Accés més ràpid que el navegador!
79 les relacions: Ajuntament, Alcalá de Henares, Ambaixador, Antonio Benavides y Fernández de Navarrete, Antonio Cánovas del Castillo, Antonio de Ríos Rosas, Ateneo de Madrid, Baldomero Espartero, Biarritz, Cadis, Carlisme, Cayetano Bonafós Bertrán, Censura, Diplomàtic, Diputat, Dret, Espanya, Estat de setge, França, Francisco Javier de Istúriz, Francisco Martínez de la Rosa, Guàrdia Civil, Isabel II d'Espanya, Joaquín María López López, José de Posada Herrera, José Gutiérrez de la Concha, Juan Manuel de la Pezuela y de Ceballos, Juan Valera y Alcalá Galiano, Lisboa, Llista de presidents d'Espanya, Londres, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya), Milícia nacional, Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya, Ministeri de la Governació, Ministre, Nit de Sant Daniel, Orde del Toisó d'Or, París, Partit Progressista, Periodista, Polític, Política, Portugal, President del Govern d'Espanya, Ramón María Narváez y Campos, Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, Reial Acadèmia Espanyola, Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III, Revolució de 1868, ..., Salustiano de Olózaga Almandoz, Sant Sebastià, Sexenni Democràtic, Vicalvarada, 1 de setembre, 10 de juliol, 16 de setembre, 1811, 1841, 1843, 1844, 1854, 1856, 1857, 1858, 1863, 1864, 1865, 1866, 1868, 1871, 19 de setembre, 20 de setembre, 21 de juny, 23 d'abril, 24 de novembre, 3 de maig, 5 de desembre, 8 de juliol. Ampliar l'índex (29 més) »
Ajuntament
Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.
Nou!!: Luis González Bravo і Ajuntament · Veure més »
Alcalá de Henares
Alcalá de Henares és una ciutat de la Comunitat de Madrid (Espanya).
Nou!!: Luis González Bravo і Alcalá de Henares · Veure més »
Ambaixador
ambaixador otomà a Atenes donant una recepció a la seva residencià imperial (c. 1840) Un ambaixador és el representant d'un determinat país davant un altre, o davant d'una organització internacional.
Nou!!: Luis González Bravo і Ambaixador · Veure més »
Antonio Benavides y Fernández de Navarrete
Antonio Benavides y Fernández de Navarrete (Baeza, Jaén, 20 de juny de 1807 - Madrid, 23 de gener de 1884) va ser un jurista, historiador i polític espanyol.
Nou!!: Luis González Bravo і Antonio Benavides y Fernández de Navarrete · Veure més »
Antonio Cánovas del Castillo
Antonio Cánovas del Castillo (Màlaga, 8 de febrer de 1828 - Arrasate, Guipúscoa, 8 d'agost de 1897) fou un polític i historiador espanyol.
Nou!!: Luis González Bravo і Antonio Cánovas del Castillo · Veure més »
Antonio de Ríos Rosas
Antonio de los Ríos Rosas (Ronda, 16 de març de 1812 — Madrid, 3 de novembre de 1873) va ser un jurista i polític espanyol.
Nou!!: Luis González Bravo і Antonio de Ríos Rosas · Veure més »
Ateneo de Madrid
Placa explicativa a l'entrada LAteneo de Madrid és una institució cultural privada situada a Madrid i que va ser creada en 1835 com a Ateneo Científico y Literario.
Nou!!: Luis González Bravo і Ateneo de Madrid · Veure més »
Baldomero Espartero
Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas.
Nou!!: Luis González Bravo і Baldomero Espartero · Veure més »
Biarritz
Biàrritz (en basc Biarritz o Miarritze, en occità Biàrritz i en francès i oficialment Biarritz) és un municipi situat al territori històric de Lapurdi al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Luis González Bravo і Biarritz · Veure més »
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Nou!!: Luis González Bravo і Cadis · Veure més »
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Nou!!: Luis González Bravo і Carlisme · Veure més »
Cayetano Bonafós Bertrán
va ser un polític espanyol, dos cops Governador Civil de Barcelona i darrer ministre de governació durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
Nou!!: Luis González Bravo і Cayetano Bonafós Bertrán · Veure més »
Censura
Novel·la passada per la censura l'any 1924 La censura (del llatí censura) és l'ús de poder, per part d'un estat, organització o qualsevol tipus de grup influent, per a controlar la llibertat d'expressió.
Nou!!: Luis González Bravo і Censura · Veure més »
Diplomàtic
El diplomàtic és un funcionari d'un estat sobirà que exerceix la diplomàcia.
Nou!!: Luis González Bravo і Diplomàtic · Veure més »
Diputat
Edifici del Congrés de Diputats d'Espanya a Madrid (1843). Un diputat és l'integrant d'un Parlament.
Nou!!: Luis González Bravo і Diputat · Veure més »
Dret
301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.
Nou!!: Luis González Bravo і Dret · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Luis González Bravo і Espanya · Veure més »
Estat de setge
Estat de setge és el règim excepcional que declara un govern en certes condicions especials.
Nou!!: Luis González Bravo і Estat de setge · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Luis González Bravo і França · Veure més »
Francisco Javier de Istúriz
Francisco Javier de Istúriz Montero.
Nou!!: Luis González Bravo і Francisco Javier de Istúriz · Veure més »
Francisco Martínez de la Rosa
Francisco de Paula Martínez de la Rosa Berdejo Gómez y Arroyo (Granada, 10 de març del 1787 - Madrid, 7 de febrer de 1862) fou un poeta, polític i dramaturg espanyol i president del consell de Ministres d'Espanya (1834-1835).
Nou!!: Luis González Bravo і Francisco Martínez de la Rosa · Veure més »
Guàrdia Civil
La Guàrdia Civil, anomenada en alguns àmbits «Benemérita», és el primer cos de seguretat pública d'àmbit estatal sorgit a Espanya.
Nou!!: Luis González Bravo і Guàrdia Civil · Veure més »
Isabel II d'Espanya
Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.
Nou!!: Luis González Bravo і Isabel II d'Espanya · Veure més »
Joaquín María López López
Bust de Joaquín María López a Villena. Joaquín María López López (Joaquín María López de Oliver y López de Platas) (Villena, 15 d'agost de 1798 - Madrid, 1855) fou un advocat i polític valencià, President del Consell de Ministres d'Espanya en dos breus períodes de l'any 1843.
Nou!!: Luis González Bravo і Joaquín María López López · Veure més »
José de Posada Herrera
José Posada Herrera (Posada de Llanes, Llanes, Astúries, 31 de març de 1814 - 7 de setembre de 1885) fou un jurista i polític espanyol.
Nou!!: Luis González Bravo і José de Posada Herrera · Veure més »
José Gutiérrez de la Concha
, marquès de l'Havana.
Nou!!: Luis González Bravo і José Gutiérrez de la Concha · Veure més »
Juan Manuel de la Pezuela y de Ceballos
Juan Manuel de la Pezuela y de Ceballos (Lima, Virregnat del Perú, 16 de maig de 1809 - Madrid, Espanya, 1 de novembre de 1906) fou un militar i escriptor espanyol.
Nou!!: Luis González Bravo і Juan Manuel de la Pezuela y de Ceballos · Veure més »
Juan Valera y Alcalá Galiano
Juan Valera y Alcalá Galiano (Cabra, província de Còrdova, 18 d'octubre de 1824 - Madrid, 18 d'abril de 1905) fou un diplomàtic, polític i escriptor conegut sobretot per la seva novel·la Pepita Jiménez, exemple del realisme literari espanyol.
Nou!!: Luis González Bravo і Juan Valera y Alcalá Galiano · Veure més »
Lisboa
Lisboa (en portuguès i en català), tradicionalment i històricament anomenada Lisbona en llengua catalana, és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal.
Nou!!: Luis González Bravo і Lisboa · Veure més »
Llista de presidents d'Espanya
Aquesta és la llista dels Presidents del Consell de Ministres (1823 - 1874) i dels Presidents del Govern (d'ençà 1874) d'Espanya.
Nou!!: Luis González Bravo і Llista de presidents d'Espanya · Veure més »
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Nou!!: Luis González Bravo і Londres · Veure més »
Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)
Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (Palerm, Regne de les Dues Sicílies 27 d'abril de 1806 - L'Havre, França 22 d'agost de 1878), princesa de les Dues Sicílies, reina consort d'Espanya (1829-1833) i regent d'Espanya (1833-1840).
Nou!!: Luis González Bravo і Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya) · Veure més »
Milícia nacional
Milícia de Martin Miguel de Güemes. La milícia nacional fou una organització de ciutadans armats, diferent de l'Exèrcit o els cossos de policia, i similar a les que amb els noms de guàrdia nacional, milícia urbana o guàrdia cívica van tenir protagonisme en les grans revolucions liberals europees i americanes.
Nou!!: Luis González Bravo і Milícia nacional · Veure més »
Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya
Palau de Santa Cruz, seu del Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació a Madrid El Ministeri d'Afers Exteriors és un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern d'Espanya.
Nou!!: Luis González Bravo і Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya · Veure més »
Ministeri de la Governació
El Ministeri de la Governació va ser un departament del Govern d'Espanya que es va formar per primera vegada amb les Corts de Cadis amb intermitència en les seves funcions i denominació fins a 1977 en què és substituït pel Ministeri de l'Interior.
Nou!!: Luis González Bravo і Ministeri de la Governació · Veure més »
Ministre
Un ministre o una ministra és un agent del poder governamental que està al capdavant d'un ministeri o departament, per exemple el Ministeri de Finances, el Ministeri de Defensa o el Ministeri de Sanitat.
Nou!!: Luis González Bravo і Ministre · Veure més »
Nit de Sant Daniel
Nit de San Daniel o Nit de l'Escorxador és el nom que històricament rep la nit del 10 d'abril de 1865 quan la Guàrdia Civil, unitats d'Infanteria i de Cavalleria de l'Exèrcit espanyol van reprimir de forma sagnant els estudiants de la Universitat Central de Madrid que realitzaven una serenata a la Puerta del Sol de suport al rector, Juan Manuel Montalbán Herranz que havia estat destituït tres dies abans per ordre governamental per no haver destituït diversos catedràtics, entre ells Emilio Castelar i Nicolás Salmerón, per les seves posicions contràries a la doctrina educativa i ideològica oficial establerta pel govern de Ramón María Narváez.
Nou!!: Luis González Bravo і Nit de Sant Daniel · Veure més »
Orde del Toisó d'Or
'''Felip III de Borgonya''' fundador de l'orde, pintat per Rogier van der Weyden L'Orde del Toisó d'Or és un orde civil i de cavalleria fundat l'any 1429 pel duc de Borgonya i comte de Flandes, Felip III de Borgonya.
Nou!!: Luis González Bravo і Orde del Toisó d'Or · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Luis González Bravo і París · Veure més »
Partit Progressista
El Partit Progressista fou una formació política a l'estat espanyol durant el, que adoptà aquest nom el 1836 com a oposició liberal extremista al règim de la regenta Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies, que després dels fets de la Granja el 12 d'agost del 1836 la va obligar a acceptar un govern liberal radical.
Nou!!: Luis González Bravo і Partit Progressista · Veure més »
Periodista
Equip de Barcelona TV. Un periodista és una persona que es dedica professionalment al periodisme.
Nou!!: Luis González Bravo і Periodista · Veure més »
Polític
El G20, reunió periòdica d'alts càrrecs polítics per tractar sobre temes econòmics d'abast mundial. Un polític és una persona que es dedica a activitats polítiques, és a dir, tot el que representa l'adquisició, el manteniment i la gestió del poder en institucions o àmbits públics.
Nou!!: Luis González Bravo і Polític · Veure més »
Política
La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.
Nou!!: Luis González Bravo і Política · Veure més »
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Nou!!: Luis González Bravo і Portugal · Veure més »
President del Govern d'Espanya
El President del Govern és el títol que ostenta el cap de govern executiu d'Espanya, equivalent al títol de primer ministre de les democràcies parlamentàries.
Nou!!: Luis González Bravo і President del Govern d'Espanya · Veure més »
Ramón María Narváez y Campos
Ramón María Narváez y Campos (Loja, 5 d'agost de 1800 — Madrid, 23 d'abril de 1868), fou un polític i militar espanyol, duc de València, conegut com El Espadón de Loja.
Nou!!: Luis González Bravo і Ramón María Narváez y Campos · Veure més »
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Escut de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques La Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (en castellà, Real Academia de Ciencias Morales y Políticas) va ser creada als vint dies d'haver-se aprovat la Llei d'instrucció pública per mitjà del del 30 de setembre de 1857 durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
Nou!!: Luis González Bravo і Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques · Veure més »
Reial Acadèmia Espanyola
Seu de la ''Real Academia Española''. La Reial Acadèmia Espanyola (Real Academia Española en castellà) o RAE és la institució responsable de la regulació de la llengua castellana.
Nou!!: Luis González Bravo і Reial Acadèmia Espanyola · Veure més »
Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III
Carles III, creador de l'Orde, amb l'hàbit de gran mestre del mateix. El Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III és la més alta distinció honorífica entre els ordes civils espanyols.
Nou!!: Luis González Bravo і Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III · Veure més »
Revolució de 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.
Nou!!: Luis González Bravo і Revolució de 1868 · Veure més »
Salustiano de Olózaga Almandoz
Salustiano de Olózaga Almandoz (Oyón, Àlaba, 8 de juny de 1805 – Enghien-les-Bains, 26 de setembre de 1873) fou un militar, escriptor, advocat i polític basc.
Nou!!: Luis González Bravo і Salustiano de Olózaga Almandoz · Veure més »
Sant Sebastià
Sant Sebastià (Donostia en basc, pronunciat segons Joan Coromines, San Sebastián en castellà, i oficialment Donostia / San Sebastián) és una ciutat costanera de 180.000 habitants, capital del territori foral històric de Guipúscoa (País Basc).
Nou!!: Luis González Bravo і Sant Sebastià · Veure més »
Sexenni Democràtic
Caricatura respecte a les etapes del Sexenni Democràtic públicat a la revista barcelonina ''La Flaca'' amb la capçalera de ''“La Madeja”'', al 1874 El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875.
Nou!!: Luis González Bravo і Sexenni Democràtic · Veure més »
Vicalvarada
Leopoldo O'Donnell. La Vicalvarada és el nom amb què és coneguda la revolta espanyola del 1854, per haver-se originat a l'aquarterament del poble madrileny de Vicálvaro, al final dels governs moderats durant el regnat d'Isabel II a la fi de juny del 1854, i engloba tant el pronunciament ocorregut el 28 de juny, com els successos de juliol, que van donar lloc al Bienni Progressista (1854-1856).
Nou!!: Luis González Bravo і Vicalvarada · Veure més »
1 de setembre
El primer de setembre és el dos-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Luis González Bravo і 1 de setembre · Veure més »
10 de juliol
El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Luis González Bravo і 10 de juliol · Veure més »
16 de setembre
El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Luis González Bravo і 16 de setembre · Veure més »
1811
El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').
Nou!!: Luis González Bravo і 1811 · Veure més »
1841
Sense descripció.
Nou!!: Luis González Bravo і 1841 · Veure més »
1843
;Països Catalans.
Nou!!: Luis González Bravo і 1843 · Veure més »
1844
;Països Catalans.
Nou!!: Luis González Bravo і 1844 · Veure més »
1854
;Països Catalans.
Nou!!: Luis González Bravo і 1854 · Veure més »
1856
;Països Catalans.
Nou!!: Luis González Bravo і 1856 · Veure més »
1857
;Països Catalans.
Nou!!: Luis González Bravo і 1857 · Veure més »
1858
Sense descripció.
Nou!!: Luis González Bravo і 1858 · Veure més »
1863
;Països Catalans.
Nou!!: Luis González Bravo і 1863 · Veure més »
1864
;Països Catalans.
Nou!!: Luis González Bravo і 1864 · Veure més »
1865
Països Catalans.
Nou!!: Luis González Bravo і 1865 · Veure més »
1866
;Països Catalans.
Nou!!: Luis González Bravo і 1866 · Veure més »
1868
;Països Catalans.
Nou!!: Luis González Bravo і 1868 · Veure més »
1871
;Països Catalans.
Nou!!: Luis González Bravo і 1871 · Veure més »
19 de setembre
El 19 de setembre és el dos-cents seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Luis González Bravo і 19 de setembre · Veure més »
20 de setembre
El 20 de setembre és el dos-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Luis González Bravo і 20 de setembre · Veure més »
21 de juny
El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Luis González Bravo і 21 de juny · Veure més »
23 d'abril
El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Luis González Bravo і 23 d'abril · Veure més »
24 de novembre
El 24 de novembre o 24 de santandria és el tres-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Luis González Bravo і 24 de novembre · Veure més »
3 de maig
El 3 de maig és el cent vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Luis González Bravo і 3 de maig · Veure més »
5 de desembre
El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Luis González Bravo і 5 de desembre · Veure més »
8 de juliol
El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Luis González Bravo і 8 de juliol · Veure més »
