femenina de la Falange Espanyola i posteriorment la presidenta de la Asociación de Veteranas de la Sección Femenina, reanomenada en 1977, dos anys després de la mort de Francisco Franco, Nueva Andadura, càrrec que va mantenir fins a la mort.
Veure Onésimo Redondo Ortega і Pilar Primo de Rivera
Porto
Porto és una ciutat i un municipi portuguès, situat al districte de Porto, a la regió del Nord i a la subregió del Gran Porto.
Veure Onésimo Redondo Ortega і Porto
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Veure Onésimo Redondo Ortega і Portugal
Província de Segòvia
Segòvia és una província espanyola, amb capital a la ciutat homònima i adscrita ala comunitat autònoma de Castella i Lleó (anteriorment a Castella la Vella).
Veure Onésimo Redondo Ortega і Província de Segòvia
Província de Valladolid
La província de Valladolid es troba a Castella i Lleó, amb capital a la ciutat homònima.
Veure Onésimo Redondo Ortega і Província de Valladolid
Quintanilla de Onésimo
Quintanilla de Onésimo és un municipi de la província de Valladolid, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Veure Onésimo Redondo Ortega і Quintanilla de Onésimo
Ramiro Ledesma Ramos
Ramiro Ledesma Ramos (Alfaraz de Sayago, Zamora, 23 de maig de 1905 - Aravaca, Madrid, 29 d'octubre de 1936) va ser escriptor, filòsof, periodista, ideòleg i fundador del nacional-sindicalisme.
Veure Onésimo Redondo Ortega і Ramiro Ledesma Ramos
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Veure Onésimo Redondo Ortega і Reis Catòlics
República
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.
Veure Onésimo Redondo Ortega і República
Sección Femenina
Pilar Primo de Rivera. ''Castillo de la Mota'', amb l'escut d'armes dels Reis Catòlics en pedra grisa sobre l'entrada. La Sección Femenina (en català, Secció Femenina) va ser una institució creada l'any 1934 per les dones pertanyents a la Falange Espanyola i que va tenir vigència durant part de la Segona República Espanyola, la Guerra Civil Espanyola i fins pràcticament el final del franquisme.
Veure Onésimo Redondo Ortega і Sección Femenina
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Veure Onésimo Redondo Ortega і Segona República Espanyola
Teatro Calderón (Valladolid)
El Teatro Calderón és el principal teatre de la ciutat castellanolleonesa de Valladolid.
Veure Onésimo Redondo Ortega і Teatro Calderón (Valladolid)
Ultradreta
Emblema del Tercer Reich Ultradreta o extrema dreta és un terme que s'empra en política per a descriure persones o grups que donen suport almenys a una de les posicions de la dreta política, expressat de manera extrema en el seu comportament polític, religiós o social.
Veure Onésimo Redondo Ortega і Ultradreta
Universitat de Salamanca
La Universitat de Salamanca, situada a la ciutat del mateix nom, és la universitat més antiga d'Espanya i una de les més antigues d'Europa.
Veure Onésimo Redondo Ortega і Universitat de Salamanca
Valladolid
Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.
Veure Onésimo Redondo Ortega і Valladolid
14 de novembre
El 14 de novembre o 14 de santandria és el tres-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dinovè en els anys de traspàs.
Veure Onésimo Redondo Ortega і 14 de novembre
16 de febrer
El 16 de febrer és el quaranta setè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Onésimo Redondo Ortega і 16 de febrer
18 de juliol
El 18 de juliol és el cent noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-centè en els anys de traspàs.
Veure Onésimo Redondo Ortega і 18 de juliol
19 de març
El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Onésimo Redondo Ortega і 19 de març
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Veure Onésimo Redondo Ortega і 1905
1927
;Països Catalans.
Veure Onésimo Redondo Ortega і 1927
1928
Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.
Veure Onésimo Redondo Ortega і 1928
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Veure Onésimo Redondo Ortega і 1929
1931
;Països Catalans.
Veure Onésimo Redondo Ortega і 1931
1932
;Països Catalans.
Veure Onésimo Redondo Ortega і 1932
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Veure Onésimo Redondo Ortega і 1933
1934
;Països Catalans.
Veure Onésimo Redondo Ortega і 1934
1935
Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.
Veure Onésimo Redondo Ortega і 1935
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Veure Onésimo Redondo Ortega і 1936
24 de juliol
El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs.
Veure Onésimo Redondo Ortega і 24 de juliol
24 de març
El 24 de març és el vuitanta tercer dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Onésimo Redondo Ortega і 24 de març
25 de juny
El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Onésimo Redondo Ortega і 25 de juny
Vegeu també
Falangistes
- Ángel Alcázar de Velasco
- Alfonso García Valdecasas
- Clara Stauffer
- Dionisio Ridruejo Jiménez
- Joan Antoni Samaranch i Torelló
- José Antonio Girón de Velasco
- José Antonio Primo de Rivera
- José Finat y Escrivá de Romaní
- José Luis Arrese Magra
- José Solís Ruiz
- Julio Ruiz de Alda
- Luis Rosales Camacho
- Manuel Hedilla
- Martín Almagro Basch
- Nicasio Álvarez de Sotomayor
- Onésimo Redondo Ortega
- Paulí Alcántara Riestra
- Pedro Gamero del Castillo
- Pedro Laín Entralgo
- Pilar Primo de Rivera
- Rafael García Serrano
- Rafael Sánchez Mazas
- Raimundo Fernández Cuesta
- Ramiro Ledesma Ramos
- Sancho Dávila y Fernández de Celis
- Tomás Borrás y Bermejo
Persones de la província de Valladolid
- Belarmino Tomás Álvarez
- Carlos Amigo Vallejo
- Francisco de Villagra
- Gonzalo Queipo de Llano y Sierra
- Jesús Cardenal Fernández
- Juan Martín Díez
- Juan Ponce de León
- Julio Valdeón Baruque
- Marcelo González Martín
- Onésimo Redondo Ortega
- Trifón Gómez San José
- Valeriano Orobón Fernández
També conegut com Onésimo Redondo, Onésimo Redondo y Ortega.