Accés més ràpid que el navegador!
78 les relacions: Alemanya, Armenis, Óblast, Búlgars, Bessaràbia, Caterina II de Rússia, Caucas, Caucas del Nord, Col·lectivització, Crimea, Deportació, Dniprò, El violinista a la teulada, Eslaus, Estepa (geografia), Feodòssia, Gitanos, Grecs pòntics, Grigori Potiomkin, Guerra Civil russa, Holodomor, Horda d'Or, Ievpatòria, Imperi Otomà, Imperi Rus, Josep de Ribas i Boyons, Jueus, Kanat de Crimea, Khàrkiv, Krasnodar, Krementxuk, Luhansk, Mar d'Azov, Mar Negra, Melitòpol, Moldàvia, Níkopol, Nogais, Novorossisk, Odessa, Pau I de Rússia, Petita Rússia, Polònia, Primera Guerra Mundial, Província de Dnipropetrovsk, Província de Donetsk, Província de Kherson, Província de Kirovohrad, Província de Mikolaiv, Província de Poltava, ..., Quersonès, Rússia europea, República Socialista Soviètica d'Ucraïna, Riu Don, Rus, Rutè, Sebastòpol, Segona Guerra Mundial, Serbis, Simferòpol, Tàtars, Tàtars de Crimea, Tàurica, Territori de Stàvropol, Tiraspol, Transnístria, Ucraïna, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Vladímir Putin, 1764, 1775, 1796, 1802, 1803, 1914, 1921, 1945, 1948. Ampliar l'índex (28 més) »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Nova Rússia і Alemanya · Veure més »
Armenis
Els armenis (en armeni Հայեր, Hayer) són un grup humà i nació originari de la zona del Caucas i l'Altiplà d'Armènia. La seva distribució actual es troba al voltant d'Armènia, Geòrgia, Rússia i altres petites comunitats en la diàspora armènia (especialment després del genocidi armeni perpetrat per l'Imperi Otomà a principis del segle XX). La seva població actual es calcula en uns 8-10 milions d'habitants. Fins al setembre del 2023, els armenis també van ser la majoria de la població de la República d'Artsakh. La religió majoritària dels armenis és el cristianisme, i és la primera nació que la va abraçar oficialment (vers l'any 301); practiquen una branca pròpia d'aquesta religió, l'Església Apostòlica Armènia i la religió i les seves institucions tenen un paper rellevant en les seves comunitats. Els armenis s'autodenominen hay, en honor del fundador mític del seu poble, Haik. Descendeixen dels indoeuropeus, alguns historiadors els associen amb la branca original i uns altres amb els hitites. Haurien arribat a Armènia cap al. Els armenis parlen deu dialectes diferents, intercomprensibles: l'armeni oriental és usat a Armènia, al Caucas i a l'Iran, i l'armeni occidental s'usa a la resta del món. Situats entre Europa i l'Àsia, la nació armènia és posseidora d'una cultura única que ha perdurat al llarg dels temps. La dansa i música armènies són de les més antigues del món, i encara són practicades avui en dia. La seva cuina, tan antiga com el seu poble, és una rica combinació de diversos ingredients i aromes provinents de l'Altiplà d'Armènia.
Nou!!: Nova Rússia і Armenis · Veure més »
Óblast
Una óblast (en rus: о́бласть, plural: о́бласти; ucraïnès: о́бласть, plural: о́бласті; en búlgar о́бласт, plural: о́бласти) és el nom que es dona a algunes entitats subestatals de Bulgària, la Federació Russa, Ucraïna i la desapareguda Unió Soviètica.
Nou!!: Nova Rússia і Óblast · Veure més »
Búlgars
Els búlgars (en búlgar: българи) són actualment un poble eslau meridional, encara que els seus orígens són heterogenis i no sols eslaus.
Nou!!: Nova Rússia і Búlgars · Veure més »
Bessaràbia
Mapa de Bessaràbia el 1927, de Charles Upson Clark Escut de Bessaràbia Bessaràbia (en romanès Basarabia; en ucraïnès Бесарабія, Bessaràbia; en rus Бессарабия, Bessaràbia; en búlgar Бесарабия, Bessaràbia; en turc Besarabya) és la denominació històrica per a una entitat geogràfica de l'Europa Oriental fronterera amb el riu Dnièster a l'est i el Prut a l'oest.
Nou!!: Nova Rússia і Bessaràbia · Veure més »
Caterina II de Rússia
, anomenada la Gran, Екатери́на II Алексе́евна Вели́кая, Iekaterina II Alekséievna Velíkaia, fou una princesa alemanya que esdevingué tsarina de Rússia per l'abdicació del seu marit, el tsar Pere III.
Nou!!: Nova Rússia і Caterina II de Rússia · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Nova Rússia і Caucas · Veure més »
Caucas del Nord
Regió del Caucas del Nord Situació dins de Rússia El Caucas del Nord, de vegades anomenat Ciscaucàsia, és la denominació de la zona nord de la regió del Caucas, entre Europa i l'Àsia.
Nou!!: Nova Rússia і Caucas del Nord · Veure més »
Col·lectivització
La col·lectivització és com es coneix normalment la socialització dels mitjans de producció, essent el procés del pas d'un règim de propietat privada individuals dels mitjans de producció cap a un règim de propietat social ja sigui en comunitària o estatal.
Nou!!: Nova Rússia і Col·lectivització · Veure més »
Crimea
La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.
Nou!!: Nova Rússia і Crimea · Veure més »
Deportació
Deportació és l'acció de desterrament del qual són víctimes individus o grups de persones usualment per raons polítiques, també es denomina deportació a l'acció d'expulsió d'un país a estrangers que es trobin en estat d'immigració il·legal.
Nou!!: Nova Rússia і Deportació · Veure més »
Dniprò
Entrada al parc Taràs Xevtxenko de la ciutat de Dnipró. Dniprò (Дніпро́) és una ciutat d'Ucraïna situada a la vora del riu del mateix nom, Dniprò, capital de la província de Dnipropetrovsk.
Nou!!: Nova Rússia і Dniprò · Veure més »
El violinista a la teulada
El violinista a la teulada (títol original en anglès Fiddler on the Roof) és una pel·lícula musical del 1971, dirigida per Norman Jewison i basada en una obra de teatre homònima, que explica la vida d'un lleter jueu pobre que viu a l'opressiva Rússia tsarista de principis del.
Nou!!: Nova Rússia і El violinista a la teulada · Veure més »
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Nou!!: Nova Rússia і Eslaus · Veure més »
Estepa (geografia)
Estepa a l'oest del Kazakhstan Mapa de les estepes en el món segons C. Troll & K.-H. Paffen. Lestepa és un bioma que comprèn un territori pla i extens, de vegetació herbàcia, propi de climes extrems i escasses precipitacions.
Nou!!: Nova Rússia і Estepa (geografia) · Veure més »
Feodòssia
Feodòssia (en Феодосія, del rus Феодосия; Feodossia), a l'antiguitat dita Teodòsia (Theodosia) i a l'edat mitjana Cafa (del lígur Cafà, en Caffa; en Kefe) és una municipalitat i ciutat de la República Autònoma de Crimea, Ucraïna, ara ocupat per Rússia, a la costa de la mar Negra.
Nou!!: Nova Rússia і Feodòssia · Veure més »
Gitanos
Els gitanos (també anomenats zíngars, bohemis, calés o romanís) són un grup ètnic divers que viu principalment a l'Europa del Sud i de l'Est, l'Orient mitjà, Turquia, als EUA i Amèrica Llatina.
Nou!!: Nova Rússia і Gitanos · Veure més »
Grecs pòntics
Els grecs pòntics, o simplement els pòntics (en grec: Πόντιοι o Έλληνες τουΠόντου; en turc: Pontus Rumları), són un grup ètnic originari de la regió del Pont, una regió costanera del mar Negre, però alhora instal·lats principalment a Grècia i a Nord-amèrica.
Nou!!: Nova Rússia і Grecs pòntics · Veure més »
Grigori Potiomkin
Grigori Aleksàndrovitx Potiomkin, príncep de Tàurida (Григо́рий Алекса́ндрович Потёмкин, Txijovo, prop de Smolensk, 24 de setembre de 1739 - Iași, 5 d'octubre de 1791) va ser un estadista, militar i polític rus, amant de Caterina II de Rússia.
Nou!!: Nova Rússia і Grigori Potiomkin · Veure més »
Guerra Civil russa
Front de la Guerra Civil russa al front occidental, 1918-1920 La Guerra Civil russa va ser un conflicte armat múltiple que va tenir lloc entre 1917 i 1923 en el territori del dissolt Imperi Rus, entre el nou govern bolxevic i el seu Exèrcit Roig, en el poder des de la Revolució d'octubre de 1917, i de l'altra banda els militars de l'exèrcit tsarista i opositors al bolxevisme, agrupats en el denominat Moviment Blanc, d'ideologia tsarista i ortodoxa.
Nou!!: Nova Rússia і Guerra Civil russa · Veure més »
Holodomor
La fam d'Ucraïna (1932-1933), o Holodomor (de l'ucraïnès: Голодомор), va ser una de les més grans catàstrofes d'Ucraïna en la història moderna, amb la pèrdua de diversos milions de vides humanes (la quantitat exacta no n'és pas clara).
Nou!!: Nova Rússia і Holodomor · Veure més »
Horda d'Or
L'Horda d'Or (Золотая Орда, Zolotaia Orda) va ser un kanat mongol fundat per Batu el 1237.
Nou!!: Nova Rússia і Horda d'Or · Veure més »
Ievpatòria
Ievpatòria (Євпаторія; Kezlev, Евпатория) és una ciutat de República Autònoma de Crimea a Ucraïna.
Nou!!: Nova Rússia і Ievpatòria · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Nova Rússia і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Nou!!: Nova Rússia і Imperi Rus · Veure més »
Josep de Ribas i Boyons
Josep de Ribas i Boyons, conegut en castellà com a José Pascual Domingo de Ribas y Boyons i en rus a l'imperi Rus com a Иосиф (Осип) Михайлович Дерибас (en ucraïnès Йосип o Жозе́п Миха́йлович Деріба́с, Iòssip o Josep Mykhàilovytx Deribàs, o la transcripció del català: Жозе́п де Рíбас і Бойонс, Nàpols, 6 de juny de 1749 — Sant Petersburg, 14 de desembre de 1800) fou un almirall de l'imperi Rus d'origen català que destacà en les guerres russo-turques de 1768-1774 i de 1787-1792.
Nou!!: Nova Rússia і Josep de Ribas i Boyons · Veure més »
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Nou!!: Nova Rússia і Jueus · Veure més »
Kanat de Crimea
El Kanat de Crimea fou el kanat dels tàtars de Crimea des del 1441 fins al 1783 establert al voltant de la península de Crimea.
Nou!!: Nova Rússia і Kanat de Crimea · Veure més »
Khàrkiv
Khàrkiv (en ucraïnès Ха́рків; en rus Ха́рьков, Khàrkov) és la segona ciutat més gran d'Ucraïna.
Nou!!: Nova Rússia і Khàrkiv · Veure més »
Krasnodar
Krasnodar (Краснода́р) és una ciutat del sud de Rússia, al costat del riu Kuban.
Nou!!: Nova Rússia і Krasnodar · Veure més »
Krementxuk
Krementxuk (en Кременчук, en Кременчуг) és una vila industrial de l'óblast de Poltava, a Ucraïna.
Nou!!: Nova Rússia і Krementxuk · Veure més »
Luhansk
Luhansk o Lugansk (Луганськ, Луганск), és una ciutat ucraïnesa i la capital de la província de Luhansk.
Nou!!: Nova Rússia і Luhansk · Veure més »
Mar d'Azov
La mar d'Azov (en Азо́вское мо́ре, Azóvskoie more; en Азо́вське мо́ре, Azovske more; en tàtar de Crimea Azaq deñizi), a l'antiguitat anomenada Llacuna Meòtida (Palus Maeotis), és una secció septentrional de la mar Negra, amb la qual està connectada a través de l'estret de Kertx.
Nou!!: Nova Rússia і Mar d'Azov · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Nova Rússia і Mar Negra · Veure més »
Melitòpol
Melitòpol (en Мелитополь, en Мелітополь, en Μελιτόπολις — 'ciutat de la mel') és una ciutat de la Província de Zaporíjia al sud-oest d'Rússia.
Nou!!: Nova Rússia і Melitòpol · Veure més »
Moldàvia
Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.
Nou!!: Nova Rússia і Moldàvia · Veure més »
Níkopol
Níkopol (Ні́кополь i Ни́кополь) és una ciutat de l'oblast de Dnipropetrovsk, a Ucraïna.
Nou!!: Nova Rússia і Níkopol · Veure més »
Nogais
Els nogais, també dits nogay, noghai, i sovint anomenats mongols del Caucas, parlen una llengua turca del grup kiptxak (amb els kazakhs i karakalpaks) i són de religió musulmana sunnita.
Nou!!: Nova Rússia і Nogais · Veure més »
Novorossisk
Novorossisk (en rus: Новороссийск; en adigué: Цӏэмэз') és una ciutat del sud de Rússia al territori de Krasnodar.
Nou!!: Nova Rússia і Novorossisk · Veure més »
Odessa
Odessa és una ciutat d'Ucraïna, la capital de l'óblast d'Odessa i port del Mar Negre.
Nou!!: Nova Rússia і Odessa · Veure més »
Pau I de Rússia
fou tsar de Rússia des de l'any 1796 i fins a l'any 1801, any en què fou assassinat.
Nou!!: Nova Rússia і Pau I de Rússia · Veure més »
Petita Rússia
Fronteres d'Ucraïna autònoma segons la directiva Del Govern Provisional De Rússia 1917/08/04 (destacats en vermell). Correspon a Les fronteres històriques D'Ucraïna (Russia Menor). Petita Rússia (Малоросія, Malorossia; Малороссия, Malorossia), Petita Rus (Мала Русь, Mala Rus; Малая Русь, Malaia Rus) o Rússia Menor (del Μικρὰ Ῥωσία, Mikrà Rossia), és un nom aplicat a parts de l'actual territori d'Ucraïna, abans del, i temps de l'Imperi Rus i fins i tot abans.
Nou!!: Nova Rússia і Petita Rússia · Veure més »
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Nou!!: Nova Rússia і Polònia · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Nova Rússia і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Província de Dnipropetrovsk
La província de Dnipropetrovsk o óblast de Dnipropetrovsk (en ucraïnès: Дніпропетро́вська о́бласть, transcrit al català: Dnipropetrovska óblast, transcrit al català indicant els signes suaus o febles: Dnipropetrovs'ka óblast; transliterat: Dnipropetrovs'ka oblast; nom informal: Дніпропетро́вщина, transcrit: Dnipropetróvsxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna Central.
Nou!!: Nova Rússia і Província de Dnipropetrovsk · Veure més »
Província de Donetsk
El Circ de Donetsk, a la ciutat de Donetsk. Un carrer de Donetsk el 2002 Pont de fusta a la Reserva natural de l'estepa de Khomutovo Mapa en el qual es mostra la situació fins a 2022 de la província Esquema de la reserva natural de l'estepa de Khomutovo Un parc a l'hivern a Mariúpol. Esteles antropomòrfiques escites, "iaies de pedra", al museu provincial de Donetsk. Indústria pesant a la regió de Donbàs. La província de Donetsk (ucraïnès: Доне́цька о́бласть, transliterat: Donetska oblast, transcrit: Donetska óblast; nom informal: Доне́ччина, transcrit: Donétxtxina. Des de principis de l'URSS del 1938 fins a 1961, Ста́лінська, Stàlinska) és una óblast (província) d'Ucraïna Oriental.
Nou!!: Nova Rússia і Província de Donetsk · Veure més »
Província de Kherson
La província de Kherson (en ucraïnès: Херсонська область, transcrit al català: Khersonska òblast; transliterat amb el sistema científic internacional: Khersons'ka oblast; forma curta: Херсонщина, Khersònsxina o Khersònxtxina) és una província d'Ucraïna, just al nord de la península de Crimea i que inclou l'últim tram i el delta del Dniéper.
Nou!!: Nova Rússia і Província de Kherson · Veure més »
Província de Kirovohrad
Carretera que atravessa el Bosc Negre de Znàmianka. El riu Inhul al seu pas per Kropívnitski, a l'óblast de Kirovohrad. Ajuntament de la ciutat de Kropívnitski. Estació de tren de Znàmianka. Locomotora de vapor davant de l'estació de Znamianka. El riu Mertvovid (Мертвовід, "Aigües mortes"). La província de Kirovohrad (ucraïnès: Кіровоградська oбласть, transcrit al català: Kirovohradska óblast; transliterat amb el sistema científic internacional: Kirovohrads’ka oblast’; nom informal: Кіровоградщина, transcrit: Kirovohràdsxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna Central situada a la riba dreta del Dniéper.
Nou!!: Nova Rússia і Província de Kirovohrad · Veure més »
Província de Mikolaiv
La Província de Mikolaiv és una óblast (província) d'Ucraïna meridional.
Nou!!: Nova Rússia і Província de Mikolaiv · Veure més »
Província de Poltava
El Monestir de la Transfiguració de Mhar, prop de Lubny. L'estació de tren de Lubný. Monestir de l'aixecament de la creu a Poltava ciutat, una perla del barroc ucraïnès. La província de Poltava (ucraïnès: Полтавська oбласть, transcrit al català: Poltavska óblast, transcrit mostrant els senyals tous: Poltavs'ka óblast; nom informal: Полтавщина, Poltàvsxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna central.
Nou!!: Nova Rússia і Província de Poltava · Veure més »
Quersonès
Quersonès (en Chersonesus; en ucraïnès i en rus: Херсонес, Khersonès) va ser una antiga colònia grega fundada cap al a la part sud-oest de la Tàurida.
Nou!!: Nova Rússia і Quersonès · Veure més »
Rússia europea
Rússia en Europa i Àsia. El terme Rússia europea, Rússia occidental o Rússia de l'oest, es refereix a les zones occidentals de Rússia que es troben dins d'Europa, i que comprenen aproximadament 3.960.000 km², i abasten el 40% de tot Europa.
Nou!!: Nova Rússia і Rússia europea · Veure més »
República Socialista Soviètica d'Ucraïna
La República Socialista Soviètica d'Ucraïna, RSS d'Ucraïna o també RSSU (en ucraïnès: Украї́нська Радя́нська Соціалісти́чна Респу́бліка, УРСР, transcrit: Ukraïnska Radianska Sotsialistitxna Respúblika, URSR; en rus: Украи́нская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика, УССР, transcrit: Ukraínskaia Sovétskaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, USSR) va ser un dels quatre membres fundadors de l'URSS el 1922 juntament amb la RSS de Belarús, la RSS de Transcaucàsia i la RSFS de Rússia.
Nou!!: Nova Rússia і República Socialista Soviètica d'Ucraïna · Veure més »
Riu Don
El riu Don (en rus: Дон) és un riu de Rússia que neix al llac Ivan (Ivan Ozero).
Nou!!: Nova Rússia і Riu Don · Veure més »
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Nou!!: Nova Rússia і Rus · Veure més »
Rutè
El rutè, ruté o rúsyn (noms sovint confosos amb la família lingüística del rutè antic) forma part de les llengües eslaves orientals, com el rus, l'ucraïnès i el belarús.
Nou!!: Nova Rússia і Rutè · Veure més »
Sebastòpol
Imatge satèl·lit de la regió de Sebastòpol. Sebastòpol (ucraïnès i rus: Севастополь, Sevastòpol; tàtar de Crimea: Aqyar) és una ciutat de la península de Crimea.
Nou!!: Nova Rússia і Sebastòpol · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Nova Rússia і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Serbis
Els serbis (en serbi: Srbi, en ciríl·lic: Срби) són un poble eslau del sud que viuen principalment a Sèrbia, Montenegro, Bòsnia i Hercegovina i, en una menor mesura, a Croàcia.
Nou!!: Nova Rússia і Serbis · Veure més »
Simferòpol
Simferòpol (Сімферополь, en rus: Симферополь, en grec antic Συμφερόπολις, 'Simferópolis', que vol dir ciutat del bé comú) és la capital de la República Autònoma de Crimea a Ucraïna, ocupada per Rússia.
Nou!!: Nova Rússia і Simferòpol · Veure més »
Tàtars
Els tàtars són pobles de parla turquesa d'Europa Oriental i Sibèria.
Nou!!: Nova Rússia і Tàtars · Veure més »
Tàtars de Crimea
Els tàtars de Crimea són una ètnia de parla turquesa (tàtar de Crimea) i de religió musulmana sunnita; eren uns 269.000 segons el darrer cens soviètic del 1989, primer en el que apareixien separats de la resta de tàtars, però segons altres fonts sobrepassen els 500.000 individus.
Nou!!: Nova Rússia і Tàtars de Crimea · Veure més »
Tàurica
Expansió territorial del regne del Bòsfor Tàurica o Quersonès Tàuric (Chersonesus Taurica; Taurica), de vegades modernament Tàurida, és el nom que donaven els antics a la península de Crimea.
Nou!!: Nova Rússia і Tàurica · Veure més »
Territori de Stàvropol
El Territori de Stàvropol (Ставропо́льский край, Stavropolski krai) és un subjecte federal de Rússia.
Nou!!: Nova Rússia і Territori de Stàvropol · Veure més »
Tiraspol
Tiraspol (Tiraspol, Тирáсполь, Тирáспіль) és una ciutat del sud-est d'Europa.
Nou!!: Nova Rússia і Tiraspol · Veure més »
Transnístria
Transnístria (en rus Приднестровье, Pridnestróvie; en ucraïnès: Придністров'я, Prydnistròvia, Наддністрянщина, Naddnipriànsxyna; en romanès Transnistria o Stânga Nistrului), anomenada oficialment República Moldava de Transnístria (en moldau Република Молдовеняскэ Нистрянэ, Republica Moldovenească Nistreană segons l'escriptura llatina del romanès, no oficial a la regió; en rus Приднестровская Молдавская Республика, Pridnestróvskaia Moldàvskaia Respúblika; en ucraïnès Придністровська Молдавська Республіка, Prydnistrovska Moldavska Respúblika) és un estat independent no reconegut per la comunitat internacional, situat entre Moldàvia i Ucraïna, situat a la Transcaucàsia que només ha estat reconegut per altres tres estats no reconeguts per les Nacions Unides, Abkhàzia, Ossètia del Sud i República d'Artsakh.
Nou!!: Nova Rússia і Transnístria · Veure més »
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Nova Rússia і Ucraïna · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Nova Rússia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
Vladímir Putin
, nom complet amb patronímic Vladímir Vladímirovitx Putin, és l'actual president de la Federació Russa.
Nou!!: Nova Rússia і Vladímir Putin · Veure més »
1764
Sense descripció.
Nou!!: Nova Rússia і 1764 · Veure més »
1775
;Països Catalans.
Nou!!: Nova Rússia і 1775 · Veure més »
1796
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Nova Rússia і 1796 · Veure més »
1802
;Països Catalans.
Nou!!: Nova Rússia і 1802 · Veure més »
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Nou!!: Nova Rússia і 1803 · Veure més »
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Nou!!: Nova Rússia і 1914 · Veure més »
1921
Països Catalans.
Nou!!: Nova Rússia і 1921 · Veure més »
1945
;Països Catalans.
Nou!!: Nova Rússia і 1945 · Veure més »
1948
;Països Catalans.
Nou!!: Nova Rússia і 1948 · Veure més »
