Taula de continguts
64 les relacions: Alfaro, Alfons XII d'Espanya, Antonio Aguilar y Correa, Antonio Alcalá Galiano, Antonio Cánovas del Castillo, Arsenio Martínez-Campos Antón, Cadis, Carlos Navarro Rodrigo, Congrés dels Diputats, Consell Superior d'Investigacions Científiques, Cristóbal Martín de Herrera, Eleccions generals espanyoles de 1876, Emilio Castelar y Ripoll, Espanya, Fernando Cos-Gayón y Pons, Francisco Giner de los Ríos, Isabel II d'Espanya, José Elduayen Gorriti, José García Barzanallana, José Sánchez Ocaña López de Hontiveros, La Rioja, Laureà Figuerola i Ballester, Legió d'Honor, Luis González Bravo, Madrid, Ministeri d'Hisenda d'Espanya, Ministeri d'Ultramar, Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana d'Espanya, Nicolás Salmerón y Alonso, Orde d'Isabel la Catòlica, Partit Liberal Conservador, Partit Moderat, Primera República Espanyola, Ramón María Narváez y Campos, Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III, Revolució de 1868, Salvador Albacete y Albert, Senador vitalici, Senat, Severo Catalina del Amo, Universitat de Saragossa, 10 de juliol, 11 de juliol, 12 de setembre, 16 d'abril, 17 de juliol, 18 de maig, 1850, 1865, 1866, ... Ampliar l'índex (14 més) »
Alfaro
Alfaro és una ciutat de La Rioja.
Veure Manuel Orovio Echagüe і Alfaro
Alfons XII d'Espanya
Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).
Veure Manuel Orovio Echagüe і Alfons XII d'Espanya
Antonio Aguilar y Correa
Antonio Aguilar y Correa, Marquès de Vega de Armijo (Madrid, 30 de juny de 1824 - Madrid, 13 de juny de 1908) va ser un polític president del govern d'Espanya (1906-1907).
Veure Manuel Orovio Echagüe і Antonio Aguilar y Correa
Antonio Alcalá Galiano
Antonio Alcalá Galiano y Fernández de Villavicencio, (Cadis, 22 de juliol de 1789 - Madrid, 11 d'abril de 1865) fou un polític i escriptor espanyol.
Veure Manuel Orovio Echagüe і Antonio Alcalá Galiano
Antonio Cánovas del Castillo
Antonio Cánovas del Castillo (Màlaga, 8 de febrer de 1828 - Arrasate, Guipúscoa, 8 d'agost de 1897) fou un polític i historiador espanyol.
Veure Manuel Orovio Echagüe і Antonio Cánovas del Castillo
Arsenio Martínez-Campos Antón
va ser un oficial espanyol que es va pronunciar en contra de la primera República el 1874, donant inici a la restauració borbònica.
Veure Manuel Orovio Echagüe і Arsenio Martínez-Campos Antón
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Veure Manuel Orovio Echagüe і Cadis
Carlos Navarro Rodrigo
Carlos Navarro Rodrigo (Alacant, 24 de setembre de 1833 - Madrid, 24 de desembre de 1903) fou un periodista i polític valencià, ministre durant la restauració borbònica.
Veure Manuel Orovio Echagüe і Carlos Navarro Rodrigo
Congrés dels Diputats
El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Veure Manuel Orovio Echagüe і Congrés dels Diputats
Consell Superior d'Investigacions Científiques
La delegació del CSIC a Catalunya, al carrer Egipcíaques 15, al barri del Raval L'Agència Estatal Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) és la major institució pública dedicada a la investigació a Espanya.
Veure Manuel Orovio Echagüe і Consell Superior d'Investigacions Científiques
Cristóbal Martín de Herrera
Cristóbal Martín de Herrera (Aldeadávila de la Ribera, 20 de març de 1831-Madrid, 1878) va ser un advocat i polític espanyol, ministre de Gracia i Justícia durant la regència del general Serrano, ministre d'Ultramar durant el regnat d'Amadeu I i ministre de Foment i novament de Gracia i Justícia i d'Ultramar durant el regnat d'Alfons XII.
Veure Manuel Orovio Echagüe і Cristóbal Martín de Herrera
Eleccions generals espanyoles de 1876
El conservador Cánovas del Castillo, cap de govern després de les eleccions de 1876 Les eleccions generals espanyoles de 1876 foren convocades el 20 de gener de 1876 sota sufragi universal masculí, les últimes amb aquest sistema fins al 1931, i amb un nombre d'electors de 3.989.612.
Veure Manuel Orovio Echagüe і Eleccions generals espanyoles de 1876
Emilio Castelar y Ripoll
Emilio Castelar y Ripoll (Cadis, 7 de setembre de 1832 - San Pedro del Pinatar —Múrcia—, 25 de maig de 1899), polític i escriptor espanyol, fou el quart i últim president de la Primera República Espanyola, en la seva variant federal.
Veure Manuel Orovio Echagüe і Emilio Castelar y Ripoll
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Manuel Orovio Echagüe і Espanya
Fernando Cos-Gayón y Pons
Fernando Cos-Gayón y Pons (Lleida, 27 de maig de 1825-Madrid, 20 de desembre de 1898), periodista i polític espanyol, va ser ministre d'Hisenda durant el regnat d'Alfons XII cartera que repetiria al costat de les de ministre de Justícia i ministre de Governació durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena.
Veure Manuel Orovio Echagüe і Fernando Cos-Gayón y Pons
Francisco Giner de los Ríos
Francisco Giner de los Ríos (Ronda, 10 d'octubre de 1839 - Madrid, 17 de febrer de 1915) fou un filòsof, pedagog i assagista espanyol.
Veure Manuel Orovio Echagüe і Francisco Giner de los Ríos
Isabel II d'Espanya
Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.
Veure Manuel Orovio Echagüe і Isabel II d'Espanya
José Elduayen Gorriti
José Elduayen Gorriti (Madrid, 22 de juny de 1823 - Madrid, 24 de juny de 1898) va ser un enginyer i polític espanyol, ministre d'Hisenda durant el regnat d'Amadeu I, ministre d'Ultramar i ministre d'Estat durant el regnat d'Alfons XII i novament ministre d'Estat i ministre de Governació durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena.
Veure Manuel Orovio Echagüe і José Elduayen Gorriti
José García Barzanallana
José García Barzanallana y García de Frías (Madrid, 24 de febrer de 1819 - 21 de febrer de 1903) fou un advocat i polític espanyol, de família asturiana.
Veure Manuel Orovio Echagüe і José García Barzanallana
José Sánchez Ocaña López de Hontiveros
José Sánchez Ocaña López de Hontiveros (Béjar, 16 d'octubre de 1798 – Madrid, 24 de febrer de 1887) va ser un hisendista i polític espanyol, ministre durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
Veure Manuel Orovio Echagüe і José Sánchez Ocaña López de Hontiveros
La Rioja
La Comunitat Autònoma de La Rioja (en català pronunciat o) és una autonomia uniprovincial d'Espanya.
Veure Manuel Orovio Echagüe і La Rioja
Laureà Figuerola i Ballester
Panteó al Cementiri de Girona on està enterrat Laureà Figuerola. Laureà Figuerola i Ballester (Calaf, Anoia, 4 de juliol de 1816 - Madrid, 28 de febrer de 1903)ABC, 5 de març de 1903, fou un economista i polític català, que estudià filosofia i dret.
Veure Manuel Orovio Echagüe і Laureà Figuerola i Ballester
Legió d'Honor
La Legió d'Honor (francès: Légion d'honneur) és la distinció francesa més elevada.
Veure Manuel Orovio Echagüe і Legió d'Honor
Luis González Bravo
Luis González Bravo (Cadis, 8 de juliol de 1811 - Biàrritz, 1 de setembre de 1871) fou un periodista i polític espanyol, cavaller de l'Orde de Carles III, de l'Orde del Toisó d'Or.
Veure Manuel Orovio Echagüe і Luis González Bravo
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Manuel Orovio Echagüe і Madrid
Ministeri d'Hisenda d'Espanya
El Ministeri d'Hisenda és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat.
Veure Manuel Orovio Echagüe і Ministeri d'Hisenda d'Espanya
Ministeri d'Ultramar
El Ministeri d'Ultramar va ser el departament ministerial encarregat de la direcció de les colònies espanyoles que conformaven l'Imperi Espanyol.
Veure Manuel Orovio Echagüe і Ministeri d'Ultramar
Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana d'Espanya
El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat d'Espanya, el titular del qual és el ministre o ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.
Veure Manuel Orovio Echagüe і Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana d'Espanya
Nicolás Salmerón y Alonso
Nicolás Salmerón Alonso (Alhama la Seca (Almeria), 10 d'abril de 1838 - Pau (França), 20 de setembre de 1908), polític, escriptor i filòsof krausista, fou ministre de Justícia del govern d'Estanislau Figueras i tercer president de la Primera República Espanyola, i reprimí l'aixecament cantonal.
Veure Manuel Orovio Echagüe і Nicolás Salmerón y Alonso
Orde d'Isabel la Catòlica
La Insígnia, Gran Creu i Estrella de l'Orde LOrde d'Isabel la Catòlica és un orde civil espanyol atorgat en reconeixement als serveis en benefici del país.
Veure Manuel Orovio Echagüe і Orde d'Isabel la Catòlica
Partit Liberal Conservador
El Partit Liberal Conservador (o simplement Partit Conservador) és una de les dues formacions polítiques, juntament amb el Partit Liberal, que estructuraren el sistema turnista propi de la Restauració espanyola de 1874 mercè el Pacte del Pardo de 1885.
Veure Manuel Orovio Echagüe і Partit Liberal Conservador
Partit Moderat
Partit Moderat era el nom adoptat el 1833 pels liberals que pactaren amb la regent Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i mantenir l'ordre social, cosa que suposà l'apropament de la burgesia industrial als propietaris latifundistes.
Veure Manuel Orovio Echagüe і Partit Moderat
Primera República Espanyola
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.
Veure Manuel Orovio Echagüe і Primera República Espanyola
Ramón María Narváez y Campos
Ramón María Narváez y Campos (Loja, 5 d'agost de 1800 — Madrid, 23 d'abril de 1868), fou un polític i militar espanyol, duc de València, conegut com El Espadón de Loja.
Veure Manuel Orovio Echagüe і Ramón María Narváez y Campos
Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III
Carles III, creador de l'Orde, amb l'hàbit de gran mestre del mateix. El Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III és la més alta distinció honorífica entre els ordes civils espanyols.
Veure Manuel Orovio Echagüe і Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III
Revolució de 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.
Veure Manuel Orovio Echagüe і Revolució de 1868
Salvador Albacete y Albert
Salvador Albacete i Albert (Cartagena, 4 de desembre de 1827 - Madrid, 4 d'agost de 1890) va ser un polític espanyol, ministre d'Ultramar durant el regnat d'Alfons XII.
Veure Manuel Orovio Echagüe і Salvador Albacete y Albert
Senador vitalici
Un senador vitalici és un membre del senat o cambra alta equivalent a una legislatura amb mandat vitalici.
Veure Manuel Orovio Echagüe і Senador vitalici
Senat
El Senat és una cambra de representació, existent en els països amb sistemes bicamerals, i que és considerada la cambra alta, formant junt amb la cambra baixa, el parlament.
Veure Manuel Orovio Echagüe і Senat
Severo Catalina del Amo
Severo Catalina del Amo (Conca, 6 de novembre de 1832 -Madrid, 19 d'octubre de 1871) va ser un polític i escriptor espanyol, oncle de l'escriptor Mariano Catalina Cobo (1842-1913).
Veure Manuel Orovio Echagüe і Severo Catalina del Amo
Universitat de Saragossa
La Universitat de Saragossa (oficialment Universidad de Zaragoza) és un centre d'educació superior públic aragonès, repartit geogràficament entre els campus de Saragossa, Osca, Jaca, Terol i La Almunia de Doña Godina, tots ells a Aragó.
Veure Manuel Orovio Echagüe і Universitat de Saragossa
10 de juliol
El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Manuel Orovio Echagüe і 10 de juliol
11 de juliol
L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Manuel Orovio Echagüe і 11 de juliol
12 de setembre
El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Manuel Orovio Echagüe і 12 de setembre
16 d'abril
El 16 d'abril és el cent sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setè en els anys de traspàs.
Veure Manuel Orovio Echagüe і 16 d'abril
17 de juliol
El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Manuel Orovio Echagüe і 17 de juliol
18 de maig
El 18 de maig és el cent trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-novè en els anys de traspàs.
Veure Manuel Orovio Echagüe і 18 de maig
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Veure Manuel Orovio Echagüe і 1850
1865
Països Catalans.
Veure Manuel Orovio Echagüe і 1865
1866
;Països Catalans.
Veure Manuel Orovio Echagüe і 1866
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Veure Manuel Orovio Echagüe і 1867
1868
;Països Catalans.
Veure Manuel Orovio Echagüe і 1868
1874
;Països Catalans.
Veure Manuel Orovio Echagüe і 1874
1875
;Països Catalans.
Veure Manuel Orovio Echagüe і 1875
1877
; Països Catalans.
Veure Manuel Orovio Echagüe і 1877
1879
199x199px;Països Catalans.
Veure Manuel Orovio Echagüe і 1879
1880
;Països Catalans.
Veure Manuel Orovio Echagüe і 1880
1883
;Països Catalans.
Veure Manuel Orovio Echagüe і 1883
19 de març
El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Manuel Orovio Echagüe і 19 de març
20 de setembre
El 20 de setembre és el dos-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Manuel Orovio Echagüe і 20 de setembre
21 de juny
El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Manuel Orovio Echagüe і 21 de juny
23 d'abril
El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.
Veure Manuel Orovio Echagüe і 23 d'abril
30 de setembre
El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Manuel Orovio Echagüe і 30 de setembre
31 de desembre
El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.
Veure Manuel Orovio Echagüe і 31 de desembre