Taula de continguts
43 les relacions: Acelomats, Aigua dolça, Anus, Beina, Bilaterals, Carnivorisme, Cèl·lules parenquimàtiques, Celoma, Celomats, Cervell, Cili, Clade, Classe (biologia), Derma, Diverticle, Epidermis, Epiteli columnar, Esòfag, Espècie, Estilet, Fílum, Gangli limfàtic, Gònada, Glaç, Holocè, Larva, Lethaia, Mar, Monofiletisme, Nefridi, Nemertes, Neurotoxicitat, Nit, Ou (biologia), Planària, Platihelmints, Policlàdides, Protòstoms, Sang, Triàsic, Tub digestiu, Turbel·laris, Unisexual.
Acelomats
''Pseudobiceros bedfordi'', un platihelmint Els acelomats (Acoelomata) són un grup d'animals bilaterals triblàstics en els quals el mesoderma no s'organitza mai en cavitats tancades o sigui que no té celoma ni pseudoceloma.
Veure Nemertins і Acelomats
Aigua dolça
Dues persones reflectides a l'aigua d'un estany amb peixos. Laigua dolça o continental, és l'aigua que té concentracions mínimes de sals en dissolució, especialment clorur de sodi.
Veure Nemertins і Aigua dolça
Anus
L'anus o ses és l'extrem terminal del tub digestiu, localitzat a la regió perineal.
Veure Nemertins і Anus
Beina
Beines ejectades per una canó de 75 mm (utilitzat durant la Primera Guerra Mundial La beina, càpsula o casquet és l'element de la munició que solidaritza tots els altres i conté la càrrega explosiva i la càpsula fulminant.
Veure Nemertins і Beina
Bilaterals
Els bilaterals (Bilateria) són un grup d'animals caracteritzats per tenir simetria bilateral.
Veure Nemertins і Bilaterals
Carnivorisme
Els lleons són carnívors voraços: poden requerir fins a set quilograms de carn cada dia. Mamífers grans, com aquest búfal africà, formen una part important de la seva dieta. El carnivorisme és la forma d'alimentació en la qual un organisme s'alimenta majoritàriament de carn d'animals, que poden ser preses vives, en el cas dels depredadors, o mortes, en el dels carronyaires.
Veure Nemertins і Carnivorisme
Cèl·lules parenquimàtiques
Parènquima esponjós El parènquima (del grec παρεγχυμα, "substància dels òrgans") o cèl·lules parenquimàtiques, és un terme histològic que té diferent significat segons els teixits estudiats siguin animals o vegetals.
Veure Nemertins і Cèl·lules parenquimàtiques
Celoma
Tall transversal d'un cuc oligoquet mostrant el celoma (''coelom (body cavity)'') El celoma és una cavitat secundària d'origen mesodèrmic, limitada per l'epiteli (a diferència del pseudoceloma), i que conté un líquid a l'interior.
Veure Nemertins і Celoma
Celomats
Els celomats (Coelomata) són animals triblàstics que presenten celoma, si més no durant les fases embrionàries.
Veure Nemertins і Celomats
Cervell
Protuberància, 7. Bulb raquidi. 8. '''Cerebel'''. El cervell és un òrgan de la part avant-superior de l'encèfal i el centre supervisor del sistema nerviós central en tots els vertebrats i molts invertebrats.
Veure Nemertins і Cervell
Cili
Els cilis són uns orgànuls amb formes filamentoses que trobem recobrint la membrana citoplasmàtica en un gran nombre de cèl·lules eucariotes.
Veure Nemertins і Cili
Clade
Un clade és un terme utilitzat en cladística que s'utilitza per a referir-se a.
Veure Nemertins і Clade
Classe (biologia)
En biologia, una classe és una categoria taxonòmica, un grup de la taxonomia que comprèn diversos ordres d'éssers vius.
Veure Nemertins і Classe (biologia)
Derma
Capes de la pell: epidermis, derma i teixit subcutani, mostrant un fol·licle pilós, una glàndula sudorípara i una glàndula sebàcia. El derma o la dermis és la capa de pell situada sota l'epidermis i fermament connectat a ella.
Veure Nemertins і Derma
Diverticle
En medicina o biologia, un diverticle és un apèndix buit, en forma de bossa o sac, de mida variable, que sobresurt d'una cavitat o tub principal.
Veure Nemertins і Diverticle
Epidermis
Esquema representant les capes de la pell: epidermis, derma i teixit subcutani, mostrant un fol·licle pilós, una glàndula sudorípara i una glàndula sebàcia Preparació d'un tall histològic on s'aprecien els diversos estrats d'una epidermis sana Excoriació epidèrmica (dreta: detall).
Veure Nemertins і Epidermis
Epiteli columnar
Imatge sota el microscopi d'una secció d'epiteli columnar estratificat. L'epiteli columnar o epiteli cilíndric és un tipus d'epiteli format per una o diverses capes de cèl·lules altes, que recobreix la superfície de l'interior d'òrgans buits o tubulars com són l'intestí, les glàndules, les trompes de Fal·lopi, l'estómac, la vesícula biliar i l'apèndix.
Veure Nemertins і Epiteli columnar
Esòfag
Lesòfag és un tub muscular, a través del qual el bol alimentari (menjar) passa de la boca a l'estómac.
Veure Nemertins і Esòfag
Espècie
En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.
Veure Nemertins і Espècie
Estilet
romans utilitzats per escriure en tauletes de cera. Un estilet o estil (del llatí stylus, plural: stili, pres al seu torn del grec στῦλος) és un instrument d'escriptura.
Veure Nemertins і Estilet
Fílum
En biologia, el fílum o embrancament (phylum en llatí, en plural phyla) és la unitat sistemàtica (tàxon) entre el regne i la classe.
Veure Nemertins і Fílum
Gangli limfàtic
Els ganglis limfàtics o nòduls limfàtics són components del sistema limfàtic que actuen com a filtres per a partícules estranyes i contenen leucòcits.
Veure Nemertins і Gangli limfàtic
Gònada
Les gònades (del grec gone, 'llavor'), són els òrgans reproductors dels animals que produeixen gàmetes, o cèl·lules sexuals (els òrgans equivalents de les plantes s'anomenen gametangis).
Veure Nemertins і Gònada
Glaç
Glaçons dins d'un got de vidre. El glaç, o gel, és l'estat sòlid de l'aigua (H₂O), el qual es forma quan aquest es troba en una temperatura inferior a 0 °C (273,15 K), que és el seu punt de congelació.
Veure Nemertins і Glaç
Holocè
LHolocèEn els parlars orientals.
Veure Nemertins і Holocè
Larva
L'eruga de ''Proserpinus proserpina'', larva d'una papallona de la família dels esfíngids Les larves són les fases juvenils dels animals amb desenvolupament indirecte (amb metamorfosi) que tenen una anatomia, fisiologia i ecologia diferents de l'adult.
Veure Nemertins і Larva
Lethaia
Lethaia és una revista científica revisada per experts sobre paleontologia i estratigrafia.
Veure Nemertins і Lethaia
Mar
La mar Tirrena a Vulcano, una de les illes Eòlies La mar o el mar és una massa d'aigua salada (coneguda com a aigua de mar) que cobreix una gran part de la superfície de la Terra.
Veure Nemertins і Mar
Monofiletisme
aus formen un grup '''monofilètic'''En canvi els rèptils, animals de sang freda formarien un grup parafilètic, En contraposició els animals homeoterms (aus i mamífers) formarien un grup polifilètic. En filogènia el monofiletisme és una teoria evolucionista en la qual es determina que una branca jeràrquica qualsevol o un tronc taxonòmic deriva d'una única forma fonamental.
Veure Nemertins і Monofiletisme
Nefridi
Els nefridis (del llatí Nephridium) són òrgans excretors dels animals invertebrats amb una funció similar a la dels ronyons dels vertebrats.
Veure Nemertins і Nefridi
Nemertes
Nemertes (en grec antic Νημερτής) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.
Veure Nemertins і Nemertes
Neurotoxicitat
La neurotoxicitat apareix quan hi ha una exposició a les neurotoxines, unes substàncies que poden ser naturals o artificials, que alteren l'activitat normal del sistema nerviós d'una manera que causen dany als teixits nerviosos.
Veure Nemertins і Neurotoxicitat
Nit
Una nit rasa La nit (del llatí nox, noctis) és el període entre l'ocàs del Sol i l'ortus de l'endemà.
Veure Nemertins і Nit
Ou (biologia)
Una tortuga sortint de l''''ou'''. miniatura Un ou és un cos arrodonit de mida i duresa variables, que les femelles de diversos grups d'animals produeixen, i que sustenta i protegeix l'embrió quan l'òvul és fecundat, convertint-se així en un zigot.
Veure Nemertins і Ou (biologia)
Planària
''Polycelis felina'', una planària planàrida d'aigua dolça Una planària pot ser qualsevol dels cucs plans o platihelmints que pertanyen al grup taxonòmic parafilètic "Turbellaria", grup que exclou els representants del grup paràsit dels neodermats.
Veure Nemertins і Planària
Platihelmints
Diverses espècies de platihelmints de ''Kunstformen der Natur (1904), làmina 75'' Els platihelmints (Platyhelminthes, gr. πλατύϛ (platys), "pla", "ample" i ἑλμινθϛ (helminthos), "cuc intestinal")Ehlers, Ulrich i Beate Sopott-Ehlers.
Veure Nemertins і Platihelmints
Policlàdides
Els policlàdides (Polycladida) representen un clade molt divers i nombrós de turbel·laris marins de vida lliure, se'n coneixen 1.021 espècies.
Veure Nemertins і Policlàdides
Protòstoms
Els protòstoms (Protostomia, gr.: 'primera boca') són un tàxon d'animals que, juntament amb els deuteròstoms, componen els bilaterals, animals amb simetria bilateral.
Veure Nemertins і Protòstoms
Sang
Sistema sanguini humà La sang és una suspensió de cèl·lules en un medi aquós, impulsada pel cor a través dels vasos sanguinis, amb l'objectiu de distribuir oxigen i nutrients als diferents teixits així com eliminar-ne els residus, entre altres funcions.
Veure Nemertins і Sang
Triàsic
El Triàsic o Trias és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Nemertins і Triàsic
Tub digestiu
El tub digestiu (conducte gastrointestinal o tracte gastrointestinal) és el tracte o via de pas de l'aparell digestiu que condueix de la boca a l'anus.
Veure Nemertins і Tub digestiu
Turbel·laris
Els turbel·laris (Turbellaria) constitueixen una de les subdivisions tradicionals de l'embrancament dels platihelmints (cucs plans), i inclouen tot els subgrups que no són exclusivament paràsits.
Veure Nemertins і Turbel·laris
Unisexual
esquistosomes són unisexuals. A la imatge es pot veure la femella, estreta, que surt de la fenedura del mascle, més gruixuda, per sota del seu canal ventral. En biologia, s'anomena gonocorisme o unisexualisme a la condició d'un individu de tenir només un de com a mínim dos possibles òrgans sexuals.
Veure Nemertins і Unisexual
També conegut com Nemertea, Nemertina, Nemertini, Nemertí.