Taula de continguts
10 les relacions: Ahmad Shah Massud, Al-Massud Yússuf, Fakhr al-Din Masud, Izz-ad-Din Massud, Massud (II) ibn Mawdud, Massud I ibn Mahmud, Massud ibn Muhàmmad, Masud Barzani, Masud Khan Ghuri, Masud Xah Djalal al-Din.
Ahmad Shah Massud
Ahmad Shah Massud, també conegut com a comandant Massud i amb el sobrenom del «Lleó del Panjshir», (Bazarak, 2 de setembre de 1953 - Khwaja Bahauddin, Província de Takhar, 9 de setembre de 2001) fou un guerriller i líder polític afganès d'ètnia tadjik.
Veure Masud і Ahmad Shah Massud
Al-Massud Yússuf
Al-Màlik al-Massud Salah-ad-Din Yússuf ibn al-Kàmil ibn Àdil ibn Ayyub fou un príncep aiúbida que fou el darrer emir del Iemen d'aquesta dinastia del 1215 al 1229.
Veure Masud і Al-Massud Yússuf
Fakhr al-Din Masud
Fakhr al-Din Masud (? - 1163 o 1164) fou un príncep gúrida de la família xansabànida del Ghur.
Veure Masud і Fakhr al-Din Masud
Izz-ad-Din Massud
* Izz-ad-Din Massud I (? - Mossul, 1193), cinquè atabeg zengita de Mossul.
Veure Masud і Izz-ad-Din Massud
Massud (II) ibn Mawdud
Massud (II) ibn Mawdud fou sultà gaznèvida, fill del sultà Mawdud ibn Massud (1041-1048 o 1049).
Veure Masud і Massud (II) ibn Mawdud
Massud I ibn Mahmud
Abu-Saïd Massud I ibn Mahmud Xihab-ad-Dawla Jamal-al-Mil·la o, més senzillament, Massud I ibn Mahmud (998-1040) fou sultà gaznèvida (1030-1040), fill del sultà Mahmud ben Sebuktegin.
Veure Masud і Massud I ibn Mahmud
Massud ibn Muhàmmad
Abu-l-Fat·h Massud Ghiyath-ad-Dunya wa-d-Din ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, més conegut senzillament com a Massud ibn Muhàmmad (? - 13 de setembre de 1152) fou un sultà seljúcida que va regnar a Pèrsia occidental i l'Iraq del 1134 al 1152.
Veure Masud і Massud ibn Muhàmmad
Masud Barzani
és un polític kurd, actual president del Govern Regional del Kurdistan i el líder del Partit Democràtic del Kurdistan.
Veure Masud і Masud Barzani
Masud Khan Ghuri
Masud Khan Ghuri fou efímer sultà de Malwa el 1436.
Veure Masud і Masud Khan Ghuri
Masud Xah Djalal al-Din
Masud Shah Djalal al-Din (+ 1342) fou emir indjúida de Fars.

