Accés més ràpid que el navegador!
60 les relacions: Agamèmnon, Agripa, Albanesos, Aquil·les, Argos, Batalla d'Àccium, Batalla de Lepant (1500), Bogud II, Bràsides, Eneu, Esparta, Evliya Çelebi, Grècia, Grec, Grec antic, Guerra d'independència de Grècia, Guerra russo-turca (1768-1774), Guerra turco-veneciana (1499-1503), Guerres messèniques, Homer, Ibrahim Paixà d'Egipte, Il·liris, Imperi Llatí, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Koroni, Marc Antoni, Mauretània, Messènia, Mont Ira, Motone, Nàuplia, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Pau de Passarowitz, Pausànias (geògraf), Peloponès, Pilos (Messènia), República de Venècia, Segona guerra messènica, Silahdar Damat Ali Paixà, Terra Santa, Tractat de Karlowitz, Trajà, Vènet, 1124, 1206, 1227, 1500, 1715, ..., 1718, 1769, 18 de maig, 1821, 1825, 1828, 1833, 24 de febrer, 8 d'agost, 8 d'octubre. Ampliar l'índex (10 més) »
Agamèmnon
La ''màscara d'Agamèmnon'' és una màscara funerària d'or descoberta a Micenes el 1876 per Heinrich Schliemann, que la va atribuir a aquest heroi. En realitat, és de cap al 1500 aC, uns segles abans de l'època en què se situa la guerra de Troia. Agamèmnon (Ἀγαμέμνων, Agamemnon) va ser el rei d'Argos que, d'acord amb la Ilíada, va participar en la guerra de Troia, i esdevingué un dels màxims dirigents de l'exèrcit aqueu que assetjava la gran ciutat.
Nou!!: Modó і Agamèmnon · Veure més »
Agripa
Agripa (en llatí Agrippa) era un nom romà molt antic, que inicialment es va usar com a nomen i després com a cognomen, cosa que era bastant freqüent a l'inici de l'imperi, però que no havia passat abans amb la república.
Nou!!: Modó і Agripa · Veure més »
Albanesos
Els albanesos (en albanès: Shqiptarët) són un grup ètnic que té en comú la cultura albanesa, l'albanès i els avantpassats albanesos.
Nou!!: Modó і Albanesos · Veure més »
Aquil·les
Aquil·les o Aquil·leu (Achilles) és un dels herois més coneguts de la mitologia grega; va participar en la Guerra de Troia, i és el protagonista de la Ilíada d'Homer.
Nou!!: Modó і Aquil·les · Veure més »
Argos
La ciutat moderna d'Argos, i una part de l'excavació de l'Argos antiga. Argos (Άργος) és una ciutat de Grècia, a la península del Peloponès, capital del nomós de l'Argòlida.
Nou!!: Modó і Argos · Veure més »
Batalla d'Àccium
La segona batalla naval d'Àccium o Àctium es va produir el 2 de setembre de l'any 31 aC entre les flotes de Gai Juli Cèsar Octavià (el futur August), dirigida per Agripa, i la de Marc Antoni i la seva aliada Cleòpatra VII.
Nou!!: Modó і Batalla d'Àccium · Veure més »
Batalla de Lepant (1500)
La Segona Batalla de Lepant o Batalla de Modona va tenir lloc a l'agost de 1500 durant la Guerra Turcoveneciana (1499-1503) entre l'Imperi Otomà i la República de Venècia.
Nou!!: Modó і Batalla de Lepant (1500) · Veure més »
Bogud II
Bogud II fou rei de Mauritània, successor del seu pare Bogud I a la part occidental.
Nou!!: Modó і Bogud II · Veure més »
Bràsides
Bràsides o Bràsidas (Brasidas), fill de Tel·lis, va ser un general espartà d'entre els més importants de la primera part de la Guerra del Peloponnès.
Nou!!: Modó і Bràsides · Veure més »
Eneu
Eneu (grec antic Οἰνεύς, llatí Oeneus), segons la mitologia grega va ser un rei de Calidó, fill de Portàon i d'Èurite.
Nou!!: Modó і Eneu · Veure més »
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Nou!!: Modó і Esparta · Veure més »
Evliya Çelebi
Evliya Çelebi (Ewliya Čelebi en ortografia antiga), també citat com Evilya Celebi o Ewliya Celebi (اوليا چلبي) (Istanbul, 25 de març de 1611 – Istanbul o el Caire, 1684) fou un viatger i geògraf turc otomà, fill de l'orfebre de palau Derviş Mehmed Zilli.
Nou!!: Modó і Evliya Çelebi · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Modó і Grècia · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Modó і Grec · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Modó і Grec antic · Veure més »
Guerra d'independència de Grècia
La Guerra d'independència de Grècia, també coneguda com a Revolució Grega (grec: Ελληνική Επανάσταση, Elliniki Epanastasi; otomà:يونان عصياني; turc: Yunan İsyanı), va ocórrer entre el 1821 i el 1832.
Nou!!: Modó і Guerra d'independència de Grècia · Veure més »
Guerra russo-turca (1768-1774)
La guerra russo-turca de 1768-1774 va ser un conflicte decisiu que va establir el control rus de facto sobre el sud d'Ucraïna, fins llavors dominada per l'Imperi Otomà a través del seu estat titella, el Kanat de Crimea.
Nou!!: Modó і Guerra russo-turca (1768-1774) · Veure més »
Guerra turco-veneciana (1499-1503)
La Guerra Turcoveneciana de 1499-1503, també coneguda com a Segona guerra turco-veneciana, fa referència al conjunt de batalles navals entre l'Imperi Otomà i la República de Venècia pel control de les terres que van ser controvertides entre les dues parts en el Mar Egeu, la Mar Jònica i el Mar Adriàtic.
Nou!!: Modó і Guerra turco-veneciana (1499-1503) · Veure més »
Guerres messèniques
Guerres messèniques és el nom que porten tres conflictes armats entre Esparta i els messenis lliurats entre el i el.
Nou!!: Modó і Guerres messèniques · Veure més »
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Nou!!: Modó і Homer · Veure més »
Ibrahim Paixà d'Egipte
Ibrahim Paixà (vers Drama, Rumèlia, Imperi Otomà, 1789 - el Caire, 1848) fou un general, governador i virrei en funcions d'Egipte, fill de Muhàmmad Alí Paixà d'Egipte.
Nou!!: Modó і Ibrahim Paixà d'Egipte · Veure més »
Il·liris
Els il·liris són un poble protohistòric dels Balcans, d'origen indoeuropeu, familiars dels tracis i dels dacis.
Nou!!: Modó і Il·liris · Veure més »
Imperi Llatí
LImperi Llatí o Imperi Llatí de Constantinoble (llatí: Imperium Constantinopolitanum) fou un estat titella de la República de Venècia fundat pels llatins a Constantinoble el 1204 en territoris que havien estat arrabassats a l'Imperi Romà d'Orient en la Quarta Croada i repartits en un tractat posterior.
Nou!!: Modó і Imperi Llatí · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Modó і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Modó і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Modó і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Koroni
Koroni (Κορώνη) o Coró (Corone) és una vila i antic municipi de la Unitat perifèrica de Messènia, i actualment fa part del municipi de Pylos-Nestor.
Nou!!: Modó і Koroni · Veure més »
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Nou!!: Modó і Marc Antoni · Veure més »
Mauretània
Mauretània (Mauretania, literalment ‘Terra dels maures’) fou una regió històrica del nord d'Àfrica que s'estenia de l'oceà Atlàntic fins a Numídia al llarg de tota la costa.
Nou!!: Modó і Mauretània · Veure més »
Messènia
Messènia (Μεσσηνία) era una antiga regió del sud-oest del Peloponnès.
Nou!!: Modó і Messènia · Veure més »
Mont Ira
El mont Ira (Ἰρά o Εἶρα) fou una muntanya de Grècia d'identificació desconeguda.
Nou!!: Modó і Mont Ira · Veure més »
Motone
Motone (en grec antic Μοθώνη), és filla d'Eneu, segons explica una llegenda local de Messènia.
Nou!!: Modó і Motone · Veure més »
Nàuplia
Nàuplia (Ναύπλιο, Nàfplio; en Ναύπλια, Nàuplia; en grec bizantí Anáplion; en turc Anabolu; en italià, antigament Napoli di Romania) és una ciutat de Grècia, capital del nomós de l'Argòlida, amb 16.113 habitants segons el cens del 2001.
Nou!!: Modó і Nàuplia · Veure més »
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Nou!!: Modó і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
Pau de Passarowitz
La Pau de Passarowitz (pel nom alemany de la ciutat sèrbia de Požarevac, on se signà el 1718) fou un tractat entre l'Imperi Otomà i Àustria, al que es va afegir la República de Venècia, que tancava la Guerra austro-turca (1716-1718).
Nou!!: Modó і Pau de Passarowitz · Veure més »
Pausànias (geògraf)
Pausànias o Pausànies (en grec: Παυσανίας) fou un historiador, viatger i geògraf grec que va viure a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli.
Nou!!: Modó і Pausànias (geògraf) · Veure més »
Peloponès
El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.
Nou!!: Modó і Peloponès · Veure més »
Pilos (Messènia)
Pilos (Πύλος, habitualment transliterat Pylos; en català medieval Port Jonc, i també coneguda amb el seu nom en italià, Navarino; en àrab Iruda i en turc Anavarin) és una vila de Grècia situada al Peloponnès, capital de la prefectura de Messènia, amb 5.401 habitants al cens del 2001.
Nou!!: Modó і Pilos (Messènia) · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Modó і República de Venècia · Veure més »
Segona guerra messènica
La segona guerra messènica va enfrontar al regne de Messènia i al regne d'Esparta.
Nou!!: Modó і Segona guerra messènica · Veure més »
Silahdar Damat Ali Paixà
Silahdar Damat Ali Paşa (Sölöz, prop d'Iznik), 1667 - Peterwardein, 1716) fou Gran Visir otomà. Va entrar a la cort amb Ahmet II i fou katib, rikabdar, cukadar i silahdar. La seva influència es va incrementar sota Ahmet III que el va nomenar visir; es va casar amb la filla del sultà, Fàtima, el maig de 1709. Quan el gran visir Kel Hoca İbrahim Paşa fou condemnat a mort per intentar assassinar-lo, fou nomenat gran visir (27 d'abril del 1713) i va signar amb Rússia el tractat d'Adrianòpolis que va fixar la frontera als rius Samara i Orel (5 de juny de 1713). Després va iniciar la campanya de Morea contra els venecians amb l'excusa d'atacs venecians a vaixells turcs. El 1715 va ocupar diverses places venecianes al Peloponès: Napoli di Romania, Argos, Koron, Modon, Malvasia i també les de La Suda i Spinalonga a Creta. Al mateix temps foren reprimides les revoltes d'Uthman-oghlu Basuh Pasha a Síria i la de Kaytas Bey a Egipte. Un bandit que actuava a Anatòlia, Abbas, fou tanmateix derrotat. El 1716 va mobilitzar tropes per conquerir Corfú, però austríacs i venecians es van aliar; va haver d'atacar llavors Belgrad i el general imperial príncep Eugeni de Savoia, el va derrotar a Petrovaradin (5 d'agost de 1716) on va morir per una bala perduda al curs de la batalla. Fou enterrat a Belgrad. Durant l'atac a Belgrad els otomans havien desembarcat a Corfú però es van retirar al saber la mort del gran visir.
Nou!!: Modó і Silahdar Damat Ali Paixà · Veure més »
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Nou!!: Modó і Terra Santa · Veure més »
Tractat de Karlowitz
Europa el 1648 abans del tractat Europa el 1700 després del tractat Polònia abans del tractat Polònia després del tractat El Tractat de Karlowitz o Karlovci fou un acord de pau signat el 26 de gener de 1699 a la ciutat de Sremski Karlovci (serbi: Сремски Карловци, croat: Srijemski Karlovci, alemany: Karlowitz o Carlowitz, turc: Karlofça, hongarès: Karlóca), a l'actual Sèrbia (província de Voivodina) que va posar fi a la Gran Guerra Turca o Guerra Austrootomana de 1683-1697 en la qual els otomans van ser finalment derrotats.
Nou!!: Modó і Tractat de Karlowitz · Veure més »
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Nou!!: Modó і Trajà · Veure més »
Vènet
El vènet (en vènet: łéngoa vèneta o vèneto) és una llengua romànica parlada, amb diferents varietats dialectals, al Vèneto, Trentino i Venècia Júlia (Itàlia), a les costes de Croàcia (costa Dàlmata), a Mèxic (a la ciutat de Chipilo), al municipi sard de Fertília (després de la Segona Guerra Mundial s'hi establiren uns 400 exiliats istrians de Pula arran de la cessió d'Ístria a Iugoslàvia, esdevenint un microcosmos al costat de l'Alguer català) i al Brasil (als Estats de Rio Grande do Sul i de Santa Catarina).
Nou!!: Modó і Vènet · Veure més »
1124
El 1124 (MCXXIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Modó і 1124 · Veure més »
1206
Sense descripció.
Nou!!: Modó і 1206 · Veure més »
1227
Sense descripció.
Nou!!: Modó і 1227 · Veure més »
1500
Sense descripció.
Nou!!: Modó і 1500 · Veure més »
1715
;Països Catalans.
Nou!!: Modó і 1715 · Veure més »
1718
La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).
Nou!!: Modó і 1718 · Veure més »
1769
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Modó і 1769 · Veure més »
18 de maig
El 18 de maig és el cent trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Modó і 18 de maig · Veure més »
1821
;Països Catalans.
Nou!!: Modó і 1821 · Veure més »
1825
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Modó і 1825 · Veure més »
1828
Sense descripció.
Nou!!: Modó і 1828 · Veure més »
1833
;Països Catalans.
Nou!!: Modó і 1833 · Veure més »
24 de febrer
El 24 de febrer és el cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Modó і 24 de febrer · Veure més »
8 d'agost
El 8 d'agost és el dos-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Modó і 8 d'agost · Veure més »
8 d'octubre
El 8 d'octubre és el dos-cents vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Modó і 8 d'octubre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Methoni, Metone (Messènia), Modon, Modona.
