Taula de continguts
31 les relacions: Alacant, Algèria, Almansa, Antonio del Ribero Cidraque, Baldomero Espartero, Còlera, Disenteria, Domingo Morelló Segura, Estatut Reial de 1834, Filipines, Francisco Javier Riera Galbis, Juan Álvarez Mendizábal, Llista de batlles d'Alacant, Londres, Luis González Bravo, Miguel Mariano Pascual de Bonanza Roca de Togores, Milícia nacional, Pantaleón Boné, Partit Progressista, Príncep d'Astúries, Rebel·lió de Boné, Revolució de 1848, Vicalvarada, 1792, 1804, 1839, 1840, 1843, 1854, 1855, 31 de juliol.
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Veure Manuel Carreras Amérigo і Alacant
Algèria
Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.
Veure Manuel Carreras Amérigo і Algèria
Almansa
Almansa és un municipi de la província d'Albacete.
Veure Manuel Carreras Amérigo і Almansa
Antonio del Ribero Cidraque
Antonio del Ribero Cidraque (Alacant, 1818 - Madrid, 1878) fou un advocat, propietari i polític valencià, diputat a Corts Espanyoles durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
Veure Manuel Carreras Amérigo і Antonio del Ribero Cidraque
Baldomero Espartero
Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas.
Veure Manuel Carreras Amérigo і Baldomero Espartero
Còlera
El còlera és una malaltia infecciosa intestinal aguda causada per la ingestió d'aliments o aigua contaminats pel bacteri Vibrio cholerae dels serotips O1 i O139.
Veure Manuel Carreras Amérigo і Còlera
Disenteria
La disenteria és una malaltia infecciosa de l'intestí, que s'inflama i es nafra causant dolor abdominal, febre i diarrea.
Veure Manuel Carreras Amérigo і Disenteria
Domingo Morelló Segura
Domingo Morelló Segura fou un terratinent i polític valencià, alcalde d'Alacant a mitjans del.
Veure Manuel Carreras Amérigo і Domingo Morelló Segura
Estatut Reial de 1834
LEstatut Reial de 1834 va ésser una carta de tendència liberal molt moderada, promulgada a Espanya per la reina regent Maria Cristina de Borbó.
Veure Manuel Carreras Amérigo і Estatut Reial de 1834
Filipines
La Mare de Déu d'Antipolo. La República de les Filipines és un estat insular que consisteix en un arxipèlag situat en el Sud-est Asiàtic, a l'oceà Pacífic.
Veure Manuel Carreras Amérigo і Filipines
Francisco Javier Riera Galbis
Francisco Javier Riera Galbis (Novelda, 1818 - Mutxamel, 1877) fou un terratinent, militar i polític valencià de la primera meitat del.
Veure Manuel Carreras Amérigo і Francisco Javier Riera Galbis
Juan Álvarez Mendizábal
Juan Álvarez Mendizábal (Cadis, 1790 – Madrid, 1853) fou un polític, comerciant i financer espanyol.
Veure Manuel Carreras Amérigo і Juan Álvarez Mendizábal
Llista de batlles d'Alacant
ajuntament de la ciutat. Esta llista mostra els alcaldes d'Alacant des de 1868 fins a l'actualitat.
Veure Manuel Carreras Amérigo і Llista de batlles d'Alacant
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Veure Manuel Carreras Amérigo і Londres
Luis González Bravo
Luis González Bravo (Cadis, 8 de juliol de 1811 - Biàrritz, 1 de setembre de 1871) fou un periodista i polític espanyol, cavaller de l'Orde de Carles III, de l'Orde del Toisó d'Or.
Veure Manuel Carreras Amérigo і Luis González Bravo
Miguel Mariano Pascual de Bonanza Roca de Togores
Miguel Mariano Pascual de Bonanza Roca de Togores (Alacant, 1801 - 1874) va ser un advocat, hisendat i polític alacantí, alcalde d'Alacant durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
Veure Manuel Carreras Amérigo і Miguel Mariano Pascual de Bonanza Roca de Togores
Milícia nacional
Milícia de Martin Miguel de Güemes. La milícia nacional fou una organització de ciutadans armats, diferent de l'Exèrcit o els cossos de policia, i similar a les que amb els noms de guàrdia nacional, milícia urbana o guàrdia cívica van tenir protagonisme en les grans revolucions liberals europees i americanes.
Veure Manuel Carreras Amérigo і Milícia nacional
Pantaleón Boné
Pantaleón Boné (Candasnos, Osca - Alacant, 8 de març de 1844) fou un militar aragonès del.
Veure Manuel Carreras Amérigo і Pantaleón Boné
Partit Progressista
El Partit Progressista fou una formació política a l'estat espanyol durant el, que adoptà aquest nom el 1836 com a oposició liberal extremista al règim de la regenta Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies, que després dels fets de la Granja el 12 d'agost del 1836 la va obligar a acceptar un govern liberal radical.
Veure Manuel Carreras Amérigo і Partit Progressista
Príncep d'Astúries
El títol príncep d'Astúries, de fet actualment princesa d'Astúries per la seva actual titular, és un dels títols de l'hereu de la corona espanyola, juntament amb els altres tradicionalment atribuïts als hereus dels antics territoris de la Corona d'Aragó: príncep de Girona, duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer; i del Regne de Navarra: príncep de Viana.
Veure Manuel Carreras Amérigo і Príncep d'Astúries
Rebel·lió de Boné
general Espartero (a la foto) impulsaren Pantaleón Boné a organitzar la rebel·lió. Els canons del Castell de Santa Bàrbara van funcionar amb molta freqüència en la Rebel·lió de Boné. Els interiors del Castell de Santa Bàrbara es van convertir en assentament de població civil i milícies al comandament de Pantaleón Boné.
Veure Manuel Carreras Amérigo і Rebel·lió de Boné
Revolució de 1848
Mapa de les revolucions de 1848 La Revolució de 1848, o revolucions de 1848, conegudes en alguns països com la primavera de les nacions, la primavera dels pobles o l'any de les revolucions, fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de 1848 a França, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil.
Veure Manuel Carreras Amérigo і Revolució de 1848
Vicalvarada
Leopoldo O'Donnell. La Vicalvarada és el nom amb què és coneguda la revolta espanyola del 1854, per haver-se originat a l'aquarterament del poble madrileny de Vicálvaro, al final dels governs moderats durant el regnat d'Isabel II a la fi de juny del 1854, i engloba tant el pronunciament ocorregut el 28 de juny, com els successos de juliol, que van donar lloc al Bienni Progressista (1854-1856).
Veure Manuel Carreras Amérigo і Vicalvarada
1792
;Països catalans.
Veure Manuel Carreras Amérigo і 1792
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Manuel Carreras Amérigo і 1804
1839
;Països Catalans.
Veure Manuel Carreras Amérigo і 1839
1840
;Països Catalans.
Veure Manuel Carreras Amérigo і 1840
1843
;Països Catalans.
Veure Manuel Carreras Amérigo і 1843
1854
;Països Catalans.
Veure Manuel Carreras Amérigo і 1854
1855
;Països Catalans.
Veure Manuel Carreras Amérigo і 1855
31 de juliol
El 31 de juliol és el dos-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tretzè en els anys de traspàs.
Veure Manuel Carreras Amérigo і 31 de juliol