Taula de continguts
189 les relacions: Action Française, Al Liamm, Alan Heusaff, Alan Stivell, Alçament de Pasqua, Aliança Lliure Europea, Alta Bretanya, Anatole Le Braz, Anna de Bretanya, Antrain, Aougust Brizeug, Ar Baol-Skoubleg, Ar Falz, Armand Charles Tuffin de La Rouërie, Artur Lemoyne de La Borderie, Émile Masson, Bagadoù Stourm, Bandera de Bretanya, Bèlgica, Bezen Perrot, Bleun Brug, Breizh Atao, Bretanya, Bretanya durant la Revolució Francesa, Bretó, Bretonische Regierung, Bro gozh ma zadoù, Callac, Cantó de Rennes-Sud-Est, Carhaix-Plouguer, Carta de Brest, Célestin Lainé, Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals, Charles Le Goffic, Charles Maurras, Châteaubriant, Châteaulin, Club dels Jacobins, Colonialisme intern, Comitè Consultiu de Bretanya, Comitè Nacional Bretó, Comité d'Estudi i de Relació dels Interessos Bretons, Conferència de Nacions Sense Estat d'Europa Occidental, Consell Regional de Bretanya, Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes, Deserció, Diwan (escola en bretó), Dublín, Ducat de Bretanya, Eisteddfod, ... Ampliar l'índex (139 més) »
Action Française
Plans de 1915 Action française (AF) és un moviment polític francès nacionalista i monàrquic.
Veure Nacionalisme bretó і Action Française
Al Liamm
Al Liamm ("el lligam") és una revista literària i cultural bimestral en bretó.
Veure Nacionalisme bretó і Al Liamm
Alan Heusaff
Alan Heusaff (Saint-Yvi, 1921 - Dublín, 1999) fou un lingüista i polític bretó.
Veure Nacionalisme bretó і Alan Heusaff
Alan Stivell
Alan Stivell en un concert a Brest (2013). Alan Stivell (Alan Cochevelou, Riam, Puèi Domat, 6 de gener de 1944) és un cantautor i músic bretó que utilitza per als seus treballs diverses llengües cèltiques al que s'afegixen el francès, l'anglès i altres diverses llengües.
Veure Nacionalisme bretó і Alan Stivell
Alçament de Pasqua
L'Alçament de Pasqua (en gaèlic Éirí Amach na Cásca i en anglès Easter Rising), també conegut com a Revolta de Pasqua, fou una rebel·lió que tingué lloc a Irlanda en el transcurs de la setmana de Pasqua del 1916.
Veure Nacionalisme bretó і Alçament de Pasqua
Aliança Lliure Europea
L'Aliança Lliure Europea (EFA per les seves sigles en anglès) és un partit polític europeu de caràcter progressista i proeuropeu que agrupa a diverses formacions polítiques autonomistes, regionalistes i nacionalistes que defensen el dret a l'autodeterminació dels pobles i el respecte a les minories, els drets humans, civils i polítics així com la diversitat cultural i lingüística.
Veure Nacionalisme bretó і Aliança Lliure Europea
Alta Bretanya
Alta Bretanya, gris, Baixa Bretanya, colors LAlta Bretanya (Haùtt-Bertaèyn en gal·ló, Breizh Uhel en bretó) és la part oriental de la Bretanya.
Veure Nacionalisme bretó і Alta Bretanya
Anatole Le Braz
Anatole Le Braz (Saint-Servais (Costes del Nord), 1859 - Menton, 1926) fou un escriptor bretó.
Veure Nacionalisme bretó і Anatole Le Braz
Anna de Bretanya
Anne de Bretagne (Nantes, 25 de gener de 1477 - Blois, 9 de gener de 1514) fou dos cops reina de França i duquessa de Bretanya de 1488 a 1491 i, un altre cop, de 1498 fins a la seva mort, provocada per una litiasi renal el 1514.
Veure Nacionalisme bretó і Anna de Bretanya
Antrain
Antrain (en bretó Entraven, en gal·ló Antrein) és un municipi francès, situat a la regió de Bretanya, al departament d'Ille i Vilaine.
Veure Nacionalisme bretó і Antrain
Aougust Brizeug
Aogust Brizeug (francès Julien Pélage Auguste Brizeux) (An Oriant, Ar Mor-Bihan, 1803 - Montpeller, Occitània 1858) fou un poeta bretó, estudià a Gwened, continuador de Kervarker amb els poemes Telenn Arvor (Arpa armòrica, 1843), Mari (1828) i Furnez Breizh (Saviesa bretona, 1844).
Veure Nacionalisme bretó і Aougust Brizeug
Ar Baol-Skoubleg
Localització d'Ar Baol-Skoubleg Ar Baol-Skoubleg (Ar Baol-Skoubleg, en bretó; La Baule-Escoublac, en francès) és un comú històricament bretó, que administrativament pertany al departament francès del Loira Atlàntic i a la regió del País del Loira.
Veure Nacionalisme bretó і Ar Baol-Skoubleg
Ar Falz
Ar Falz (la falç) és una organització bretona, progressista i laica, a favor de la llengua bretona.
Veure Nacionalisme bretó і Ar Falz
Armand Charles Tuffin de La Rouërie
Armand Charles Tuffin de La Rouërie Armand Charles Tuffin de la Rouërie (Fougères, Illa i Vilaine, 1751-Saint-Denoual, Costes del Nord, 1793) fou un militar i revolucionari bretó.
Veure Nacionalisme bretó і Armand Charles Tuffin de La Rouërie
Artur Lemoyne de La Borderie
Artur Lemoyne de La Borderie (Vitré, 1827- Roazhon 1901) fou un historiador bretó.
Veure Nacionalisme bretó і Artur Lemoyne de La Borderie
Émile Masson
Émile Masson (bretó Emil ar Mason) (Brest 1869 - 1923) fou un escriptor i pensador bretó que va utilitzar els pseudònims de Brenn, Ewan Gweznou i Ion Prigent.
Veure Nacionalisme bretó і Émile Masson
Bagadoù Stourm
Bagadoù Stourm ('tropes de combat') fou el servei d'ordre del Partit Nacional Bretó, creat el 1941 i dirigit per Yann Goulet.
Veure Nacionalisme bretó і Bagadoù Stourm
Bandera de Bretanya
La bandera de Bretanya, anomenada Gwenn-ha-du, literalment "blanc i negre" en bretó.
Veure Nacionalisme bretó і Bandera de Bretanya
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Veure Nacionalisme bretó і Bèlgica
Bezen Perrot
Bezen Perrot (Milícia Perrot) fou una organització militar nacionalista bretona creada el 15 de desembre de 1943 a partir de la Bezen Kadoudal i del Bagadou Stourm.
Veure Nacionalisme bretó і Bezen Perrot
Bleun Brug
Bleun Brug (Flor de Bruc) fou una associació nacionalista i catòlica bretona fundada pel p. Yann-Vari Perrot el 1905 per tal de demanar al govern Combes que no bandegés el bretó de les esglésies, per reactivar el teatre en bretó i reviure les tradicions de sociabilitat al país.
Veure Nacionalisme bretó і Bleun Brug
Breizh Atao
Breiz Atao (Bretanya sempre) és el nom utilitzat per diverses revistes vinculades al nacionalisme bretó publicades entre 1918 i 1939, així com el 1944.
Veure Nacionalisme bretó і Breizh Atao
Bretanya
La Bretanya (gal·ló: Bertaèyn) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.
Veure Nacionalisme bretó і Bretanya
Bretanya durant la Revolució Francesa
La Revolució Francesa tingué uns efectes particulars a Bretanya, ja que perdé els pocs restes d'autonomia que li restaven.
Veure Nacionalisme bretó і Bretanya durant la Revolució Francesa
Bretó
El bretó (en bretó: Brezhoneg) és una llengua celta parlada a l'oest de Bretanya, a l'estat francès.
Veure Nacionalisme bretó і Bretó
Bretonische Regierung
Bretonische Regierung (Govern Bretó a l'exili) fou un organisme creat per nacionalistes bretons el setembre de 1939, quan França declarà la guerra al Tercer Reich.
Veure Nacionalisme bretó і Bretonische Regierung
Bro gozh ma zadoù
Llibret titulat « Chants nationaux bretons » que conté el Bro Gozh. Bro gozh ma zadoù (La terra dels meus pares) és l'himne de la Bretanya, compost el 1919.
Veure Nacionalisme bretó і Bro gozh ma zadoù
Callac
Callac (en bretó Kallag) és un municipi francès, situat a la regió de Bretanya, al departament de Costes del Nord.
Veure Nacionalisme bretó і Callac
Cantó de Rennes-Sud-Est
El cantó de Rennes-Sud-Est (bretó Kanton Roazhon-Gevred) és una divisió administrativa francesa situat al departament d'Ille i Vilaine a la regió de Bretanya.
Veure Nacionalisme bretó і Cantó de Rennes-Sud-Est
Carhaix-Plouguer
Carhaix-Plouguer (en bretó Karaez-Plougêr) és un municipi francès, situat a la regió de Bretanya, al departament de Finisterre.
Veure Nacionalisme bretó і Carhaix-Plouguer
Carta de Brest
La Carta de Brest fou un acord signat pel Moviment Republicà Irlandès (IRM), la Unió Democràtica de Bretanya (UDB) i la Unió del Poble Gallec (UPG) el febrer del 1974 a Brest, Bretanya.
Veure Nacionalisme bretó і Carta de Brest
Célestin Lainé
Célestin Lainé (Nantes, 1908 - comtat de Galway, 1983) fou un militant nacionalista bretó, també conegut com a Neven Henaff.
Veure Nacionalisme bretó і Célestin Lainé
Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals
El Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) és una associació no-governamental fundada el 1974 per Aureli Argemí i Roca, antic monjo de l'Abadia de Montserrat i antic secretari de l'abat Aureli Maria Escarré i Jané.
Veure Nacionalisme bretó і Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals
Charles Le Goffic
Trégastel Charles Le Goffic (Lannion, 1863 – 1930) fou un poeta i crític literari bretó en llengua francesa.
Veure Nacionalisme bretó і Charles Le Goffic
Charles Maurras
Charles Maurras (Lo Martegue, Provença, 20 d'abril de 1868 - Tours, 16 de novembre de 1952) fou un escriptor i polític ultradretà i antisemita francès.
Veure Nacionalisme bretó і Charles Maurras
Châteaubriant
Châteaubriant (en gal·ló Châtiaoberiant) és un municipi francès del departament del Loira Atlàntic, a la regió del País del Loira.
Veure Nacionalisme bretó і Châteaubriant
Châteaulin
Châteaulin (en bretó Kastellin) és un municipi francès, situat al departament de Finisterre i a la regió de Bretanya.
Veure Nacionalisme bretó і Châteaulin
Club dels Jacobins
El Club dels Jacobins fou el més radical, gran i poderós club polític a França durant la Revolució.
Veure Nacionalisme bretó і Club dels Jacobins
Colonialisme intern
Colonialisme intern és una desigualtat polític i econòmic estructural entre diferents regions d'un mateix estat.
Veure Nacionalisme bretó і Colonialisme intern
Comitè Consultiu de Bretanya
El Comitè Consultiu de Bretanya fou un organisme creat l'11 d'octubre de 1942 pel prefecte de Bretanya Jean Quenette de 25 membres, com a òrgan de treball que segons el seu article 2, tenia com a missió estudiar, assessorar, presentar suggeriments sobre qualsevol cosa de caràcter cultural, lingüístic, folklòric i, en general, que pugui interessar a les tradicions i la vida intel·lectual de Bretanya.
Veure Nacionalisme bretó і Comitè Consultiu de Bretanya
Comitè Nacional Bretó
El Comité Nacional Bretó fou un cos legislatiu bretó constituït el 3 de juliol de 1940, al «Congrés» de Pontivy, per François Debeauvais i Olier Mordrel, i redactaren un manifest de 19 punts, anomenat Programa de Pontivy.
Veure Nacionalisme bretó і Comitè Nacional Bretó
Comité d'Estudi i de Relació dels Interessos Bretons
Comité d'Estudi i de Relació dels Interessos Bretons (francès Comité d'étude et de liaisons des intérêts bretons CELIB) fou creat el 22 de juliol de 1950 per René Pleven, Joseph Halléguen i Joseph Martray amb l'objectiu de promoure el desenvolupament econòmic i la identitat de Bretanya (cinc departaments: Costes del Nord, Finisterre, Ille i Vilaine, Loira Atlàntic i Morbihan), aprofitant el pla de reconstrucció i el Pla Marshall.
Veure Nacionalisme bretó і Comité d'Estudi i de Relació dels Interessos Bretons
Conferència de Nacions Sense Estat d'Europa Occidental
Conferència de Nacions Sense Estat d'Europa Occidental (CONSEU) és una organització que agrupa partits nacionalistes minoritaris d'Europa Occidental, com el Partit Occità (Occitània), Emgann (Bretanya), Bloque Nacionalista Galego (Galícia), Herri Batasuna (Euskal Herria) i el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN).
Veure Nacionalisme bretó і Conferència de Nacions Sense Estat d'Europa Occidental
Consell Regional de Bretanya
bandera bretona, que sembla en moviment i pren la forma del territori regional El Consell regional de Bretanya (bretó Kuzul Rannvroel Breizh, francès Conseil régional de Bretagne) és l'assemblea elegida que dirigeix la regió francesa de Bretanya.
Veure Nacionalisme bretó і Consell Regional de Bretanya
Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes
Cartell de la Crida del 24 de juny de 1981 La Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes, referida sovint com a Crida a la Solidaritat, o la Crida, fou un moviment catalanista que va sorgir com a reacció al Manifiesto de los 2.300, que qüestionava el procés de normalització del català.
Deserció
La deserció és l'abandonament del deure en una declaració de guerra, en una batalla o de la tasca assignada en una retirada, setge, invasió, incursió per part de l'enemic, una emboscada o un swarming.
Veure Nacionalisme bretó і Deserció
Diwan (escola en bretó)
L'escola Diwan ''Loeiz Herrieu'' a Lorient Diwan ("germinació" en bretó) és un grup d'escoles associatives, laiques, gratuïtes i obertes a tothom, creades el 1977, que fan l'ensenyament en sistema d'immersió lingüística en bretó.
Veure Nacionalisme bretó і Diwan (escola en bretó)
Dublín
Dublín (en irlandès Baile Átha Cliath; en anglès Dublin) és la ciutat més gran i la capital de la República d'Irlanda.
Veure Nacionalisme bretó і Dublín
Ducat de Bretanya
El Ducat de Bretanya fou una organització política instaurada a Bretanya (bretó Dugaelez Breizh) dos cops, una en el i l'altra en el.
Veure Nacionalisme bretó і Ducat de Bretanya
Eisteddfod
Un eisteddfod (AFI:, gal·lès //; plural eisteddfodau) és una mena de festival gal·lès de literatura, música i espectacles de teatre i dansa.
Veure Nacionalisme bretó і Eisteddfod
Eleccions legislatives franceses de 1973
Les eleccions legislatives franceses de la cinquena legislatura de la Cinquena República es van celebrar els dies 4 i 11 de març de 1973.
Veure Nacionalisme bretó і Eleccions legislatives franceses de 1973
Eleccions legislatives franceses de 1993
Les eleccions legislatives franceses de 1993 es van dur a terme el 21 i 28 de març de 1993.
Veure Nacionalisme bretó і Eleccions legislatives franceses de 1993
Eleccions regionals franceses de 1998
Resultats Les Eleccions regionals franceses de 1998 se celebraren el 15 de març de 1998.
Veure Nacionalisme bretó і Eleccions regionals franceses de 1998
Eleccions regionals franceses de 2004
Tendència política dels Consells Regionals després de les eleccions del 2004 Les Eleccions regionals franceses de 2004 se celebraren el 21 i el 28 de març de 2004.
Veure Nacionalisme bretó і Eleccions regionals franceses de 2004
Emgann
Emgann (bretó lluita) és un partit polític bretó fundat el 1981 com a secció política del Front d'Alliberament de Bretanya, partidari de la recuperació dels furs bretons anteriors al 1532, de la lluita de classes i l'europeisme.
Veure Nacionalisme bretó і Emgann
Emgleo Breiz
Emgleo Breiz (Entesa Bretona) és una associació encarregada de la promoció i ensenyament del bretó.
Veure Nacionalisme bretó і Emgleo Breiz
Ernest Renan
Ernest Renan (Landreger, Bretanya, 1823 - París, 1892) fou un escriptor, filòsof i historiador francès d'origen bretó.
Veure Nacionalisme bretó і Ernest Renan
Escoltisme
LEscoltisme és un moviment d'abast mundial que treballa pel desenvolupament integral dels joves a través de l'educació en el lleure, fundat l'any 1907 a Anglaterra per Robert Baden-Powell, general de l'exèrcit britànic, que posteriorment es va estendre a un gran nombre de països.
Veure Nacionalisme bretó і Escoltisme
Estats de Bretanya
Els Estats de Bretanya eren una assemblea provincial de la Bretanya.
Veure Nacionalisme bretó і Estats de Bretanya
Euskadi Ta Askatasuna
ETA (Euskadi Ta Askatasuna, País Basc i Llibertat) fou una organització basca armada i clandestina, la qual es proclamava independentista i socialista, que tenia com a objectiu la creació d'un estat basc euskaldun i socialista, independent de l'Estat espanyol i de l'Estat francès, incloent-hi els set territoris bascos històrics (Euskal Herria): tres que pertanyen a l'Estat francès (dins el departament de Pirineus Atlàntics), tres províncies de l'Estat espanyol que formen l'actual País Basc, i la província de Navarra.
Veure Nacionalisme bretó і Euskadi Ta Askatasuna
Exèrcit Republicà Irlandès
LExèrcit Republicà Irlandès (de l'anglès Irish Republican Army, abreujat com a IRA), és una organització paramilitar republicana nacionalista irlandesa que va sorgir del grup armat Óglaigh na hÉireann (del gaèlic irlandès: Voluntaris Irlandesos).
Veure Nacionalisme bretó і Exèrcit Republicà Irlandès
Federation Socialiste de Bretagne
Federation Socialiste de Bretagne (FSB) fou un partit polític bretó d'esquerra obrera i radical liberal, fundat el 3 de març del 1900 a Naoned per Charles Brunellière i Émile Masson, qui apel·lava a assumir l'idioma i especifitat bretones per aconseguir l'extensió del socialisme.
Veure Nacionalisme bretó і Federation Socialiste de Bretagne
Feiz ha Breiz
Feiz ha Breiz (bretó Fe i Bretanya) és una revista bretona d'orientació catòlica que ha aparegut de 1865 a 1884, de 1899 a 1944, i des de 1945.
Veure Nacionalisme bretó і Feiz ha Breiz
Ferdinand Foch
Ferdinand Foch Ferdinand Foch (en occità Ferdinand Foish) (Tarba, Migdia-Pirineus, 2 d'octubre, 1851 – 20 de març, 1929) fou un militar francès.
Veure Nacionalisme bretó і Ferdinand Foch
Ferran Palau i Martí
Ferran Palau i Martí és un matemàtic i lingüista català, autor d'estudis sobre el rendiment funcional de les oposicions fonològiques i de les dificultats que plantegen les preposicions per i per a. És membre de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes.
Veure Nacionalisme bretó і Ferran Palau i Martí
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Nacionalisme bretó і França
François Debeauvais
François Debeauvais, o també François Debauvais, Fransez Debeauvais, Fransez Debauvais, Fañch Debeauvais, Fañch Debauvais, Fañch Deb, (Rennes, 1902 - Colmar, Alsàcia 20 de març de 1944) fou un nacionalista bretó.
Veure Nacionalisme bretó і François Debeauvais
François Jaffrennou
François-Joseph-Claude Jaffrennou (Carnoët, 15 de març de 1879 - Brageirac, 26 de maig de 1956) més conegut com a Taldir és un escriptor i polític bretó, bard del moviment neodruídic.
Veure Nacionalisme bretó і François Jaffrennou
François Mitterrand
François Maurice Adrien Marie Mitterrand (Jarnac, França, 26 d'octubre de 1916 - París, 8 de gener de 1996) fou un polític francès que va esdevenir el 21è president de la República francesa i copríncep d'Andorra entre 1981 i 1995, en el mandat més longeu de la història de la República francesa.
Veure Nacionalisme bretó і François Mitterrand
Front d'Alliberament de Bretanya
Bandera usada pel FLB El Front d'Alliberament de Bretanya (bretó Talbenn Diebiñ Breizh) fou un grup armat independentista de Bretanya, fundat el 1966 d'una escissió d'Emzav.
Veure Nacionalisme bretó і Front d'Alliberament de Bretanya
Front d'Alliberament Nacional de Còrsega
Front d'Alliberament Nacional de Còrsega (cors Fronte di Liberazione Naziunale di Corsica, FLNC) és un grup armat que es proclama nacionalista cors i que exigeix la independència total de Còrsega.
Veure Nacionalisme bretó і Front d'Alliberament Nacional de Còrsega
Front Popular (Espanya)
UGT. El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any.
Veure Nacionalisme bretó і Front Popular (Espanya)
Georges Cadoudal
Georges Cadoudal (Kerléano, Ar Mor-Bihan 1771- París, 1804) fou un contrarevolucionari bretó.
Veure Nacionalisme bretó і Georges Cadoudal
Glenmor
Glenmor és el nom amb què fou conegut Milig ar Skañv (Emile Le Scanff), cantautor bretó (Maël-Carhaix, 1931 - Quimperlé, 1996), força compromès en la defensa de la identitat bretona.
Veure Nacionalisme bretó і Glenmor
Gorsedd bretó
Nomenament d'un nou bard al Gorsedd Digor de 1906 a Saint-Brieuc Gorsedd bretó (Gorsedd Vreizh, plural gorseddau, del gal·lès tro) és una institució neodruídica que funciona com a Assemblea de Bards i Poetes en bretó.
Veure Nacionalisme bretó і Gorsedd bretó
Gouarec
Gouarec (en bretó Gwareg) és un municipi francès, situat a la regió de Bretanya, al departament de Costes del Nord.
Veure Nacionalisme bretó і Gouarec
Govern de Vichy
El Govern de Vichy, la França de Vichy o el Règim de Vichy, denominat oficialment Estat francès, fou el govern de França des de juliol de 1940 fins a l'agost de 1944, és a dir, durant la Segona Guerra Mundial des de l'ocupació del país pels alemanys fins a la intervenció dels Aliats mitjançant els desembarcaments de Normandia i Provença.
Veure Nacionalisme bretó і Govern de Vichy
Grup Regionalista Bretó
El Grup Regionalista Bretó (GRB) fou un partit nacionalista bretó fundat el 1918 sota el nom de Unvaniez Yaouankiz Breiz (Unió de la Joventut Bretona) per Job de Roincé, Henri Prado, Morvan Marchal.
Veure Nacionalisme bretó і Grup Regionalista Bretó
Guérande
Guérande (en bretó Gwenrann, en gal·ló Géraundd) és un municipi francès del departament del Loira Atlàntic, a la regió del País del Loira.
Veure Nacionalisme bretó і Guérande
Guerra de Successió Bretona
La Guerra de Successió Bretona (1341-1364) fou un conflicte bèl·lic a Bretanya, inscrit dins de la Guerra dels Cent Anys, en la que a la mort sense fills barons de Joan III de Bretanya es va decidir la successió del Ducat de Bretanya, disputada entre els partidaris dels dos candidats a la successió, les famílies Monfort i Blois; per una banda, Joan de Montfort, germanastre del duc difunt, i aliat d'Eduard III d'Anglaterra, i per l'altre Joana de Penthièvre, neboda del difunt i aliada de Felip IV de França.
Veure Nacionalisme bretó і Guerra de Successió Bretona
Guingamp
Guingamp (Gwengamp en bretó) és un municipi francès, situat al departament de Costes d'Armor i a la regió de Bretanya.
Veure Nacionalisme bretó і Guingamp
Gwalarn
Gwalarn (en català: Galerna) fou una revista literària en bretó, fundada el 1925 per Roparz Hemon i Olier Mordrel, i que es deixà d'editar el 1944.
Veure Nacionalisme bretó і Gwalarn
Gwened
Gwened (francès Vannes, gal·ló Vann) és una ciutat de Bretanya, capital del departament d'Ar Mor-Bihan i del broiù de Bro Gwened.
Veure Nacionalisme bretó і Gwened
Gwenn ha Du
Gwenn ha Du (Blanc i negre, nom de la bandera bretona) fou un grup armat bretó creat a final de 1930 a París per Celestin Lainé i Guillaume Berthou.
Veure Nacionalisme bretó і Gwenn ha Du
Herri Batasuna
Herri Batasuna (Unitat Popular en èuscar) fou una coalició política, braç polític de l'anomenat Moviment d'Alliberament Nacional Basc (MANB), que més tard canvià el seu nom pel d'Euskal Herritarrok (EH) i Batasuna (B).
Veure Nacionalisme bretó і Herri Batasuna
Imma Tubella i Casadevall
Imma Tubella, a la Catosfera 2015 Imma Tubella Casadevall (la Bisbal d'Empordà, 10 de febrer del 1953) és doctora en Ciències Socials i Catedràtica de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya, de la qual en va ser rectora.
Veure Nacionalisme bretó і Imma Tubella i Casadevall
Imperi colonial francès
França va tenir possessions colonials, en diverses formes, des de començaments del fins als anys 1960.
Veure Nacionalisme bretó і Imperi colonial francès
Institut Cèltic de Bretanya
Institut Cèltic de Bretanya (bretó Framm Keltiek Breizh), fou un institut cultural especialitzat en estudis cèltics, creat el 20 d'octubre de 1941 per Leo Weisgerber, sota l'autoritat de Werner Best, cap de la Sipo i de la SD a la França ocupada.
Veure Nacionalisme bretó і Institut Cèltic de Bretanya
Jean Bothorel
Jean Bothorel (12 de maig 1940 a Plouvien), fou un periodista i escriptor bretó.
Veure Nacionalisme bretó і Jean Bothorel
Jean-François-Marie Le Gonidec
Jean-François-Marie Le Gonidec (Konk-Leon, 1775 - París, 1838) fou un filòleg bretó.
Veure Nacionalisme bretó і Jean-François-Marie Le Gonidec
Job de Roincé
Job de Roincé (Joseph Boreau de Roincé) (Segré, Maine i Loira, País del Loira 18 d'abril de 1896 - 30 de desembre de 1981), fou un periodista i escriptor, una de les figures remarcables del regionalisme bretó.
Veure Nacionalisme bretó і Job de Roincé
Jordi Ventura i Subirats
Jordi Ventura i Subirats (Barcelona, 1932-15 de gener de 1999) fou un historiador català especialitzat en cultures minoritàries i en occitanisme, professor d'història econòmica de la facultat de ciències econòmiques de la Universitat de Barcelona.
Veure Nacionalisme bretó і Jordi Ventura i Subirats
Joseph-Arthur Gobineau
Fotografia de Gobineau Joseph-Arthur Gobineau (Ville-d'Avray, Illa de França, 14 de juliol de 1816 - Torí, Piemont, 13 d'octubre de 1882) va ser un diplomàtic i filòsof francès, la teoria racial del qual, impregnada d'antisemitisme, va arribar a ser emprada posteriorment com a justificació filosòfica del racisme nazi.
Veure Nacionalisme bretó і Joseph-Arthur Gobineau
Jules Ferry
Jules Ferry (Saint-Dié-des-Vosges, 1832 - París, 1893), apodat "el tonkinès",Tonquin, Tonkin, Tongkin o Tongking, era la part septentrional de la Contxinxina.
Veure Nacionalisme bretó і Jules Ferry
Kadervenn
Kadervenn (Servei Especial) fou una organització nacionalista bretona, anomenada més tard Lu Brezhon (Exèrcit Bretó).
Veure Nacionalisme bretó і Kadervenn
Kemper
Kemper (francès Quimper) és una ciutat de França, a la regió de Bretanya, capital del departament de Finisterre i del broiù de Bro Kernev.
Veure Nacionalisme bretó і Kemper
Kendalc'h
Kendalc'h (Mantenir) és una associació cultural bretona creada 1950 a Quimper.
Veure Nacionalisme bretó і Kendalc'h
L'Avenir de la Bretagne
L'Avenir de la Bretagne, fou un diari federalista bretó, creat el 1957 per Yann Fouéré com a òrgan del Moviment per l'Organització de Bretanya.
Veure Nacionalisme bretó і L'Avenir de la Bretagne
Langueux
Langueux (en bretó Langaeg) és un municipi francès, situat a la regió de Bretanya, al departament de Costes del Nord.
Veure Nacionalisme bretó і Langueux
Léon Blum
Léon Blum (París, 9 d'abril 1872 - Jouy-en-Josas, vora Versalles, 30 de març, 1950) fou un polític socialista francès que arribà a ser primer ministre i fins i tot cap del govern provisional entre els anys 1946 i 1947.
Veure Nacionalisme bretó і Léon Blum
Le Peuple breton
Le Peuple breton (Pobl Vreizh en bretó) és una revista mensual fundada a la ciutat de Rennes a la Bretanya el gener del 1964 quan es va constituir la Unió Democràtica de Bretanya (UDB), un partit polític autonomista amb caire socialista i ecologista.
Veure Nacionalisme bretó і Le Peuple breton
Les Temps Modernes
Les Temps modernes és una revista política, literària i filosòfica, fundada per Jean-Paul Sartre l'octubre de 1945.
Veure Nacionalisme bretó і Les Temps Modernes
Liffré
Liffré (en gal·ló Lifrei) és un municipi francès, situat al departament d'Ille i Vilaine, a la regió de Bretanya.
Veure Nacionalisme bretó і Liffré
Literatura bretona
La Literatura bretona és la desenvolupada a Bretanya en llengua bretona.
Veure Nacionalisme bretó і Literatura bretona
Lliga Cèltica
La Lliga Cèltica és una organització política de les nacions celtes d'Irlanda, Escòcia, Bretanya, Gal·les, Illa de Man i Cornualla.
Veure Nacionalisme bretó і Lliga Cèltica
Lliga Federalista de Bretanya
La Lliga Federalista de Bretanya (bretó Breiz Kevredel) fou un moviment federalista bretó sorgit després del Congrés del Partit Autonomista Bretó d'11 d'abril de 1931, on el sector independentista fundà el Partit Nacional Bretó i el sector federalista fundà la Lliga.
Veure Nacionalisme bretó і Lliga Federalista de Bretanya
Loira Atlàntic
El Loira Atlàntic (44) (Loire-Atlantique en francès i Liger-Atlantel en bretó) és un departament francès situat a la regió de País del Loira, tot i que nacionalment pertany a la Bretanya.
Veure Nacionalisme bretó і Loira Atlàntic
Lu Brezhon
Lu Brezhon (Exèrcit Bretó) fou una organització armada bretona formada l'estiu del 1940 a partir del Kadervenn per Célestin Lainé.
Veure Nacionalisme bretó і Lu Brezhon
Marcel Guieysse
Marcel Guieysse (Caudan, 21 d'agost del 1881 - 1967), fou un nacionalista bretó.
Veure Nacionalisme bretó і Marcel Guieysse
Maurice Duhamel
Maurice Duhamel (Maurice Bourgeaux, Rennes, 1884-1940) fou un músic i nacionalista bretó.
Veure Nacionalisme bretó і Maurice Duhamel
Max Simeoni
Max Simeoni (Lozzi, Còrsega, 28 d'agost de 1929 - Bastia, 9 setembre de 2023) fou un metge i polític nacionalista cors, germà d'Edmond Simeoni.
Veure Nacionalisme bretó і Max Simeoni
Múnic
Múnic (en alemany estàndard München; Minga en alemany bavarès) és la capital del Bundesland de Baviera i la tercera ciutat més gran d'Alemanya, després de Berlín i Hamburg, amb una població d'uns 1.488.202 habitants (el 2021).
Veure Nacionalisme bretó і Múnic
McDonald's
McDonald's Corporation és una cadena multinacional de locals de venda de menjar ràpid amb seu als Estats Units, fundada el 1940 com a restaurant per Richard i Maurice McDolald a San Bernardino, Califòrnia.
Veure Nacionalisme bretó і McDonald's
Morlaix
Morlaix (en bretó Montroulez) és un municipi francès, situat al departament de Finisterre i a la regió de Bretanya.
Veure Nacionalisme bretó і Morlaix
Morvan Lebesque
Morvan Lebesque (Nantes, 11 de gener de 1911 - Rio de Janeiro, 4 de juliol de 1970) fou un periodista i activista polític bretó, lluitador per l'alliberament nacional de la Bretanya.
Veure Nacionalisme bretó і Morvan Lebesque
Morvan Marchal
Bandera de Bretanya, concebuda per Morvan Marchal Morvan Marchal (Vitré, 31 de juliol de 1900 - París, 13 d'agost de 1963) fou un arquitecte i militant nacionalista bretó.
Veure Nacionalisme bretó і Morvan Marchal
Moviment per l'Organització de Bretanya
Moviment per l'Organització de Bretanya (MOB) fou un moviment federalista bretó fundat el 1957 per Yann Fouéré, Ronan Goarant, Albert Poulain, Pierre Lemoine i Yann Poupinot com a resultat del CELIB.
Veure Nacionalisme bretó і Moviment per l'Organització de Bretanya
Nacionalisme irlandès
El nacionalisme irlandès és un corrent sorgit des dels prolegòmens de la rebel·lió que va sacsejar la Irlanda el 1641, quan els nadius es van rebel·lar contra els colons procedents d'Anglaterra i d'Escòcia.
Veure Nacionalisme bretó і Nacionalisme irlandès
Nantes
Situació de Nantes Nantes (antigament, Naona o Naünt, en bretó Naoned i en gal·ló Naunnt) és un municipi francès, situat al departament de Loira Atlàntic i a la regió de País del Loira.
Veure Nacionalisme bretó і Nantes
Nominoe
Nominoe p Nominoë (~800 -7 de març del 851 prop de Vendôme) fou el primer rei de Bretanya del 845 al 851 i abans comte de Vannes (819) i missus i duc (831).
Veure Nacionalisme bretó і Nominoe
Olier Mordrel
Olier Mordrel (París, 29 d'abril 1901 - 25 d'octubre 1985), de veritable nom Olivier Mordrelle, fou un nacionalista bretó compromès en la col·laboració amb l'Alemanya nazi.
Veure Nacionalisme bretó і Olier Mordrel
Països de Bretanya
Els països de Bretanya (en bretó Broioù Breizh) són les subdivisions tradicionals de la Bretanya.
Veure Nacionalisme bretó і Països de Bretanya
Paimpol
Paimpol (en bretó Pempoull) és un municipi francès, situat a la regió de Bretanya, al departament de Costes del Nord.
Veure Nacionalisme bretó і Paimpol
Palau de Versalles
El palau de Versalles és el gran palau dels reis de França, a la ciutat que li dona el nom, al departament d'Yvelines (l'Illa de França), a uns 20 km de París.
Veure Nacionalisme bretó і Palau de Versalles
Parlament de Bretanya
Encapçalament d'un reglament del Parlament de Bretanya (1679) El Parlament de Bretanya fou un parlament de l'Antic règim francès creat el 1554 per un edicte del rei Enric II de França, amb seu permanent al palau del Parlament de Bretanya a partir del 1709 fins que fou dissolt arran de la Revolució francesa el 1790.
Veure Nacionalisme bretó і Parlament de Bretanya
Partit Autonomista Bretó
El Partit Autonomista Bretó (bretó Strollad Emrenerien Vreizh, SEV) fou un partit nacionalista bretó que funcionà del 1927 al 1931.
Veure Nacionalisme bretó і Partit Autonomista Bretó
Partit Bretó
Partit Bretó (bretó Strollad Breizh) és un partit polític bretó d'ideologia nacionalista i socialdemòcrata partidari de la creació d'una República de Bretanya membre de ple dret de la Unió Europea.
Veure Nacionalisme bretó і Partit Bretó
Partit Comunista Bretó
El Partit Comunista Bretó (bretó Strollad Kommunaur Breizh) ha estat un partit nacionalista bretó d'orientació maoista-guevarista creat el gener del 1971 per antics militants de l'UDB.
Veure Nacionalisme bretó і Partit Comunista Bretó
Partit Comunista Francès
El Partit Comunista Francès (Parti communiste français en francès) és un partit marxista fundat el 1920.
Veure Nacionalisme bretó і Partit Comunista Francès
Partit Nacional Bretó
El Partit Nacional Bretó (bretó Strollad Broadel Breizh) fou un partit polític bretó de caràcter obertament nacionalista, que funcionà del 1933 al 1944.
Veure Nacionalisme bretó і Partit Nacional Bretó
Partit Occità
El Partit Occità o Partit Occitan en occità (POC) és un partit polític occità defensor d'una Occitània autònoma dins una França i una Europa solidàries amb els pobles minoritaris.
Veure Nacionalisme bretó і Partit Occità
Partit per l'Organització d'una Bretanya Lliure
El Partit per l'Organització d'una Bretanya Lliure (en francès Parti pour l'organisation de la Bretagne libre) (POBL) és un antic partit polític bretó fundat el 1982 de la unió d'una escissió del Front d'Alliberament de Bretanya amb una escissió del Strollad ar Vro (SAV), de caràcter autonomista i possibilista i que en la dècada dels 90 ha aconseguit més èxits de caràcter electoral.
Veure Nacionalisme bretó і Partit per l'Organització d'una Bretanya Lliure
Peter Janke
Peter Janke és un sociòleg que ha estat el cap de l'Institut Britànic per a l'Estudi de Conflictes, una institució lligada a l'Exèrcit i que s'especialitzà en la lluita antiterrorista a Irlanda del Nord.
Veure Nacionalisme bretó і Peter Janke
Peuples et frontières
Peuples et frontières fou una revista mensual regionalista francesa desapareguda, publicada entre 1937 i 1939 (25 números).
Veure Nacionalisme bretó і Peuples et frontières
Plaid Cymru
El Plaid Cymru (Partit Gal·lès) és un partit polític nacionalista gal·lès fundat el 1925 com a Plaid Genedlaethol Cymru (Partit Nacionalista Gal·lès), dirigit entre altres per Leanne Wood (líder) i Jill Evans (presidenta).
Veure Nacionalisme bretó і Plaid Cymru
Plogoff
Plogoff (en bretó Plougoñ) és un municipi francès, situat a la regió de Bretanya, al departament de Finisterre.
Veure Nacionalisme bretó і Plogoff
Pont-de-Buis-lès-Quimerch
Pont-de-Buis-lès-Quimerch (en bretó Pont-ar-Veuzenn-Kimerc'h) és un municipi francès, situat a la regió de Bretanya, al departament de Finisterre.
Veure Nacionalisme bretó і Pont-de-Buis-lès-Quimerch
Pontivy
Pontivy (en bretó Pondi i en gal·ló Pondivi) és un municipi francès, situat al departament d'Ar Mor-Bihan i a la regió de Bretanya.
Veure Nacionalisme bretó і Pontivy
Pré-en-Pail
Pré-en-Pail és un municipi francès situat al departament de Mayenne i a la regió de 53185.
Veure Nacionalisme bretó і Pré-en-Pail
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Nacionalisme bretó і Primera Guerra Mundial
Prosper Proux
Prosper Proux (Poullaouen, Bro Kernev 1811-Gwerleskin, 1873) fou un poeta bretó, contemporani de Théodore Hersart de la Villemarqué i Aougust Brizeug autor de les poesies Kanaouennou gret gant eur C’hernevod (Cançons compostes per un cornuallès, 1835) i Bombard Kerné (Bombarda cornuallesa, 1866).
Veure Nacionalisme bretó і Prosper Proux
Quévert
Quévert (en bretó Kever, gal·ló Qevèr) és un municipi francès, situat a la regió de Bretanya, al departament de Costes del Nord.
Veure Nacionalisme bretó і Quévert
Regís de L'Estourbeillon
Régis de l'Estourbeillon, Marquès de l'Estourbeillon, (nascut el 1858 a Nantes, mort al castell de Penhoët, a Avessac (Loira Atlàntic) el 1946).
Veure Nacionalisme bretó і Regís de L'Estourbeillon
Regions i Pobles Solidaris
Regions i pobles solidaris (RPS) és una federació de partits polítics regionalistes i autonomistes de l'estat francès.
Veure Nacionalisme bretó і Regions i Pobles Solidaris
Rennes
Rennes (antigament Roaçona o Resna, en bretó Roazhon, en gal·ló Resnn) és un municipi francès, situat al departament d'Ille i Vilaine i a la regió de Bretanya.
Veure Nacionalisme bretó і Rennes
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Veure Nacionalisme bretó і Revolució Francesa
Robèrt Lafont
Robèrt Lafont (Nimes, 16 de març de 1923 - Florència, 24 de juny de 2009) fou un lingüista, historiador, poeta, novel·lista, dramaturg i activista cultural i polític occità.
Veure Nacionalisme bretó і Robèrt Lafont
Roparz Hemon
Roparz Hemon fou el nom de ploma de Louis Paul Némo (Brest, 18 de novembre de 1900 – 29 de juny de 1978), fou un lingüista, escriptor i periodista bretó.
Veure Nacionalisme bretó і Roparz Hemon
Rosporden
Rosporden (en bretó Rosporden) és un municipi francès, situat a la regió de Bretanya, al departament de Finisterre.
Veure Nacionalisme bretó і Rosporden
Saint-Pol-de-Léon
Saint-Pol-de-Léon (en bretó Kastell Paol) és un municipi francès, situat a la regió de Bretanya, al departament de Finisterre.
Veure Nacionalisme bretó і Saint-Pol-de-Léon
Schutzstaffel
Les Schutzstaffel (SS; també estilitzat com Runic "↯↯", amb runes Armanen; pronunciació alemanya: "Esquadró de protecció") va ser una important organització paramilitar sota Adolf Hitler i el Partit Nazi a l'Alemanya nazi, i més tard per tota l'Europa ocupada per Alemanya durant la Segona Guerra Mundial.
Veure Nacionalisme bretó і Schutzstaffel
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Nacionalisme bretó і Segona Guerra Mundial
Sinn Féin
Sinn Féin (de l'irlandès 'nosaltres' o 'nosaltres mateixos') és un partit polític irlandès.
Veure Nacionalisme bretó і Sinn Féin
Skoazell Vreizh
Skoazell Vreizh (Socors bretó), és una organització humanitària bretona, que té reconegut l'estatut d'associació d'utilitat pública.
Veure Nacionalisme bretó і Skoazell Vreizh
Skol An Emsav
Skol An Emsav (Escola del Moviment) és un organisme de formació d'adults que dispensa classes nocturnes sobre bretó i història de Bretanya, principalment a Rennes i al Bro Roazhon.
Veure Nacionalisme bretó і Skol An Emsav
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Veure Nacionalisme bretó і Socialisme
Societat de Nacions
La Societat de Nacions (SDN) o la Lliga de les Nacions va ser un organisme internacional creat pel Tractat de Versalles el 28 de juny de 1919.
Veure Nacionalisme bretó і Societat de Nacions
Societat Nacional de Bretanya
La Societat Nacional de Bretanya (bretó Keuredigezh Broadel Breizh) fou el primer grup de caràcter nacionalista bretó fundat a Morlaix el 1898 per Charles Le Goffic, Regís de L'Estourbeillon (1892-1942), (que en serà el cap des del 1902) i el dramaturg Anatole Le Braz, per tal de demanar l'ensenyament en bretó i descentralització tant administrativa com cultural (volen que Bretanya es constitueixi com a "regió distinta"), però sense entrar en el joc polític, la qual cosa l'acabaria aconvertint en inoperativa.
Veure Nacionalisme bretó і Societat Nacional de Bretanya
Strollad ar Vro
Strollad ar Vro (Partit del País, SaV) fou un partit polític bretó fundat el 1972 amb les restes de l'ala conservadora del Moviment per l'Organització de Bretanya (MOB), dirigida per Jean Le Calvez, oposat al gir esquerrà que va donar la Unió Democràtica de Bretanya (UDB), Yann Penn i Christian Le Bihan.
Veure Nacionalisme bretó і Strollad ar Vro
Stur
Stur (El timó) és el nom d'una revista bretona fundada per Olier Mordrel el 1932.
Veure Nacionalisme bretó і Stur
Théodore Hersart de la Villemarqué
Théodore Hersart de La Villemarqué (Kemperle, 7 de juliol de 1815 - Keransker, 8 de desembre de 1895) fou un erudit, polític i poeta bretó.
Veure Nacionalisme bretó і Théodore Hersart de la Villemarqué
Unió Democràtica de Bretanya
Unió Democràtica de Bretanya, UDB, (bretó Unvaniezh Demokratel Breizh, francès Union Démocratique Bretonne), és un partit polític bretó, fundat el 1964, de caràcter socialista i d'antuvi independentista (més tard possibilista i autonomista), que s'ha presentat durant alguns anys a les eleccions municipals amb el PSF i després amb els ecologistes.
Veure Nacionalisme bretó і Unió Democràtica de Bretanya
Unió Regionalista Bretona
Unió Regionalista Bretona (URB), fou un grup polític bretó, aparegut el 1911 d'una escissió de la Societat Nacional de Bretanya.
Veure Nacionalisme bretó і Unió Regionalista Bretona
Woodrow Wilson
Thomas Woodrow Wilson (Staunton, Virgínia, EUA, 1856 - Washington DC, 1924) fou el 28è president dels Estats Units entre 1912 i 1920.
Veure Nacionalisme bretó і Woodrow Wilson
Xosé Manoel Núñez Seixas
Xosé Manoel Núñez Seixas (Ourense 1966) és un historiador i intel·lectual gallec.
Veure Nacionalisme bretó і Xosé Manoel Núñez Seixas
Yann Fouéré
Yann Fouéré (Anhan, 21 de febrer de 1910 - Saint-Brieuc, 21 d'octubre de 2011) fou un activista polític nacionalista bretó.
Veure Nacionalisme bretó і Yann Fouéré
Yann Goulet
Yann Goulet (Saint-Nazaire (Loira Atlàntic), 20 d'agost de 1914 - Bray, Wicklow, Irlanda, 22 d'agost de 1999) fou un escultor i nacionalista bretó nacionalitzat irlandès.
Veure Nacionalisme bretó і Yann Goulet
Yann Groix
Yann Groix (Hennebont, 27 de gener de 1950 - 27 de gener de 1991) fou un militant autonomista bretó.
Veure Nacionalisme bretó і Yann Groix
Yann Sohier
Yann Sohier (Loudéac, 1901 – Plourivo, 1935) fou un militant bretó, pare de Mona Ozouf.
Veure Nacionalisme bretó і Yann Sohier
Yann-Vari Perrot
Yann-Vari Perrot (Plouarzel, Finisterre, 1877 - Scrignac, 12 de desembre de 1943) fou un sacerdot i activista nacional bretó.
Veure Nacionalisme bretó і Yann-Vari Perrot
Youenn Drezen
Youenn Drezen (Yves Le Drézen, Pont-l'Abbé, 1899 -An Oriant, 1972 fou escriptor bretó, conegut com a Corentin Cariou o Tin Gariou. Fill d'una família modesta, de jovenet marxà com a seminarista a Castella. Més tard conegué Jakez Riou i s'interessà pels estudis literaris, científics i reliosos, alhora que descobrien les facetes literàries del bretó.
Veure Nacionalisme bretó і Youenn Drezen
15 d'agost
El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Nacionalisme bretó і 15 d'agost
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Veure Nacionalisme bretó і 1789
1878
;Països Catalans.
Veure Nacionalisme bretó і 1878
19 d'abril
El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.
Veure Nacionalisme bretó і 19 d'abril
1911
;Països Catalans.
Veure Nacionalisme bretó і 1911
1931
;Països Catalans.
Veure Nacionalisme bretó і 1931
1932
;Països Catalans.
Veure Nacionalisme bretó і 1932
1938
;Països Catalans.
Veure Nacionalisme bretó і 1938
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Veure Nacionalisme bretó і 1950
1957
1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.
Veure Nacionalisme bretó і 1957
1978
1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Veure Nacionalisme bretó і 1978
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Nacionalisme bretó і 1996
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Veure Nacionalisme bretó і 2000
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Nacionalisme bretó і 2002
26 d'abril
El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.
Veure Nacionalisme bretó і 26 d'abril
26 de juny
El 26 de juny és el cent setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Nacionalisme bretó і 26 de juny
4 d'agost
El 4 d'agost és el dos-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dissetè en els anys de traspàs.
Veure Nacionalisme bretó і 4 d'agost
6 d'agost
El 6 d'agost és el dos-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dinovè en els anys de traspàs.
Veure Nacionalisme bretó і 6 d'agost