Accés més ràpid que el navegador!
35 les relacions: Aixecament del Gueto de Varsòvia, Alemany, Anglès, Argentina, Català, Comissió Nacional sobre la Desaparició de Persones, Cop d'estat, Dictadura, Editorial Universitaria de Buenos Aires, Ernesto Sabato, Finès, Fiscal, Hebreu, Hernán Valdés, Intel·lectual, Italià, Judici a les Juntes, Llibre, Página/12, Portuguès, President de la Nació Argentina, Procés de Reorganització Nacional, Raúl Ricardo Alfonsín, Rabí, Repressió política, Rus, Tejas Verdes: diario de un campo de concentración en Chile, Vietnamita, 10 de desembre, 15 de maig, 1976, 1983, 1984, 2006, 24 de març.
Aixecament del Gueto de Varsòvia
Laixecament del Gueto de Varsòvia (Jiddisch: אױפֿשטאַנד אין װאַרשעװער געטאָ; polonès: Powstanie w getcie warszawskim; alemany: Aufstand im Warschauer Ghetto) va ser la revolta dels jueus del Gueto de Varsòvia, quan les tropes alemanyes van començar la segona deportació massiva cap als camps de concentració i extermini (principalment a Treblinka), durant la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Nunca más і Aixecament del Gueto de Varsòvia · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Nunca más і Alemany · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Nunca más і Anglès · Veure més »
Argentina
LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.
Nou!!: Nunca más і Argentina · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Nunca más і Català · Veure més »
Comissió Nacional sobre la Desaparició de Persones
La Comissió Nacional sobre la Desaparició de Persones (Comisión Nacional sobre la Desaparición de Personas, en castellà) també coneguda com la CONADEP, va ser la comissió encarregada de reunir la informació necessària per jutjar els responsables de la dictadura militar que va governar l'Argentina des de 1976 fins al 1983, l'autoanomenat Procés de Reorganització Nacional.
Nou!!: Nunca más і Comissió Nacional sobre la Desaparició de Persones · Veure més »
Cop d'estat
Cop d'estat militar a Polònia el 1926. Intent de cop d'estat a la Unió Soviètica el 1991. Un cop d'estat (del francès coup d'État) és la usurpació del poder vigent de manera violenta i la vulneració de la legalitat institucional a un estat liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder.
Nou!!: Nunca más і Cop d'estat · Veure més »
Dictadura
date.
Nou!!: Nunca más і Dictadura · Veure més »
Editorial Universitaria de Buenos Aires
L'Editorial Universitaria de Buenos Aires (Eudeba) és l'editorial universitària de la Universitat de Buenos Aires (UBA) i la major del seu tipus a l'Argentina.
Nou!!: Nunca más і Editorial Universitaria de Buenos Aires · Veure més »
Ernesto Sabato
Ernesto Sabato (de vegades escrit Ernesto Sábato, segons la pronúncia esdrúixola d'aquest cognom d'origen italià) (1911-2011) fou un novel·lista argentí, amb una obra caracteritzada per un profund contingut intel·lectual sobre la separació entre el bé i el mal.
Nou!!: Nunca más і Ernesto Sabato · Veure més »
Finès
El finès o finés (suomi) és un dels idiomes oficials (juntament amb el suec) de Finlàndia.
Nou!!: Nunca más і Finès · Veure més »
Fiscal
El fiscal és el funcionari públic (magistrat en alguns països), integrant del Ministeri Públic, que porta materialment la direcció de la investigació criminal i l'exercici de l'acció penal pública; és a dir, és a qui correspon exercir directament i concreta les funcions i atribucions d'aquest Ministeri, en els casos que coneix.
Nou!!: Nunca más і Fiscal · Veure més »
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Nou!!: Nunca más і Hebreu · Veure més »
Hernán Valdés
Hernán Valdés és un escriptor xilè, el qual va exiliar-se a Europa després de ser segrestat, desaparegut i torturat pels esbirros de Pinochet durant la dictadura militar que va patir el país a la darreria del. L'escriptor va començar publicant poesia. Després va publicar novel·la. Nogensmenys, la seva obra més difosa va ser Tejas Verdes, un text testimonial de la seva experiència concentracionària al Xile de Pinochet, el qual es va traduir a diverses llengües i es va convertir en un referent de la literatura testimonial.
Nou!!: Nunca más і Hernán Valdés · Veure més »
Intel·lectual
Un intel·lectual és la persona que es dedica a la crítica pública, a l'exercici del pensament i l'anàlisi del seu entorn amb la raó.
Nou!!: Nunca más і Intel·lectual · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Nunca más і Italià · Veure més »
Judici a les Juntes
El Judici a les Juntes (Juicio a las Juntas en castellà) fou el procés judicial realitzat per la justícia civil a l'Argentina el 1985, per ordre del president Raúl Ricardo Alfonsín (en el mandat del 1983 al 1989) contra les tres primeres juntes militars de la dictadura autoanomenada Procés de Reorganització Nacional (1976-1983) degut a les greus i massives violacions de drets humans comesos en aquest període.
Nou!!: Nunca más і Judici a les Juntes · Veure més »
Llibre
Un llibre és una obra escrita o d'imatges impresa o manuscrita no periòdica.
Nou!!: Nunca más і Llibre · Veure més »
Página/12
Página/12 és un diari d'orientació progressista editat a l'Argentina des de 1987.
Nou!!: Nunca más і Página/12 · Veure més »
Portuguès
El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.
Nou!!: Nunca más і Portuguès · Veure més »
President de la Nació Argentina
El president de la Nació Argentina és el cap d'Estat, cap de govern, responsable polític de l'administració general del país i comandant en cap de totes les Forces Armades de la República Argentina.
Nou!!: Nunca más і President de la Nació Argentina · Veure més »
Procés de Reorganització Nacional
L'autoanomenat Proceso de Reorganización Nacional (Procés de Reorganització Nacional en català) o simplement El Proceso, va ser una dictadura militar —la cinquena de la història republicana de l'Argentina, i la més sagnant— que va governar de facto el país des del cop d'estat del 24 de març de 1976 contra el govern constitucional de la peronista María Estela Martínez de Perón (Isabelita) fins a l'assumpció democràtica del candidat de la Unión Cívica Radical, Raúl Alfonsín, el 10 de desembre de 1983.
Nou!!: Nunca más і Procés de Reorganització Nacional · Veure més »
Raúl Ricardo Alfonsín
Raúl Ricardo Alfonsín (Chascomús, Argentina, 12 de març de 1927 - Buenos Aires, 31 de març de 2009) fou un advocat, polític i activista dels drets humans argentí, diputat nacional, senador i President de la Nació Argentina entre 1983 i 1989.
Nou!!: Nunca más і Raúl Ricardo Alfonsín · Veure més »
Rabí
Un rabí El rabí (en hebreu modern: rav, en hebreu asquenazita: rov o rouv; pronunciat ribbí per alguns sefardites; de l'hebreu, «gran») és un mestre o doctor de la llei jueva.
Nou!!: Nunca más і Rabí · Veure més »
Repressió política
Repressió política és l'acció de contenir, detenir o castigar actuacions polítiques o socials des del poder per part de les autoritats públiques, negant o impedint l'exercici dels drets i llibertats (expressió, reunió, manifestació, associació, sindicació) que solen considerar-se pròpies dels sistemes democràtics.
Nou!!: Nunca más і Repressió política · Veure més »
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Nou!!: Nunca más і Rus · Veure més »
Tejas Verdes: diario de un campo de concentración en Chile
Tejas Verdes: diario de un campo de concentración en Chile és un text d'Hernán Valdés que va ser editat a Barcelona el 1974.
Nou!!: Nunca más і Tejas Verdes: diario de un campo de concentración en Chile · Veure més »
Vietnamita
El vietnamita (tiếng Việt en vietnamita) és un idioma que pertany al grup de les llengües austroasiàtiques.
Nou!!: Nunca más і Vietnamita · Veure més »
10 de desembre
El 10 de desembre és el tres-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nunca más і 10 de desembre · Veure més »
15 de maig
El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nunca más і 15 de maig · Veure més »
1976
1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.
Nou!!: Nunca más і 1976 · Veure més »
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Nunca más і 1983 · Veure més »
1984
1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.
Nou!!: Nunca más і 1984 · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: Nunca más і 2006 · Veure més »
24 de març
El 24 de març és el vuitanta tercer dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nunca más і 24 de març · Veure més »
