Accés més ràpid que el navegador!
27 les relacions: Acròstic, Acre (Israel), Aljama, Barcelona, Castella, Càbala, Disputa de Barcelona, Girona, Guersònides, Guerson ben Salomó, Hebreu, Jaume el Conqueridor, Jerusalem, Maimònides, Pau Cristià, Pedro Alfonso, Provença, Rabí, Ramon de Penyafort, Ramon Martí (teòleg), Salomó ben Adret, Sàpiens, Talmud, Terra Santa, 1194, 1263, 1270.
Acròstic
Un acròstic és una composició poètica en què les lletres que ocupen determinats llocs (per exemple: les lletres inicials de cada vers) formen una paraula o frase.
Nou!!: Bonastruc ça Porta і Acròstic · Veure més »
Acre (Israel)
Acre és una ciutat costanera situada a la vora del mar Mediterrani al nord de la badia de Haifa, sobre un promontori, i dotada d'un port amb aigües profundes.
Nou!!: Bonastruc ça Porta і Acre (Israel) · Veure més »
Aljama
Una aljama —de l'àrab al-jama'a, «conjunt de persones»— és, en català, el nom que durant l'edat mitjana s'aplicà a les comunitats musulmanes que vivien en terres cristianes i tenien una personalitat jurídica pròpia; així mateix, des del s. XII també s'aplicà aquest terme a les comunitats jueves).Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 28 Els musulmans als estats de la Corona d'Aragó tenien un estatuts jurídic diferenciat i es regien d'acord amb la llei religiosa islàmica i eren governats per llurs autoritats, tot i que sempre de manera limitada per les concessions inicials de la monarquia.
Nou!!: Bonastruc ça Porta і Aljama · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Bonastruc ça Porta і Barcelona · Veure més »
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Nou!!: Bonastruc ça Porta і Castella · Veure més »
Càbala
''Portae Lucis'' ('Portes de la llum'), de Joseph ben Abraham Gikatilla (1248-1305) La càbala (hebreu: קַבָּלָה‎) és la tradició mística del judaisme.
Nou!!: Bonastruc ça Porta і Càbala · Veure més »
Disputa de Barcelona
Saló del Tinell del Palau Reial Major La disputa de Barcelona o controvèrsia jueva va ser un debat entre cristians i jueus fet a Barcelona el 1263 segons l'era cristiana, o l'any 5023 de l'era jueva.
Nou!!: Bonastruc ça Porta і Disputa de Barcelona · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: Bonastruc ça Porta і Girona · Veure més »
Guersònides
Leví ben Guerson, conegut pels escriptors cristians com a Guersònides, Leo de Bannolis o Balneolis, Leo Judaeus i pels escriptors hebreus com a RaLBaG (acrònim de Rabí Leví Ben Guerson) va ser un erudit jueu del, que va escriure sobre teologia, filosofia, matemàtiques i astronomia.
Nou!!: Bonastruc ça Porta і Guersònides · Veure més »
Guerson ben Salomó
Guerson ben Salomó va ser un escriptor, filòsof, matemàtic i talmudista jueu que va viure a Arle, Provença, a la meitat del.
Nou!!: Bonastruc ça Porta і Guerson ben Salomó · Veure més »
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Nou!!: Bonastruc ça Porta і Hebreu · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Bonastruc ça Porta і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Bonastruc ça Porta і Jerusalem · Veure més »
Maimònides
Maimònides, també anomenat Moisès Maimònides, Moisès ben Maimon (literalment ‘Moisès, fill de Maimon’— o Rambam —, acrònim de les seves inicials en hebreu—, conegut en àrab com Abu-Imran Mussa ibn Ubayd-Al·lah Maymun al-Qurtubí fou el rabí i teòleg jueu més cèlebre de l'edat mitjana, cap de la comunitat jueva del Caire i metge personal de Saladí.Sidur ha-mercaz, p. 13. Tingué una enorme importància en el pensament medieval com a filòsof, religiós i metge. De Maimònides es deia: «des de Moisès fins a Moisès, no va haver-hi cap altre com Moisès.».
Nou!!: Bonastruc ça Porta і Maimònides · Veure més »
Pau Cristià
Pau Cristià (Montpeller s. XIII? - Sicília vers el 1269), també conegut com a Pau Crestià, Pau Cristiani de Montpeller o simplement Fra Pau, fou un polemista religiós medieval.
Nou!!: Bonastruc ça Porta і Pau Cristià · Veure més »
Pedro Alfonso
Moshé Sefardí, posteriorment Pedro Alfonso (Osca, 1062? - 1140?), va ser un escriptor, teòleg i astrònom aragonès d'origen jueu i convertit al cristianisme el 1106.
Nou!!: Bonastruc ça Porta і Pedro Alfonso · Veure més »
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Nou!!: Bonastruc ça Porta і Provença · Veure més »
Rabí
Un rabí El rabí (en hebreu modern: rav, en hebreu asquenazita: rov o rouv; pronunciat ribbí per alguns sefardites; de l'hebreu, «gran») és un mestre o doctor de la llei jueva.
Nou!!: Bonastruc ça Porta і Rabí · Veure més »
Ramon de Penyafort
Ramon o Raimon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, 1180 - Barcelona, 1275) va ser un religiós dominic català, un dels grans especialistes en dret canònic de l'Edat Mitjana.
Nou!!: Bonastruc ça Porta і Ramon de Penyafort · Veure més »
Ramon Martí (teòleg)
Ramon o Raimon Martí (~1230 -1284) va ser un frare dominic de l'escola de Ramon de Penyafort, el millor especialista en coneixements aràbics i jueus del seu temps, així com un aferrissat lluitador teològic contra l'islam i el judaisme.
Nou!!: Bonastruc ça Porta і Ramon Martí (teòleg) · Veure més »
Salomó ben Adret
, també conegut com a Raixbà (Rabbí Xelomó ben Adret), va ser el més famós mestre de la llei jueva al i principis del.
Nou!!: Bonastruc ça Porta і Salomó ben Adret · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Bonastruc ça Porta і Sàpiens · Veure més »
Talmud
El Talmud és un cos literari d'importància i autoritat màxima pel judaisme rabínic que conté diverses discussions rabíniques de la llei jueva, de l'ètica jueva, tradicions, llegendes i històries.
Nou!!: Bonastruc ça Porta і Talmud · Veure més »
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Nou!!: Bonastruc ça Porta і Terra Santa · Veure més »
1194
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Bonastruc ça Porta і 1194 · Veure més »
1263
El 1263 (MCCLXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bonastruc ça Porta і 1263 · Veure més »
1270
El 1270 (MCCLXX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bonastruc ça Porta і 1270 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Bonastruc de Porta, Bonastruch Ça Porta, Moixé ben Nahman, Moixé ben Nakhman, Moshe ben Nahman, Mosse ben Nahman, Nahmànides, Ramban, Rav Najmanides.
