Accés més ràpid que el navegador!
98 les relacions: Aielo de Malferit, Al-Azraq, Alacant, Albaida, Alfarrasí, Alianza Popular, Almoixàvena, Antoni Abat, Antoni de Pàdua, Arquitectura neobizantina, Arquitectura neoclàssica, Arròs al forn, Autovia de la Mediterrània, Barcelona, Batlle, Bèlgida, Benissuera, Blai de Sebaste, Bufali, Carnaval, Carta de poblament, Cecília de Roma, Clariano, Coalició Compromís, Comarca, Corpus Christi, CV-60, El Palomar, Embassament de Bellús, Ermita del Calvari (Montaverner), Etimologia popular, Expulsió dels moriscos, Ferrocarril, Gandia, Guerra Civil espanyola, Ismael Blat Monzó, Jaume el Conqueridor, Jaume el Major, Joan Coromines i Vigneaux, Joan Evangelista, L'Olleria, Línia 4 (Regional País Valencià), Luis Peiró Roselló, Mare de Déu del Pilar, Mare de Déu del Roser, Mare de Déu dels Dolors, Moros i Cristians, Municipi, N-340, Neogòtic, ..., Ontinyent, Otos, País Valencià, Paella d'arròs, Pancraç de Roma, Partit Demòcrata Popular, Partit judicial, Partit Popular de la Comunitat Valenciana, Partit Socialista del País Valencià-PSOE, Província de València, Riu Albaida, Senyera reial, Tots Sants, Unió de Centre Democràtic, Unió Liberal, Unió Valenciana, València, Valencià, Vall d'Albaida, Verge de Loreto, 1276, 1609, 1735, 1758, 1789, 1890, 1906, 1936, 1941, 1990, 1992, 1994, 1996, 1998, 2000, 2002, 2004, 2005, 2007, 2008, 2010, 2012, 2014, 2016, 2018, 2019, 2020, 2022. Ampliar l'índex (48 més) »
Aielo de Malferit
Aielo de Malferit és un municipi del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.
Nou!!: Montaverner і Aielo de Malferit · Veure més »
Al-Azraq
''Toni, el rei,'' de Francesc Laporta Valor (Alcoi, 1850-1914), caracteritzat com al-Àzraq. Disseny del vestit de l'alferes de la ''filà Chano,'' 1903.Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Hudhayl as-Saghir (indeterminat - Alcoi, Alcoià, 1276), més conegut com al-Àzraq (‘el Blau’), va ser un cabdill andalusí autor de les tres revoltes mudèjars del sud del Regne de València.
Nou!!: Montaverner і Al-Azraq · Veure més »
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Nou!!: Montaverner і Alacant · Veure més »
Albaida
Albaida és una ciutat del País Valencià, capital històrica de la comarca de la Vall d'Albaida.
Nou!!: Montaverner і Albaida · Veure més »
Alfarrasí
Alfarrasí és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall d'Albaida.
Nou!!: Montaverner і Alfarrasí · Veure més »
Alianza Popular
Aliança Popular (Alianza Popular), és uns dels partits d'ideologia conservadora que va sorgir durant el període de la transició democràtica a Espanya, dirigit per Manuel Fraga Iribarne.
Nou!!: Montaverner і Alianza Popular · Veure més »
Almoixàvena
La monjàvena, que també rep el nom d'almoixàvena o almonxàvena (de l'àrab al-mugábbana, "coca o bunyol de formatge") és un dolç d'origen àrab característic de Xàtiva i de les comarques valencianes de La Costera i La Vall d'Albaida.
Nou!!: Montaverner і Almoixàvena · Veure més »
Antoni Abat
Antoni Abat, també conegut com sant Antoni el Gran, sant Antoni del porquet o sant Antoni dels ases (Memfis, 250 – Kolzim, 17 de gener de 356) va ser un anacoreta i sant d'origen egipci.
Nou!!: Montaverner і Antoni Abat · Veure més »
Antoni de Pàdua
Antoni de Pàdua (Lisboa 1195 - Pàdua 1231) fou un frare franciscà, teòleg i predicador catòlic del, venerat com a sant per la Santa Església Catòlica Apostòlica Romana.
Nou!!: Montaverner і Antoni de Pàdua · Veure més »
Arquitectura neobizantina
Catedral d'Alexandre Nevski de Sofia Gran Catedral Naval de Kronstadt. L'arquitectura neobizantina és un estil arquitectònic de la segona meitat del segle i inicis del segle.
Nou!!: Montaverner і Arquitectura neobizantina · Veure més »
Arquitectura neoclàssica
Representació de l'Acròpoli d'Atenes, obra de 1846 de l'arquitecte i pintor Leo von Klenze (Neue Pinakothek, Múnic) L'arquitectura neoclàssica és un estil arquitectònic que va produir el moviment neoclàssic que va començar a mitjans, per una reacció contra l'estil rococó d'ornamentació naturalista així com pel desenvolupament d'alguns trets classicistes nascuts en el barroc tardà.
Nou!!: Montaverner і Arquitectura neoclàssica · Veure més »
Arròs al forn
Larròs al forn és un plat típic valencià, que es fa amb arròs, tomata, botifarra de ceba, creïlla, cigrons, cansalada, trossos de costella de porc i una cabeça d'alls, i que es cou al forn, normalment en una cassola de fang.
Nou!!: Montaverner і Arròs al forn · Veure més »
Autovia de la Mediterrània
Lautovia de la Mediterrània o és una autovia de titularitat estatal que travessa Catalunya, el País Valencià, la Regió de Múrcia i Andalusia.
Nou!!: Montaverner і Autovia de la Mediterrània · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Montaverner і Barcelona · Veure més »
Batlle
miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.
Nou!!: Montaverner і Batlle · Veure més »
Bèlgida
Bèlgida és un municipi de la País Valencià situat a la comarca de la Vall d'Albaida.
Nou!!: Montaverner і Bèlgida · Veure més »
Benissuera
Benissuera és un municipi del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.
Nou!!: Montaverner і Benissuera · Veure més »
Blai de Sebaste
Blai o Blasi (de Blasius Βλάσιος, armeni: Սուրբ Բարսեղ) va ser un metge i bisbe de Sebaste (antiga capital de l'Armènia Menor i actual Sivas, Turquia), considerat sant per diverses confessions del cristianisme.
Nou!!: Montaverner і Blai de Sebaste · Veure més »
Bufali
Bufali és un municipi del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.
Nou!!: Montaverner і Bufali · Veure més »
Carnaval
El carnaval de Venècia. El carnaval (o carnestoltes, nom habitual als Països Catalans, també conegut a Mallorca i Menorca com a els Darrers Dies) és una celebració pertanyent al calendari lunar.
Nou!!: Montaverner і Carnaval · Veure més »
Carta de poblament
Carta de poblament de Lleida any 1150 La carta de poblament o carta pobla (en llatí, charta populationis) era un privilegi en què el sobirà o un senyor atorgaven una sèrie de privilegis a grups poblacionals, a fi d'obtenir la repoblació de certes zones despoblades o poc habitades però d'interès econòmic o estratègic durant la Conquesta.
Nou!!: Montaverner і Carta de poblament · Veure més »
Cecília de Roma
Cecília (en llatí Caecilia) hauria sigut una dona romana, màrtir al per la seva fe cristiana.
Nou!!: Montaverner і Cecília de Roma · Veure més »
Clariano
El riu Clariano és un riu valencià que discorre per la Vall d'Albaida.
Nou!!: Montaverner і Clariano · Veure més »
Coalició Compromís
La Coalició Compromís és una coalició política valenciana amb caràcter estable i permanent integrada per Més - Compromís (antigament Bloc Nacionalista Valencià), Iniciativa del Poble Valencià i Verds Equo, a més de militants independents adherits a Compromís.
Nou!!: Montaverner і Coalició Compromís · Veure més »
Comarca
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.
Nou!!: Montaverner і Comarca · Veure més »
Corpus Christi
L'ou com balla al claustre de la Catedral de Barcelona Processó del ''Corpus Christi'' a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona Corpus a Picanya El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») o simplement corpus és una festa de l'església Catòlica en què es venera l'eucaristia.
Nou!!: Montaverner і Corpus Christi · Veure més »
CV-60
Indicador. La CV-60 és una carretera autonòmica del País Valencià que comunica L'Olleria amb Gandia i Oliva.
Nou!!: Montaverner і CV-60 · Veure més »
El Palomar
El Palomar és un municipi del País Valencià, que es troba a la comarca de la Vall d'Albaida.
Nou!!: Montaverner і El Palomar · Veure més »
Embassament de Bellús
Vista de la presa de Bellús des de l'antic balneari de Bellús L'embassament de Bellús se situa en el municipi del mateix nom, a la comarca de la Vall d'Albaida, al País Valencià.
Nou!!: Montaverner і Embassament de Bellús · Veure més »
Ermita del Calvari (Montaverner)
L'ermita del Calvari o del Santíssim Crist de la Paciència és un petit temple situat en la partida del Tossal del Calvari, al municipi de Montaverner.
Nou!!: Montaverner і Ermita del Calvari (Montaverner) · Veure més »
Etimologia popular
L'escut oficial de Calaf reflecteix una etimologia popular Una etimologia popular, en sentit bàsic, es refereix a establir l'origen d'una paraula basant-se en les creences i opinions de gent no especialitzada en la ciència etimològica.
Nou!!: Montaverner і Etimologia popular · Veure més »
Expulsió dels moriscos
Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.
Nou!!: Montaverner і Expulsió dels moriscos · Veure més »
Ferrocarril
Ferrocarril de vapor alemany Ferrocarril modern a Birmingham Tren creuant un viaducte a l'Argentina El ferrocarril és un mitjà de transport que circula entre carrils, normalment d'acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora.
Nou!!: Montaverner і Ferrocarril · Veure més »
Gandia
Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.
Nou!!: Montaverner і Gandia · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Montaverner і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Ismael Blat Monzó
Ismael Blat i Monzó (Benimàmet, 6 de novembre de 1901 - 10 de juny de 1976) fou un pintor, dibuixant i gravador valencià, germà del ceramista Alfons Blat Monzó.
Nou!!: Montaverner і Ismael Blat Monzó · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Montaverner і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume el Major
Jaume conegut com a Jaume el Major (Betsaida, Galilea ? - Jerusalem, v.44 dC), segons el Nou Testament, fou un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Montaverner і Jaume el Major · Veure més »
Joan Coromines i Vigneaux
Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) fou un lingüista català.
Nou!!: Montaverner і Joan Coromines i Vigneaux · Veure més »
Joan Evangelista
Joan Evangelista (també Joan el Teòleg o Joan el Diví (Εὐαγγελιστής Ἰωάννης) és el presumpte autor de l'Evangeli de Joan, i, segurament, d'altres escrits com els anomenats Escrits Joànics del Nou Testament: les tres Epístoles de Joan i, segons alguns, de l'Apocalipsi. L'autoria d'aquestes obres ha estat molt debatuda (i ho ha estat d'ençà de ben bé l'any 200 dC), i ni tan sols es va acordar que l'anomenat "Evangeli de Joan" fos escrit per un individu de nom "Joan" (Ἰωάννης o יוחנן) No obstant això, la noció de "Joan l'Evangelista" existeix, i en general es considera com la mateixa persona que l'apòstol Joan.
Nou!!: Montaverner і Joan Evangelista · Veure més »
L'Olleria
L'Olleria és un municipi del País Valencià situat al centre de la comarca de la Vall d'Albaida.
Nou!!: Montaverner і L'Olleria · Veure més »
Línia 4 (Regional País Valencià)
La línia 47 (abans anomenada L4) de Renfe Mitjana Distància al País Valencià, coneguda popularment com la línia València-Xàtiva-Alcoi, és una línia de ferrocarril que uneix Alcoi amb Xàtiva i aquesta darrera amb València, fent servir les vies de la línia 342 d'Adif, de via única, ample ibèric i no electrificades.
Nou!!: Montaverner і Línia 4 (Regional País Valencià) · Veure més »
Luis Peiró Roselló
Luis Peiró Roselló (Montaverner, 12 de juliol de 1949) ha estat un economista i polític valencià, diputat en la primera legislatura de les Corts Valencianes i alcalde de Montaverner.
Nou!!: Montaverner і Luis Peiró Roselló · Veure més »
Mare de Déu del Pilar
La Mare de Déu del Pilar és una Mare de Déu catòlica, patrona de la Hispanitat, venerada a la Basílica del Pilar de Saragossa, a la qual dona nom.
Nou!!: Montaverner і Mare de Déu del Pilar · Veure més »
Mare de Déu del Roser
La festa del Roser (Dürer) La Mare de Déu del Roser és una de les diverses advocacions de la Mare de Déu.
Nou!!: Montaverner і Mare de Déu del Roser · Veure més »
Mare de Déu dels Dolors
Imatge de la Mare de Déu dels Dolors (talla policromada allotjada a l'església de la Vera Cruz de Salamanca La Mare de Déu de la Dolor o la Mare de Déu dels Dolors és una advocació mariana també coneguda com a Mare de Déu de l'Amargura, Mare de Déu de la Pietat o simplement la Dolorosa que sol celebrar-se a la cristiandat el dia de Divendres de Dolors o el 15 de setembre, i fa referència als Set Dolors de Maria, els set episodis de la vida de Jesús que la van fer patir.
Nou!!: Montaverner і Mare de Déu dels Dolors · Veure més »
Moros i Cristians
Esquadra cristiana en les festes de Callosa d'en Sarrià. Els Moros i Cristians són una rememoració festiva de les batalles i lluites entre musulmans i cristians durant la reconquesta, així com les tres revoltes mudèjars que tingueren lloc en els anys posteriors, com la famosa liderada per Al-Àzraq (vegeu edat mitjana al País Valencià) i, en el cas de Mallorca, dels pirates sarraïns a l'Edat Moderna.
Nou!!: Montaverner і Moros i Cristians · Veure més »
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Nou!!: Montaverner і Municipi · Veure més »
N-340
Indicador N-340. La carretera N-340 (o Carretera de la Mediterrània) uneix Cadis amb Barcelona per tota la costa de la Mediterrània.
Nou!!: Montaverner і N-340 · Veure més »
Neogòtic
Palau de Westminster. El nou Ajuntament de Múnic. Església votiva de Viena. La ciutat fortificada de Carcassona, restaurada per Viollet-le-Duc. Castell de Hohenzollern. La façana neogòtica de la catedral de Barcelona El neogòtic és un estil arquitectònic desenvolupat al i continuat encara al.
Nou!!: Montaverner і Neogòtic · Veure més »
Ontinyent
Ontinyent és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Vall d'Albaida.
Nou!!: Montaverner і Ontinyent · Veure més »
Otos
Otos és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall d'Albaida.
Nou!!: Montaverner і Otos · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Montaverner і País Valencià · Veure més »
Paella d'arròs
La paella és un guisat d'arròs, carn i verdures preparat en una paella sobre un foc, siga paeller o fogó.
Nou!!: Montaverner і Paella d'arròs · Veure més »
Pancraç de Roma
Pancraç (Pancratius Παγκράτιος), venerat com a sant per l'Església Catòlica i a tota la cristiandat, va ser un ciutadà romà convertit al cristianisme i, per no voler renunciar-hi, va ser martiritzat a Roma.
Nou!!: Montaverner і Pancraç de Roma · Veure més »
Partit Demòcrata Popular
El Partit Demòcrata Popular (en sigles, PDP) fou un partit polític espanyol d'ideologia democristiana conservadora.
Nou!!: Montaverner і Partit Demòcrata Popular · Veure més »
Partit judicial
Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.
Nou!!: Montaverner і Partit judicial · Veure més »
Partit Popular de la Comunitat Valenciana
El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) és la secció regional del Partit Popular al País Valencià.
Nou!!: Montaverner і Partit Popular de la Comunitat Valenciana · Veure més »
Partit Socialista del País Valencià-PSOE
El Partit Socialista del País Valencià (en sigles, PSPV-PSOE) és el nom que rep la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià.
Nou!!: Montaverner і Partit Socialista del País Valencià-PSOE · Veure més »
Província de València
La província de València (València/Valencia, ambdós topònims oficials) és una província d'Espanya.
Nou!!: Montaverner і Província de València · Veure més »
Riu Albaida
El riu Albaida és un afluent del Xúquer per la dreta.
Nou!!: Montaverner і Riu Albaida · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Montaverner і Senyera reial · Veure més »
Tots Sants
Tots Sants (de l'expressió llatina: Omnia Sanctorum) és una festa tradicional catòlica dedicada al record dels avantpassats que se celebra el dia 1 de novembre i que està íntimament relacionada amb la festa que se celebra l'endemà, la del Dia dels Morts o Dia dels Difunts, el 2 de novembre.
Nou!!: Montaverner і Tots Sants · Veure més »
Unió de Centre Democràtic
Unió de Centre Democràtic (UCD) (en castellà, Unión de Centro Democrático) fou una coalició política i, posteriorment, un partit polític que exercí un paper protagonista durant la transició democràtica espanyola.
Nou!!: Montaverner і Unió de Centre Democràtic · Veure més »
Unió Liberal
Unió Liberal fou un partit polític espanyol sorgit de l'aliança electoral que després de la revolució del 1854 van concertar diferents polítics moderats no absolutistes i progressistes no exaltats, i que va acabar definitivament amb el Partit Moderat, que era al poder des del 1833.
Nou!!: Montaverner і Unió Liberal · Veure més »
Unió Valenciana
Unió Valenciana (UV) fou un partit polític valencià, d'ideologia blavera, regionalista i conservadora.
Nou!!: Montaverner і Unió Valenciana · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Montaverner і València · Veure més »
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Nou!!: Montaverner і Valencià · Veure més »
Vall d'Albaida
La Vall d'Albaida (de l'àrab البيضاء al-baīḍāʾ, "la blanca") és una comarca valencianoparlant central del País Valencià, amb capital a Ontinyent.
Nou!!: Montaverner і Vall d'Albaida · Veure més »
Verge de Loreto
Verge de Loreto La Verge de Loreto és una advocació mariana celebrada el 10 de desembre en memòria de la translació miraculosa de la santa casa des de Palestina al camp de Loreto, a la Marca d'Ancona (Itàlia).
Nou!!: Montaverner і Verge de Loreto · Veure més »
1276
;Països Catalans.
Nou!!: Montaverner і 1276 · Veure més »
1609
1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.
Nou!!: Montaverner і 1609 · Veure més »
1735
Sense descripció.
Nou!!: Montaverner і 1735 · Veure més »
1758
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Nou!!: Montaverner і 1758 · Veure més »
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Nou!!: Montaverner і 1789 · Veure més »
1890
Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.
Nou!!: Montaverner і 1890 · Veure més »
1906
;Països Catalans.
Nou!!: Montaverner і 1906 · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: Montaverner і 1936 · Veure més »
1941
;Països Catalans.
Nou!!: Montaverner і 1941 · Veure més »
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Nou!!: Montaverner і 1990 · Veure més »
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Nou!!: Montaverner і 1992 · Veure més »
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Nou!!: Montaverner і 1994 · Veure més »
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Montaverner і 1996 · Veure més »
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Nou!!: Montaverner і 1998 · Veure més »
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Nou!!: Montaverner і 2000 · Veure més »
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Montaverner і 2002 · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Montaverner і 2004 · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Montaverner і 2005 · Veure més »
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Nou!!: Montaverner і 2007 · Veure més »
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Nou!!: Montaverner і 2008 · Veure més »
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Nou!!: Montaverner і 2010 · Veure més »
2012
L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.
Nou!!: Montaverner і 2012 · Veure més »
2014
L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.
Nou!!: Montaverner і 2014 · Veure més »
2016
L'any 2016 fou un any de traspàs començat en divendres.
Nou!!: Montaverner і 2016 · Veure més »
2018
L'any 2018 fou un any normal, començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Montaverner і 2018 · Veure més »
2019
El 2019 (MMXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari gregorià.
Nou!!: Montaverner і 2019 · Veure més »
2020
L'any 2020 fou un any que va començar dimecres en el calendari gregorià.
Nou!!: Montaverner і 2020 · Veure més »
2022
L'any 2022 va ser un any comú començat en dissabte i correspon a l'any 1400 del calendari persa.
Nou!!: Montaverner і 2022 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Montaberner, Montavernina, Montaverní.
