Taula de continguts
54 les relacions: Arquebisbe, Arxiduc d'Àustria, Carles II Teodor de Baviera, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlota d'Orleans, Catedral de Milà, Dinastia dels Habsburg, Ducat de Mòdena, Este, Ferran d'Àustria-Este, Francesc I d'Àustria, Francesc III d'Este, Francesc IV de Mòdena, Guerres Napoleòniques, Hèrcules III d'Este, Imperi Austríac, Llei Sàlica, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de reis de Sardenya, Maria Lluïsa d'Àustria-Este, Maria Teresa Cybo-Malaspina, Maria Teresa d'Àustria-Este (reina de Sardenya), Maria Teresa I d'Àustria, Mòdena, Orde Teutònic, Regne napoleònic d'Itàlia, República Cispadana, Víctor Manuel I de Sardenya, Viena, 14 de novembre, 15 d'octubre, 1750, 1775, 1777, 1779, 1782, 1784, 1785, 1786, 1787, 1789, 1795, 1796, 1808, 1809, 1815, 1816, 1829, 1832, 1846, ... Ampliar l'índex (4 més) »
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Veure Maria Beatriu d'Este і Arquebisbe
Arxiduc d'Àustria
El títol d'arxiduc d'Àustria (femení: Arxiduquessa; alemany: Erzherzog, forma femenina: Erzherzogin) va ser el títol que van rebre des de 1358 els governants dels Habsburg de l'Arxiducat d'Àustria, i més tard per tots els membres alts d'aquesta dinastia.
Veure Maria Beatriu d'Este і Arxiduc d'Àustria
Carles II Teodor de Baviera
Carles II Teodor de Baviera (Drogenbos, Brussel·les, 1724 - Múnic, 1799) fou un cap de la branca palatina de la família dels Wittelsbach, elector des de desembre de 1742 com a Carles IV, i heretà l'electorat de Baviera el 1777, el que representà unificar els territoris familiars per primer cop d'ençà el.
Veure Maria Beatriu d'Este і Carles II Teodor de Baviera
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Veure Maria Beatriu d'Este і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carlota d'Orleans
Carlota d'Orleans, nascuda Charlotte-Aglaé d'Orléans i senzillament anomenada Mademoiselle de Valois, (París, Regne de França 1700 - Mòdena, Ducat de Mòdena 1761) fou una princesa francesa de sang reial pertanyent a la Casa dels Orleans amb el tractament d'altesa reial.
Veure Maria Beatriu d'Este і Carlota d'Orleans
Catedral de Milà
La catedral de Milà, coneguda també com el Duomo de Milà, és la catedral de Milà, a la Llombardia, Itàlia.
Veure Maria Beatriu d'Este і Catedral de Milà
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Maria Beatriu d'Este і Dinastia dels Habsburg
Ducat de Mòdena
El Ducat de Mòdena, o més concretament Ducat de Mòdena i Reggio, (en llatí: Ducatus Mutinae et Regii; en italià: Ducato di Modena e Reggio) fou un estat creat l'any 1452 com un domini personal de la Casa d'Este que governava el Ducat de Ferrara.
Veure Maria Beatriu d'Este і Ducat de Mòdena
Este
Escut d'armes de Francesc I d'Este. Part posterior del "Retrat de Francesc I d'Este", obra de Roger van der Weyden (V. 1460), situat al Museu Metropolità d'Art de Nova York. Els Este, també anomenats Dinastia dels Este, Casa d'Este i amb el temps Àustria-Este, fou una família noble italiana que va governar a Ferrara (1240-1597), Mòdena i Reggio (1288-1796), i temporalment de Pàdua, sent uns importants mecenes del Renaixement.
Veure Maria Beatriu d'Este і Este
Ferran d'Àustria-Este
, també conegut amb el nom de Ferran III de Mòdena, fou un príncep imperial que va esdevenir pretendent del Ducat de Mòdena durant les Guerres Napoleòniques.
Veure Maria Beatriu d'Este і Ferran d'Àustria-Este
Francesc I d'Àustria
Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.
Veure Maria Beatriu d'Este і Francesc I d'Àustria
Francesc III d'Este
Francesc III d'Este o Francesc III de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena 1698 - Varese, Regne de Sardenya-Piemont 1780) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1737 i 1780.
Veure Maria Beatriu d'Este і Francesc III d'Este
Francesc IV de Mòdena
Francesc IV de Mòdena (Milà, Ducat de Milà 1779 - Mòdena, Ducat de Mòdena 1846) fou un arxiduc d'Àustria i membre de la Dinastia Àustria-Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1814 i 1846.
Veure Maria Beatriu d'Este і Francesc IV de Mòdena
Guerres Napoleòniques
Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.
Veure Maria Beatriu d'Este і Guerres Napoleòniques
Hèrcules III d'Este
Hèrcules III d'Este o Hèrcules III de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena 1727 - Treviso, República d'Itàlia 1803) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1780 i 1796, moment en el qual fou destronat.
Veure Maria Beatriu d'Este і Hèrcules III d'Este
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Veure Maria Beatriu d'Este і Imperi Austríac
Llei Sàlica
El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals, entre les quals es trobava la regulació de la successió monàstiques a favor dels successors homes, creades per a governar els francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el.
Veure Maria Beatriu d'Este і Llei Sàlica
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Veure Maria Beatriu d'Este і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Llista de reis de Sardenya
El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.
Veure Maria Beatriu d'Este і Llista de reis de Sardenya
Maria Lluïsa d'Àustria-Este
Maria Lluïsa d'Àustria-Este (Monza, 14 de desembre de 1787 - Verona, 7 d'abril de 1816) fou arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria, de Bohèmia i d'Este amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.
Veure Maria Beatriu d'Este і Maria Lluïsa d'Àustria-Este
Maria Teresa Cybo-Malaspina
Maria Teresa Cybo-Malaspina (Novellara, Comtat de Novelllara i Bagnolo 1725 - Reggio, Ducat de Mòdena 1790) fou una sobirana italiana, duquessa de Massa i princesa de Carrara (1731-1790) i duquessa consort de Mòdena i Reggio (1780-1790).
Veure Maria Beatriu d'Este і Maria Teresa Cybo-Malaspina
Maria Teresa d'Àustria-Este (reina de Sardenya)
Maria Teresa d'Àustria-Este (Milà, Ducat de Milà 1773 - Gènova, Regne de Sardenya-Piemont 1832) fou una arxiduquessa d'Àustria i princesa d'Hongria, de Bohèmia i de Mòdena amb el doble tractament d'altesa reial i imperial, així com reina consort de Sardenya.
Veure Maria Beatriu d'Este і Maria Teresa d'Àustria-Este (reina de Sardenya)
Maria Teresa I d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Maria Beatriu d'Este і Maria Teresa I d'Àustria
Mòdena
Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.
Veure Maria Beatriu d'Este і Mòdena
Orde Teutònic
L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.
Veure Maria Beatriu d'Este і Orde Teutònic
Regne napoleònic d'Itàlia
El Regne napoleònic d'Itàlia, o simplement Regne d'Itàlia, (en italià: Regno d'Italia o Regno Italico) fou un regne situat al nord de la península Itàlica que existí entre 1805 i 1814 i que fou un estat satèl·lit del Primer Imperi Francès, sent Napoleó Bonaparte escollit el seu cap d'estat.
Veure Maria Beatriu d'Este і Regne napoleònic d'Itàlia
República Cispadana
La República Cispadana (en italià: Repubblica Cispadana) fou un república germana de la Primera República Francesa creat pel general Bonaparte el 16 d'octubre de 1796, que va existir al nord de la península Itàlica fins a l'any 1797.
Veure Maria Beatriu d'Este і República Cispadana
Víctor Manuel I de Sardenya
El rei Víctor Manuel I de Sardenya. Víctor Manuel I de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont 1759 - Moncalieri 1824) fou duc de Savoia i rei de Sardenya des de l'any 1802 fins a la seva abdicació l'any 1821.
Veure Maria Beatriu d'Este і Víctor Manuel I de Sardenya
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Veure Maria Beatriu d'Este і Viena
14 de novembre
El 14 de novembre o 14 de santandria és el tres-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dinovè en els anys de traspàs.
Veure Maria Beatriu d'Este і 14 de novembre
15 d'octubre
El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Maria Beatriu d'Este і 15 d'octubre
1750
Llinda d'una casa de la Pobla de Lillet.
Veure Maria Beatriu d'Este і 1750
1775
;Països Catalans.
Veure Maria Beatriu d'Este і 1775
1777
;Països catalans;Resta del món.
Veure Maria Beatriu d'Este і 1777
1779
;Països catalans.
Veure Maria Beatriu d'Este і 1779
1782
;Països Catalans.
Veure Maria Beatriu d'Este і 1782
1784
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Maria Beatriu d'Este і 1784
1785
;Països Catalans.
Veure Maria Beatriu d'Este і 1785
1786
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Maria Beatriu d'Este і 1786
1787
Llinda de la Torre de la Corriu - IB-603.
Veure Maria Beatriu d'Este і 1787
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Veure Maria Beatriu d'Este і 1789
1795
;Països Catalans.
Veure Maria Beatriu d'Este і 1795
1796
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Maria Beatriu d'Este і 1796
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Veure Maria Beatriu d'Este і 1808
1809
;Països Catalans.
Veure Maria Beatriu d'Este і 1809
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Veure Maria Beatriu d'Este і 1815
1816
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Veure Maria Beatriu d'Este і 1816
1829
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Maria Beatriu d'Este і 1829
1832
;Països Catalans.
Veure Maria Beatriu d'Este і 1832
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Maria Beatriu d'Este і 1846
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Veure Maria Beatriu d'Este і 1848
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Veure Maria Beatriu d'Este і 1850
1863
;Països Catalans.
Veure Maria Beatriu d'Este і 1863
7 d'abril
El 7 d'abril és el noranta setè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Maria Beatriu d'Este і 7 d'abril
També conegut com Maria Beatriu de Mòdena.