Taula de continguts
16 les relacions: Arquites de Tàrent, Cosmogonia, Daodejing, Déu, Díada, Diògenes Laerci, Geometria, Gnosticisme, Grec, Hipòlit de Roma, Monisme, Pitagòrics, Plató, Plotí, Porfiri, Procle.
- Neoplatonisme
- Ontologia
Arquites de Tàrent
Arquites de Tàrent (Arkhytas, Archytas) (400 aC - 347 aC), va ser un filòsof, matemàtic, general, estadista i científic de la Magna Grècia, considerat el més il·lustre dels matemàtics pitagòrics.
Veure Mònada і Arquites de Tàrent
Cosmogonia
La cosmogonia és una teoria o doctrina que estudia l'origen i l'estructura de l'Univers des d'un punt de vista més aviat filosòfic o mitològic, contràriament a la cosmologia, que ho fa des d'un punt de vista més científic.
Veure Mònada і Cosmogonia
Daodejing
El Daodejing o Tao Te Txing (xinès tradicional 道德經, xinès simplificat 道德经, pinyin Dàodéjīng, Wade-Giles Tao Te Ching), és un text clàssic xinès atribuït al savi llegendari Laozi.
Veure Mònada і Daodejing
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Veure Mònada і Déu
Díada
Una díada és la relació estable entre dues persones que pot adoptar diferents formes: una parella afectiva, la relació entre dos familiars com ara pare i fill, la relació entre mestre i deixeble, dos amics íntims o dos socis en una empresa o tasca, entre d'altres.
Veure Mònada і Díada
Diògenes Laerci
Diògenes Laerci (en llatí Diogenes Laertius, en grec Διογένης ὁ Λαέρτιος o Λαερτιεύς, de vegades també Λαέρτιος Διογένης) va ser un historiador de la filosofia i probablement un filòsof ell mateix.
Veure Mònada і Diògenes Laerci
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Veure Mònada і Geometria
Gnosticisme
Emblema gnòstic El gnosticisme és una religió sincretista que es va originar al segle I a partir d'idees i sistemes filosòfics i religiosos de l'època entre sectes jueves i cristianesMagris, Aldo (2005), "Gnosticism: Gnosticism from its origins to the Middle Ages (further considerations)", en Jones, Lindsay (ed.), MacMillan Encyclopedia of Religion, MacMillan.
Veure Mònada і Gnosticisme
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Mònada і Grec
Hipòlit de Roma
Hipòlit o Hipòlit de Roma o Hipòlit de Portus Romanus fou un dels primers escriptors cristians posteriors als apòstols, un dels pares apologètics de l'Església.
Veure Mònada і Hipòlit de Roma
Monisme
El monisme és una de les principals teories sobre la relació entre la ment i la matèria, i comprèn totes aquelles postures filosòfiques que sostenen que l'univers, i per extensió l'ésser humà, està constituït per un sol arque o substància primària anterior a les seves parts.
Veure Mònada і Monisme
Pitagòrics
Pentàgon pitagòric Els pitagòrics eren una organització d'astrònoms, músics, matemàtics i filòsofs d'origen grec establerts a Crotona, colònia grega de la Màgna Grècia a Itàlia, que creien que totes les coses són, en essència, nombres.
Veure Mònada і Pitagòrics
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Veure Mònada і Plató
Plotí
Plotí (Plotinus; 205 - 270) fou el principal filòsof del neoplatonisme, corrent que integrà també Numeni d'Apamea, Porfiri, Jàmblic i Procle.
Veure Mònada і Plotí
Porfiri
Porfiri (Porphyrius; 232/233, Tir - c. 304, Roma) fou un filòsof neoplatònic, deixeble de Plotí i de Longí.
Veure Mònada і Porfiri
Procle
Procle (Proclus, Πρόκλος) (Constantinoble, 412 - Atenes, 485), anomenat també el Successor o el Diàdoc (Πρόκλος ὁ Διάδοχος Próklos ho Diádokhos; Proclus Lycaeus), va ser un filòsof neoplatònic, contemporani de Plutarc.
Veure Mònada і Procle
Vegeu també
Neoplatonisme
- Agustinisme
- Demiürg
- Emanatisme
- Escala de la natura
- Filosofia perenne
- Henosi
- Mònada
- Neoplatonisme
- Nous
- Summum bonum
- Teúrgia
Ontologia
- Èxtasi (emoció)
- Absolut (filosofia)
- Argument ontològic
- Cercle cartesià
- Concepte
- Consciència (filosofia)
- Cos (física)
- Dualisme filosòfic
- Emergentisme
- Escala de Kardaixov
- Existència
- Fisicalisme
- Haecceitas
- Idea
- Idealisme transcendental
- Identitat dels indiscernibles
- Intencionalitat
- Introspecció
- Món
- Mònada
- Materialisme
- Neutralitat
- No-res
- Nominalisme
- Nous
- Ontologia
- Ontoteologia
- Pla d'immanència
- Posthumà
- Progrés
- Propietat emergent
- Propietats intrínseques i extrínseques
- Proposició (lògica)
- Quàlia
- Quantitat
- Quidditat
- Raó
- Realitat
- Situació límit
- Substància
- Temps
- Teoria
- Tot
- Transcendència
- Veritat