Taula de continguts
17 les relacions: Antoní Liberal, Arítjol, Bacant, Dionís, Duc eurasiàtic, Grec antic, Hermes, Heura, Llorer, Mínias, Mitologia grega, Monarca, Mussol comú, Ocells, Orcomen (Beòcia), Ratpenats, Tebes (Grècia).
Antoní Liberal
Publicació del 1676 de l'obra d''''Antoní Liberal'''. Títol original: '''Μεταμορφώσεων Συναγωγή''',(''Metamorphoseon Synagoge'', «col·lecció de transformacions») Antoní Liberal (en Ἀντωνίνος Λιβεράλις; en Antoninus Liberalis) va ser l'autor d'una obra mitogràfica, anomenada Recull de metamorfosis (en Μεταμορφώσεων Συναγωγή).
Veure Miníades і Antoní Liberal
Arítjol
L'arítjol (Smilax aspera) és una planta enfiladissa de la família de les esmilacàcies, també coneguda com a aritja o arínjol.
Veure Miníades і Arítjol
Bacant
''Bacant sobre una pantera'', de William-Adolphe Bouguereau (1855). Les bacants eren seguidores del culte al déu Bacus, conegut també com a Dionís o Clamorós.
Veure Miníades і Bacant
Dionís
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Veure Miníades і Dionís
Duc eurasiàtic
Parella de ducs en un parc de Baden-Württemberg El duc eurasiàtic, duc, dugo, dúgol, gaús o brúfol (Bubo bubo) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).
Veure Miníades і Duc eurasiàtic
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Miníades і Grec antic
Hermes
En la mitologia grega, Hermes (Hermēs) era el missatger dels Déus olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders.
Veure Miníades і Hermes
Heura
L'heura, hedra, hedrera, heurera, gedra, heura (fruit) o heures (Hedera helix L. del llatí haerere, adossat) és una planta enfiladissa de la família de les araliàcies que pot arribar a viure fins a 500 anys.
Veure Miníades і Heura
Llorer
El llorer o llor (Laurus nobilis) és un arbre perennifoli dioic, sol representant europeu de la família de les lauràcies.
Veure Miníades і Llorer
Mínias
Segons la mitologia grega, Mínias fou un heroi, fill de Crises i de Crisogenia (o, segons altres, de Posidó i de Cal·lírroe).
Veure Miníades і Mínias
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Veure Miníades і Mitologia grega
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Veure Miníades і Monarca
Mussol comú
El mussol comú o mussol (Catalunya) o miula (Illes Balears) (Athene noctua) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).
Veure Miníades і Mussol comú
Ocells
Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.
Veure Miníades і Ocells
Orcomen (Beòcia)
Orcomen (Ορχομενός) és una vila i municipi del nord de la unitat perifèrica de Beòcia, a la regió de la Grècia Central.
Veure Miníades і Orcomen (Beòcia)
Ratpenats
Els ratpenats o voliacsConeguts igualment com a «ratapinyades», «ratapenades», «ratapeneres», «muriacs», «muricecs», «pana-rats», «pinya-rates»/«pinyes rates» o «mosseguellos».
Veure Miníades і Ratpenats
Tebes (Grècia)
Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.