Accés més ràpid que el navegador!
60 les relacions: Arquebisbe, Arxiduc d'Àustria, Carles II Teodor de Baviera, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlota d'Orleans, Catedral de Milà, Dinastia dels Habsburg, Ducat de Mòdena, Este, Ferran d'Àustria-Este, Francesc I d'Àustria, Francesc III d'Este, Francesc IV de Mòdena, Guerres Napoleòniques, Hèrcules III d'Este, Imperi Austríac, Llei Sàlica, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de reis de Sardenya, Maria Lluïsa d'Àustria-Este, Maria Teresa Cybo-Malaspina, Maria Teresa d'Àustria-Este (reina de Sardenya), Maria Teresa I d'Àustria, Mòdena, Orde Teutònic, Regne napoleònic d'Itàlia, República Cispadana, Víctor Manuel I de Sardenya, Viena, 14 de novembre, 15 d'octubre, 1750, 1771, 1772, 1773, 1775, 1776, 1777, 1779, 1781, 1782, 1784, 1785, 1786, 1787, 1789, 1790, 1795, 1796, 1808, ..., 1809, 1815, 1816, 1829, 1832, 1846, 1848, 1850, 1863, 7 d'abril. Ampliar l'índex (10 més) »
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і Arquebisbe · Veure més »
Arxiduc d'Àustria
El títol d'arxiduc d'Àustria (femení: Arxiduquessa; alemany: Erzherzog, forma femenina: Erzherzogin) va ser el títol que van rebre des de 1358 els governants dels Habsburg de l'Arxiducat d'Àustria, i més tard per tots els membres alts d'aquesta dinastia.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і Arxiduc d'Àustria · Veure més »
Carles II Teodor de Baviera
Carles II Teodor de Baviera (Drogenbos, Brussel·les, 1724 - Múnic, 1799) fou un cap de la branca palatina de la família dels Wittelsbach, elector des de desembre de 1742 com a Carles IV, i heretà l'electorat de Baviera el 1777, el que representà unificar els territoris familiars per primer cop d'ençà el.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і Carles II Teodor de Baviera · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Carlota d'Orleans
Carlota d'Orleans, nascuda Charlotte-Aglaé d'Orléans i senzillament anomenada Mademoiselle de Valois, (París, Regne de França 1700 - Mòdena, Ducat de Mòdena 1761) fou una princesa francesa de sang reial pertanyent a la Casa dels Orleans amb el tractament d'altesa reial.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і Carlota d'Orleans · Veure més »
Catedral de Milà
La catedral de Milà, coneguda també com el Duomo de Milà, és la catedral de Milà, a la Llombardia, Itàlia.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і Catedral de Milà · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Ducat de Mòdena
El Ducat de Mòdena, o més concretament Ducat de Mòdena i Reggio, (en llatí: Ducatus Mutinae et Regii; en italià: Ducato di Modena e Reggio) fou un estat creat l'any 1452 com un domini personal de la Casa d'Este que governava el Ducat de Ferrara.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і Ducat de Mòdena · Veure més »
Este
Escut d'armes de Francesc I d'Este. Part posterior del "Retrat de Francesc I d'Este", obra de Roger van der Weyden (V. 1460), situat al Museu Metropolità d'Art de Nova York. Els Este, també anomenats Dinastia dels Este, Casa d'Este i amb el temps Àustria-Este, fou una família noble italiana que va governar a Ferrara (1240-1597), Mòdena i Reggio (1288-1796), i temporalment de Pàdua, sent uns importants mecenes del Renaixement.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і Este · Veure més »
Ferran d'Àustria-Este
, també conegut amb el nom de Ferran III de Mòdena, fou un príncep imperial que va esdevenir pretendent del Ducat de Mòdena durant les Guerres Napoleòniques.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і Ferran d'Àustria-Este · Veure més »
Francesc I d'Àustria
Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і Francesc I d'Àustria · Veure més »
Francesc III d'Este
Francesc III d'Este o Francesc III de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena 1698 - Varese, Regne de Sardenya-Piemont 1780) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1737 i 1780.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і Francesc III d'Este · Veure més »
Francesc IV de Mòdena
Francesc IV de Mòdena (Milà, Ducat de Milà 1779 - Mòdena, Ducat de Mòdena 1846) fou un arxiduc d'Àustria i membre de la Dinastia Àustria-Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1814 i 1846.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і Francesc IV de Mòdena · Veure més »
Guerres Napoleòniques
Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і Guerres Napoleòniques · Veure més »
Hèrcules III d'Este
Hèrcules III d'Este o Hèrcules III de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena 1727 - Treviso, República d'Itàlia 1803) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1780 i 1796, moment en el qual fou destronat.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і Hèrcules III d'Este · Veure més »
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і Imperi Austríac · Veure més »
Llei Sàlica
El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals, entre les quals es trobava la regulació de la successió monàstiques a favor dels successors homes, creades per a governar els francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і Llei Sàlica · Veure més »
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Llista de reis de Sardenya
El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і Llista de reis de Sardenya · Veure més »
Maria Lluïsa d'Àustria-Este
Maria Lluïsa d'Àustria-Este (Monza, 14 de desembre de 1787 - Verona, 7 d'abril de 1816) fou arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria, de Bohèmia i d'Este amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і Maria Lluïsa d'Àustria-Este · Veure més »
Maria Teresa Cybo-Malaspina
Maria Teresa Cybo-Malaspina (Novellara, Comtat de Novelllara i Bagnolo 1725 - Reggio, Ducat de Mòdena 1790) fou una sobirana italiana, duquessa de Massa i princesa de Carrara (1731-1790) i duquessa consort de Mòdena i Reggio (1780-1790).
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і Maria Teresa Cybo-Malaspina · Veure més »
Maria Teresa d'Àustria-Este (reina de Sardenya)
Maria Teresa d'Àustria-Este (Milà, Ducat de Milà 1773 - Gènova, Regne de Sardenya-Piemont 1832) fou una arxiduquessa d'Àustria i princesa d'Hongria, de Bohèmia i de Mòdena amb el doble tractament d'altesa reial i imperial, així com reina consort de Sardenya.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і Maria Teresa d'Àustria-Este (reina de Sardenya) · Veure més »
Maria Teresa I d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і Maria Teresa I d'Àustria · Veure més »
Mòdena
Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і Mòdena · Veure més »
Orde Teutònic
L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і Orde Teutònic · Veure més »
Regne napoleònic d'Itàlia
El Regne napoleònic d'Itàlia, o simplement Regne d'Itàlia, (en italià: Regno d'Italia o Regno Italico) fou un regne situat al nord de la península Itàlica que existí entre 1805 i 1814 i que fou un estat satèl·lit del Primer Imperi Francès, sent Napoleó Bonaparte escollit el seu cap d'estat.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і Regne napoleònic d'Itàlia · Veure més »
República Cispadana
La República Cispadana (en italià: Repubblica Cispadana) fou un república germana de la Primera República Francesa creat pel general Bonaparte el 16 d'octubre de 1796, que va existir al nord de la península Itàlica fins a l'any 1797.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і República Cispadana · Veure més »
Víctor Manuel I de Sardenya
El rei Víctor Manuel I de Sardenya. Víctor Manuel I de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont 1759 - Moncalieri 1824) fou duc de Savoia i rei de Sardenya des de l'any 1802 fins a la seva abdicació l'any 1821.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і Víctor Manuel I de Sardenya · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і Viena · Veure més »
14 de novembre
El 14 de novembre o 14 de santandria és el tres-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dinovè en els anys de traspàs.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і 14 de novembre · Veure més »
15 d'octubre
El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і 15 d'octubre · Veure més »
1750
Llinda d'una casa de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і 1750 · Veure més »
1771
Sense descripció.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і 1771 · Veure més »
1772
Sense descripció.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і 1772 · Veure més »
1773
Sense descripció.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і 1773 · Veure més »
1775
;Països Catalans.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і 1775 · Veure més »
1776
Sense descripció.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і 1776 · Veure més »
1777
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і 1777 · Veure més »
1779
;Països catalans.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і 1779 · Veure més »
1781
Sense descripció.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і 1781 · Veure més »
1782
;Països Catalans.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і 1782 · Veure més »
1784
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і 1784 · Veure més »
1785
;Països Catalans.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і 1785 · Veure més »
1786
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і 1786 · Veure més »
1787
Llinda de la Torre de la Corriu - IB-603.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і 1787 · Veure més »
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і 1789 · Veure més »
1790
Sense descripció.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і 1790 · Veure més »
1795
;Països Catalans.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і 1795 · Veure més »
1796
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і 1796 · Veure més »
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і 1808 · Veure més »
1809
;Països Catalans.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і 1809 · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і 1815 · Veure més »
1816
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і 1816 · Veure més »
1829
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і 1829 · Veure més »
1832
;Països Catalans.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і 1832 · Veure més »
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і 1846 · Veure més »
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і 1848 · Veure més »
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і 1850 · Veure més »
1863
;Països Catalans.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і 1863 · Veure més »
7 d'abril
El 7 d'abril és el noranta setè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Maria Beatriu d'Este і 7 d'abril · Veure més »
