Accés més ràpid que el navegador!
43 les relacions: Acadèmia del Marquès de Villatorques, Alacant, Amsterdam, Bibliotecari, Castelló de la Plana, Ducat de Medinaceli, Felip V d'Espanya, Gregori Maians i Siscar, Homer, Itàlica, Joan Baptista Coratjà, Joan Lluís Vives i March, José Sáenz de Aguirre, Josep Manuel Minyana, Juan de Ferreras y García, Juan Interián de Ayala, Leipzig, Madrid, Marquesat de Mondéjar, Moixera de guilla, Novatores, Orpesa, Osca, País Valencià, Plana Alta, Reial Acadèmia Espanyola, Roma, Sagunt, Salamanca, Segle XVI, Tomàs Vicent Tosca i Mascó, Universitat de València, 1663, 1673, 1676, 1686, 1688, 1694, 1697, 1715, 1737, 19 de juliol, 21 d'abril.
Acadèmia del Marquès de Villatorques
Aquesta acadèmia va sorgir a la ciutat de València l'any 1690.
Nou!!: Manuel Martí i Saragossà і Acadèmia del Marquès de Villatorques · Veure més »
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Nou!!: Manuel Martí i Saragossà і Alacant · Veure més »
Amsterdam
Amsterdam és la capital dels Països Baixos (tot i que la seu del govern és a La Haia).
Nou!!: Manuel Martí i Saragossà і Amsterdam · Veure més »
Bibliotecari
Un bibliotecari, documentalista o bibliotecari-documentalista és una persona que treballa en una biblioteca o unitat d'informació (física o virtual), on es fa càrrec de la gestió de la informació (la seva tria, adquisició, conservació i difusió entre els usuaris).
Nou!!: Manuel Martí i Saragossà і Bibliotecari · Veure més »
Castelló de la Plana
Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.
Nou!!: Manuel Martí i Saragossà і Castelló de la Plana · Veure més »
Ducat de Medinaceli
El ducat de Medinaceli és un títol nobiliari espanyol creat per la reina Isabel la Catòlica el 1479 a favor de Luis de la Cerda i de la Vega, V comte de Medinaceli.
Nou!!: Manuel Martí i Saragossà і Ducat de Medinaceli · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Manuel Martí i Saragossà і Felip V d'Espanya · Veure més »
Gregori Maians i Siscar
Retrat Gregori Maians i Siscar (Oliva, 1699 - València, 1781) va ser un erudit, historiador, lingüista i polígraf valencià, típic representant de la primera Il·lustració espanyola.
Nou!!: Manuel Martí i Saragossà і Gregori Maians i Siscar · Veure més »
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Nou!!: Manuel Martí i Saragossà і Homer · Veure més »
Itàlica
Itàlica (llatí Italica) fou una ciutat de la Bètica fundada per Publi Corneli Escipió Africà Major en el lloc de l'antiga ciutat de Sancios el 206 aC i fou poblada amb veterans de la batalla d'Ilipa.
Nou!!: Manuel Martí i Saragossà і Itàlica · Veure més »
Joan Baptista Coratjà
''Avisos del Parnaso'', editada per Gregori Maians i Siscar el 1747 Joan Baptista Coratjà o Juan Bautista Corachán (València, 1661 - 1741), fou un matemàtic, físic, astrònom i científic valencià, formant part del grup dels novatores o preil·lustrats.
Nou!!: Manuel Martí i Saragossà і Joan Baptista Coratjà · Veure més »
Joan Lluís Vives i March
Joan Lluís Vives i March (València, 6 de març de 1492 – Bruges, 6 de maig de 1540), també conegut com a Lluís Vives o bé Ioannes Lodovicus Vives (en llatí), fou un dels màxims representants de l'humanisme europeu, destacant en diversos àmbits del pensament i de la cultura.
Nou!!: Manuel Martí i Saragossà і Joan Lluís Vives i March · Veure més »
José Sáenz de Aguirre
José Saenz d'Aguirre, OSB (Logronyo, 24 de març de 1630 – Roma, 19 d'agost 1699) va ser un clergue i intel·lectual castellà, de l'orde benedictí, que va arribar a ser cardenal.
Nou!!: Manuel Martí i Saragossà і José Sáenz de Aguirre · Veure més »
Josep Manuel Minyana
, Fra Josep Manuel Minyana i Estela, O.SS.T. fou un frare trinitari, llatinista, historiador i pintor valencià, autor de diverses obres en llatí.
Nou!!: Manuel Martí i Saragossà і Josep Manuel Minyana · Veure més »
Juan de Ferreras y García
Juan de Ferreras y García (La Bañeza, província de Lleó, 1 de juny de 1652 - Madrid, 8 de juny de 1735) va ser un religiós i erudit espanyol, acadèmic fundador de la Reial Acadèmia Espanyola.
Nou!!: Manuel Martí i Saragossà і Juan de Ferreras y García · Veure més »
Juan Interián de Ayala
Juan Interián de Ayala (Madrid, maig de 1656 - 20 d'octubre de 1730 va ser un sacerdot mercedari espanyol, escriptor, tractadista d'estètica, teòleg, predicador i catedràtic de Trilingüe a la Universitat de Salamanca. Amb quinze anys, com estudiant d'Arts al col·legi de Santa Caterina d'Alcalá, va prendre l'hàbit mercedari i va fer els vots un any més tard, en 1673. Va estudiar Filosofia a Salamanca, on se li documenta matriculat entre 1677 i 1680. Graduat en Arts i Teologia per la Universitat de Salamanca, va romandre vinculat com a catedràtic regent de Filosofia i després en propietat de Llengües Sagrades. Als cinquanta anys va imprimir un memorial en el qual sol·licitava als seus superiors li eximiesen de fer oposicions a càtedres de filosofia o teologia, considerades de més prestigi que la seva, defensant que la millor manera d'apropar-se les Sagrades Escriptures no era mitjançant sil·logismes sinó pel coneixement de les llengües originals en què estaven redactades. En el curs de la seva carrera eclesiàstica va exercir els càrrecs de rector de l'escola de la Vera Creu de Salamanca, vicari provincial de la orde dels mercedaris per Castella, predicador reial i teòleg de la Reial Junta de la Concepció. En 1713, convocat per Juan Manuel Fernández Pacheco, marquès de Villena, va ser un dels onze fundadors de la, corresponent-li la redacció de la lletra k del, que no va arribar a veure publicada, i, donada la seva brevetat, es va ocupar també de les equivalències llatines de les paraules i va col·laborar amb la redacció de les primeres lletres. La seva amistat amb Manuel Martí i amb Gregorio Mayans, amb els qui va mantenir correspondència epistolar i algunes trobades a Madrid, i la seva defensa de la claredat en l'exposició i d'un estil de predicació pla, allunyat de l'barroquisme decadent, li situen proper a l'esperit dels novatores i entre els precursors del Neoclassicisme. La seva traducció del Catéchisme historique de Claude Fleury en dos volums, impresa a Madrid en 1718 (Catecismo histórico que contiene en compendio la Historia Sagrada y la doctrina cristiana) moltes vegades reimpresa, fins i tot en la centúria següent, li va comportar sospites de jansenisme que pesaven sobre l'autor de l'obra a causa de la seva defensa de la lectura dels textos sagrats en llengua vulgar. De la seva obra major, segons la considerava el mateix Interián, el Pintor cristiano y erudito, va sortir una primera edició llatina impresa en el seu convent de Madrid al 1730: Pictor Christianus Eruditus. Sive de erroribus qui passim admittuntur circa pingendas, atque effingendas Sacres imaginis, havent d'esperar fins a 1782 la traducció castellana -de Luis Durán i Bastero-, impresa per Ibarra amb el títol El Pintor Christiano y erudito, o tratado de los errores que suelen cometerse frequentemente en pintar, y esculpir las imágenes sagradas. Es va fer també una traducció a l'italià, impresa en 1854, i va rebre elogis del papa Benet XIV. La seva defensa del decor, amb la qual va sintonitzar Mayans, o el paper preponderant del teòleg sobre l'artista, manifestada en la seva elecció del llatí com a mitjà de comunicació, no serà obstacle perquè en les seves orientacions iconogràfiques i crítiques als errors i abusos comesos pels artistes en les representacions sagrades sorgeixin novetats en relació amb els anteriors tractadistes, més directament vinculats a les orientacions tridentines i a criteris devocionals, als quals Interián anteposarà una concepció més historicista i erudita.
Nou!!: Manuel Martí i Saragossà і Juan Interián de Ayala · Veure més »
Leipzig
(IPA) és una ciutat de Saxònia (Alemanya).
Nou!!: Manuel Martí i Saragossà і Leipzig · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Manuel Martí i Saragossà і Madrid · Veure més »
Marquesat de Mondéjar
El marquesat de Mondéjar és un títol nobiliari espanyol, creat per Ferran V de Castella el 25 de novembre de 1512 per a Íñigo López de Mendoza i Quiñones, fill d'Íñigo López de Mendoza y Suárez de Figueroa (1415-1479), primer comte de Tendilla, i net d'Íñigo López de Mendoza y Lasso de la Vega (1398-1458), primer marquès de Santillana.
Nou!!: Manuel Martí i Saragossà і Marquesat de Mondéjar · Veure més »
Moixera de guilla
La moixera de guilla, server de bosc, server de caçadors o besurt (Sorbus aucuparia) és un arbre del gènere Sorbus.
Nou!!: Manuel Martí i Saragossà і Moixera de guilla · Veure més »
Novatores
Els novatores (nom llatí que significa 'innovadors') constitueixen un grup de pensadors, científics, filòsofs, etc., de començaments del que al País Valencià i en altres llocs del món hispànic desenvolupen un interès preil·lustrat per les novetats científiques atomistes en oposició a l'escolasticisme tomista i neoaristotèlic, mitjançant l'ús de l'empirisme i el racionalisme.
Nou!!: Manuel Martí i Saragossà і Novatores · Veure més »
Orpesa
Orpesa (oficialment Orpesa/Oropesa del Mar) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Alta.
Nou!!: Manuel Martí i Saragossà і Orpesa · Veure més »
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Nou!!: Manuel Martí i Saragossà і Osca · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Manuel Martí i Saragossà і País Valencià · Veure més »
Plana Alta
Mapa municipal de la Plana Alta abans de la reforma de 2023Les Coves de Vinromà Vista panorámica de TorreblancaLa Plana Alta és una comarca costanera del nord del País Valencià, amb capital a Castelló de la Plana.
Nou!!: Manuel Martí i Saragossà і Plana Alta · Veure més »
Reial Acadèmia Espanyola
Seu de la ''Real Academia Española''. La Reial Acadèmia Espanyola (Real Academia Española en castellà) o RAE és la institució responsable de la regulació de la llengua castellana.
Nou!!: Manuel Martí i Saragossà і Reial Acadèmia Espanyola · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Manuel Martí i Saragossà і Roma · Veure més »
Sagunt
Sagunt (oficialment Sagunt/Sagunto; de l'edat mitjana al anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.
Nou!!: Manuel Martí i Saragossà і Sagunt · Veure més »
Salamanca
Salamanca és una ciutat espanyola, capital de la província homònima.
Nou!!: Manuel Martí i Saragossà і Salamanca · Veure més »
Segle XVI
El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.
Nou!!: Manuel Martí i Saragossà і Segle XVI · Veure més »
Tomàs Vicent Tosca i Mascó
Tomàs Vicent Tosca i Mascó (València, 21 de desembre de 1651 - 17 d'abril de 1723) fou un erudit valencià, matemàtic, cartògraf i teòleg, a banda de fundador del moviment dels novatores.
Nou!!: Manuel Martí i Saragossà і Tomàs Vicent Tosca i Mascó · Veure més »
Universitat de València
La Universitat de València va ser fundada l'any 1499 sota el nom dEstudi General i és, a més de la universitat més antiga del País Valencià, una de les més importants i amb més llarga tradició a l'Estat espanyol.
Nou!!: Manuel Martí i Saragossà і Universitat de València · Veure més »
1663
Sense descripció.
Nou!!: Manuel Martí i Saragossà і 1663 · Veure més »
1673
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Manuel Martí i Saragossà і 1673 · Veure més »
1676
Sense descripció.
Nou!!: Manuel Martí i Saragossà і 1676 · Veure més »
1686
; Països Catalans.
Nou!!: Manuel Martí i Saragossà і 1686 · Veure més »
1688
;Països Catalans.
Nou!!: Manuel Martí i Saragossà і 1688 · Veure més »
1694
Façana d'una casa del carrer de l'Església de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Manuel Martí i Saragossà і 1694 · Veure més »
1697
Sense descripció.
Nou!!: Manuel Martí i Saragossà і 1697 · Veure més »
1715
;Països Catalans.
Nou!!: Manuel Martí i Saragossà і 1715 · Veure més »
1737
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Manuel Martí i Saragossà і 1737 · Veure més »
19 de juliol
El 19 de juliol és el dos-centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents primer en els anys de traspàs.
Nou!!: Manuel Martí i Saragossà і 19 de juliol · Veure més »
21 d'abril
El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Manuel Martí i Saragossà і 21 d'abril · Veure més »
