Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Nomatsiguenga

Índex Nomatsiguenga

Nomatsiguenga és una llengua arawak del Perú, del subgrup de les llengües campa.

Taula de continguts

  1. 20 les relacions: Consonant africada, Consonant bilabial, Consonant dental, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant líquida, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant velar, Llengües campa, Llengua arawak, Matsigenka, Perú, Punt d'articulació, Semivocal, SIL International, Vocal anterior, Vocal central, Vocal mitjana, Vocal posterior.

Consonant africada

Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.

Veure Nomatsiguenga і Consonant africada

Consonant bilabial

Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.

Veure Nomatsiguenga і Consonant bilabial

Consonant dental

Una consonant dental (o simplement dental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de l'àpex de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors.

Veure Nomatsiguenga і Consonant dental

Consonant fricativa

Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).

Veure Nomatsiguenga і Consonant fricativa

Consonant glotal

Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.

Veure Nomatsiguenga і Consonant glotal

Consonant líquida

Una consonant líquida és qualsevol so vibrant, bategant o lateral.

Veure Nomatsiguenga і Consonant líquida

Consonant nasal

Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.

Veure Nomatsiguenga і Consonant nasal

Consonant oclusiva

Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).

Veure Nomatsiguenga і Consonant oclusiva

Consonant velar

Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.

Veure Nomatsiguenga і Consonant velar

Llengües campa

Les llengües campa o kampa, també anomenades pre-andines, són un grup de llengües molt paregudes de la família arawak de l'Amazònia peruana.

Veure Nomatsiguenga і Llengües campa

Llengua arawak

L'arawak (Arowak/Aruák) o lokono (Lokono Dian, literalment parla del poble pels seus parlants), és una llengua de la família macroarawak parlada pels lokono o arawak de Sud-amèrica a l'est de Veneçuela, Guyana, el Surinam, i la Guaiana Francesa.

Veure Nomatsiguenga і Llengua arawak

Matsigenka

Els Matsigenka son un grup ètnic de les terres baixes d'Amèrica del Sud, se situen al sud-est de Perú i habiten en diferents comunitats esteses al llarg del territori que traspassa el riu Urubamba (Província de La Convención y Província del Manu).

Veure Nomatsiguenga і Matsigenka

Perú

El Perú, oficialment la República del Perú, és un país de Sud-amèrica que confronta al nord amb l'Equador i Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb Bolívia, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oceà Pacífic.

Veure Nomatsiguenga і Perú

Punt d'articulació

El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.

Veure Nomatsiguenga і Punt d'articulació

Semivocal

Semivocal és un terme que s'utilitza en fonètica per designar l'articulació intermèdia entre vocal i fricativa.

Veure Nomatsiguenga і Semivocal

SIL International

SIL International (anteriorment conegut com a Summer Institute of Linguistics, Institut d'Estiu de Lingüística) és una entitat dedicada a l'estudi de les llengües, responsable de la publicació i actualització de l'Ethnologue.

Veure Nomatsiguenga і SIL International

Vocal anterior

Una vocal anterior és un so vocal articulat amb un acostament del dors de la llengua a la part anterior de la volta palatina, a diferència de les vocals centrals i posteriors.

Veure Nomatsiguenga і Vocal anterior

Vocal central

Una vocal central és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.

Veure Nomatsiguenga і Vocal central

Vocal mitjana

Una vocal mitjana és un so de vocal en algunes llengües parlades.

Veure Nomatsiguenga і Vocal mitjana

Vocal posterior

a. Una vocal posterior o velar és un so vocàlic que s'articula amb la llengua retreta, acostant el dors cap al vel.

Veure Nomatsiguenga і Vocal posterior