Taula de continguts
29 les relacions: Austràlia, Canberra, Caràngids, Clima temperat, Cua (anatomia), Espècie, Estats Units d'Amèrica, Família (biologia), Gran Bretanya, Llamprees, Londres, Mar, Mascle, Mississipi, Ordre, Ou (biologia), Ovoviviparisme, Peixos, Singnatiformes, Singnàtids, Tasmània, 1948, 1955, 1966, 1985, 1989, 1999, 2003, 2006.
Austràlia
Austràlia, oficialment la Mancomunitat d'Austràlia (en anglès: Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.
Veure Mitotichthys mollisoni і Austràlia
Canberra
Canberra és la capital d'Austràlia, situada en una plana als contraforts dels Alps Australians, vora el riu Molonglo.
Veure Mitotichthys mollisoni і Canberra
Caràngids
La família dels caràngids (Carangidae) està constituïda per peixos pelàgics, osteïctis i de l'ordre dels perciformes.
Veure Mitotichthys mollisoni і Caràngids
Clima temperat
Mapa de les àrees de clima temperat del món (en verd) Extensió de les dues zones temperades del món (en rosa) Àrees o regions de clima temperat del món segons la classificació climàtica de Köppen. El clima temperat és el tipus de clima intermedi entre el clima subtropical (al clima càlid) i el clima polar (clima fred).
Veure Mitotichthys mollisoni і Clima temperat
Cua (anatomia)
La cua, coa o, col·loquialment, rabo és la part posterior del cos dels animals quan és distinta de la resta i forma un apèndix si fa o no fa més llarg, que conté en els vertebrats les vèrtebres posteriors de l'espinada o columna vertebral, anomenades vèrtebres caudals.
Veure Mitotichthys mollisoni і Cua (anatomia)
Espècie
En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.
Veure Mitotichthys mollisoni і Espècie
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Mitotichthys mollisoni і Estats Units d'Amèrica
Família (biologia)
La família és la unitat sistemàtica o taxonòmica situada entre l'ordre i el gènere.
Veure Mitotichthys mollisoni і Família (biologia)
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Veure Mitotichthys mollisoni і Gran Bretanya
Llamprees
La llamprea com a motiu heràldic, escut de Nakkila, Finlàndia. Els petromizòntids (Petromyzontidae), coneguts popularment com a llamprees o llampreses, són una família de peixos molt primitius que pertanyen a la superclasse dels àgnats, és a dir, sense mandíbules i a la classe dels Cephalaspidomorphi.
Veure Mitotichthys mollisoni і Llamprees
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Veure Mitotichthys mollisoni і Londres
Mar
La mar Tirrena a Vulcano, una de les illes Eòlies La mar o el mar és una massa d'aigua salada (coneguda com a aigua de mar) que cobreix una gran part de la superfície de la Terra.
Veure Mitotichthys mollisoni і Mar
Mascle
símbol del déu Mart (estilització de l'escut i l'espasa del déu de la guerra) s'utilitza sovint per representar el sexe masculí. També representa el planeta Mart i és el símbol alquímic del ferro. Mascle (símbol: ♂) és el sexe d'un organisme que produeix el gàmet (cèl·lula sexual) conegut com a esperma, que es fusiona amb el gàmet femení més gran, o òvul, en el procés de fecundació.
Veure Mitotichthys mollisoni і Mascle
Mississipi
Mississipi és un estat del sud dels Estats Units d'Amèrica.
Veure Mitotichthys mollisoni і Mississipi
Ordre
En biologia, l'ordre o orde és la unitat sistemàtica entre la classe i la família.
Veure Mitotichthys mollisoni і Ordre
Ou (biologia)
Una tortuga sortint de l''''ou'''. miniatura Un ou és un cos arrodonit de mida i duresa variables, que les femelles de diversos grups d'animals produeixen, i que sustenta i protegeix l'embrió quan l'òvul és fecundat, convertint-se així en un zigot.
Veure Mitotichthys mollisoni і Ou (biologia)
Ovoviviparisme
L'ovoviviparisme és un terme antiquat i poc precís que pretén descriure l'estratègia reproductiva pròpia de diferents animals amb la qual els ous romanen a l'interior de la femella fins al moment de llur desclosa.
Veure Mitotichthys mollisoni і Ovoviviparisme
Peixos
Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.
Veure Mitotichthys mollisoni і Peixos
Singnatiformes
''Macroramphosus scolopax'' ''Hippocampus abdominalis'' Els singnatiformes (Syngnathiformes) són un ordre de peixos osteïctis, 15 espècies del qual són comunes a la Mediterrània.
Veure Mitotichthys mollisoni і Singnatiformes
Singnàtids
''Hippocampus denise'' ''Entelurus aequoreus'' ''Halicampus boothae'' ''Hippocampus jayakari'' fotografiat a Egipte. ''Syngnathus acus'' fotografiat al sud de la Mar del Nord. ''Solegnathus spinosissimus'' ''Hippocampus pontohi'' Cavallet de mar d'algues (''Phyllopteryx taeniolatus'') fotografiat a la costa de Sydney (Austràlia).
Veure Mitotichthys mollisoni і Singnàtids
Tasmània
Tasmània és una illa i un estat d'Austràlia.
Veure Mitotichthys mollisoni і Tasmània
1948
;Països Catalans.
Veure Mitotichthys mollisoni і 1948
1955
1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.
Veure Mitotichthys mollisoni і 1955
1966
Catalunya.
Veure Mitotichthys mollisoni і 1966
1985
1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Mitotichthys mollisoni і 1985
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Veure Mitotichthys mollisoni і 1989
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Veure Mitotichthys mollisoni і 1999
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Mitotichthys mollisoni і 2003
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Mitotichthys mollisoni і 2006