Taula de continguts
44 les relacions: Acadèmia de Ciències de Rússia, Antàrtida, Austràlia, Comitè Científic per la Investigació a l'Antàrtida, Cràter d'impacte, Dècada del 1920, Flota del Nord, Geologia marina, Groenlàndia, Guerra Civil russa, Iekaterinburg, Illa Macquarie, Imperi Rus, Irkutsk, Klenova (cràter), Mar Blanca, Mar Càspia, Mar de Barentsz, Mineralogia, Mont submarí, Moscou, Nova Zembla, Oceanografia, Oceà Atlàntic, Orde de la Bandera Roja del Treball, Orde de la Insígnia d'Honor, Orde de Lenin, Organització Hidrogràfica Internacional, Pas del Nord-est, Polònia, Primera Guerra Mundial, Salvador (Brasil), Servei Geològic dels Estats Units, Sibèria, Spitsbergen, Terra de Francesc Josep, Trencaglaç, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Universitat Estatal de Moscou, Venus (planeta), Vladímir Vernadski, Willem Barentsz, 1981, 1983.
Acadèmia de Ciències de Rússia
LAcadèmia de Ciències de Rússia (ARC) (Росси́йская акаде́мия нау́к (РАН) Rossíiskaia akadémia naük) consta de l'Acadèmia nacional de Rússia; una xarxa d'instituts de recerca científica al llarg de la Federació Russa; i unitats addicionals científiques i socials com biblioteques, unitats de publicacions i hospitals.
Veure Maria Kliónova і Acadèmia de Ciències de Rússia
Antàrtida
LAntàrtida és el continent més austral de la Terra, on s'ubica el Pol Sud.
Veure Maria Kliónova і Antàrtida
Austràlia
Austràlia, oficialment la Mancomunitat d'Austràlia (en anglès: Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.
Veure Maria Kliónova і Austràlia
Comitè Científic per la Investigació a l'Antàrtida
El Comitè Científic per la Investigació a l'Antàrtida (en anglès: Scientific Committee on Antarctic Research o SCAR) és un comitè del Consell Internacional per la Ciència.
Veure Maria Kliónova і Comitè Científic per la Investigació a l'Antàrtida
Cràter d'impacte
Segell soviètic de 1957 dedicat al desè aniversari de la caiguda del meteorit de Sikhote-Alin, que va crear diversos cràters d'impacte (el més gran tenia 26 m de diàmetre i 6 m de profunditat) Un cràter d'impacte és una depressió aproximadament circular a la superfície d'un planeta, satèl·lit o un altre cos sòlid del sistema solar (planeta nan, asteroide…), format per l'impacte hiperveloç d'un cos més petit (un meteorit, asteroide o cometa).
Veure Maria Kliónova і Cràter d'impacte
Dècada del 1920
La dècada del 1920 és la dècada compresa entre l'1 de gener de 1920 i el 31 de desembre de 1929.
Veure Maria Kliónova і Dècada del 1920
Flota del Nord
La Flota del Nord Bandera Roja era la Flota de la Marina Soviètica amb accés als mars de Barentsz, de Noruega, els oceans Àrtic i Atlàntic, responsable de la defensa de la Rússia nord-occidental.
Veure Maria Kliónova і Flota del Nord
Geologia marina
La geologia marina és la branca de la geologia que s'encarrega de l'estudi del fons oceànic i marí a més de l'estructura tectònica submergida mitjançant l'ús d'eines de geofísica, sedimentologia, geoquímica i paleontologia.
Veure Maria Kliónova і Geologia marina
Groenlàndia
Groenlàndia o bé Grenlàndia (Kalaallit Nunaat en groenlandès; Grønland en danès) és un país constituent del Regne de Dinamarca, situat entre l'oceà Àrtic i l'oceà Atlàntic, a l'est de les illes àrtiques del Canadà.
Veure Maria Kliónova і Groenlàndia
Guerra Civil russa
Front de la Guerra Civil russa al front occidental, 1918-1920 La Guerra Civil russa va ser un conflicte armat múltiple que va tenir lloc entre 1917 i 1923 en el territori del dissolt Imperi Rus, entre el nou govern bolxevic i el seu Exèrcit Roig, en el poder des de la Revolució d'octubre de 1917, i de l'altra banda els militars de l'exèrcit tsarista i opositors al bolxevisme, agrupats en el denominat Moviment Blanc, d'ideologia tsarista i ortodoxa.
Veure Maria Kliónova і Guerra Civil russa
Iekaterinburg
Iekaterinburg (Екатеринбу́рг), anomenada entre el 1924 i el 1991 Sverdlovsk (Свердло́вск), és una ciutat important de la part central de la Federació Russa, i capital de la província de Sverdlovsk.
Veure Maria Kliónova і Iekaterinburg
Illa Macquarie
Plànol de la ubicació de l'illa Macquarie L'Illa Macquarie es troba al sud-oest de l'oceà Pacífic, aproximadament a mig camí entre Nova Zelanda i l'Antàrtida.
Veure Maria Kliónova і Illa Macquarie
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Veure Maria Kliónova і Imperi Rus
Irkutsk
Irkutsk (en rus Иркутск) és una de les ciutats russes més grans de Sibèria i capital de la província d'Irkutsk.
Veure Maria Kliónova і Irkutsk
Klenova (cràter)
Klenova és un cràter d'impacte en el planeta Venus de 141 km de diàmetre.
Veure Maria Kliónova і Klenova (cràter)
Mar Blanca
La mar Blanca, o el mar Blanc (en rus, Бе́лое мо́ре, Bièloie more), és un entrant de la mar de Barentsz a la costa nord-occidental de Rússia.
Veure Maria Kliónova і Mar Blanca
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Veure Maria Kliónova і Mar Càspia
Mar de Barentsz
Localització de la mar de Barents. La mar de Barents, ressaltada en blau. Mapa de la part oriental de la mar de Barents, del Tabula Russiae", de Joan Blaeu, Amsterdam, 1614. La mar de Barentsz, Urban East Norwegian:; (en noruec Barentshavet, en rus Баренцево море, Bàrentsevo more) és una mar de l'oceà Àrtic situada al nord de Noruega i Rússia,World Wildlife Fund, 2008.
Veure Maria Kliónova і Mar de Barentsz
Mineralogia
Un exemple de mineral: selenita. La mineralogia és la ciència que estudia les propietats físiques i químiques dels minerals en els seus diferents estats d'agregació.
Veure Maria Kliónova і Mineralogia
Mont submarí
Ubicació dels monts submarins més grans del món Un mont submarí és una muntanya que s'eleva del fons de l'oceà però que no arriba a sobresortir del nivell del mar.
Veure Maria Kliónova і Mont submarí
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Veure Maria Kliónova і Moscou
Nova Zembla
Nova Zembla (en rus, Но́вая Земля́, Nóvaia Zemlià), també conegut tradicionalment en català com a Nova Terra (traducció literal del nom rus), és un arxipèlag de l'oceà Àrtic, al nord de Rússia.
Veure Maria Kliónova і Nova Zembla
Oceanografia
L'oceanografia (de vegades és també anomenada oceanologia o ciències marines) és una disciplina científica centrada en l'estudi dels processos físics, químics, biològics i geològics que es produeixen en l'oceà, les mars i les zones que limiten amb l'atmosfera, el fons i les terres emergides suggerint una interconnexió funcional entre sistemes marins, terrestres i atmosfèrics.
Veure Maria Kliónova і Oceanografia
Oceà Atlàntic
Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.
Veure Maria Kliónova і Oceà Atlàntic
Orde de la Bandera Roja del Treball
L'Orde de la Bandera Roja del Treball (Rus: Орден Трудового Красного Знамени; transliterat:Orden Trudovogo Krasnogo Znameni) era un orde de la Unió Soviètica atorgada per les fites en sel servei civil i laboral.
Veure Maria Kliónova і Orde de la Bandera Roja del Treball
Orde de la Insígnia d'Honor
L'Orde de la Insígnia d'Honor (rus: орден «Знак Почёта») és un orde de la Unió Soviètica instituït l'25 de novembre de 1935 per la Presidència del Consell Superior de l'URSS.
Veure Maria Kliónova і Orde de la Insígnia d'Honor
Orde de Lenin
L'Orde de Lenin (en rus Орден Ленина, transliteració: Orden Lènina), anomenada així pel líder de la Revolució Russa, fou la segona condecoració nacional en ordre d'importància de la Unió Soviètica (la primera era l'Orde de la Victòria).
Veure Maria Kliónova і Orde de Lenin
Organització Hidrogràfica Internacional
Sol·licitud en curs Dades de 2006 LOrganització Hidrogràfica Internacional (en anglès:International Hydrographic Organization, en francès: Organisation hydrographique internationale), és una organització intergovernamental consultiva i tècnica d'hidrografia, establerta per un acord signat a Mònaco el 3 de maig de 1967, que va entrar en vigor el 1970.
Veure Maria Kliónova і Organització Hidrogràfica Internacional
Pas del Nord-est
''' Ruta marítima del Nord ''' (blau) i ruta alternativa a través del ''' Canal de Suez ''' (vermell). La Ruta del Mar del Nord (en rus: Северный морской путь, Severniy morskoy put), també coneguda com a Pas del Nord-est, és una ruta de navegació que uneix l'oceà Atlàntic amb l'oceà Pacífic tot seguint la costa septentrional de Rússia.
Veure Maria Kliónova і Pas del Nord-est
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Veure Maria Kliónova і Polònia
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Maria Kliónova і Primera Guerra Mundial
Salvador (Brasil)
Salvador (nom històric complet en portuguès, São Salvador da Bahia de Todos os Santos) és una ciutat de la costa nord-est del Brasil i capital de l'estat de Bahia.
Veure Maria Kliónova і Salvador (Brasil)
Servei Geològic dels Estats Units
El Servei Geològic dels Estats Units (United States Geological Survey, USGS) és una agència científica governamental dels Estats Units creada el 3 de març de 1879.
Veure Maria Kliónova і Servei Geològic dels Estats Units
Sibèria
Sibèria és una regió septentrional d'Euràsia, els límits de la qual són, aproximadament, els Urals a l'oest, l'oceà Àrtic al nord, l'oceà Pacífic a l'est i les terres temperades de clima continental de Gobi i de l'Altai (Àsia Central) al sud.
Veure Maria Kliónova і Sibèria
Spitsbergen
La Spitsbergen (anteriorment coneguda com a Spitsbergen Oriental; en noruec: Vest Spitsbergen o Vestspitsbergen) és l'illa més gran de l'arxipèlag noruec de Svalbard, a l'oceà Àrtic.
Veure Maria Kliónova і Spitsbergen
Terra de Francesc Josep
Paisatge de l'illa Northbrook. L'arxipèlag conegut com la Terra de Francesc Josep (en rus, Земля Франца-Иосифа, Zemlià Frantsa Iosifa) és un conjunt de 191 illes cobertes en un 85% pel gel,J.
Veure Maria Kliónova і Terra de Francesc Josep
Trencaglaç
Trencaglaços a prop de la Base McMurdo, febrer de 2002 Un trencaglaç és un vaixell especial dissenyat per moure's i navegar a través de mars i rius coberts de glaç.
Veure Maria Kliónova і Trencaglaç
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure Maria Kliónova і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Universitat Estatal de Moscou
Edifici principal de la universitat Edifici de les Facultats de Biologia i d'Estudis de la Terra. Avui dia, el Vell Edifici és seu del departament d'orientació d'estudis. Edificis principals de la universitat al carrer Mokhovaia, 1798. La Universitat Estatal de Moscou (en rus: Московский государственный университет имени М.В.
Veure Maria Kliónova і Universitat Estatal de Moscou
Venus (planeta)
Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Veure Maria Kliónova і Venus (planeta)
Vladímir Vernadski
, nom complet amb patronímic, Vladímir Ivànovitx Vernadski (Влади́мир Ива́нович Верна́дский, Володи́мир Іва́нович Верна́дський, Volodímir Ivànovitx Vernadski, fou un científic, pensador i figura pública rus, ucraïnès i soviètic de finals del i la primera meitat del.
Veure Maria Kliónova і Vladímir Vernadski
Willem Barentsz
Willem Barentsz (Terschelling, Illes Frisones, Països Baixos, 1550 - Nova Zembla, 20 de juny de 1597), també escrit de vegades Barents o Barentz, va ser un navegant i explorador dels Països Baixos.
Veure Maria Kliónova і Willem Barentsz
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Veure Maria Kliónova і 1981
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Veure Maria Kliónova і 1983