Accés més ràpid que el navegador!
41 les relacions: Astúries, Benidorm, Cadena SER, Carlisme, Cementeri General de València, Declaració Valencianista de 1918, Dictadura de Primo de Rivera, El Mundo, El Palleter (revista), Exposició Regional Valenciana del 1909, Gaspar Thous i Orts, Guerra Civil espanyola, Himne de l'Exposició, Jocs Florals, Josep Joaquim Thous i Orts, Josep Serrano i Simeón, Joventut Valencianista, La alegría del batallón, La Correspondencia de Valencia, Lluís Fullana i Mira, Lo Rat Penat, Maximilià Thous i Llorens, Muros (Astúries), Museu d'Etnografia i Folklore, Nit d'albaes, Normes de Castelló, País Valencià, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Salvador Giner i Vidal, San Esteban, Santi Cortés Carreres, Sanz y el secreto de su arte, Segona República Espanyola, Tercera Guerra Carlina, Unió Valencianista Regional, Universitat de València, València, 1875, 1914, 1932, 1947.
Astúries
El Principat d'Astúries (eonavienc: Principao d'Asturias) o simplement Astúries és un país constituït en una comunitat autònoma d'Espanya, situada al nord de la península Ibèrica.
Nou!!: Maximilià Thous i Orts і Astúries · Veure més »
Benidorm
Benidorm (IPA) és una ciutat del País Valencià situada a la comarca de la Marina Baixa, a la província d'Alacant.
Nou!!: Maximilià Thous i Orts і Benidorm · Veure més »
Cadena SER
La Cadena SER és una de les emissores de ràdio més antigues d'Espanya i compta amb el major nombre d'emissores i els índexs d'audiència més alts a Espanya però no pas a Catalunya, on és la tercera emissora més escoltada per darrere de RAC 1 i Catalunya Ràdio.
Nou!!: Maximilià Thous i Orts і Cadena SER · Veure més »
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Nou!!: Maximilià Thous i Orts і Carlisme · Veure més »
Cementeri General de València
Tomba de Joaquim Sorolla Tomba de Josep Rodrigo Botet Panteó dels Cortina Panteó dels Moròder, amb escultura de Marià Benlliure Panteó de Pasqual Maria Estruch Tombes al pati dels pòrtics Creu de la fossa dels morts per còlera Monument a les víctimes de la repressió franquista, l'odi i la intolerància, amb un text del poeta valencià Miguel Hernández El Cementeri General de València està ubicat al carrer de Sant Doménec de Guzmán número 27, a la ciutat de València.
Nou!!: Maximilià Thous i Orts і Cementeri General de València · Veure més »
Declaració Valencianista de 1918
El 14 de novembre de 1918, el diari La Correspondencia de Valencia publicava en primera plana i en lloc preferent la Declaració Valencianista.
Nou!!: Maximilià Thous i Orts і Declaració Valencianista de 1918 · Veure més »
Dictadura de Primo de Rivera
Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.
Nou!!: Maximilià Thous i Orts і Dictadura de Primo de Rivera · Veure més »
El Mundo
El Mundo és un diari en llengua castellana editat a Madrid.
Nou!!: Maximilià Thous i Orts і El Mundo · Veure més »
El Palleter (revista)
El Palleter (setmanari carlí) va ser una publicació periòdica fundada el 1882 pels germans Josep i Gaspar Thous i Orts, de caràcter satíric i carlí.
Nou!!: Maximilià Thous i Orts і El Palleter (revista) · Veure més »
Exposició Regional Valenciana del 1909
Maqueta de l'Exposició, fotografiada durant l'exposició del centenari al Palau de l'Exposició. Al centre, la Fàbrica de Tabacs de València, i a sota, el Palau esmentat Plànol de la situació de l'Exposició en relació amb el riu Túria Palau de l'Exposició L'Exposició Regional fou una mostra del comerç i indústria que es va realitzar a la ciutat de València entre el 22 de maig i el 22 de desembre del 1909 sota el mandat de l'alcalde José Maestre Laborde-Boix.
Nou!!: Maximilià Thous i Orts і Exposició Regional Valenciana del 1909 · Veure més »
Gaspar Thous i Orts
Gaspar Thous i Orts (Benidorm, 17 de juliol de 1836 - Filipines, 14 d'octubre de 1891) va ser un escriptor, periodista i advocat valencià, Junt al seu germà Josep Joaquim Thous Orts i el seu nebot Maximilià Thous Orts, va fundar diverses revistes, entre elles El Palleter, El pensamiento de Madrid, i en va dirigir unes altres, entre les quals destaquen Boletín de Guerra, La Señera, El Roder o El Zuavo.
Nou!!: Maximilià Thous i Orts і Gaspar Thous i Orts · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Maximilià Thous i Orts і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Himne de l'Exposició
LHimne de l'Exposició és l'himne oficial del País Valencià.
Nou!!: Maximilià Thous i Orts і Himne de l'Exposició · Veure més »
Jocs Florals
Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal.
Nou!!: Maximilià Thous i Orts і Jocs Florals · Veure més »
Josep Joaquim Thous i Orts
Josep Joaquim Thous i Orts (Benidorm, 1839 - València, 1893) fou un periodista valencià.
Nou!!: Maximilià Thous i Orts і Josep Joaquim Thous i Orts · Veure més »
Josep Serrano i Simeón
Josep Serrano i Simeón (Sueca, Ribera Baixa, 14 d'octubre de 1873 - Madrid, 8 de març de 1941) va ser un compositor valencià que va gaudir d'una gran popularitat a principi del per les seues sarsueles, de les que va deixar més de 50 títols, alguns dels quals formen part del repertori habitual del gènere.
Nou!!: Maximilià Thous i Orts і Josep Serrano i Simeón · Veure més »
Joventut Valencianista
Full volant amb un poema dedicat a la Bandera del País Valencià Joventut Valencianista (JV) fou el primer grup obertament nacionalista del País Valencià, fundat el 1908 per sectors escindits de València Nova,Lluís Bertomeu i Josep Miquel Bisbal i Sanç en Cap a una Valencia Lliure, Joventut Valencianista, 1994.
Nou!!: Maximilià Thous i Orts і Joventut Valencianista · Veure més »
La alegría del batallón
La alegría del batallón és una pel·lícula muda en blanc i negre dirigida per Maximilià Thous i Orts i estrenada en 1924, basada en el llibret de la sarsuela homònima del Mestre Josep Serrano i llibret de Carlos Arniches i Félix Quintana.
Nou!!: Maximilià Thous i Orts і La alegría del batallón · Veure més »
La Correspondencia de Valencia
La Correspondencia de Valencia fou un diari vespertí en castellà fundat a València el 1883 per Manuel Maria de Santana, amo de La Correspondencia de España de Madrid, però que poc més tard la va vendre a Francesc Peris i Mencheta.
Nou!!: Maximilià Thous i Orts і La Correspondencia de Valencia · Veure més »
Lluís Fullana i Mira
Lluís Fullana i Mira, conegut popularment com el pare Fullana, (Benimarfull, Comtat, 1871 - Madrid, 1948) fou un gramàtic, erudit i religiós valencià.
Nou!!: Maximilià Thous i Orts і Lluís Fullana i Mira · Veure més »
Lo Rat Penat
Placa d'homenatge a la memòria del poeta Vicent Greus i Roig d'Alginet Lo Rat Penat és una associació cultural de València, fundada en 1878 per iniciativa de Constantí Llombart.
Nou!!: Maximilià Thous i Orts і Lo Rat Penat · Veure més »
Maximilià Thous i Llorens
Maximilià Thous i Llorens (València, 25 de novembre de 1900 - València, 1957) fou un escriptor i polític valencià.
Nou!!: Maximilià Thous i Orts і Maximilià Thous i Llorens · Veure més »
Muros (Astúries)
Muros és un conceyu de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries.
Nou!!: Maximilià Thous i Orts і Muros (Astúries) · Veure més »
Museu d'Etnografia i Folklore
El Museu d'Etnografia i Folklore de València, va ser el primer museu etnogràfic valencià creat en 1931 com una entitat dependent de l'Ajuntament de Valencia.
Nou!!: Maximilià Thous i Orts і Museu d'Etnografia i Folklore · Veure més »
Nit d'albaes
Nit d'albaes és una pel·lícula escrita i dirigida per Maximilià Thous Orts, produït a València el 1925 per la companyia, creada per ell mateix, Produccions Artístiques Cinematogràfiques Espanyoles (PACE), en col·laboració amb Ebro Films i Carlos Stela.
Nou!!: Maximilià Thous i Orts і Nit d'albaes · Veure més »
Normes de Castelló
Les Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana, Normes de Castelló o Normes del 32, són un total de 34 regles ortogràfiques aprovades i ratificades l'any 1932 a Castelló de la Plana per destacades entitats i personalitats del món cultural i polític del País Valencià, amb la idea d'adoptar «un sistema ortogràfic unitari» per al valencià.
Nou!!: Maximilià Thous i Orts і Normes de Castelló · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Maximilià Thous i Orts і País Valencià · Veure més »
Publicacions de l'Abadia de Montserrat
Publicacions de l'Abadia de Montserrat és una editorial catalana fundada el 1498, l'entitat editorial en funcionament més antiga del món.
Nou!!: Maximilià Thous i Orts і Publicacions de l'Abadia de Montserrat · Veure més »
Salvador Giner i Vidal
Salvador Giner i Vidal (València, 19 de gener de 1832 – València, 3 de novembre de 1911) va ser un compositor, i professor de música valencià.
Nou!!: Maximilià Thous i Orts і Salvador Giner i Vidal · Veure més »
San Esteban
San Esteban és un lloc i una parròquia del concejo asturià de Muros.
Nou!!: Maximilià Thous i Orts і San Esteban · Veure més »
Santi Cortés Carreres
Santi Cortés Carreres (el Puig, l'Horta Nord, 1954) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València.
Nou!!: Maximilià Thous i Orts і Santi Cortés Carreres · Veure més »
Sanz y el secreto de su arte
Sanz y el secreto de su arte és una pel·lícula muda espanyola de migmetratge de 1918, dirigida Francisco Sanz Baldoví i Maximilià Thous i enquadrable en el gènere del docudrama.
Nou!!: Maximilià Thous i Orts і Sanz y el secreto de su arte · Veure més »
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Nou!!: Maximilià Thous i Orts і Segona República Espanyola · Veure més »
Tercera Guerra Carlina
La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876.
Nou!!: Maximilià Thous i Orts і Tercera Guerra Carlina · Veure més »
Unió Valencianista Regional
Unió Valencianista Regional (UVR) fou un partit regionalista valencià fundat pel banquer Ignasi Villalonga i Villalba el 1918.
Nou!!: Maximilià Thous i Orts і Unió Valencianista Regional · Veure més »
Universitat de València
La Universitat de València va ser fundada l'any 1499 sota el nom dEstudi General i és, a més de la universitat més antiga del País Valencià, una de les més importants i amb més llarga tradició a l'Estat espanyol.
Nou!!: Maximilià Thous i Orts і Universitat de València · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Maximilià Thous i Orts і València · Veure més »
1875
;Països Catalans.
Nou!!: Maximilià Thous i Orts і 1875 · Veure més »
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Nou!!: Maximilià Thous i Orts і 1914 · Veure més »
1932
;Països Catalans.
Nou!!: Maximilià Thous i Orts і 1932 · Veure més »
1947
;Països Catalans.
Nou!!: Maximilià Thous i Orts і 1947 · Veure més »
