Taula de continguts
46 les relacions: Absolutisme, Carta de 1814, Carta de franquesa, Codi civil, Codi penal, Comtat de Toreno, Consell d'Estat d'Espanya, Consell de Castella, Constitució Espanyola de 1812, Corts Espanyoles, Damián de la Santa Díaz, Dret civil, Estatut Reial de 1834, Ferran VII d'Espanya, Francisco Javier de Burgos y del Olmo, Francisco Martínez de la Rosa, Guerra del Francès, Inquisició espanyola, José María Calatrava, Juan de la Dehesa Rubiano, Juan Gualberto González-Bravo Delgado, Junta Suprema de Govern del Regne de València, Liberalisme, Liberalisme moderat, Madrid, Ministeri de Justícia d'Espanya, Revolta de la Guàrdia Reial, Salustiano de Olózaga Almandoz, Sobirania nacional, Tribunal Suprem d'Espanya, Trienni Liberal, Universitat de València, València, Vicente Cano Manuel Ramírez de Arellano, 10 de setembre, 13 de febrer, 14 de setembre, 15 de gener, 1777, 1834, 1835, 1843, 1850, 22 de febrer, 23 de juliol, 28 de febrer.
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і Absolutisme
Carta de 1814
La Carta del 1814 va ser un document constitucional aprovat a França el 4 de juny de 1814.
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і Carta de 1814
Carta de franquesa
La carta de franquesa és un privilegi concedit als habitants d'una població o d'un territori.
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і Carta de franquesa
Codi civil
Codi civil és un conjunt unitari, ordenat i sistematitzat de normes de dret privat, és a dir, un cos legal que té per objecte regular les relacions civils de les persones físiques i jurídiques, privades o públiques, en aquest últim cas sempre que actuïn com a particulars, és a dir, desproveïdes dimperium.
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і Codi civil
Codi penal
Frankfurt. J. Schmidt. Verlegung Sigmund Feyrabends, 1577 Un codi penal és una font de dret formada per un conjunt unitari i sistematitzat de les normes jurídiques punitives d'un estat, és a dir, un compendi ordenat de la legislació aplicable en matèria penal, que busca l'eliminació de redundàncies, l'absència de llacunes i la universalitat: és a dir, que no existeixin normes penals vigents fora del compendi.
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і Codi penal
Comtat de Toreno
El comtat de Toreno és un títol nobiliari espanyol creat pel rei Felip IV, amb el vescomtat previ de Matarrosa i mitjançant Reial decret del 12 de novembre de 1657 i Real Despatx del 30 d'octubre de 1659, en favor d'Álvaro Queipo de Llano y Valdés, senyor de les viles de Toreno i Tombrío de Abajo, alferès major del Principat d'Astúries i de la vila de Cangas de Tineo (avui Cangas del Narcea), on posseïa el solar del seu llinatge, cavaller de Santiago, corregidor de Madrid i de Granada, capità general de Màlaga, del Consell d'Hisenda d'aquest rei i el seu gentilhome de Boca.
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і Comtat de Toreno
Consell d'Estat d'Espanya
Escut. El Consell d'Estat és una institució espanyola regulada per la Llei Orgànica 3/1980 El Consell d'Estat d'Espanya és l'òrgan suprem consultiu del Govern espanyol que té els seus orígens en l'Edat Moderna i que està regulat per l'article 107 de la Constitució Espanyola.
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і Consell d'Estat d'Espanya
Consell de Castella
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI al), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і Consell de Castella
Constitució Espanyola de 1812
1.
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і Constitució Espanyola de 1812
Corts Espanyoles
Les Corts Espanyoles van constituir durant bona part del règim franquista (legalment entre 1942-1977) l'òrgan superior de participació del poble espanyol en les tasques de l'Estat.
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і Corts Espanyoles
Damián de la Santa Díaz
Damián de la Santa Díaz (Iecla, 17 d'agost de 1769 - Madrid, 31 de març de 1835) va ser un polític espanyol.
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і Damián de la Santa Díaz
Dret civil
El dret civil és el conjunt de normes jurídiques i principis que regulen les relacions personals o patrimonials entre persones privades, tant físiques com jurídiques, de caràcter privat i públic, o inclús entre les últimes, sempre que actuen desproveïdes d'imperium.
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і Dret civil
Estatut Reial de 1834
LEstatut Reial de 1834 va ésser una carta de tendència liberal molt moderada, promulgada a Espanya per la reina regent Maria Cristina de Borbó.
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і Estatut Reial de 1834
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і Ferran VII d'Espanya
Francisco Javier de Burgos y del Olmo
Francisco Javier de Burgos y del Olmo (Motril, avui dia a la província de Granada, 22 d'octubre de 1778 - Madrid, 22 de gener de 1849) fou polític, periodista i traductor espanyol conegut principalment per la seva participació en la divisió territorial d'Espanya en províncies.
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і Francisco Javier de Burgos y del Olmo
Francisco Martínez de la Rosa
Francisco de Paula Martínez de la Rosa Berdejo Gómez y Arroyo (Granada, 10 de març del 1787 - Madrid, 7 de febrer de 1862) fou un poeta, polític i dramaturg espanyol i president del consell de Ministres d'Espanya (1834-1835).
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і Francisco Martínez de la Rosa
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і Guerra del Francès
Inquisició espanyola
La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і Inquisició espanyola
José María Calatrava
José María Calatrava (Mèrida, 26 de febrer de 1781 - Madrid, 16 de gener de 1846) fou un polític i jurista espanyol.
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і José María Calatrava
Juan de la Dehesa Rubiano
Juan de la Dehesa Rubiano (Avilés, 8 de febrer de 1779-Madrid, 5 de novembre de 1839) va ser un polític espanyol, ministre durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya.
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і Juan de la Dehesa Rubiano
Juan Gualberto González-Bravo Delgado
Juan Gualberto González Bravo y Delgado (Encinasola, província de Huelva, 11 de juliol de 1777 - 27 de novembre de 1857), humanista, músic, escriptor i polític espanyol.
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і Juan Gualberto González-Bravo Delgado
Junta Suprema de Govern del Regne de València
Junta Suprema de Govern del Regne de València fou un organisme constituït el 25 de maig de 1808 al País Valencià durant la Guerra del Francès per a organitzar la lluita contra els francesos.
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і Junta Suprema de Govern del Regne de València
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і Liberalisme
Liberalisme moderat
El liberalisme moderat (o també moderatisme) és una visió singular espanyola del liberalisme polític del que respon a la representació política dels interessos de la nova classe dominant formada per l'antiga aristocràcia i l'alta burgesia, convertides en una nova oligarquia.
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і Liberalisme moderat
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і Madrid
Ministeri de Justícia d'Espanya
El Ministeri de Justícia d'Espanya és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat, el titular del qual és el ministre o la ministra de Justícia.
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і Ministeri de Justícia d'Espanya
Revolta de la Guàrdia Reial
La revolta de la Guàrdia Reial va ser un intent de cop d'estat protagonitzat el 1822 pels granaders de la Guàrdia Reial destinat a deposar el Govern d'Espanya de caràcter constitucionalista i possibilitar la Restauració absolutista a Espanya.
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і Revolta de la Guàrdia Reial
Salustiano de Olózaga Almandoz
Salustiano de Olózaga Almandoz (Oyón, Àlaba, 8 de juny de 1805 – Enghien-les-Bains, 26 de setembre de 1873) fou un militar, escriptor, advocat i polític basc.
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і Salustiano de Olózaga Almandoz
Sobirania nacional
La sobirania nacional és un concepte que dona tot el poder a la nació, és a dir, a la ciutadania.
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і Sobirania nacional
Tribunal Suprem d'Espanya
El Tribunal Suprem és l'òrgan constitucional de l'Estat espanyol que culmina l'organització del poder judicial a l'estat.
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і Tribunal Suprem d'Espanya
Trienni Liberal
Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і Trienni Liberal
Universitat de València
La Universitat de València va ser fundada l'any 1499 sota el nom dEstudi General i és, a més de la universitat més antiga del País Valencià, una de les més importants i amb més llarga tradició a l'Estat espanyol.
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і Universitat de València
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і València
Vicente Cano Manuel Ramírez de Arellano
Vicente Cano Manuel Ramírez de Arellano (Chinchilla de Monte-Aragón, 6 de setembre de 1774 - Madrid, 9 de gener de 1838) va ser un jurista i polític espanyol, ministre durant el trienni liberal i president del Tribunal Suprem d'Espanya.
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і Vicente Cano Manuel Ramírez de Arellano
10 de setembre
El 10 de setembre és el dos-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і 10 de setembre
13 de febrer
El 13 de febrer és el quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і 13 de febrer
14 de setembre
El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і 14 de setembre
15 de gener
El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і 15 de gener
1777
;Països catalans;Resta del món.
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і 1777
1834
;Països catalans.
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і 1834
1835
;Països Catalans.
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і 1835
1843
;Països Catalans.
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і 1843
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і 1850
22 de febrer
El 22 de febrer és el cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і 22 de febrer
23 de juliol
El 23 de juliol és el dos-cents quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents cinquè en els anys de traspàs.
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і 23 de juliol
28 de febrer
El 28 de febrer és el cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Nicolás María Garelli y Battifora і 28 de febrer