48 les relacions: Anacoreta, Anglaterra, Brian Boru, Caithness, Ciutat estat, Dinamarca, Era dels vikings, Escòcia, Eysturoy, Fortalesa, Funningur, Gal·les, Galloway, Gallowglass, Grímur Kamban, Hèbrides, Hiberno-normand, Història d'Irlanda, Illa de Man, Illes Òrcades, Illes Fèroe, Illes Shetland, Irlanda, Islàndia, Jòrvik, Landnámabók, Llengües goidèliques, Llista de reis de Dublín, Mar d'Irlanda, Máel Sechnaill mac Domnaill, Mercenari, Normand, Normands, Papar, Regne de Cork, Regne de Dublín, Regne de Limerick, Regne de Waterford, Regne de Wexford, Regne Franc, Saga (literatura), Saga de Njál, Saga dels feroesos, Sincretisme, Thrall, Vestmanna, Vestmannaeyjar, Vikings.
Anacoreta
Sant Antoni Abat anacoreta Un anacoreta (paraula procedent del llatí medieval «anachorēta», i aquest del terme grec "ἀνα-χωρέω", que significa "retirar-se") és una persona que viu en un lloc solitari, entregat completament a la contemplació i a la penitència, aïllada de la comunitat.
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Anacoreta · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Anglaterra · Veure més »
Brian Boru
Brian Bórumha mac Cennétig conegut com a Brian Boru o Brian el Gran en anglès (926 o 941 a Killaloe, comtat de Clare – 23 d'abril de 1014, Clontarf)) fou Ard rí (Gran rei d'Irlanda) de 1002 a 1014. El seu pare era Cennétig mac Lorcáin, rei de Thomond i la seva mare Bé Binn ingen Murchada, filla del rei de Connacht Occidental. El 977 va massacrar els víkings que s'havien establert a l'illa d'Inis Cathaigh l'any 850. Fou coronat rei del Regne de Munster el 978 i d'Irlanda el 1002. Envaí Ossory el 983, i el 1002 li fou reconegut el títol de rei d'Irlanda. Les seves pretensions a la sobirania sobre el regne de Leinster provocaren l'aliança del sobirà d'aquest regne amb el rei noruec de Dublín Sigtrygg Barba d'Argent. Brian els derrotà a la batalla de Glenn-Máma (999) i en la decisiva batalla de Clontarf (1014). Un grup dels vençuts, però, envaí la tenda de Brian i l'assassinà. Els seus descendents constituïren l'estirp dels O'Brien.
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Brian Boru · Veure més »
Caithness
Caithness és un comtat, àrea municipal i zona de govern local històrica d'Escòcia (gaèlic: Gallaibh).
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Caithness · Veure més »
Ciutat estat
Una ciutat estat és una ciutat sobirana independent que exerceix el poder sobre la seva vida política, econòmica i cultural sobre el seu territori contigu.
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Ciutat estat · Veure més »
Dinamarca
Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Dinamarca · Veure més »
Era dels vikings
esquema en T d'Isidor de Sevilla L'era dels vikings fou el període comprès entre 793 i 1066 a Escandinàvia i Anglaterra, després de l'era del ferro germànica (l'era de Vendel a Suècia).
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Era dels vikings · Veure més »
Escòcia
Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Escòcia · Veure més »
Eysturoy
Eysturoy (en, el significat del qual és L'Illa Oriental) és la segona illa en grandària i població de l'arxipèlag de les Illes Fèroe (Dinamarca), situat al Mar de Noruega.
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Eysturoy · Veure més »
Fortalesa
Una fortalesa (o fortalea) és un tipus de fortificació de caràcter permanent dissenyada per a defensar en temps de guerra i com a base militar.
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Fortalesa · Veure més »
Funningur
Funningur, és una localitat situada a l'illa d'Eysturoy, a les Illes Fèroe.
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Funningur · Veure més »
Gal·les
El País de Gal·les o simplement Gal·les és una de les nacions que conformen el Regne Unit.
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Gal·les · Veure més »
Galloway
Galloway (en gaèlic escocès: Gall-ghàidheil/Gallobha; en llatí: Gallovidia; en scots: Gallowa) és una regió del sud-oest d'Escòcia; comprén els comtats de Wigtown i Kirkcubright.
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Galloway · Veure més »
Gallowglass
kern. Dibuix d'Albrecht Dürer, 1521. hèbrid. Els Gallowglass van ser uns guerrers mercenaris d'elit entre els clans Hiberno-Normands que residien a les illes i muntanyes de l'oest d'Escòcia, les illes Hèbrides, des de mitjan fins al final del.
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Gallowglass · Veure més »
Grímur Kamban
Grímur Kamban (en nòrdic antic Grímr Kamban) va ser, segons la tradició, el primer home que va posar els peus a les Illes Fèroe.
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Grímur Kamban · Veure més »
Hèbrides
escoceses Les illes Hèbrides (Hebrides en anglès, Innse Gall en gaèlic) són un extens arxipèlag en la costa oest d'Escòcia.
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Hèbrides · Veure més »
Hiberno-normand
El terme hiberno-normand s'utilitza per descriure els senyors normands que van colonitzar Irlanda, sense reconèixer-se verdaderament com a vassalls envers els anglo-normands instal·lats a Anglaterra.
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Hiberno-normand · Veure més »
Història d'Irlanda
Bandera de l'actual República d'Irlanda onejant sobre el cel de Dublín. L'actual bandera se suposa provisional a l'espera d'una reunificació de l'illa amb la província de l'Ulster, actualment dins del Regne de la Gran Bretanya. S'han proposat diferents models de bandera per a una Irlanda unificada Un paisatge tradicional irlandès on predomina el verd i el blau. És per això que Irlanda també és anomenada l'Illa Maragda La història d'Irlanda comença amb la prehistòria d'Irlanda, que s'estén per un període entre el primer assentament conegut, al voltant del 8000 aC, fins a l'aparició de la "protohistòrica" Irlanda gaèlica en el moment de la seva cristianització al segle cinquè; el cristianisme cèltic havia subsumit, doncs, o reemplaçat, l'anterior politeisme a la fi del segle sisè.
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Història d'Irlanda · Veure més »
Illa de Man
Man (Ellan Vannin en manx) és una petita illa del mar d'Irlanda que forma, amb Gran Bretanya, Irlanda i d'altres illes, l'Arxipèlag de les Illes Britàniques, reserva de la biosfera per la UNESCO des de 2016.
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Illa de Man · Veure més »
Illes Òrcades
Les illes Òrcades (Orkneyjar en nòrdic antic, Àrcaibhen en gaèlic, Orkney en anglès, o més rarament Orkney Islands) són situades a 16 km al nord d'Escòcia i en formen una regió administrativa de 990 km² i 19.245 habitants (2001).
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Illes Òrcades · Veure més »
Illes Fèroe
Les Illes Fèroe (Føroyar, 'Illes de xais' en feroès; però potser també 'Illes llunyanes') són un grup d'illes de l'Atlàntic Nord situades a mig camí de les costes d'Islàndia, Escòcia i Noruega.
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Illes Fèroe · Veure més »
Illes Shetland
Les Illes Shetland són un grup d'illes de l'Atlàntic Nord situades entre les Illes Fèroe, el sud-oest de Noruega i Gran Bretanya.
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Illes Shetland · Veure més »
Irlanda
Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Irlanda · Veure més »
Islàndia
Islàndia (en islandès, Ísland) és un estat insular europeu que es troba a l'oceà Atlàntic Nord a la Dorsal atlàntica.
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Islàndia · Veure més »
Jòrvik
Jòrvík fou un regne viking que es va estendre pel territori que fou posteriorment Yorkshire i per altres zones de l'Anglaterra septentrional.
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Jòrvik · Veure més »
Landnámabók
Pàgina del manuscrit de la Landnáma guardada a l'Institut Árni Magnússon de Reykjavík, Islàndia Landnámabók (Llibre de l'assentament, Llibre de l'establiment o Llibre de la colonització, sovint designat abreujadament amb la forma Landnáma), o Liber de occupatione Islandiae (com s'intitula la versió llatina corresponent), és un manuscrit islandès medieval que descriu detalladament l'assentament o establiment (landám) a Islàndia d'uns 400 colons, bàsicament noruecs entre els anys 870 i 930 dC.
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Landnámabók · Veure més »
Llengües goidèliques
Les llengües goidèliques (en gaèlic irlandès: teangacha Gaelacha; en gaèlic escocès: cànanan Goidhealach; en gaèlic manx: çhengaghyn Gaelgagh) conformen una de les dues branques de les de llengües cèltiques insulars (o cèltic-Q); l'altre grup cèltic el conformen les llengües britòniques o cèltic-P. Les llengües goidèliques van formar històricament un contínuum lingüístic que s'estenia des del sud d'Irlanda, passant per l'illa de Man, fins al nord d'Escòcia.
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Llengües goidèliques · Veure més »
Llista de reis de Dublín
Els reis de Dublín van ser uns monarques d'origen noruec (nòrdic-gaèlics) que van governar el Regne de Dublín des de l'any 839 fins al 1171, quan finalment el regne va ser conquerit per l'irlandès Máel Sechnaill mac Domnaill.
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Llista de reis de Dublín · Veure més »
Mar d'Irlanda
La mar d'Irlanda (en gaèlic irlandès Muir Éireann o Muir Meann, en anglès Irish Sea, en gaèlic escocès Muir Èireann, en manx Mooir Vannin, en gal·lès Môr Iwerddon) és un braç de mar situat al nord-oest d'Europa que separa les illes d'Irlanda, a l'oest, i la Gran Bretanya, a l'est.
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Mar d'Irlanda · Veure més »
Máel Sechnaill mac Domnaill
Máel Sechnaill mac Domnaill (mort el 2 de setembre de 1022), de vegades nomenat Máel Sechnaill Mór (Malaquías el Gran) o Máel Sechnaill II, va ser rei de Mide i Gran rei d'Irlanda.
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Máel Sechnaill mac Domnaill · Veure més »
Mercenari
Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita.
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Mercenari · Veure més »
Normand
El normand és una llengua romànica que es parla a Normandia i a les Illes Anglonormandes.
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Normand · Veure més »
Normands
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Normands · Veure més »
Papar
Els papar (del llatí papa, de l'irlandès antic que significa "pare" o "pope"; sing. popi) era un grup de missioners cristians irlandesos i escocesos que segons les primeres sagues nòrdiques i fonts històriques residien en algunes parts d'Islàndia durant el període de l'arribada de colones nòrdics.
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Papar · Veure més »
Regne de Cork
El regne de Cork va ser un petit enclavament nòrdic-gaèlic que apareix a la crònica del Cogad Gáedel re Gallaib (guerra dels irlandesos contra els estrangers) i d'altres escrits contemporanis com els Annals dels quatre mestres, Annals d'Inisfallen i Annals de Tigernach.
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Regne de Cork · Veure més »
Regne de Dublín
El Regne de Dublín (en irlandès gaèlic: Dubh Linn) va ser un petit però poderós enclavament nòrdic-gaèlic i centre comercial que controlava fonamentalment algunes porcions de la costa irlandesa al voltant de Dublín, coincidint aproximadament amb l'actual Comtat de Dublín.
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Regne de Dublín · Veure més »
Regne de Limerick
El regne de Limerick va ser un petit però poderós enclavament nòrdic-gaèlic a Irlanda que apareix a la crònica del Cogad Gáedel re Gallaib (guerra dels irlandesos contra els estrangers) i d'altres escrits contemporanis com els Annals dels quatre mestres, Annals d'Inisfallen i Annals de Tigernach.
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Regne de Limerick · Veure més »
Regne de Waterford
El regne de Waterford va ser un petit però poderós enclavament nòrdic-gaèlic que apareix a la crònica del Cogad Gáedel re Gallaib (guerra dels irlandesos contra els estrangers) i d'altres escrits contemporanis com els Annals dels quatre mestres, Annals d'Inisfallen i Annals de Tigernach.
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Regne de Waterford · Veure més »
Regne de Wexford
El regne de Wexford (nòrdic antic: Veisafjǫrðr que significa «cala de maresmes») va ser un petit enclavament nòrdic-gaèlic que apareix a la crònica del Cogad Gáedel re Gallaib (Guerra dels irlandesos contra els estrangers) i d'altres escrits contemporanis com els Annals dels quatre mestres, Annals d'Inisfallen i Annals de Tigernach.
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Regne de Wexford · Veure més »
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Regne Franc · Veure més »
Saga (literatura)
Es coneix com a sagues un tipus d'obres literàries sorgides en l'Edat Mitjana, normalment entre els segles XII i XIV.
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Saga (literatura) · Veure més »
Saga de Njál
Pàgina de la ''Saga de Njál'', versió de ''Sögubók'' Detall d'una miniatura de la ''Saga de Njál'' La Saga de Nial o Njál, també Brennunjálssaga (saga de la crema de Njál) és una obra literària narrativa.
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Saga de Njál · Veure més »
Saga dels feroesos
La Saga dels feroesos o Saga de Sigmundur Brestisson (Færeyinga Saga en islandès antic, Føroyinga søga en feroès) és un relat que compila diferents fonts islandeses de principis del segles XIII.
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Saga dels feroesos · Veure més »
Sincretisme
El sincretisme és la visió del món o la cultura basada en la fusió d'elements provinents d'altres cultures; és el mestissatge aplicat a la concepció filosòfica.
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Sincretisme · Veure més »
Thrall
Un thrall (nòrdic antic: þræll, noruec: trell, danès: træl) era un esclau o serf a les terres escandinaves durant l'Era vikinga. Els thralls constituïen la classe més baixa de la societat estamental nòrdica. El terme corresponent en anglès antic era þēow. La condició de tharll contrastava amb la d'home lliure (Karl, ceorl) i la de noble (Jarl, eorl).
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Thrall · Veure més »
Vestmanna
Vestmanna és una poble de les Illes Fèroe, situada a l'oest de l'illa de Streymoy.
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Vestmanna · Veure més »
Vestmannaeyjar
Vista aèria d'Heimaey Vista des d'Heimaey dels volcans Helgafell (a la dreta) i Eldfell a l'esquerra Vestmannaeyjar (de l'islandès, amb el significat d'illes de les persones occidentals'), també conegudes com a illes Westman, és un petit arxipèlag a la costa sud d'Islàndia.
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Vestmannaeyjar · Veure més »
Vikings
Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.
Nou!!: Nòrdic-gaèlics і Vikings · Veure més »