Taula de continguts
19 les relacions: Arnulf de Caríntia, Arnulf I de Baviera, Bertold de Baviera, Bratislava, Carloman de Baviera, Dinastia carolíngia, Dinastia otoniana, Ducat de Baviera, Ducat de Caríntia, Eberard de Baviera, Enric I d'Alemanya, Enric I de Baviera, Enric II de Baviera, Enric III de Baviera, Liutpold de Baviera, Marca de Caríntia, Marca de Panònia, Marca de Verona, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic.
Arnulf de Caríntia
Arnulf de Caríntia (850 - 8 de desembre de 899) va ser marcgravi de Caríntia, rei de la França Oriental, rei de Lotaríngia i emperador d'Occident, de la dinastia carolíngia.
Veure Luitpoldings і Arnulf de Caríntia
Arnulf I de Baviera
Arnulf I de Baviera dit el Dolent també Arnulf II de Baviera o Arnulf II el Dolent si es compta al rei Arnulf de Caríntia com I (~886 - Regensburg 14 de juliol de 937) fou duc de Baviera de 909 a 914, després de 919 a 937 i marcgravi de Nordgau.
Veure Luitpoldings і Arnulf I de Baviera
Bertold de Baviera
Bertold (vers 900 - 23 de novembre de 947), de la dinastia dels Luitpoldings, fou el fill més jove del marcgravi Luitpold de Baviera i de Cunegunda, germana del duc de Suàbia Erchanger.
Veure Luitpoldings і Bertold de Baviera
Bratislava
miniatura Bratislava (en eslovac ; en hongarès Pózsony, en alemany Pressburg) és la capital d'Eslovàquia, i amb 430.000 habitants, la ciutat més gran del país.
Veure Luitpoldings і Bratislava
Carloman de Baviera
Carloman (en alemany: Karlmann) (830 - 22 de març de 880) va ser el fill gran del monarca carolingi Lluís el Germànic.
Veure Luitpoldings і Carloman de Baviera
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Veure Luitpoldings і Dinastia carolíngia
Dinastia otoniana
La Dinastia otoniana o dinastia otònida era una dinastia de reis d'Alemanya, que pren el nom del seu primer emperador però també és coneguda com a Dinastia Saxona per l'origen de la família.
Veure Luitpoldings і Dinastia otoniana
Ducat de Baviera
El Ducat de Baviera (en alemany: Baierische Stammesherzogtum) era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.
Veure Luitpoldings і Ducat de Baviera
Ducat de Caríntia
El Ducat de Caríntia va ser un ducat al sud d'Àustria i una zona del nord d'Eslovènia.
Veure Luitpoldings і Ducat de Caríntia
Eberard de Baviera
Eberard fou el fill gran i successor d'Arnulf el Dolent, de Baviera (907-937).
Veure Luitpoldings і Eberard de Baviera
Enric I d'Alemanya
Enric I (en alemany: Heinrich I), anomenat l'Ocellaire (der Vogler), (876-936), va ser duc de Saxònia des de 912 i Rei d'Alemanya des del 919.
Veure Luitpoldings і Enric I d'Alemanya
Enric I de Baviera
Enric I (919/921 – 1 de novembre del 955) va ser duc de Baviera.
Veure Luitpoldings і Enric I de Baviera
Enric II de Baviera
Enric II de Baviera (951-995), anomenat el Barallós o el Busca-raons (en alemany Heinrich der Zanker, en anglès Henry II the Wrangler o the Quarrelsome), era fill d'Enric I de Baviera i de Judit de Baviera i en setena generació descendent de Carlemany.
Veure Luitpoldings і Enric II de Baviera
Enric III de Baviera
Enric III de Baviera i I de Caríntia (940 - 5 d'octubre 989), anomenat el Jove, fou l'únic fill supervivent del duc Bertold de Baviera.
Veure Luitpoldings і Enric III de Baviera
Liutpold de Baviera
Luitpold (o Liutpold) (modernament Leopold) (mort 4 de juliol de 907), potser de la família Huosi o relacionat amb la dinastia carolíngia per Liutsvinda, mare de l'emperador Arnulf de Caríntia, fou el primer governant de la dinastia Luitpoldinga va governar Baviera i Caríntia a mitjans del segle desè.
Veure Luitpoldings і Liutpold de Baviera
Marca de Caríntia
X. La marca de Caríntia és la porció central del conjunt de marques bavareses de color porpra a la part inferior dreta La marca de Caríntia fou una jurisdicció feudal i districte de frontera de l'Imperi Carolingi i després del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Luitpoldings і Marca de Caríntia
Marca de Panònia
La marca de Panònia en l'època de Carlemany (ca. 800) L'expansió de l'imperi franc de Carlemany (768–814) La Marca de Panònia fou una de les marques o territoris de frontera de l'Imperi Carolingi establerta a la meitat del segle IX enfront de la Gran Moràvia i que va existir només durant el temps en què aquest estat va tenir poder.
Veure Luitpoldings і Marca de Panònia
Marca de Verona
La Marca de Verona o Marca Veronesa fou una jurisdicció feudal creada al sota domini franc a la regió de Verona a Itàlia, la qual, després d'estar integrada a les marques de Baviera i de Caríntia va esdevenir una marca unida al ducat de Baviera per decisió de l'emperador Otó I.
Veure Luitpoldings і Marca de Verona
Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.
Veure Luitpoldings і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
També conegut com Dinastia luitpoldinga, Luitpoldinga, Luitpondinga.