Taula de continguts
17 les relacions: Cromodinàmica quàntica, Espín, Espectroscòpia, Estat doblet, Estat singlet, Estat triplet, Física, Física de partícules, Grup de Lorentz, Grup unitari especial, Línia espectral, Multiplicitat d'espín, Nombre quàntic, Partícula subatòmica, Quark, Subgrup, Teoria de gauge.
Cromodinàmica quàntica
La cromodinàmica quàntica (CDQ o QCD, de l'anglès quantum chromodynamics) és una teoria quàntica de camps basada en el grup de gauge SU(3) que descriu la força nuclear forta o interacció forta entre quarks i gluons (conjuntament anomenats partons) que formen els protons, neutrons i altres partícules similars (els hadrons).
Veure Multiplet і Cromodinàmica quàntica
Espín
En física, lespín o spin és un moment angular intrínsec associat amb partícules microscòpiques.
Veure Multiplet і Espín
Espectroscòpia
prisma. L'espectroscòpia és una tècnica analítica experimental, molt usada en química i en física.
Veure Multiplet і Espectroscòpia
Estat doblet
En mecànica quàntica, un doblet és un estat quàntic d'un sistema d'espín 1/2, de manera que té dos valors permesos del component d'espín, −1/2 i +1/2.
Veure Multiplet і Estat doblet
Estat singlet
En mecànica quàntica, un singlet és l'estat quàntic d'un sistema amb espín 0, de manera que només hi ha un valor permès del component d'espín, 0.
Veure Multiplet і Estat singlet
Estat triplet
doblet, i '''triplet'''. En física i química quàntica s'anomena triplet un sistema amb tres valors d'espín possibles.
Veure Multiplet і Estat triplet
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Veure Multiplet і Física
Física de partícules
La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.
Veure Multiplet і Física de partícules
Grup de Lorentz
Hendrik Antoon Lorentz (1853–1928) dona el seu nom al grup de Lorentz. En físiques i matemàtiques, el grup de Lorentz és el grup de totes les transformacions de Lorentz a l'espaitemps de Minkowski.
Veure Multiplet і Grup de Lorentz
Grup unitari especial
En matemàtiques, el grup unitari especial (o grup especial unitari) de grau n, denominat SU(n), és el grup de matrius unitàries n x n i amb determinant igual a 1, amb nombres complexos als elements del cos C i amb l'operació de grup donada per la multiplicació de matrius.
Veure Multiplet і Grup unitari especial
Línia espectral
Línes espectrals del cesi Una línia espectral és una línia fosca o clara en un espectre òptic, resultant d'un excés o deficiència de fotons en un rang de freqüències estret.
Veure Multiplet і Línia espectral
Multiplicitat d'espín
La multiplicitat d'espín és el nombre de possibles orientacions, calculada com 2S + 1, del moment angular d'espín corresponent al nombre quàntic d'espín total S, per a una mateixa funció d'ona electrònica espacial.
Veure Multiplet і Multiplicitat d'espín
Nombre quàntic
Els nombres quàntics s'utilitzen per a definir l'estat quàntic de les partícules subatòmiques i sistemes quàntics.
Veure Multiplet і Nombre quàntic
Partícula subatòmica
Esquema d'un àtom d'heli, format per dos protons (vermell), dos neutrons (verd) i dos electrons (groc) En física, una partícula subatòmica és una partícula de mida més petita que un àtom.
Veure Multiplet і Partícula subatòmica
Quark
En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria.
Veure Multiplet і Quark
Subgrup
En teoria de grups, donat un grup G sota una operació binària *, es diu que un subconjunt H de G és un subgrup de G si H amb l'operació * també forma un grup.
Veure Multiplet і Subgrup
Teoria de gauge
En física teòrica, una teoria de gauge (també anomenada de contrast o de galga) és un tipus de teoria quàntica de camps que descriu eficaçment les forces i partícules elementals i les seves simetries.