Taula de continguts
14 les relacions: Benefici eclesiàstic, Butlla, Climent VII, Consell de Cent, Diego Pérez de Valdivia, Família Giginta, Orde de Sant Benet, Orde de Sant Jaume, Perpinyà, Rosselló, Sant Martí del Canigó, Santa Eulàlia de Millars, Santa Maria del Camp, Universitat de Perpinyà (1350-1793).
Benefici eclesiàstic
Un benefici eclesiàstic és un ens jurídic erigit per l'autoritat eclesiàstica a títol vitalici i que comportava un ofici espiritual i que proporcionava a qui l'exercia, durant l'edat mitjana i l'Antic Règim, el dret a gaudir d'una prebenda o renda (provinent de béns immobles, de delmes, censals, drets per l'administració de sagraments, etc.) i altres privilegis de caràcter judicial, fiscal o militar.
Veure Miquel de Giginta i Oms і Benefici eclesiàstic
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Veure Miquel de Giginta i Oms і Butlla
Climent VII
Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.
Veure Miquel de Giginta i Oms і Climent VII
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Veure Miquel de Giginta i Oms і Consell de Cent
Diego Pérez de Valdivia
Diego Pérez de Valdivia (Baeza, 1510 - Barcelona, 28 de febrer de 1589) fou un sacerdot andalús, humanista i teòleg, professor a les universitats de Baeza i Barcelona.
Veure Miquel de Giginta i Oms і Diego Pérez de Valdivia
Família Giginta
Els Giginta foren una família d'origen rossellonès que donà un gran nombre de figures il·lustres.
Veure Miquel de Giginta i Oms і Família Giginta
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Veure Miquel de Giginta i Oms і Orde de Sant Benet
Orde de Sant Jaume
L′Orde de Sant Jaume o Orde de Sant Jaume de l'Espasa (també conegut impròpiament, per influència castellana, com a Orde de Santiago) és un orde religiós i militar castellanolleonès instituït per Alfons VIII de Castella i aprovat pel papa Alexandre III mitjançant una butlla atorgada el 5 de juliol de 1175.
Veure Miquel de Giginta i Oms і Orde de Sant Jaume
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Veure Miquel de Giginta i Oms і Perpinyà
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Veure Miquel de Giginta i Oms і Rosselló
Sant Martí del Canigó
L'abadia de Sant Martí del Canigó es troba a 1.094 m d'altitud, darrere d'un aflorament rocós del massís del Canigó, a les altures del sud-est del petit poble de Castell de Vernet, al terme comunal del qual pertany, a la comarca del Conflent (Catalunya del Nord).
Veure Miquel de Giginta i Oms і Sant Martí del Canigó
Santa Eulàlia de Millars
Portalada romànica de l'església Santa Eulàlia de Millars és l'església parroquial del poble de Millars, cap de la comuna del mateix nom, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Veure Miquel de Giginta i Oms і Santa Eulàlia de Millars
Santa Maria del Camp
Santa Maria del Camp, o Monestir del Camp (Monastir del Camp, oficialment en francès), és un antic establiment religiós fundat el 1090 a la comuna rossellonesa de Paçà, a la Catalunya del Nord.
Veure Miquel de Giginta i Oms і Santa Maria del Camp
Universitat de Perpinyà (1350-1793)
La Universitat de Perpinyà és una institució educativa del Rosselló que ha tingut una existència discontínua, en dues etapes separades per un llarg període d'absència.
Veure Miquel de Giginta i Oms і Universitat de Perpinyà (1350-1793)
També conegut com Antoni Giginta i Oms, Antoni de Giginta i Oms, Miquel Giginta i Oms, Miquel de Giginta i d'Oms, Onofre Giginta i Oms, Onofre de Giginta i Oms.