Taula de continguts
17 les relacions: Alaska, Alps, Animisme, Antropocentrisme, Antropologia, École des hautes études en sciences sociales, Evens, Grenoble, Kamtxatka, Kutchins, La Grava (Alts Alps), Massís dels Escrinhs, París, Philippe Descola, Sibèria, Societat caçadora-recol·lectora, Tesi doctoral.
Alaska
Alaska és un estat dels Estats Units d'Amèrica, el 49è admès a la Unió.
Veure Nastassja Martin і Alaska
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Veure Nastassja Martin і Alps
Animisme
Lanimisme és la creença que les coses no humanes tenen una essència espiritual.
Veure Nastassja Martin і Animisme
Antropocentrisme
Haeckel, amb el propòsit de desenvolupament de l'ésser humà L'antropocentrisme és una concepció que considera l'ésser humà i les seves necessitats com el centre de l'univers.
Veure Nastassja Martin і Antropocentrisme
Antropologia
L'antropologia és la disciplina que estudia l'ésser humà de manera holística.
Veure Nastassja Martin і Antropologia
École des hautes études en sciences sociales
L'École des hautes études en sciences sociales (EHESS) és una grande école de París centrada en la recerca acadèmica en l'àmbit de les ciències socials.
Veure Nastassja Martin і École des hautes études en sciences sociales
Evens
Els evens o eveny (també coneguts com a lamuts que vol dir «poble de l'oceà» en iacut) (Эвены en rus) són un poble de Sibèria i de l'Extrem Orient Rus.
Veure Nastassja Martin і Evens
Grenoble
Grenoble (Grenoblo en francoprovençal) és una ciutat francesa, situada al departament de la Isèra, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Nastassja Martin і Grenoble
Kamtxatka
Kamtxatka és una territori ric en volcans. A la fotografia, el volcà d'Avatxinski amb un refugi a primer pla La península de Kamtxatka (en rus: Полуо́стров Камча́тка, poluóstrov Kamtxatka) és una península de 1.250 quilòmetres de llarg a Àsia, a l'extrem est de Rússia, amb una àrea de 472.300 km².
Veure Nastassja Martin і Kamtxatka
Kutchins
Els kutchin o Gwich'in són una tribu índia na-dené, també anomenada loucheux, però ells s'anomenen taht "poble".
Veure Nastassja Martin і Kutchins
La Grava (Alts Alps)
La Grava (en francès La Grave) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Alps i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Nastassja Martin і La Grava (Alts Alps)
Massís dels Escrinhs
El Massís dels Escrinhs (en occità, com en català, un escriny és un armariet o una capseta per a estojar-hi coses; metafòricament, una coma petita en atzucac) és un massís muntanyós dels Alps del Delfinat a Occitània.
Veure Nastassja Martin і Massís dels Escrinhs
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Nastassja Martin і París
Philippe Descola
Philippe Descola va nàixer el 19 de juny de 1949 a París.
Veure Nastassja Martin і Philippe Descola
Sibèria
Sibèria és una regió septentrional d'Euràsia, els límits de la qual són, aproximadament, els Urals a l'oest, l'oceà Àrtic al nord, l'oceà Pacífic a l'est i les terres temperades de clima continental de Gobi i de l'Altai (Àsia Central) al sud.
Veure Nastassja Martin і Sibèria
Societat caçadora-recol·lectora
Caçadors-recol·lectors a l'illa Bathurst, Austràlia, el 1939 La societat caçadora-recol·lectora és un tipus d'organització social i econòmica basat en l'adquisició dels productes que la natura ofereix, com és la caça dels animals salvatges i la pesca i la recol·lecció de plantes i fruits silvestres.
Veure Nastassja Martin і Societat caçadora-recol·lectora
Tesi doctoral
la Universitat de Leiden mostrada a la portada d'una tesi doctoral, Països Baixos. "Disputatio philosophica inauguralis de spatio vacuo" (Disputació filosòfica inaugural sobre l'espai buit) de Guilielmus ab Irhoven (Willem van Irhoven) sota l'autoritat del rector Johannes Jacobus Vitriarius del 7 de juliol de 1721.