Taula de continguts
31 les relacions: Albània del Caucas, Alexíada, Anna Comnena, Atos, Bagrat III l'Unificador, Bagrat IV de Geòrgia, Basili II Bulgaròctonos, Cèsar, Constantí X Ducas, Constantinoble, Església Ortodoxa, Eudòxia Macrembolita, Gurguèn d'Ibèria, Imperi Romà d'Orient, Imperi Seljúcida, Jerusalem, Joan Ducas (cèsar), Joan Escilitzes, Joan Tzetzes, Joan Zonaràs, Jordi I de Geòrgia, Jordi II de Geòrgia, Manganes, Miquel VII Ducas, Monestir de Studios, Monestir dels Ibers, Nicèfor Brienni el Jove, Nicèfor III Botaniates, Regne de Geòrgia, Teodora, emperadriu romana d'Orient, Teofilacte d'Ocrida.
Albània del Caucas
Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.
Veure Maria d'Alània і Albània del Caucas
Alexíada
LAlexíada (títol original: Ἀλεξιάς, Alexias) és un text d'història medieval escrit al voltant de l'any 1148 per la princesa romana d'Orient Anna Comnena, filla de l'emperador Aleix I Comnè, del qual és una biografia.
Veure Maria d'Alània і Alexíada
Anna Comnena
Anna Comnena (grec medieval: Ἄννα Κομνηνή, Anna Komniní) fou una princesa romana d'Orient, considerada la primera dona historiadora de qui es té coneixement.
Veure Maria d'Alània і Anna Comnena
Atos
El mont Atos (grec: Όρος Άθως, Oros Athos) és una muntanya a la península del mateix nom, situada a Macedònia, al nord de Grècia.
Veure Maria d'Alània і Atos
Bagrat III l'Unificador
Bagrat III l'Unificador fou rei d'Abkhàzia des del 978, rei dels Kartvels des del 1008 i rei de Kakhètia des del 1010.
Veure Maria d'Alània і Bagrat III l'Unificador
Bagrat IV de Geòrgia
Monedes amb l'efígie de Bagrat IV de Geòrgia. Bagrat IV (~1020 - 1072) va ser rei de Geòrgia de l'any 1027 al 1072.
Veure Maria d'Alània і Bagrat IV de Geòrgia
Basili II Bulgaròctonos
Basili IIEls romans d'Orient no distingien els emperadors que es deien igual amb ordinals, sinó mitjançant sobrenoms o patronímics.
Veure Maria d'Alània і Basili II Bulgaròctonos
Cèsar
Cèsar (en llatí Caesar) va ser el nom de família de la gens Júlia, una de les més antigues gens patrícies de l'antiga Roma, que remuntava els seus orígens a Iulus, el fill d'Eneas.
Veure Maria d'Alània і Cèsar
Constantí X Ducas
Constantí X Ducas (en grec: Κωνσταντίνος Ι΄ Δούκας, Konstandinos Dukas) fou emperador romà d'Orient del 1059 al 1067.
Veure Maria d'Alània і Constantí X Ducas
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Maria d'Alània і Constantinoble
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Veure Maria d'Alània і Església Ortodoxa
Eudòxia Macrembolita
Romà IV i Eudòxia Eudòxia Macrembolita, en grec medieval Ευδοκία Μακρεμβολίτισσα, fou la segona esposa de l'emperador romà d'Orient Constantí X Ducas i, quan aquest va morir el 1067, del també emperador Romà IV Diògenes.
Veure Maria d'Alània і Eudòxia Macrembolita
Gurguèn d'Ibèria
Gurguèn d'Ibèria (en georgià: გურგენ) a vegades anomenat Gurguèn I d'Ibèria (però que es pot confondre amb Guaram-Gurguèn I) i a vegades Gurguèn II d'Ibèria o Gurguèn III d'Ibèria, també conegut com a Gurguèn I del Tao Superior o Gurguèn I d'Artanudji o d'Artani, fou un príncep georgià del final del.
Veure Maria d'Alània і Gurguèn d'Ibèria
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Maria d'Alània і Imperi Romà d'Orient
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Veure Maria d'Alània і Imperi Seljúcida
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món.
Veure Maria d'Alània і Jerusalem
Joan Ducas (cèsar)
Joan Ducas (en grec: Ιωάννης Δούκας, Iōannēs Doukas) fou fill d'Andrònic Ducas, un noble de Paflagònia, i germà menor de l'emperador Constantí X Ducas.
Veure Maria d'Alània і Joan Ducas (cèsar)
Joan Escilitzes
Joan Escilitzes (en llatí Ioannes Scylitzes o Scylitza, en grec Ἰωάννης Κουροπαλάτης ὁ Σκυλίτζης) fou un historiador romà d'Orient conegut també com a curopalata pel seu càrrec i igualment Tracesi i protovestiari (ό ποωτοβεστιάριος Ἰωάννης ὁ Θρακήσιος τὸ ἐπώνυμον) segurament per ser nadiu del tema dels Tracesis i ser després protovestiari a la cort.
Veure Maria d'Alània і Joan Escilitzes
Joan Tzetzes
Joan Tzetzes (Joannes Tzetzes) fou un escriptor grec del, nadiu de Constantinoble.
Veure Maria d'Alània і Joan Tzetzes
Joan Zonaràs
Joan Zonaràs o Zonares (c. 1074 - d. de 1159) fou un teòleg i historiador romà d'Orient del, sota els emperadors Aleix I Comnè i Calojoannes (Joan II Comnè).
Veure Maria d'Alània і Joan Zonaràs
Jordi I de Geòrgia
Jordi I fou rei de Geòrgia del 1014 al 1027.
Veure Maria d'Alània і Jordi I de Geòrgia
Jordi II de Geòrgia
Jordi II de Geòrgia Jordi II fou rei de Geòrgia del 1072 al 1089.
Veure Maria d'Alània і Jordi II de Geòrgia
Manganes
Mapa de Constantinoble Les Manganes (grec: Μάγγανα, Màngana) eren un dels barris de Constantinoble durant l'època romana d'Orient.
Veure Maria d'Alània і Manganes
Miquel VII Ducas
Miquel VII Ducas Parapinaces (Μιχαήλ Ζ΄ Δούκας, Mikhaïl VII Dukas) fou emperador romà d'Orient del 1071 al 1078.
Veure Maria d'Alània і Miquel VII Ducas
Monestir de Studios
El Monestir de Studios (en Μονή τουΑγίουΙωάννη τουΠροδρόμουεν τοις Στουδίου'Monestir de sant Joan Baptista a Studios') va ser el més important dels monestirs de Constantinoble, situat prop de la Propòntida al barri de Psamatia.
Veure Maria d'Alània і Monestir de Studios
Monestir dels Ibers
El monestir dels Ibers (en grec: Μονή Ιβήρων, Moní Ivíron; en georgià: ივერთა მონასტერი) és el tercer en la jerarquia dels monestirs ortodoxos del Mont Atos.
Veure Maria d'Alània і Monestir dels Ibers
Nicèfor Brienni el Jove
Nicèfor Brienni (Nicephorus Bryennius) o Brienni el Jove, fou el marit d'Anna Comnena.
Veure Maria d'Alània і Nicèfor Brienni el Jove
Nicèfor III Botaniates
Nicèfor Botaniates (Νικηφόρος Βοτανειάτης, Nikiforos Botaniatis) fou emperador romà d'Orient per un període curt, del 1078 al 1081.
Veure Maria d'Alània і Nicèfor III Botaniates
Regne de Geòrgia
El Regne de Geòrgia (en georgià: საქართველოს სამეფო, Sak’art’velos Samep’o) fou un estat medieval fundat entre el 1008-1010 pel rei Bagrat III, el qual unificà territoris de l'antic Regne d'Ibèria que estaven sota control sassànida i altres petits feus cristians de la zona del Caucas, completant la tasca que el duc de Tao, Gurguèn, s'havia proposat de fer el 975.
Veure Maria d'Alània і Regne de Geòrgia
Teodora, emperadriu romana d'Orient
Teodora (Theodora) (984-1056) fou emperadriu romana d'Orient de l'11 de gener del 1055 a la seva mort, poc després del 31 d'agost del 1056.
Veure Maria d'Alània і Teodora, emperadriu romana d'Orient
Teofilacte d'Ocrida
Teofilacte d'Ocrida, dit també Teofilacte Hefest (Θεοφύλακτος¨Ηφαιστος; Теофилакт Охридски; Euripos, Eubea, Grècia, 1055 – Ocrida, actual Macedònia del Nord, 1107) va ser un eclesiàstic grec, arquebisbe d'Ocrida i comentador de la Bíblia.
Veure Maria d'Alània і Teofilacte d'Ocrida
També conegut com Maria (emperadriu).