Taula de continguts
13 les relacions: Anatòlia, Anna Dalassena, Constantinoble, Curopalata, Grec medieval, Imperi Romà d'Orient, Imperi Seljúcida, Isaac I Comnè, Joan Comnè (domèstic de les escoles), Nicèfor III Botaniates, Otitis, Protostràtor, 1070.
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Manuel Comnè (curopalata) і Anatòlia
Anna Dalassena
Anna Dalassena Comnena —Ἄννα Δαλασσηνή en grec— (c. 1025 – c. 1102) també coneguda com la Mare dels Comnens, va ser una emperadriu romana d'Orient mare de l'emperador Aleix I Comnè D'ascendència armènia per la família de la seva mare, va conservar el cognom Dalassè, per ser més il·lustre que el del seu pare (o fins i tot el del seu espòs).
Veure Manuel Comnè (curopalata) і Anna Dalassena
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Manuel Comnè (curopalata) і Constantinoble
Curopalata
Curopalata (en grec: κουροπαλάτης, kouropalatēs del llatí: cura palatii ' qui té cura del palau') era una dignitat nobiliària de la cort romana d'Orient, una de les més altes des de l'època de l'emperador Justinià I (regnat 527-565) a la dels Comnens al.
Veure Manuel Comnè (curopalata) і Curopalata
Grec medieval
El grec medieval, també conegut com a grec bizantí, és un terme per a cobrir totes les formes de la llengua grega que es van parlar o escriure durant l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Manuel Comnè (curopalata) і Grec medieval
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Manuel Comnè (curopalata) і Imperi Romà d'Orient
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Veure Manuel Comnè (curopalata) і Imperi Seljúcida
Isaac I Comnè
Isaac I Comnè (grec: Ἰσαάκιος Κομνηνός, Issaàkios Komninós; nascut cap al 1007 i mort el 1060) fou emperador romà d'Orient entre el 1057 i el 1059 com a primer emperador de la família Comnè.
Veure Manuel Comnè (curopalata) і Isaac I Comnè
Joan Comnè (domèstic de les escoles)
Joan Comnè (grec: Ἰωάννης Κομνηνός, Ioannis Komninós; nascut cap al 1015 i mort el 12 de juliol del 1067) fou un aristòcrata i alt càrrec militar de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Manuel Comnè (curopalata) і Joan Comnè (domèstic de les escoles)
Nicèfor III Botaniates
Nicèfor Botaniates (Νικηφόρος Βοτανειάτης, Nikiforos Botaniatis) fou emperador romà d'Orient per un període curt, del 1078 al 1081.
Veure Manuel Comnè (curopalata) і Nicèfor III Botaniates
Otitis
L'otitis és un terme designat per a la inflamació o infecció de l'orella, tant en éssers humans com en d'altres animals.
Veure Manuel Comnè (curopalata) і Otitis
Protostràtor
El protostràtor (grec: πρωτοστράτωρ) fou una dignitat de la cort romana d'Orient que tenia els seus orígens en el mestre dels estables imperial.
Veure Manuel Comnè (curopalata) і Protostràtor
1070
El 1070 (MLXX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.