Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Sobirania individual

Índex Sobirania individual

La Sobirania individual (també coneguda com a autopropietat) és un concepte de la teoria de l'anarquisme, particularment l'anarcoindividualisme i el llibertarisme (anarcocapitalisme).

12 les relacions: Anarcocapitalisme, Anarcoindividualisme, Anarquisme, Benjamin Tucker, Comunitat, Discurs de la servitud voluntària, Drets humans, Estat (política), Individu, Josiah Warren, Llibertarisme, Manlleu (lingüística).

Anarcocapitalisme

Bandera de l'anarcocapitalisme L'anarcocapitalisme és una ideologia política liberal que s'autoproclama anarquista.

Nou!!: Sobirania individual і Anarcocapitalisme · Veure més »

Anarcoindividualisme

Lanarquisme individualista o anarcoindividualisme és una tradició filosòfica basada en un particular èmfasi en l'autonomia de l'individu, i en l'alternativa a l'anarquisme social, i es desenvolupa a l'entorn de la supremacia i autonomia de la persona.

Nou!!: Sobirania individual і Anarcoindividualisme · Veure més »

Anarquisme

L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o com una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat, un impuls que s'ha manifestat de formes diverses (als escrits de Lao Tsé i dels taoistes; en el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; a lethos de diverses sectes religioses; en moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; en les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; en el pensament de la Grècia Clàssica; i actualment en les accions i ideari dels moviments feminista, antiglobalització, ecologistes, decreixentistes, altermundistes, etc). b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a finals del segle XVIII, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al segle XIX, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.

Nou!!: Sobirania individual і Anarquisme · Veure més »

Benjamin Tucker

Benjamin Ricketson Tucker (South Dartmouth, Massachusetts, EUA, 17 d'abril de 1854 - Mònaco, 22 de juny de 1939) fou un teòric estatunidenc de l'anarcoindividualisme filosòfic i de l'economia mutualista en el segle XIX.

Nou!!: Sobirania individual і Benjamin Tucker · Veure més »

Comunitat

Un exemple de comunitat n'és la comunitat Wikipedia Una comunitat és un grup de persones que viuen en interacció en un lloc comú, podent estar-hi presents i comuns alguns interessos, creences, recursos naturals, preferències, necessitats, riscos o una sèrie d'altres condicions que afecten a la identitat dels participants i el seu grau de cohesió.

Nou!!: Sobirania individual і Comunitat · Veure més »

Discurs de la servitud voluntària

''Discurs de la servitud voluntària'' Discurs de la servitud voluntària és un breu requisitori en honor a la llibertat i contra l'absolutisme escrit en 1549 per Étienne de La Boétie, amb menys de divuit anys d'edat, i que es va publicar per primera vegada en 1574.

Nou!!: Sobirania individual і Discurs de la servitud voluntària · Veure més »

Drets humans

Els drets humans es defineixen generalment com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna.

Nou!!: Sobirania individual і Drets humans · Veure més »

Estat (política)

Portada de l'obra "Leviatan" de Thomas Hobbes, considerat el primer tractat modern de filosofia política. Un estat és una unitat política que pot presentar diferents característiques, una de les característiques que poden tenir els estats és la de ser sobirans en termes del Dret Internacional (vegeu estat), però també pot haver-hi altres tipologies amb diversos graus de dependència respecte d'una entitat política superior, com per exemple seria el cas dels estats federats que constitueixen un estat federal.

Nou!!: Sobirania individual і Estat (política) · Veure més »

Individu

L'individu és l'ésser únic, diferenciat dels seus iguals quant a característiques i conducta.

Nou!!: Sobirania individual і Individu · Veure més »

Josiah Warren

Josiah Warren (/ˈwɔːrən/; 1798 – 14 d'abril de 1874) fou un anarquista individualista, inventor i músic estatunidenc.

Nou!!: Sobirania individual і Josiah Warren · Veure més »

Llibertarisme

El llibertarisme (de l'anglès libertarianism) o liberalisme llibertari és una filosofia política antiautoritària o llibertària que, partint de les mateixes bases del liberalisme, afirma la vigència suprema de la llibertat individual (o de primera generació o llibertat negativa), és a dir, el dret natural de l'individu sobre si mateix, el límit del qual no és altre que el dret aliè.

Nou!!: Sobirania individual і Llibertarisme · Veure més »

Manlleu (lingüística)

Un manlleu és un element lingüístic manllevat que passa d'una llengua a una altra llengua i que s'hi integra.

Nou!!: Sobirania individual і Manlleu (lingüística) · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »