Taula de continguts
55 les relacions: Abd-Al·lah ibn Hamdan, Abu-Abd-Al·lah al-Baridí, Abu-Ishaq Muhàmmad al-Iskafí, Abu-l-Hussayn al-Baridí, Abu-l-Hussayn Bàjkam, Abu-Tàghlib, Al-Baridi, Al-Mayadin, Al-Múqtadir, Al-Muttaqí (abbàssida), Al-Qàhir (abbàssida), Alep, Alta Mesopotàmia, Ar-Radi, Ar-Raqqà, Armènia, Azerbaidjan, Bagdad, Bakhtiar, Bàssora, Buwàyhides, Daylamites, Diyar Múdar, Diyar Rabia, Diyarbakır, Egipte, Enciclopèdia de l'Islam, Hamdànides, Ibn Muqla, Ibn Ràïq, Ikhxídides, Khutba, Khuzestan, Kurds, Mossul, Muïzz al-Dawla, Muhàmmad ibn Tughj al-Ikhxid, Munis, Nizip, Nom àrab, Pèrsia, Qaisita, Sayf-ad-Dawla (hamdànida), Síria, Silvan, Tigris, Tikrit, Tuzun, Wasit, 11 d'octubre, ... Ampliar l'índex (5 més) »
Abd-Al·lah ibn Hamdan
Abu-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan fou el primer governador hamdànida de Mossul.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Abd-Al·lah ibn Hamdan
Abu-Abd-Al·lah al-Baridí
Abu-Abd-Al·lah al-Hassan al-Baridí o, més senzillament, Abu-Abd-Al·lah al-Baridí fou el gran dels tres fills d'al-Baridi.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Abu-Abd-Al·lah al-Baridí
Abu-Ishaq Muhàmmad al-Iskafí
Abu-Ishaq Muhàmmad ibn Àhmad al-Iskafí al-Kararití, més conegut simplement com a Abu-Ishaq Muhàmmad al-Iskafí fou un visir abbàssida.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Abu-Ishaq Muhàmmad al-Iskafí
Abu-l-Hussayn al-Baridí
Abu-l-Hussayn al-Baridí fou un dels tres fills d'al-Baridí, el petit dels germans Banu l-Baridí.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Abu-l-Hussayn al-Baridí
Abu-l-Hussayn Bàjkam
Abu-l-Hussayn Bàjkam o Bačkam, més conegut com Bàjkam at-Turkí (‘Bàjkam el Turc’; Bàjkam deriva d'una paraula iraniana passada al turc que descriu la cua de cavall o de iak) fou un amir turc del Califat Abbàssida.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Abu-l-Hussayn Bàjkam
Abu-Tàghlib
Abu-Tàghlib Fadl-Al·lah al-Ghadànfar ibn al-Hàssan ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan, més conegut senzillament com Abu-Tàghlib (?- 979) fou emir hamdànida a Mossul.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Abu-Tàghlib
Al-Baridi
Al-Baridí fou una nisba que van portar tres germans famosos fills d'un cap de comunicacions de Bàssora conegut com al-Baridí.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Al-Baridi
Al-Mayadin
Al-Mayadin és una ciutat de l'est de Síria a la governació de Dayr ez-Zawr.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Al-Mayadin
Al-Múqtadir
Abu-l-Fadl Jàfar al-Múqtadir bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Múqtadir (Bagdad, 13 de novembre de 895 - 31 d'octubre de 931), fou califa abbàssida de Bagdad (908 - 931).
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Al-Múqtadir
Al-Muttaqí (abbàssida)
Abu-Ishaq Ibrahim al-Muttaqí li-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Muttaqí (908-968), fou califa abbàssida de Bagdad (940-944).
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Al-Muttaqí (abbàssida)
Al-Qàhir (abbàssida)
Abu-Mansur Muhàmmad al-Qàhir bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Qàhir (899-951), califa abbàssida de Bagdad (931-934).
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Al-Qàhir (abbàssida)
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Alep
Alta Mesopotàmia
L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Alta Mesopotàmia
Ar-Radi
Abu-l-Abbàs Muhàmmad ar-Radi bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com ar-Radi (desembre del 910-941), fou califa abbàssida de Bagdad (934-940).
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Ar-Radi
Ar-Raqqà
Ar-Raqqà o Rakka (també transcrit Al-Rakka, al-Raqqa, ar-Raqqa o ar-Rakka) és una ciutat de Síria a la riba de l'Eufrates, a la part nord, a la confluència amb el Balikh, a uns 160 km a l'est d'Alep.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Ar-Raqqà
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Armènia
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Azerbaidjan
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Bagdad
Bakhtiar
* Izz al-Dawla Bakhtiar, sultà buwàyhida.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Bakhtiar
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Bàssora
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Buwàyhides
Daylamites
Daylamites també es diuen algunes dinasties o poders individuals que van governar principalment a l'Azerbaidjan i a la plana iraniana, i que tingueren origen en el Daylam o estigueren dirigides per natius de Daylam, essent les més conegudes les dels musafírides, ziyarids i els shaddàdides.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Daylamites
Diyar Múdar
Diyar Múdar fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la zona coneguda per Al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Múdar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades per l'Eufrates, el Balikh i el curs inferior del Khabur; la regió va entre Samòsata (Sumaysat) al nord, fins a Anah al sud.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Diyar Múdar
Diyar Rabia
Diyar Rabia fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la part oriental de la província coneguda com al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Mudar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades pel Khabur i el Hirmas, les terres entre el Hirmas i el Tigris, el Djabal Sindjar i les terres entre Tell Fafan i Takrit incloent el curs inferior del Gran Zab i Petit Zab; la vila de Takrit marcava el límit amb la província d'Iraq.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Diyar Rabia
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Diyarbakır
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Egipte
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Enciclopèdia de l'Islam
Hamdànides
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Hamdànides
Ibn Muqla
Abu-Ali Muhàmmad ibn Alí ibn Muqla, més conegut com a Ibn Muqla (Bagdad 885/886 - 940) va ser visir i un dels cal·lígrafs de l'escriptura àrab més importants del període abbàssida, a qui s'atribueix la invenció de l'escriptura thúluth.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Ibn Muqla
Ibn Ràïq
Muhàmmad ibn Ràïq i, senzillament, Ibn Ràïq fou el primer gran emir del califa abbàssida de Bagdad.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Ibn Ràïq
Ikhxídides
La dinastia ikhxídida o els ikhxídides fou una nissaga que va governar Egipte del 935 al 969, quan els fatimites van assolir el poder.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Ikhxídides
Khutba
La khutba és el sermó del khatib, que el fa abans de l'oració del divendres, així com en alguns serveis religiosos en ocasions especials, com a la celebració de les dues festes islàmiques principals, Al-Id al-Kabir i Id al-Fitr.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Khutba
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Khuzestan
Kurds
Zones habitades pels kurds l'any 1992 Els kurds són un poble d'origen indoeuropeu, possiblement descendent dels medes, que habita a la regió muntanyosa del Kurdistan, al sud-oest d'Àsia.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Kurds
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Mossul
Muïzz al-Dawla
Abu-l-Hussayn Àhmad ibn Abi-Xujà Fanakhusraw Buya Muïzz-ad-Dawla (915/916 - 967) fou un dels tres emirs buwàyhides originals, fundadors de la dinastia.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Muïzz al-Dawla
Muhàmmad ibn Tughj al-Ikhxid
Abu-Bakr Muhàmmad ibn Tughj al-Ikhxid (882-946) fou el fundador de la dinastia ikhxídida d'Egipte.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Muhàmmad ibn Tughj al-Ikhxid
Munis
* Munis al-Mudhàffar o Munis al-Khadim al-Mudhàffar (vers 844-933), general abbàssida en el regnat d'al-Múqtadir (908-932) i home fort del règim en la part final.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Munis
Nizip
Nizip (en àrab: نصيبين, Nisibis o Nasibin al-Rum, en kurd: Belqîs) és una ciutat i districte de la província de Gaziantep a Turquia.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Nizip
Nom àrab
El nom àrab clàssic estava compost de diverses parts, on l'ordre no es mantenia sempre igual i algunes parts podien ser omeses.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Nom àrab
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Pèrsia
Qaisita
* qaisites, pertanyent als Qays Aylan, divisió entre àrabs del començament del primer califat.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Qaisita
Sayf-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-l-Hayjà ibn Hamdan ibn al-Hàrith Sayf-ad-Dawla at-Taghlibí, més conegut simplement pel seu làqab com Sayf-ad-Dawla (22 de juny de 916 - 9 de febrer de 967) fou el primer emir hamdànida d'Alep (945-967).
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Sayf-ad-Dawla (hamdànida)
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Síria
Silvan
Silvan (Farqîn;; o Npherkert), abans Mayyafariqín (tr) i Martiròpolis és una ciutat de Turquia, a la província de Diyarbakir, capital del districte de Silvan.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Silvan
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Tigris
Tikrit
Tikrit, Takrit o Tekrit és una ciutat de l'Iraq, uns 140 km al nord-oest de Bagdad al Tigris.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Tikrit
Tuzun
Tuzun fou un militar turc que va dirigir la guàrdia turca de Bagdad i va exercir el poder efectiu a l'Iraq.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Tuzun
Wasit
Wasit o Al-Wasit (literalment ‘Centre’) fou una ciutat de l'Iraq, a la riba de l'antic curs del riu Tigris.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і Wasit
11 d'octubre
L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і 11 d'octubre
4 de juny
El 4 de juny és el cent cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і 4 de juny
942
El 942 (CMXLII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і 942
944
El 944 (CMXLIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і 944
946
El 946 (CMXLVI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і 946
969
El 969 (CMLXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) і 969
També conegut com Nasir al-Daula, Nasir al-Dawla Hasan ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan, Nasir al-Dawla Hasan ben Abul Haydja Abd Allan ben Hamdan.