Accés més ràpid que el navegador!
64 les relacions: Barcelona, Besiers, Carles V de França, Catedral de Barcelona, Catedral de Tarragona, Centelles, Comtat d'Armanyac, Comtat de Fesensac, Comtat de Foix, Comtat de Rodés, Comte de Cervera, Corona de Castella i Lleó, Crònica de Pere el Cerimoniós, Creative Commons, Dinastia Valois, Elionor de Sicília, Empordà, Enric II de Castella, Felip VI de França, França, Francesc Eiximenis, Frederic Marès i Deulovol, Guerra dels Dos Peres, Jaume III de Mallorca, Joan el Caçador, Joana d'Aragó i d'Armanyac, Jordi de Déu, L'Espluga de Francolí, Llista d'arquebisbes de Tarragona, Llista de reis de França, Lluís IX de França, Martí l'Humà, Mateu I de Foix, Occitània, Pere el Cerimoniós, Príncep de Girona, Regne de França, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Salses, Saragossa, Sibil·la de Fortià, Teologia, Tolosa de Llenguadoc, València, Xarxa Vives d'Universitats, 13 de juliol, 1347, 1370, 1371, 1372, ..., 1373, 1374, 1375, 1376, 1377, 1378, 1381, 1392, 1407, 1835, 1837, 1952, 24 d'abril, 27 de març. Ampliar l'índex (14 més) »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Mata d'Armanyac і Barcelona · Veure més »
Besiers
Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Nou!!: Mata d'Armanyac і Besiers · Veure més »
Carles V de França
Estàtua de Carles V de França Carles V de França el Prudent (Vincennes 1337 - Beauté-sur-Marne 1380), regent de França (1356-1360) i rei de França (1364-1380).
Nou!!: Mata d'Armanyac і Carles V de França · Veure més »
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Mata d'Armanyac і Catedral de Barcelona · Veure més »
Catedral de Tarragona
La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.
Nou!!: Mata d'Armanyac і Catedral de Tarragona · Veure més »
Centelles
Centelles és una vila i municipi de la comarca d'Osona, i siutada al sud de la regió de l'Alt Ter.
Nou!!: Mata d'Armanyac і Centelles · Veure més »
Comtat d'Armanyac
Escut dels comtes d'Armanyac fins a 1314: ''d'argent amb lleó de gules'' El comtat d'Armanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a la Gascunya, creada a finals del.
Nou!!: Mata d'Armanyac і Comtat d'Armanyac · Veure més »
Comtat de Fesensac
El comtat de Fesensac fou una jurisdicció feudal de Gascunya, centrada a Vic de Fesensac.
Nou!!: Mata d'Armanyac і Comtat de Fesensac · Veure més »
Comtat de Foix
El comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França.
Nou!!: Mata d'Armanyac і Comtat de Foix · Veure més »
Comtat de Rodés
Armes dels vescomtes, després comtes, de Rodés fins a 1314 El vescomtat de Rodés (en francès Rodez) fou una jurisdicció feudal d'Occitània que estava format per les terres de la ciutat de Rodés i el seu terme, capital del comtat de Roergue.
Nou!!: Mata d'Armanyac і Comtat de Rodés · Veure més »
Comte de Cervera
Elionor de Borbó, actual comtessa de Cervera Comte de Cervera és un títol creat el 27 de gener de 1353 pel rei Pere III el Cerimoniós per al seu fill i hereu, l'infant Joan.
Nou!!: Mata d'Armanyac і Comte de Cervera · Veure més »
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Nou!!: Mata d'Armanyac і Corona de Castella i Lleó · Veure més »
Crònica de Pere el Cerimoniós
enllaç.
Nou!!: Mata d'Armanyac і Crònica de Pere el Cerimoniós · Veure més »
Creative Commons
Creative Commons (CC) és una organització sense ànim de lucre dedicada a reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius.
Nou!!: Mata d'Armanyac і Creative Commons · Veure més »
Dinastia Valois
La dinastia Valois és una branca de la Dinastia Capet que va governar el Regne de França entre els anys 1328 i 1589, el Regne de Polònia entre el 1573 i 1574 i el Ducat de Borgonya entre el 1363 i 1477.
Nou!!: Mata d'Armanyac і Dinastia Valois · Veure més »
Elionor de Sicília
Escut d'armes d'Elionor de Sicília com a reina consort d'Aragó Elionor de Sicilia i de Carintia (1325 - 20 d'abril de 1375) fou infanta de Sicília i reina de la Corona d'Aragó (1349-1375).
Nou!!: Mata d'Armanyac і Elionor de Sicília · Veure més »
Empordà
LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.
Nou!!: Mata d'Armanyac і Empordà · Veure més »
Enric II de Castella
Enric II de Castella, dit el de les Mercès (Sevilla 1333 - Santo Domingo de la Calzada, La Rioja 29 de maig de 1379), fou rei de Castella (1369-1379); autoproclamat el 1366, fou el primer de la dinastia Trastàmara.
Nou!!: Mata d'Armanyac і Enric II de Castella · Veure més »
Felip VI de França
Felip VI de França Felip VI de França, Felip de Valois, dit l'Afortunat (castell de Fontainebleau, 1293 - Nogent le Rotrou, 22 d'agost de 1350), comte de Valois, Anjou i Maine (1325 - 1328); regent de França (1328) i rei de França (1328 - 1350), el primer de la Dinastia Valois.
Nou!!: Mata d'Armanyac і Felip VI de França · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Mata d'Armanyac і França · Veure més »
Francesc Eiximenis
Francesc Eiximenis —també Ximenes, Eiximenes o Jimenez— (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà (OFM) català del a la Corona d'Aragó.
Nou!!: Mata d'Armanyac і Francesc Eiximenis · Veure més »
Frederic Marès i Deulovol
fou un escultor i col·leccionista català.
Nou!!: Mata d'Armanyac і Frederic Marès i Deulovol · Veure més »
Guerra dels Dos Peres
La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.
Nou!!: Mata d'Armanyac і Guerra dels Dos Peres · Veure més »
Jaume III de Mallorca
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).
Nou!!: Mata d'Armanyac і Jaume III de Mallorca · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: Mata d'Armanyac і Joan el Caçador · Veure més »
Joana d'Aragó i d'Armanyac
Joana d'Aragó i d'Armanyac (1375 - 1407) fou princesa d'Aragó i comtessa consort de Foix.
Nou!!: Mata d'Armanyac і Joana d'Aragó i d'Armanyac · Veure més »
Jordi de Déu
Fragment procedent del Panteó Reial de Poblet, obra de Jordi de Déu (Musée National du Moyen Age, París) Jordi de Déu (Messina, - c. 1418), més tard Jordi Joan, fou un escultor gòtic català d'origen grec.
Nou!!: Mata d'Armanyac і Jordi de Déu · Veure més »
L'Espluga de Francolí
L'Espluga de Francolí és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, a la província de Tarragona.
Nou!!: Mata d'Armanyac і L'Espluga de Francolí · Veure més »
Llista d'arquebisbes de Tarragona
El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.
Nou!!: Mata d'Armanyac і Llista d'arquebisbes de Tarragona · Veure més »
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Nou!!: Mata d'Armanyac і Llista de reis de França · Veure més »
Lluís IX de França
Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.
Nou!!: Mata d'Armanyac і Lluís IX de França · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Mata d'Armanyac і Martí l'Humà · Veure més »
Mateu I de Foix
Armes de Mateu I de Foix Mateu I de Foix (? - 1398) fou vescomte de Castellbò i baró de Castellví de Rosanes i Montcada (1381-1398); comte de Foix, vescomte de Bearn i de Marsan (1391-1398); i senyor d'Andorra, Donasà (Donauzan) i Nebosan.
Nou!!: Mata d'Armanyac і Mateu I de Foix · Veure més »
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Nou!!: Mata d'Armanyac і Occitània · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Mata d'Armanyac і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Príncep de Girona
El Príncep de Girona és un títol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona i de la vegueria de Girona.
Nou!!: Mata d'Armanyac і Príncep de Girona · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Mata d'Armanyac і Regne de França · Veure més »
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Nou!!: Mata d'Armanyac і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »
Salses
Salses (oficialment en francès, Salses-le-Château), és una vila i comuna de 3.275 habitants de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Mata d'Armanyac і Salses · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Mata d'Armanyac і Saragossa · Veure més »
Sibil·la de Fortià
Sibil·la de Fortià, anomenada la Fortiana (o Forciana) (?, vers 1350 - Barcelona, 24 de novembre de 1406), fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1377 - 1387).
Nou!!: Mata d'Armanyac і Sibil·la de Fortià · Veure més »
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Nou!!: Mata d'Armanyac і Teologia · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Mata d'Armanyac і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Mata d'Armanyac і València · Veure més »
Xarxa Vives d'Universitats
La Xarxa Vives d'Universitats (XVU) és una associació sense ànim de lucre que representa i coordina l’acció conjunta de 22 universitats dels territoris d'Andorra, Espanya, França i Itàlia on hi ha un percentatge significatiu de població de parla catalana.
Nou!!: Mata d'Armanyac і Xarxa Vives d'Universitats · Veure més »
13 de juliol
El 13 de juliol és el cent noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mata d'Armanyac і 13 de juliol · Veure més »
1347
Sense descripció.
Nou!!: Mata d'Armanyac і 1347 · Veure més »
1370
Sense descripció.
Nou!!: Mata d'Armanyac і 1370 · Veure més »
1371
Sense descripció.
Nou!!: Mata d'Armanyac і 1371 · Veure més »
1372
Sense descripció.
Nou!!: Mata d'Armanyac і 1372 · Veure més »
1373
El 1373 (o MCCCLXXIII) va ser un any comú del calendari julià.
Nou!!: Mata d'Armanyac і 1373 · Veure més »
1374
;Països Catalans.
Nou!!: Mata d'Armanyac і 1374 · Veure més »
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Nou!!: Mata d'Armanyac і 1375 · Veure més »
1376
El 1376 (MCCCLXXVI) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Mata d'Armanyac і 1376 · Veure més »
1377
Sense descripció.
Nou!!: Mata d'Armanyac і 1377 · Veure més »
1378
Sense descripció.
Nou!!: Mata d'Armanyac і 1378 · Veure més »
1381
Sense descripció.
Nou!!: Mata d'Armanyac і 1381 · Veure més »
1392
Sense descripció.
Nou!!: Mata d'Armanyac і 1392 · Veure més »
1407
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Mata d'Armanyac і 1407 · Veure més »
1835
;Països Catalans.
Nou!!: Mata d'Armanyac і 1835 · Veure més »
1837
;Països Catalans.
Nou!!: Mata d'Armanyac і 1837 · Veure més »
1952
1958 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.
Nou!!: Mata d'Armanyac і 1952 · Veure més »
24 d'abril
El 24 d'abril és el cent catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quinzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mata d'Armanyac і 24 d'abril · Veure més »
27 de març
El 27 de març és el vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mata d'Armanyac і 27 de març · Veure més »
Redirigeix aquí:
Mata d'Armanhac, Mata d’Armanyac.
