Taula de continguts
17 les relacions: Carles de Calàbria, Carles I de Valois, Comte, Duc, Elisabet d'Aragó i d'Hongria, Felip III de França, Joana I de Nàpols, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Monarca, París, Robert I de Nàpols, Violant d'Aragó i de Sicília, 11 de gener, 1327, 1332, 1343, 6 de desembre.
Carles de Calàbria
Escut d'armes de Carles de Calàbria Carles de Calàbria (1298 - Nàpols 1328), príncep de Nàpols i duc de Calàbria.
Veure Maria de Valois і Carles de Calàbria
Carles I de Valois
Carles I de Valois (Vincennes 1270 - Nogent-le-Roi 1325) fou príncep de França, comte de Valois (1285-1325); comte d'Anjou i Maine (1290-1325); comte d'Alençon, Chartres i Perche (1293-1325).
Veure Maria de Valois і Carles I de Valois
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Veure Maria de Valois і Comte
Duc
Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.
Veure Maria de Valois і Duc
Elisabet d'Aragó i d'Hongria
Tomba d'Elisabet d'Aragó a la basílica de Saint-Denis Elisabet d'Aragó (?, 1245 - Cosenza, Calàbria, 1271) va ser reina de França del 1270 al 1271, gràcies al seu casament amb Felip III de França, i infanta d'Aragó.
Veure Maria de Valois і Elisabet d'Aragó i d'Hongria
Felip III de França
Felip III de França, dit l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), fou rei de França (1270-1285).
Veure Maria de Valois і Felip III de França
Joana I de Nàpols
Joana I de Nàpols (Nàpols, 1326 - Muro Lucano, 1382), reina de Nàpols, comtessa de Provença i princesa d'Acaia.
Veure Maria de Valois і Joana I de Nàpols
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Veure Maria de Valois і Llista de reis de Sicília i Nàpols
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Veure Maria de Valois і Monarca
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Maria de Valois і París
Robert I de Nàpols
Robert I de Nàpols, dit «el Prudent» (1278 - Nàpols 1343), fou rei de Nàpols i comte de Provença (1309-1343).
Veure Maria de Valois і Robert I de Nàpols
Violant d'Aragó i de Sicília
Violant d'Aragó (1273 - Termini, Nàpols 1302), princesa d'Aragó.
Veure Maria de Valois і Violant d'Aragó i de Sicília
11 de gener
L'11 de gener és l'onzè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Maria de Valois і 11 de gener
1327
Lluís IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, declara el poder civil per sobre de l'eclesiàstic.
Veure Maria de Valois і 1327
1332
El 1332 (MCCCXXXII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Maria de Valois і 1332
1343
El 1343 (MCCCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Maria de Valois і 1343
6 de desembre
El 6 de desembre és el tres-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.