Accés més ràpid que el navegador!
30 les relacions: Ala al-Dawla Bozkurt, Anatòlia, Baiazet I, Batalla d'Ankara, Batalla de Manazkert, Beilicat dels karamànides, Capadòcia, Civilització micènica, Coptos, Danixmend Ghazi, Danixmendites, Dhu l-Kadr, Eyalat, Hitites, Il-kanat, Institut d'Estadística de Turquia, Justinià I, Kaykubad I, Kızılırmak, Konya, Mustawfi, Província de Kırşehir, Sanjaq, Selim I, Sivas, Soldanat de Rum, Tamerlà, Turquia, 1071, 1402.
Ala al-Dawla Bozkurt
Ala al-Dawla Bozkurt fou emir d'Elbistan (i Maraix) de la dinastia Dhul-Kadr, germà i successor de Shah Suvar al que va enderrocar el 1479 amb l'ajut del soldà otomà Mehmet II.
Nou!!: Kırşehir і Ala al-Dawla Bozkurt · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Kırşehir і Anatòlia · Veure més »
Baiazet I
Baiazet I (1354 – 1403) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre 1389 i 1402.
Nou!!: Kırşehir і Baiazet I · Veure més »
Batalla d'Ankara
La batalla d'Ankara, d'Angora o Cubukovasi, va tenir lloc el 20 de juliol de 1402 entre Baiazet I, soldà de l'Imperi Otomà, i Tamerlà (Temür), a la plana de Çubuk, al nord/nord-est de la ciutat d'Ankara, a Anatòlia, Turquia.
Nou!!: Kırşehir і Batalla d'Ankara · Veure més »
Batalla de Manazkert
La batalla de Manazkert fou un enfrontament entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Seljúcida.
Nou!!: Kırşehir і Batalla de Manazkert · Veure més »
Beilicat dels karamànides
El beilicat dels karamànides (també anomenat Karaman, Karamanoğulları) fou un dels més poderosos beilicats d'Anatòlia.
Nou!!: Kırşehir і Beilicat dels karamànides · Veure més »
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Nou!!: Kırşehir і Capadòcia · Veure més »
Civilització micènica
La civilització micènica (de Micenes) va ser una cultura avantpassada de la grega.
Nou!!: Kırşehir і Civilització micènica · Veure més »
Coptos
Coptos (o Kebto; egipci antic: Gebtu) fou una ciutat de l'antic Egipte situada on avui hi ha la ciutat de Qift o Kift.
Nou!!: Kırşehir і Coptos · Veure més »
Danixmend Ghazi
Danixmend (Amir Danixmend Ghazi, també Danishmand, Daneshmand i Daneshmend, que vol dir 'savi' o 'instruït' (دانشمند) fou un cap tribal turcman del grup oghuz, probablement arribat a Anatòlia en les emigracions turques que van seguir a la batalla de Manazkert el 1071. Fou el fundador de la dinastia danixmendita (o dels danixmendites). Inicialment duia el títol de bei i va rebre el de malik o malek ('rei') dies abans de morir el 1134, que li fou concedit pel califa abbàssida al-Mustarshid per les seves victòries militars sobre els cristians, si bé es creu que ja l'utilitzava anteriorment. També se l'esmenta com Danixmend Taylu. La seva vida és força desconeguda i les llegendes èpiques compostes a partir del per cobrir la manca d'informació, van confondre a futurs historiadors donant per fets històrics el que no eren més que llegendes inventades. Danixmend i els seus seguidors es van establir probablement a Anatòlia després de la batalla de Manazkert el 1071 i vers el 1086, durant la lluita per la successió entre els seljúcides a la mort del sultà Sulayman I, va establir el seu propi poder. La seva primera capital fou Amasya. El 1096/1097 durant l'expedició de Kilidj Arslan I a Malatya (Melitene) és esmentat per primer cop quan va fer de mediador entre el sultà i el senyor de Malatya, l'armeni Gabriel i va arranjar la pau; la campanya es va aturar després de la conquesta de Nicea pels croats el 1097. Va ser derrotat a la batalla de Dorilèon (1097) Setge de Nicea. Llavors és esmentat durant la Primera Croada quan va participar en la lluita contra els cristians vinguts a l'Àsia Menor junt amb altres amirs o beis d'Anatòlia; en aquest moment ja governava Sebaste (Sivas), la vall de l'Iris amb Tokat (Eudòxies), Komana, Amàsia, Neocesarea (on residia) i Gangra; dominava la via entre Cesarea i Ankara i les ciutats de la costa de la mar Negra li pagaven tribut. Va arribar a fer incursions a Geòrgia i Armènia. El juliol del 1100 (ramadà del 493) Danixmend va fer presoner Bohemond I d'Antioquia (que havia anat en ajut de Melitene, assetjada pels danixmendites) al que va retenir a Neocesarea fins al 1103. El 1101 es va organitzar una croada (coneguda com a croada franco-llombarda) dirigida per Ramon de Sant Geli en la qual els croats van ocupar Ancira (Ankara) i la van entregar als romans d'Orient, però van fracassar davant Gangra (Cankiri) i finalment foren derrotats per Danixmend a Amàsia amb suport dels seljúcides de Rum. El darrer exèrcit croat format pels contingents aquitans i bavaresos foren també derrotats per Danixmend el setembre, prop d'Heraclea de Capadòcia; el 15 de setembre de 1101 va entrar a la senyoria armènia de Melitene després de tres anys de setge, i el 1102 es va guanyar l'estimació de la població local. El maig de 1103 va alliberar a Bohemond I després de signar una aliança contra els enemics comuns, romans d'Orient i seljúcides. Va morir l'estiu del 1104 i li va succeir el seu fill, Amir Ghazi Gümüshtigin.
Nou!!: Kırşehir і Danixmend Ghazi · Veure més »
Danixmendites
La dinastia danixmendita o danixmèndida o dels danixmèndides o danixmendites fou una família de governants dels oghuz turcmans que van establir un beilicat o emirat centrat a Sivas, Tokat i Niksar, a l'Àsia Menor, al final del i fins al.
Nou!!: Kırşehir і Danixmendites · Veure més »
Dhu l-Kadr
Dhu l-Kadr o Dhu-l-Qadr fou una dinastia turcmana que va governar entre el 1337 i el 1522 a Elbistan, a la regió entre Maraix i Malatya, primer com a vassalla dels mamelucs i després dels otomans.
Nou!!: Kırşehir і Dhu l-Kadr · Veure més »
Eyalat
Leyalat o eyalet (turc otomà:;; de l'àrab iyala, ‘administració’, ‘exercici del poder’) fou la més gran divisió administrativa dins de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Kırşehir і Eyalat · Veure més »
Hitites
Els hitites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC.
Nou!!: Kırşehir і Hitites · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: Kırşehir і Il-kanat · Veure més »
Institut d'Estadística de Turquia
LInstitut d'Estadística de Turquia (en turc Türkiye İstatistik Kurumu o TÜİK, conegut normalment com a TurkStat) és l'agència governamental turca encarregada d'elaborar les estadístiques oficials de Turquia, la seva població, recursos, economia, societat i cultura.
Nou!!: Kırşehir і Institut d'Estadística de Turquia · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Kırşehir і Justinià I · Veure més »
Kaykubad I
Ala al-Din Kaykubad I fou sultà de Rum, el més prestigiós de la dinastia.
Nou!!: Kırşehir і Kaykubad I · Veure més »
Kızılırmak
El Kızılırmak (turc per "Riu Roig") és un riu de Turquia, considerat el més important del païs.
Nou!!: Kırşehir і Kızılırmak · Veure més »
Konya
Konya, històricament coneguda com Iconi, és una ciutat de Turquia, a l'altiplà central d'Anatòlia.
Nou!!: Kırşehir і Konya · Veure més »
Mustawfi
Mustawfi era un funcionari islàmic medieval encarregat de la comptabilitat i actuant com a comptable general.
Nou!!: Kırşehir і Mustawfi · Veure més »
Província de Kırşehir
La província de Kırşehir es localitza a la zona central de Turquia, i forma part de la regió d'Anatòlia Central.
Nou!!: Kırşehir і Província de Kırşehir · Veure més »
Sanjaq
El sanjaq o sancak (en plural) va ser una circumscripció territorial de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Kırşehir і Sanjaq · Veure més »
Selim I
Selim I (Amasya, 10 d'octubre de 1465 - Çorlu, 21 de setembre de 1520) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1512 a 1520.
Nou!!: Kırşehir і Selim I · Veure més »
Sivas
Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebaste, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.
Nou!!: Kırşehir і Sivas · Veure més »
Soldanat de Rum
El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.
Nou!!: Kırşehir і Soldanat de Rum · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Kırşehir і Tamerlà · Veure més »
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Nou!!: Kırşehir і Turquia · Veure més »
1071
Sense descripció.
Nou!!: Kırşehir і 1071 · Veure més »
1402
El 1402 (MCDII) fou un any comú del que pertany a l'edat mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.
Nou!!: Kırşehir і 1402 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Kirshehir, Kirshehri, Mocisos, Mocissus, Mocisum.
