Accés més ràpid que el navegador!
78 les relacions: Aragó, Augusta Victòria de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg, Baldomero Espartero, Baronia de Centelles, Beauraing, Biblioteca Nacional d'Espanya, Carles Maria Isidre de Borbó, Carlisme, Carlos Fernando Martínez de Irujo y McKean, Congrés dels Diputats, Creus del Mèrit Militar, Desamortitzacions espanyoles, Domini, Ducat d'Arcos, Ducat d'Osuna, Ducat de Gandia, Ducat de Lerma, Eugènia de Montijo, Ferran VII d'Espanya, Francisco de Borja Téllez-Girón y Pimentel, Grandesa d'Espanya, Guillem II de Prússia, Imperi Rus, José García de la Torre, Juan Bravo Murillo, Legió d'Honor, Luis Fernández de Córdova, Madrid, Manuel María de Aguilar y Puerta, Marcos Jiménez de la Espada, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya), Miguel Ricardo de Álava, Napoleó III, Orde d'Alexandre Nevski, Orde de Calatrava, Orde de Crist, Orde de l'Àguila Roja, Orde de l'Àliga Blanca, Orde de la Immaculada Concepció de Vila Viçosa, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde del Falcó Blanc, Orde del Toisó d'Or, País Basc, París, Pedro de Alcántara Téllez-Girón y Beaufort-Spontin, Península Ibèrica, Primera Guerra Carlina, Província de Conca, Reial Acadèmia de la Història, Reial i Militar Orde de Sant Ferran, ..., Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild, Salustiano de Olózaga Almandoz, Sant Petersburg, Sevilla, Tinent general, Victòria I del Regne Unit, Zamora, 14 de novembre, 16 d'abril, 18 de desembre, 1814, 1833, 1835, 1837, 1838, 1844, 1845, 1847, 1853, 1856, 1858, 1866, 1868, 1882, 19 de juliol, 2 de juny, 25 de juny, 27 de febrer. Ampliar l'índex (28 més) »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Aragó · Veure més »
Augusta Victòria de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg
Victòria Augusta de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg (Dolzig, Prússia, 22 d'octubre de 1858 - Haus Doorn, Països Baixos, 1921) fou Princesa de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg coneguda familiarment amb el sobrenom de Dona, pel seu matrimoni amb Guillem II esdevingué reina consort de Prússia i emperadriu d'Alemanya.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Augusta Victòria de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg · Veure més »
Baldomero Espartero
Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Baldomero Espartero · Veure més »
Baronia de Centelles
Portal de la Vila La Baronia de Centelles fou una jurisdicció feudal centrada en el castell de Centelles o de Sant Esteve (Osona), que pertangué des del a la família Centelles, la qual prengué aquest cognom pel fet de la possessió del feu.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Baronia de Centelles · Veure més »
Beauraing
Beauraing (en való: Biarin) és un municipi de Bèlgica, situat a la província de Namur.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Beauraing · Veure més »
Biblioteca Nacional d'Espanya
La Biblioteca Nacional d'Espanya està situada en el número 20 del passeig de Recoletos de Madrid, compartint edifici amb el Museu Arqueològic Nacional.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Biblioteca Nacional d'Espanya · Veure més »
Carles Maria Isidre de Borbó
Carles Maria Isidre de Borbó, comte de Molina (Aranjuez, 1788 - Trieste, 1855).
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Carles Maria Isidre de Borbó · Veure més »
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Carlisme · Veure més »
Carlos Fernando Martínez de Irujo y McKean
Carlos Fernando Martínez de Irujo y McKean Tacón y Armitage (Washington, 14 de desembre de 1802 - Madrid, 26 de desembre de 1855) va ser un diplomàtic i polític espanyol, II marquès de Casa-Irujo, duc consort de Sotomayor, senador vitalici (d. 1846), cavaller de l'Orde de Carles III, Gran Creu de la portuguesa Orde de la Torre i l'Espasa.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Carlos Fernando Martínez de Irujo y McKean · Veure més »
Congrés dels Diputats
El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Congrés dels Diputats · Veure més »
Creus del Mèrit Militar
Les Creus del Mèrit Militar, fins a l'any 1995 Orde del Mèrit Militar, és el nom d'una condecoració d'Espanya dividida en diverses categories que té per objecte de recompensar als membres de l'Exèrcit i la Guàrdia Civil i altres persones civils la realització d'accions i fets o la prestació de serveis de destacat mèrit.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Creus del Mèrit Militar · Veure més »
Desamortitzacions espanyoles
vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Desamortitzacions espanyoles · Veure més »
Domini
* Biologia.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Domini · Veure més »
Ducat d'Arcos
El Ducat d'Arcos o Ducat d'Arcos de la Frontera és un títol nobiliari castellà creat per la reina Isabel I de Castella el dia 20 de gener de 1493 a favor de Rodrigo Ponce de León y Ponce de León.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Ducat d'Arcos · Veure més »
Ducat d'Osuna
El ducat d'Osuna és un títol nobiliari espanyol amb Grandesa d'Espanya de primera classe.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Ducat d'Osuna · Veure més »
Ducat de Gandia
El Ducat de Gandia és un títol nobiliari creat per Martí l'Humà a partir del Senyoriu de Gandia i concedit a Alfons d'Aragó i Foix (el Vell) en 1399, amb Gandia com a centre del ducat.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Ducat de Gandia · Veure més »
Ducat de Lerma
Escut dels ducs de Lerma El Ducat de Lerma és un títol de la noblesa castellana creat l'any 1599 pel rei Felip III d'Espanya i atorgat al V marquès de Dénia i IV comte de Lerma, Francisco Gómez de Sandoval-Rojas i de Borja, favorit del rei.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Ducat de Lerma · Veure més »
Eugènia de Montijo
Eugenia Portocarrero-Palafox y Kirkpatrick, més coneguda com Eugènia de Montijo (Granada, 5 de maig de 1826 - Madrid, 11 de juliol de 1920) fou emperadriu dels francesos.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Eugènia de Montijo · Veure més »
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Ferran VII d'Espanya · Veure més »
Francisco de Borja Téllez-Girón y Pimentel
Francisco de Borja Téllez-Girón y Pimentel (Madrid, 6 d'octubre 1786 - Pozuelo de Alarcon, 21 de maig, 1820), catorze comte d'Ureña, desè primer marquès de Peñafiel, senyor de la vila de Morón de la Frontera, Archidona, El Arahal, Olvera, Ortejicar, Cazalla de la Serra, Tiedra, Gumiel d'Izán a l'Inza, i Briones, comte de Fontanar, cambrer major del Rei, Notari major dels Regnes de Castella, comte-duc de Benavente, Béjar, Gandia, els Arcs, comte de Mayorga, Belacázar, marquès de Lombay, de Zahara, duca di Montacuto a Sardenya, primer tinent del Regiment de Reials Guàrdies d'Infanteria espanyola, tinent coronel del Regiment de Voluntaris de la Corona, cavaller de Calatrava (1796), Gran Creu de l'Ordre de Carles III, gentilhome de cambra amb exercici i servitud de Carles IV i Ferran VII), fou un noble espanyol. Francisco Téllez-Girón era el setè fill de Pedro Téllez-Girón (1756–1807) i va ser el 10è duc d'Osuna des de 1807. Es va casar el 1802 amb la comtessa Marie Françoise Philippine Beaufort-Spontin (1785–1830), filla de Frederic August Alexandre, duc de Beaufort-Spontin i de la seva esposa Leopoldina Álvarez de Toledo (1760–1792), que al seu torn era filla de Pedro de Alcántara Álvarez de Toledo y Silva, 12è duc de l'Infantado. El seu fill, l'XI duc, Pedro de Álcantara va néixer el 1810, però va morir el 1844 sense descendència.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Francisco de Borja Téllez-Girón y Pimentel · Veure més »
Grandesa d'Espanya
Corona de gran d´Espanya. És una corona de duc amb bonet. La grandesa d'Espanya és la màxima dignitat de la noblesa espanyola immediatament després de la d'Infant d'Espanya, que és la que correspon als fills del monarca.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Grandesa d'Espanya · Veure més »
Guillem II de Prússia
Guillem II de Prússia (Potsdam, 1859 - Haus Doorn, Països Baixos, 1941) fou l'últim emperador (Kàiser) de l'Imperi Alemany i Rei de Prússia (1888-1918) i cap de la casa imperial i reial de Prússia (1918-1941).
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Guillem II de Prússia · Veure més »
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Imperi Rus · Veure més »
José García de la Torre
va ser un polític espanyol.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і José García de la Torre · Veure més »
Juan Bravo Murillo
Juan Bravo Murillo (Fregenal de la Sierra, Regne de Sevilla, -actualment Província de Badajoz - 24 de juny de 1803 - Madrid, 11 de febrer de 1873) fou un polític, jurista i economista espanyol.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Juan Bravo Murillo · Veure més »
Legió d'Honor
La Legió d'Honor (francès: Légion d'honneur) és la distinció francesa més elevada.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Legió d'Honor · Veure més »
Luis Fernández de Córdova
Luis Fernández de Córdova (San Fernando, Cadis; 2 d'agost de 1798 – Lisboa, 22 d'abril de 1840) va ser un militar, polític i diplomàtic espanyol.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Luis Fernández de Córdova · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Madrid · Veure més »
Manuel María de Aguilar y Puerta
Manuel María de Aguilar y Puerta (Màlaga, 1 d'octubre de 1783 -Antequera, 20 de març de 1867) va ser un diplomàtic i polític espanyol, ministre durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Manuel María de Aguilar y Puerta · Veure més »
Marcos Jiménez de la Espada
Marcos Jiménez de la Espada (Cartagena, 5 de març de 1831 - Madrid, 3 d'octubre de 1898) va ser un zoòleg, explorador i escriptor espanyol.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Marcos Jiménez de la Espada · Veure més »
Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)
Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (Palerm, Regne de les Dues Sicílies 27 d'abril de 1806 - L'Havre, França 22 d'agost de 1878), princesa de les Dues Sicílies, reina consort d'Espanya (1829-1833) i regent d'Espanya (1833-1840).
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya) · Veure més »
Miguel Ricardo de Álava
Miguel Ricardo de Álava i Esquivel, conegut com a general Álava (Vitòria, 7 de febrer de 1772 - Barèges, França, 14 de juliol de 1843) va ser un militar, polític i diplomàtic espanyol.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Miguel Ricardo de Álava · Veure més »
Napoleó III
Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873).
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Napoleó III · Veure més »
Orde d'Alexandre Nevski
L'Orde d'Alexandre Nevski (Rus: Орден Александра Невского - Transliterat: Orden Aleksandra Nèvskogo) és una condecoració soviètica instituïda per Stalin el 29 de juliol del 1942, durant la Gran Guerra Patriòtica, i atorgada als comandants militars pel valor personal i coratge a la Gran Guerra Patriòtica i que asseguressin l'execució reeixida de les missions encarregades a les tropes sota el seu comandament.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Orde d'Alexandre Nevski · Veure més »
Orde de Calatrava
L'orde de Calatrava fou un orde militar religiós fundat a Castella, en el, per l'abat Raimon de Fitero, amb l'objectiu inicial de protegir la vila de Qal'at Rabah, castellanitzat com a Calatrava (prop de l'actual Ciudad Real).
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Orde de Calatrava · Veure més »
Orde de Crist
LOrde de Crist fou un orde militar medieval del Regne de Portugal, fundat el 1319 pel papa Joan XXII a instància del rei Dionís I de Portugal amb el nom d'Orde de Nostre Senyor Jesucrist, com a continuador i successor de l'Orde del Temple, extingit el 1312.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Orde de Crist · Veure més »
Orde de l'Àguila Roja
L'Orde de l'Àguila Roja (en alemany: Roter Adlerorden) va ser un orde de cavalleria del Regne de Prússia instituït pel príncep hereu de la Casa de Hohenzollern Jordi Guillem de Brandenburg-Bayreuth el 17 de novembre de 1705, i va finalitzar després de la derrota en la Primera Guerra Mundial i la subseqüent fi de l'Imperi Alemany, el 1918.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Orde de l'Àguila Roja · Veure més »
Orde de l'Àliga Blanca
XVIII. LOrde de l'Àliga Blanca (Polonès: Order Orła Białego) és la màxima condecoració polonesa i una de les distincions més antigues del món encara en ús.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Orde de l'Àliga Blanca · Veure més »
Orde de la Immaculada Concepció de Vila Viçosa
La'Orde de la Immaculada Concepció de Vila Viçosa (en portuguès, Ordem de Nossa Senhora da Conceição de Vila Viçosa) és una orde honorífica dinàstica portuguesa el Gran Mestre De la qual és el Duc de Bragança.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Orde de la Immaculada Concepció de Vila Viçosa · Veure més »
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
Orde del Falcó Blanc
Lorde del falcó blanc (alemany Hausorden vom Weißen Falken) és un orde gran-ducal del Gran Ducat de Saxònia-Weimar-Eisenach, fundat pel duc Ernest August el 2 d'agost de 1732 i renovat el 1815 per Carles August.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Orde del Falcó Blanc · Veure més »
Orde del Toisó d'Or
'''Felip III de Borgonya''' fundador de l'orde, pintat per Rogier van der Weyden L'Orde del Toisó d'Or és un orde civil i de cavalleria fundat l'any 1429 pel duc de Borgonya i comte de Flandes, Felip III de Borgonya.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Orde del Toisó d'Or · Veure més »
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і País Basc · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і París · Veure més »
Pedro de Alcántara Téllez-Girón y Beaufort-Spontin
Pedro de Alcántara Téllez-Girón y Beaufort-Spontin (Madrid, 10 de setembre, 1810 - idem. 29 de setembre 1844), va ser un noble espanyol, XI duc d'Osuna.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Pedro de Alcántara Téllez-Girón y Beaufort-Spontin · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Península Ibèrica · Veure més »
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Primera Guerra Carlina · Veure més »
Província de Conca
La província de Conca (en castellà, Cuenca) és una província espanyola que forma part de la comunitat autònoma de Castella - la Manxa, en la seua part oriental.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Província de Conca · Veure més »
Reial Acadèmia de la Història
La Reial Acadèmia de la Història d'Espanya és la institució encarregada de l'estudi de la història d'Espanya "antiga i moderna, política, civil, eclesiàstica, militar, de les ciències, lletres i arts, o sigui, dels diversos rams de la vida, civilització i cultura dels pobles espanyols", i té la seu a Madrid.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Reial Acadèmia de la Història · Veure més »
Reial i Militar Orde de Sant Ferran
Creu Llorejada de Sant Ferran. El Reial i Militar Orde de Sant Ferran, coneguda popularment com la Llorejada de Sant Ferran, és la màxima condecoració militar espanyola al valor.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Reial i Militar Orde de Sant Ferran · Veure més »
Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild
El Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild, o de Sant Ermengol, és una distinció militar espanyola (i un orde de cavalleria) creada pel rei Ferran VII en finir la Guerra del Francès el 1814.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild · Veure més »
Salustiano de Olózaga Almandoz
Salustiano de Olózaga Almandoz (Oyón, Àlaba, 8 de juny de 1805 – Enghien-les-Bains, 26 de setembre de 1873) fou un militar, escriptor, advocat i polític basc.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Salustiano de Olózaga Almandoz · Veure més »
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Sant Petersburg · Veure més »
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Sevilla · Veure més »
Tinent general
Tinent general o general de divisió és un grau militar emprat en diversos països.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Tinent general · Veure més »
Victòria I del Regne Unit
fou reina del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda (1837-1901) i emperadriu de l'Índia (1876-1901).
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Victòria I del Regne Unit · Veure més »
Zamora
Zamora és una ciutat espanyola, capital de la província del mateix nom, pertanyent a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і Zamora · Veure més »
14 de novembre
El 14 de novembre o 14 de santandria és el tres-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dinovè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і 14 de novembre · Veure més »
16 d'abril
El 16 d'abril és el cent sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і 16 d'abril · Veure més »
18 de desembre
El 18 de desembre és el tres-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і 18 de desembre · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і 1814 · Veure més »
1833
;Països Catalans.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і 1833 · Veure més »
1835
;Països Catalans.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і 1835 · Veure més »
1837
;Països Catalans.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і 1837 · Veure més »
1838
centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і 1838 · Veure més »
1844
;Països Catalans.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і 1844 · Veure més »
1845
Sense descripció.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і 1845 · Veure més »
1847
;Països Catalans.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і 1847 · Veure més »
1853
;Països Catalans.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і 1853 · Veure més »
1856
;Països Catalans.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і 1856 · Veure més »
1858
Sense descripció.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і 1858 · Veure més »
1866
;Països Catalans.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і 1866 · Veure més »
1868
;Països Catalans.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і 1868 · Veure més »
1882
Barcelona, carrer de Pelai.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і 1882 · Veure més »
19 de juliol
El 19 de juliol és el dos-centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents primer en els anys de traspàs.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і 19 de juliol · Veure més »
2 de juny
El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і 2 de juny · Veure més »
25 de juny
El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і 25 de juny · Veure més »
27 de febrer
El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Mariano Téllez-Girón і 27 de febrer · Veure més »
Redirigeix aquí:
Mariano Téllez-Girón i Beaufort-Spontin.
