Taula de continguts
46 les relacions: Abdó i Senén, Alfons XII d'Espanya, Antoni Chabret i Fraga, Banda de música, Banda Municipal de València, Camille Saint-Saëns, Compositor, Cristòfol Pascual i Genís, Enciclopèdia Espasa, Hector Berlioz, Lluís Cebrian i Mezquita, Manuel Penella Moreno, Mare de Déu dels Desemparats, Maria de la Mercè d'Orleans, Massarrojos, Música programàtica, Muhàmmad XII, País Valencià, Pasdoble, Pere Sosa López, Poema simfònic, Renaixença, Sarsuela, Societat Coral El Micalet, Sordello (òpera), Túria, Torrent (Horta Sud), València, Vicent Lleó i Balbastre, Xúquer, 1832, 1870, 1875, 1878, 1880, 1883, 1890, 1896, 19 de gener, 1900, 1901, 1903, 1905, 1911, 26 de juliol, 3 de novembre.
Abdó i Senén
Abdó i Senén (o Abdó i Senent) (? - c. 254), en diversos calendaris i martirologis antics Abdo, Abdus, i Sennes, Sennis, Zennen són reconeguts sants per l'Església Catòlica Romana, i la seua festa se celebra el 30 de juliol.
Veure Salvador Giner i Vidal і Abdó i Senén
Alfons XII d'Espanya
Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).
Veure Salvador Giner i Vidal і Alfons XII d'Espanya
Antoni Chabret i Fraga
Antoni Chabret i Fraga (Sagunt, 28 de maig de 1846 - Sagunt, 4 de setembre de 1907) va ser un historiador valencià, dedicat principalment a la història de la ciutat de Sagunt, de la qual va ser cronista oficial.
Veure Salvador Giner i Vidal і Antoni Chabret i Fraga
Banda de música
Banda de Música de Campanar al Palau de la Música de València Les bandes de música és un grup de música format per músics de vent i percussió amb la possibilitat d'incorporar instruments de corda (pinçada, percudida i fregada) en l'anomenada banda simfònica.
Veure Salvador Giner i Vidal і Banda de música
Banda Municipal de València
La Banda Municipal de València és una banda simfònica la titularitat de la qual la té l'Ajuntament de València.
Veure Salvador Giner i Vidal і Banda Municipal de València
Camille Saint-Saëns
, (AFI) fou un compositor francès.
Veure Salvador Giner i Vidal і Camille Saint-Saëns
Compositor
Un compositor és algú que compon música, és a dir, que crea una obra reunint o combinant diversos elements musicals.
Veure Salvador Giner i Vidal і Compositor
Cristòfol Pascual i Genís
Cristòfol Pascual i Genís (València, 1823 - 1881) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant el sexenni democràtic, fill de Cristòfol Pascual i Torres.
Veure Salvador Giner i Vidal і Cristòfol Pascual i Genís
Enciclopèdia Espasa
Enciclopèdia Espasa, de nom original: Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana, és una gran enciclopèdia en castellà del, continuadora d'altres projectes de menys envergadura desenvolupats en el mateix sentit als darrers anys del.
Veure Salvador Giner i Vidal і Enciclopèdia Espasa
Hector Berlioz
Louis Hector Berlioz (La Côte-Saint-André, Isèra, 11 de desembre de 1803 – París, 8 de març de 1869) fou un compositor francès del Romanticisme.
Veure Salvador Giner i Vidal і Hector Berlioz
Lluís Cebrian i Mezquita
Lluís Cebrian i Mezquita (València, 1851-València, 1934) va ser un estudiós i escriptor valencià, especialment implicat en l'anomenat sector progressista de la Renaixença valenciana.
Veure Salvador Giner i Vidal і Lluís Cebrian i Mezquita
Manuel Penella Moreno
Manuel Penella Moreno (València, 31 de juliol de 1880 - Cuernavaca, estat de Morelos, 24 de gener de 1939) fou un compositor valencià.
Veure Salvador Giner i Vidal і Manuel Penella Moreno
Mare de Déu dels Desemparats
Imatge de la Mare de Déu dels Desemparats durant l'ofrena durant les Falles a la ciutat de València (2008). La Mare de Déu dels Desemparats és la patrona de la ciutat de València.
Veure Salvador Giner i Vidal і Mare de Déu dels Desemparats
Maria de la Mercè d'Orleans
Maria de la Mercè d'Orleans (Madrid, 24 de juny de 1860 - 26 de juny de 1878) va ser una noble de la casa d'Orleans, reina consort d'Espanya el 1878 pel seu matrimoni amb Alfons XII.
Veure Salvador Giner i Vidal і Maria de la Mercè d'Orleans
Massarrojos
Massarrojos és una poble de la ciutat de València, pertanyent al districte dels Poblats del Nord.
Veure Salvador Giner i Vidal і Massarrojos
Música programàtica
Música programàtica és la música que té per objectiu evocar idees o imatges extra-musicals en la ment de l'oient, representant musicalment una escena, imatge o estat d'ànim.
Veure Salvador Giner i Vidal і Música programàtica
Muhàmmad XII
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad o Muhàmmad XII de Granada (Granada, 1452 - Fes, 1528), conegut pels cristians com Boabdil, va ser el darrer rei musulmà de Granada pertanyent a la dinastia nassarita.
Veure Salvador Giner i Vidal і Muhàmmad XII
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Veure Salvador Giner i Vidal і País Valencià
Pasdoble
Cartell de Les Arenes a Barcelona, de 1900. La festa dels toros ha influït de manera notable en la creació i difusió del '' pasdoble torero ''. El pasdoble és una forma musical festera, curta, executada normalment pel carrer per les bandes de música i que prové de les desfilades militars.
Veure Salvador Giner i Vidal і Pasdoble
Pere Sosa López
Pere Sosa López (Requena, 30 de gener de 1887 – Requena, 21 de novembre de 1953) va ser un compositor, trombonista i director d'orquestra valencià.
Veure Salvador Giner i Vidal і Pere Sosa López
Poema simfònic
Franz Liszt va ser el primer autor per usar el terme per anomenar una composició, el 1854, per a referir-se a l'obra Tasso composta cinc anys abans. Un poema simfònic és una composició orquestral d'origen extramusical, de caràcter poètic o literari, la finalitat de la qual és moure sentiments i despertar sensacions.
Veure Salvador Giner i Vidal і Poema simfònic
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Veure Salvador Giner i Vidal і Renaixença
Sarsuela
XIX. La sarsuela és un gènere musical teatral que es va desenvolupar a Espanya en dos períodes, el període barroc (aproximadament entre 1650 i 1790) i el període modern (aproximadament entre 1845 i 1965).
Veure Salvador Giner i Vidal і Sarsuela
Societat Coral El Micalet
La Societat Coral el Micalet, hereva de l'Orfeó Valencià, fundat l'any 1893 sota la protecció musical del compositor Salvador Giner i Vidal, té els reconeixements de centre no estatal d'ensenyament musical (1975) i d'entitat d'utilitat pública.
Veure Salvador Giner i Vidal і Societat Coral El Micalet
Sordello (òpera)
Sordello és una òpera d'Antonio Buzzi en quatre actes amb llibret de Temistocle Solera que va ser representada per primera vegada al Teatro alla Scala de Milà, el carnaval de 1856-57.
Veure Salvador Giner i Vidal і Sordello (òpera)
Túria
El Túria és un riu mediterrani de 241 km que naix a la província de Terol, passa per les localitats aragoneses d'Albarrasí i Terol, volta cap al sud-est fins a Ademús i Santa Creu de Moia, volta cap al sud-oest passant per Xulella i Riba-roja de Túria i desemboca a la ciutat de València.
Veure Salvador Giner i Vidal і Túria
Torrent (Horta Sud)
Torrent és un municipi del País Valencià, situat a l'Àrea Metropolitana de València, a l'Horta Sud i capital de la mateixa; a més a més, és capital administrativa de la Mancomunitat Intermunicipal de l'Horta Sud.
Veure Salvador Giner i Vidal і Torrent (Horta Sud)
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Salvador Giner i Vidal і València
Vicent Lleó i Balbastre
Vicent Lleó i Balbastre (Torrent, 19 de novembre de 1870 - Madrid, 28 de novembre de 1922) fou un compositor valencià conegut fonamentalment per la seua obra lírica, d'entre la que cal destacar la sarsuela La Corte de Faraón.
Veure Salvador Giner i Vidal і Vicent Lleó i Balbastre
Xúquer
El Xúquer (en castellà, Júcar; en aragonès, Xúcar) és un riu de la conca mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Salvador Giner i Vidal і Xúquer
1832
;Països Catalans.
Veure Salvador Giner i Vidal і 1832
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Veure Salvador Giner i Vidal і 1870
1875
;Països Catalans.
Veure Salvador Giner i Vidal і 1875
1878
;Països Catalans.
Veure Salvador Giner i Vidal і 1878
1880
;Països Catalans.
Veure Salvador Giner i Vidal і 1880
1883
;Països Catalans.
Veure Salvador Giner i Vidal і 1883
1890
Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.
Veure Salvador Giner i Vidal і 1890
1896
;Països Catalans.
Veure Salvador Giner i Vidal і 1896
19 de gener
El 19 de gener és el dinovè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Salvador Giner i Vidal і 19 de gener
1900
;Països Catalans.
Veure Salvador Giner i Vidal і 1900
1901
209x209px;Països Catalans.
Veure Salvador Giner i Vidal і 1901
1903
;Països Catalans.
Veure Salvador Giner i Vidal і 1903
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Veure Salvador Giner i Vidal і 1905
1911
;Països Catalans.
Veure Salvador Giner i Vidal і 1911
26 de juliol
El 26 de juliol és el dos-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents vuitè en els anys de traspàs.
Veure Salvador Giner i Vidal і 26 de juliol
3 de novembre
El 3 de novembre o 3 de santandria és el tres-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vuitè en els anys de traspàs.
Veure Salvador Giner i Vidal і 3 de novembre
També conegut com Salvador Giner Vidal.