Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Maria Genescà i Sitjes

Índex Maria Genescà i Sitjes

Maria Genescà i Sitjes (Casserres, Berguedà, 28 d'octubre de 1954 - Casserres, Berguedà, 2 de març de 2022), va ser una bibliotecària catalana.

Taula de continguts

  1. 22 les relacions: Berguedà, Bibliotecari, Camille Flammarion, Casserres, Catalans, Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya, Consell Superior d'Investigacions Científiques, Eclipsi de Sol, Elx, Ibérica (revista), Ictíneo I, Institut d'Estudis Catalans, Josep Joaquim Landerer i Climent, Lluís Rodés i Campderà, Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, Narcís Monturiol i Estarriol, Observatori de l'Ebre, Universitat Ramon Llull, 1954, 2 de març, 2022, 28 d'octubre.

Berguedà

El Berguedà és una comarca de Catalunya.

Veure Maria Genescà i Sitjes і Berguedà

Bibliotecari

Un bibliotecari, documentalista o bibliotecari-documentalista és una persona que treballa en una biblioteca o unitat d'informació (física o virtual), on es fa càrrec de la gestió de la informació (la seva tria, adquisició, conservació i difusió entre els usuaris).

Veure Maria Genescà i Sitjes і Bibliotecari

Camille Flammarion

Nicolas Camille Flammarion (Montigny-le-Roi, 26 de febrer de 1842 - Juvisy-sur-Orge, 3 de juny de 1925) va ser un astrònom i escriptor francès.

Veure Maria Genescà i Sitjes і Camille Flammarion

Casserres

Casserres és una vila i municipi de la comarca del Berguedà, a 12 km al sud de la capital de comarca, Berga.

Veure Maria Genescà i Sitjes і Casserres

Catalans

Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.

Veure Maria Genescà i Sitjes і Catalans

Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya

El Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya, conegut com a CCUC, és una base de dades multidisciplinària que dona accés a més de deu milions de documents físics (llibres, revistes, articles, vídeos, pàgines web, etc).

Veure Maria Genescà i Sitjes і Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya

Consell Superior d'Investigacions Científiques

La delegació del CSIC a Catalunya, al carrer Egipcíaques 15, al barri del Raval L'Agència Estatal Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) és la major institució pública dedicada a la investigació a Espanya.

Veure Maria Genescà i Sitjes і Consell Superior d'Investigacions Científiques

Eclipsi de Sol

Geometria d'un eclipsi total de Sol (no a escala) eclipsi total del 1999 Vist des de la Terra, un eclipsi solar succeeix quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, i la Lluna cobreix totalment o parcial el Sol en una posició concreta de la Terra.

Veure Maria Genescà i Sitjes і Eclipsi de Sol

Elx

Elx (IPA), en i oficialment, Elche/Elx és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca del Baix Vinalopó, a la vora del riu Vinalopó.

Veure Maria Genescà i Sitjes і Elx

Ibérica (revista)

Exemplar de la primera època de la revista ''Ibérica''Exemplar de la segona època de la revista ''Ibérica''Exemplar de la tercera època de la revista ''Ibérica'' Ibérica, amb el subtítol El progreso de las ciencias y sus aplicaciones, va ser una revista que es va començar a publicar el 1914, inicialment a Roquetes, fundada pels jesuïtes de l'Observatori de l'Ebre, un centre de recerca científica localitzat prop de Tortosa (Tarragona).

Veure Maria Genescà i Sitjes і Ibérica (revista)

Ictíneo I

L'Ictíneo I fou un submarí construït per Narcís Monturiol i Estarriol.

Veure Maria Genescà i Sitjes і Ictíneo I

Institut d'Estudis Catalans

LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.

Veure Maria Genescà i Sitjes і Institut d'Estudis Catalans

Josep Joaquim Landerer i Climent

Josep Joaquim Landerer i Climent (València, 1841 - Tortosa, 1922) fou un geòleg, astrònom i autor de nombrosos estudis geològics i astronòmics (especialment de Júpiter i els seus satèl·lits).

Veure Maria Genescà i Sitjes і Josep Joaquim Landerer i Climent

Lluís Rodés i Campderà

Lluís Rodés i Campderà (Santa Coloma de Farners, Selva, 31 de desembre de 1881 - Biniaraix, Mallorca, 1939) fou un astrònom català.

Veure Maria Genescà i Sitjes і Lluís Rodés i Campderà

Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

El Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, també conegut amb l'acrònim MNACTEC, és un museu que té com a missió promoure el coneixement de la cultura científica, tècnica i industrial i, a la vegada, conservar, estudiar i mostrar l'evolució dels avenços científics i tècnics a Catalunya, fent especial atenció a la seva aplicació industrial i la seva incidència social.

Veure Maria Genescà i Sitjes і Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

Narcís Monturiol i Estarriol

Narcís Monturiol i Estarriol (Figueres, l'Alt Empordà 28 de setembre de 1819 - Sant Martí de Provençals, Barcelona, 6 de setembre de 1885) va ser un enginyer, intel·lectual, impressor, editor, pintor, polític i inventor català, cèlebre per la invenció del primer submarí tripulat i impulsat per una forma primerenca de propulsió autònoma amb un motor químic anaeròbic, anomenat Ictíneo.

Veure Maria Genescà i Sitjes і Narcís Monturiol i Estarriol

Observatori de l'Ebre

L'Observatori de l'Ebre, anteriorment Observatori de Física Còsmica de l'Ebre (OE), és un institut universitari i centre de recerca de la Universitat Ramon Llull (URL) associat i coordinat amb el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), des de l'inici d'aquest organisme.

Veure Maria Genescà i Sitjes і Observatori de l'Ebre

Universitat Ramon Llull

La Universitat Ramon Llull és una universitat privada amb seu a Barcelona.

Veure Maria Genescà i Sitjes і Universitat Ramon Llull

1954

1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.

Veure Maria Genescà i Sitjes і 1954

2 de març

El 2 de març és el seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Maria Genescà i Sitjes і 2 de març

2022

L'any 2022 va ser un any comú començat en dissabte i correspon a l'any 1400 del calendari persa.

Veure Maria Genescà i Sitjes і 2022

28 d'octubre

El 28 d'octubre és el tres-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dosè en els anys de traspàs.

Veure Maria Genescà i Sitjes і 28 d'octubre