Taula de continguts
48 les relacions: Adam Przeworski, Cambridge University Press, Capitalisme, Científic, Comunisme, David Miller, Determinisme tecnològic, Dreta, Economia marxista, Economia neoclàssica, Economista, Epistemologia, Erik Olin Wright, Estats Units d'Amèrica, Filòsof, Filosofia analítica, Filosofia política, Funcionalisme estructural, Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Gerald Allan Cohen, Holisme, Igualitarisme, Imperatiu categòric, Infraestructura i superestructura, John Rawls, Jon Elster, Justícia social, Karl Marx, Llibertarisme, Mancur Olson, Marxisme, Materialisme, Materialisme històric, Mode de producció, New Left Review, Obscurantisme, Països Baixos, Plusvàlua, Pràctica, Proletariat, Robert Nozick, Sobirania individual, Socialdemocràcia, Socialisme revolucionari, Socioliberalisme, Teoria de l'elecció racional, Teoria del valor treball, Teoria dels jocs.
- Corrents marxistes
Adam Przeworski
Adam Przeworski (Varsòvia, 5 de maig de 1940) és un professor polonès i nacionalitzat estatunidenc de Ciències Polítiques especialitzat en política comparada.
Veure Marxisme analític і Adam Przeworski
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Veure Marxisme analític і Cambridge University Press
Capitalisme
IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Veure Marxisme analític і Capitalisme
Científic
Un científic o científica és la persona que es dedica professionalment a algun camp de la ciència utilitzant les matemàtiques o el mètode científic per a cercar nous coneixements.
Veure Marxisme analític і Científic
Comunisme
El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.
Veure Marxisme analític і Comunisme
David Miller
David Miller (Paterson, Nova Jersey, Estats Units, 28 de novembre de 1909 − Los Angeles, Califòrnia, 14 d'abril de 1992) va ser un director de cinema, productor i guionista estatunidenc.
Veure Marxisme analític і David Miller
Determinisme tecnològic
El determinisme tecnològic és la tesi segons la qual les innovacions tecnològiques són l'agent causal singular més important dels canvis socials al llarg de la història.
Veure Marxisme analític і Determinisme tecnològic
Dreta
La dreta és un conjunt de filosofies i ideologies polítiques, que poden anar de l'extrema dreta al centredreta, que s'oposen a l'esquerra política i que tenen en comú defendre la llibertat de mercat amb la mínima intervenció del govern i de l'Estat, ja que, per a ells, el mercat sol s'organitza de la millor manera possible.
Veure Marxisme analític і Dreta
Economia marxista
L'economia marxista és l'escola de pensament econòmic inspirada en l'obra de Karl Marx i Friedrich Engels.
Veure Marxisme analític і Economia marxista
Economia neoclàssica
El terme economia neoclàssica o escola neoclàssica és un concepte imprecís utilitzat en economia; ciència política, etc., per a referir-se en general a un enfocament econòmic basat en l'anàlisi marginalista que inclou la percepció de l'Homo œconomicus.
Veure Marxisme analític і Economia neoclàssica
Economista
Un economista és un professional de la ciència social de l'economia.
Veure Marxisme analític і Economista
Epistemologia
Lepistemologia (del grec antic, epistḗmē “coneixement veritable, ciència” i logos “discurs”) és la branca de la filosofia relacionada amb el coneixement.
Veure Marxisme analític і Epistemologia
Erik Olin Wright
va ser un sociòleg estatunidenc, membre destacat del marxisme analític.
Veure Marxisme analític і Erik Olin Wright
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Marxisme analític і Estats Units d'Amèrica
Filòsof
Un filòsof és una persona que practica o investiga la filosofia.
Veure Marxisme analític і Filòsof
Filosofia analítica
La filosofia analítica és un corrent filosòfic dominant durant el, que va centrar l'atenció en la lògica matemàtica, l'anàlisi del llenguatge, i en general, la identificació amb la concepció científica de la natura.
Veure Marxisme analític і Filosofia analítica
Filosofia política
Plató (esquerra) i Aristòtil (dreta), en un detall de l'obra ''L'Escola d'Atenes'', un fresc de Rafael. ''La República'' de Plató i ''la Política'' d'Aristòtil els van convertir en dos dels més influents filòsofs polítics.
Veure Marxisme analític і Filosofia política
Funcionalisme estructural
El funcionalisme estructural és un sistema teòric d'anàlisi antropològica i sociològica orientat a l'estudi de les relacions entre l'activitat social i el sistema social.
Veure Marxisme analític і Funcionalisme estructural
Georg Wilhelm Friedrich Hegel
va ser un filòsof alemany pertanyent a l'idealisme.
Veure Marxisme analític і Georg Wilhelm Friedrich Hegel
Gerald Allan Cohen
Gerald Allan «Jerry» Cohen (Mont-real, 14 d'abril de 1941 – Oxford, 5 d'agost de 2009), fou un filòsof polític i professor de teoria social i política a l'All Souls College de la Universitat d'Oxford, i un dels màxims representants del marxisme analític, escola que conjuga marxisme, filosofia analítica i economia, i que pretenia polir les idees de Karl Marx dels aspectes ideològics.
Veure Marxisme analític і Gerald Allan Cohen
Holisme
L'holisme és la concepció filosòfica que considera un determinat camp d'estudi o reflexió com un tot que supera la suma de les parts, seguint la definició d'Aristòtil, tot i que el terme va aparèixer per primer cop el 1926 en una obra del polític Jan Smuts.
Veure Marxisme analític і Holisme
Igualitarisme
L‘igualitarisme és una doctrina política que sosté que totes les persones han de ser tractades com a iguals i que tenen els mateixos drets polítics, econòmics, socials i civils.
Veure Marxisme analític і Igualitarisme
Imperatiu categòric
Immanuel Kant L'imperatiu categòric és un principi ètic formulat per Immanuel Kant en la Fonamentació de la metafísica dels costums i la Crítica de la raó pràctica, que ens mostra, de manera racional, quina ha de ser la pauta de la nostra conducta.
Veure Marxisme analític і Imperatiu categòric
Infraestructura i superestructura
La infraestructura (maquinària o base) i la superestructura són un parell de conceptes filosòfics desenvolupats per Karl Marx i Friedrich Engels i utilitzades pel marxisme, per distingir les bases essencials de diferents ordres socials.
Veure Marxisme analític і Infraestructura i superestructura
John Rawls
John Bordley Rawls (Baltimore, 21 de febrer de 1921 - Lexington, 24 de novembre de 2002) fou un filòsof polític i moral estatunidenc, un dels més rellevants de la segona meitat del.
Veure Marxisme analític і John Rawls
Jon Elster
Jon Elster (1940) es un filòsof i polític noruec que ha publicat treballs sobre filosofia de les ciències socials i teoria de l'elecció racional.
Veure Marxisme analític і Jon Elster
Justícia social
"Justícia social", foto de Gilberto Santa Rosa simbolitzant la desigualtat. Justícia social és un concepte aparegut a mitjan, referit a les situacions de desigualtat social, que defineix la recerca d'equilibri entre parts desiguals, per mitjà de la creació de proteccions o desigualtats de signe contrari, a favor dels més febles.
Veure Marxisme analític і Justícia social
Karl Marx
''El capital'' Karl Heinrich Marx, més conegut com a Karl Marx (Trèveris, 5 de maig de 1818-Londres, 14 de març de 1883), va ser un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany.
Veure Marxisme analític і Karl Marx
Llibertarisme
La bandera de Gadsden: Originalment utilitzada pels patriotes nord-americans a la guerra d'independència, actualment és utilitzada per llibertaris a tot el món. La serp amb el lema "Don't Tread on Me" («No em trepitgis» en català) fa al·lusió a que el govern no hauria de trepitjar els ciutadans amb impostos i regulacions excessives.
Veure Marxisme analític і Llibertarisme
Mancur Olson
Mancur Olson (22 de gener de 1932–19 de febrer de 1998) va ser un destacat economista i sociòleg nord-americà. Va realitzar importants contribucions als estudis d'economia política en temes com les funcions de la propietat privada, els impostos, els béns públics, les accions col·lectives i el desenvolupament econòmic.
Veure Marxisme analític і Mancur Olson
Marxisme
200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.
Veure Marxisme analític і Marxisme
Materialisme
El terme materialisme designa una disposició d'esperit que consisteix a servir-se de la realitat tangible o "matèria" com a base del saber i el coneixement i, per extensió, d'una visió de la vida.
Veure Marxisme analític і Materialisme
Materialisme històric
El materialisme històric és una doctrina filosòfica proposada per Karl Marx que entén la diferència de classes com a motor de la història.
Veure Marxisme analític і Materialisme històric
Mode de producció
Un mode de producció és un mode o manera macroeconòmica en la qual s'estructura una societat determinada per a la producció.
Veure Marxisme analític і Mode de producció
New Left Review
New Left Review és una revista acadèmica independent de temàtica política, cultural i econòmica de tendència esquerrana.
Veure Marxisme analític і New Left Review
Obscurantisme
Obscurantisme és un terme utilitzat pels adeptes del laïcisme per a descriure l'estat d'esperit d'immobilisme de persones que defensen, sovint per motius religiosos, les veritats eternes de la revelació i que s'oposen activament als valors de la il·lustració i de la revolució francesa: la recerca de la veritat per mètodes científics, la llibertat d'expressió en les arts i la premsa i finalment el progrés social i democràtic segons els principis de llibertat, igualtat, fraternitat.
Veure Marxisme analític і Obscurantisme
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Veure Marxisme analític і Països Baixos
Plusvàlua
La plusvàlua és, genèricament, un augment de valor produït per causes externes sense haver-hi aplicat cap millora.
Veure Marxisme analític і Plusvàlua
Pràctica
La pràctica o praxi (πρᾱξις, en grec antic) és una manera de procedir a l'acció o una acció concreta i particular.
Veure Marxisme analític і Pràctica
Proletariat
Infants proletaris El proletariat (del llatí proles, llinatge o descendència) és el terme encunyat per Karl Marx per designar la classe obrera.
Veure Marxisme analític і Proletariat
Robert Nozick
Robert Nozick (16 de novembre de 1938 - 22 de gener de 2002) fou un filòsof i professor de la Universitat Harvard.
Veure Marxisme analític і Robert Nozick
Sobirania individual
La Sobirania individual (també coneguda com a autopropietat) és un concepte de la teoria de l'anarquisme, particularment l'anarcoindividualisme i el llibertarisme (anarcocapitalisme).
Veure Marxisme analític і Sobirania individual
Socialdemocràcia
La rosa vermella, símbol internacional de la socialdemocràcia. La socialdemocràcia (també anomenada democràcia social o reformisme) és una ideologia política que defensa la intervenció econòmica i social per promoure la justícia social en el marc d'una economia capitalista, amb un règim polític que inclou la negociació col·lectiva, la democràcia representativa, mesures per a la distribució de la riquesa, i la regulació de l'economia segons l'interès general i l'estat del benestar.
Veure Marxisme analític і Socialdemocràcia
Socialisme revolucionari
Els socialistes revolucionaris solen utilitzar l'estel vermell com a símbol. El socialisme revolucionari és la ideologia que es refereix a les tendències socialistes que advoquen per la necessitat del derrocament de capitalisme mitjançant la revolució, pels moviments de masses de la classe obrera, com una estratègia d'aconseguir una societat socialista.
Veure Marxisme analític і Socialisme revolucionari
Socioliberalisme
Leonard Trelawny Hobhouse contribuí al desenvolupament del socioliberalisme, principalment amb el llibre ''Liberalism'', publicat el 1911. El socioliberalisme, nou liberalisme (nom original), liberalisme social, alt liberalisme, liberalisme radical o liberalisme modern és un corrent del liberalisme que, basant-se en el pensament de John Stuart Mill, se centra en el desenvolupament individual i material de les persones en el marc de les seves interaccions socials.
Veure Marxisme analític і Socioliberalisme
Teoria de l'elecció racional
La teoria de l'elecció racional, també coneguda com a teoria d'elecció o teoria de l'acció racional, és un marc teòric que és utilitzat per entendre i modelar formalment el comportament social i econòmic.
Veure Marxisme analític і Teoria de l'elecció racional
Teoria del valor treball
La teoria del valor-treball (TVL) és una teoria econòmica que considera que el valor d'un bé o servei depén de la quantitat de treball que porta incorporat.
Veure Marxisme analític і Teoria del valor treball
Teoria dels jocs
La teoria de jocs és una branca de la matemàtica aplicada que estudia les situacions estratègiques en què els jugadors escullen diferents accions en un intent per maximitzar els guanys o retorns.
Veure Marxisme analític і Teoria dels jocs
Vegeu també
Corrents marxistes
- Austromarxisme
- Comunisme d'esquerra
- Corrents del marxisme
- Escola de Budapest
- Escola de Frankfurt
- Escola de la praxi
- Eurocomunisme
- Feminisme marxista
- Freudomarxisme
- Leninisme
- Maoisme
- Marxisme analític
- Marxisme humanista
- Marxisme occidental
- Marxisme-leninisme
- Postmarxisme
- Treball reproductiu
- Trotskisme