Taula de continguts
47 les relacions: Antonio Ibáñez de la Riva Herrera, Cardenal, Carles II de Castella, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Comtat d'Holanda, Decrets de Nova Planta, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Ducat de Milà, Felip V d'Espanya, Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, Guerra de Successió Espanyola, Institut religiós, Irun, Joan Josep d'Àustria, Jordi de Hessen-Darmstadt, Josep Ferran de Baviera, Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista d'arquebisbes de Toledo, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de virreis de Sicília, Lloctinent de Catalunya, Lluís XIV de França, Madrid, Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya), Palma del Río, Polític, Regne de França, Regne de Nàpols, Regne de Sardenya, Roma, Sicília, Toledo, Tractat d'Utrecht, Tres Comuns de Catalunya, Vicente Gonzaga Doria, 14 de setembre, 1635, 1677, 1678, 1679, 1700, 1701, 1703, 1709, 8 de gener.
- Arquebisbes de Toledo
- Morts el 1709
- Naixements del 1635
- Regents d'Espanya
- Virreis de Sicília
Antonio Ibáñez de la Riva Herrera
Escut d'armes Antonio Ibáñez de la Riva Herrera (Solares, Cantabria, 1633 - Madrid 1710) fou un eclesiàstic i administrador espanyol.
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і Antonio Ibáñez de la Riva Herrera
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і Cardenal
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і Carles II de Castella
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Comtat d'Holanda
El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і Comtat d'Holanda
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і Decrets de Nova Planta
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і Dinastia borbònica
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і Dinastia dels Habsburg
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і Ducat de Milà
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і Felip V d'Espanya
Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar
Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar fou un aristòcrata castellà que ostentà el Ducat de Frias amb Grandesa d'Espanya.
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і Guerra de Successió Espanyola
Institut religiós
A l'Església Catòlica un institut religiós és un institut de vida consagrada format per persones que professen una vida i estat religiós, és a dir, que fan vots religiosos públics perpetus o temporals i viuen en una comunitat religiosa.
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і Institut religiós
Irun
Irun (nom èuscar oficial) és un municipi de la província de Guipúscoa, al País Basc.
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і Irun
Joan Josep d'Àustria
Joan Josep d'Àustria (Madrid, 7 d'abril de 1629- íd. 1679) fou un militar i administrador reial que va esdevenir Virrei de Catalunya (1652-1656).
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і Joan Josep d'Àustria
Jordi de Hessen-Darmstadt
Georg von Hessen-Darmstadt (Darmstadt, Hessen, 25 d'abril de 1669 - Barcelona, 13 de setembre de 1705), conegut en català per Jordi de Darmstadt o Príncep Jordi, fou un militar alemany que assolí fama en diverses guerres europees del i durant la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і Jordi de Hessen-Darmstadt
Josep Ferran de Baviera
Josep Ferran de Baviera (28 d'octubre de 1692, Viena - 1699) fou Príncep de Baviera de la dinastia Wittelsbach amb el tractament d'Altesa Reial.
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і Josep Ferran de Baviera
Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic
Josep I (Viena, 26 de juliol de 1678 - 17 d'abril de 1711) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia.
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold I (Viena, 9 de juny de 1640 - 5 de maig de 1705) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia, era fill de l'emperador Ferran III i de la seva primera dona Maria Anna d'Espanya, filla del rei Felip III d'Espanya.
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic
Llista d'arquebisbes de Toledo
L'Arquebisbe de Toledo és un membre pertanyent a l'ordre episcopal catòlica que està al capdavant de l'arxidiòcesi de Toledo.
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і Llista d'arquebisbes de Toledo
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Llista de virreis de Sicília
Llista dels virreis de Sicília durant la sobirania del Regne d'Aragó i de l'Imperi Espanyol.
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і Llista de virreis de Sicília
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і Lloctinent de Catalunya
Lluís XIV de França
Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і Lluís XIV de França
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і Madrid
Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya)
Maria Anna d'Àustria (Wiener Neustadt, 23 de desembre de 1634 - Madrid, 16 de maig de 1696) fou arxiduquessa d'Àustria, reina consort de la Monarquia Hispànica (1649-1665) i regent de la monarquia (1665-1675).
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya)
Palma del Río
Palma del Río és un municipi de la província de Còrdova a la comunitat autònoma d'Andalusia, a la comarca de Valle Medio del Guadalquivir.
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і Palma del Río
Polític
El G20, reunió periòdica d'alts càrrecs polítics per tractar sobre temes econòmics d'abast mundial. Un polític és una persona que es dedica a activitats polítiques, és a dir, tot el que representa l'adquisició, el manteniment i la gestió del poder en institucions o àmbits públics.
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і Polític
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і Regne de França
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і Regne de Nàpols
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і Regne de Sardenya
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і Roma
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і Sicília
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і Toledo
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і Tractat d'Utrecht
Tres Comuns de Catalunya
Els assistents a les '''conferències''' dels Tres Comuns es reuniren sovint a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya. Els Tres Comuns de Catalunya és la denominació conjunta que tingueren les tres institucions més dinàmiques del sistema constitucional català modern a principis del.
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і Tres Comuns de Catalunya
Vicente Gonzaga Doria
Vicente Gonzaga Doria (Guastalla, Sacre Imperi Romanogermànic, 1602 — Salamanca, Corona de Castella, 23 d'octubre de 1694) va ser un militar italià al servei de la Monarquia Hispànica, comanador de Villafranca en l'Orde de Calatrava i gentilhome de càmera de Carles II.
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і Vicente Gonzaga Doria
14 de setembre
El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і 14 de setembre
1635
; Països Catalans.
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і 1635
1677
Data de publicació de l'obra més important de Spinoza, l'"Ètica", publicada aquest any, pocs mesos després de la mort de l'autor.
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і 1677
1678
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і 1678
1679
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і 1679
1700
Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і 1700
1701
Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і 1701
1703
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і 1703
1709
;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і 1709
8 de gener
El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Luis Manuel Fernández Portocarrero і 8 de gener
Vegeu també
Arquebisbes de Toledo
- Alfonso Carrillo de Acuña
- Alonso de Fonseca y Ulloa
- Antonio Cañizares Llovera
- Arxidiòcesi de Toledo
- Audenci de Toledo
- Bartolomé de Carranza
- Bernardo de Sandoval y Rojas
- Bernardo de Sedirac
- Cirilo de Alameda y Brea
- Cixila
- Diego de Astorga y Céspedes
- Diego de Deza
- Eladi de Toledo
- Elipand
- Enric Pla i Deniel
- Enric Reig i Casanova
- Eugeni I de Toledo
- Eugeni II de Toledo
- Eulogi de Còrdova
- Ferran d'Àustria (cardenal-infant)
- Francisco Álvarez Martínez
- Francisco Jiménez de Cisneros
- Gaspar de Borja y Velasco
- Gaspar de Quiroga y Vela
- Gil de Albornoz
- Gunderic de Toledo
- Ildefons de Toledo
- Isidre Gomà i Tomàs
- Joan d'Aragó i d'Anjou
- Juan Pardo de Tavera
- Julià de Toledo
- Lluís de Borbó i Farnese
- Luis Manuel Fernández Portocarrero
- Marcelo González Martín
- Melanci de Toledo
- Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba
- Pedro Segura y Sáenz
- Pedro Tenorio
- Quirze (bisbe de Barcelona)
- Raymond de Sauvetat
- Rodrigo Jiménez de Rada
- Sindred de Toledo
- Sisbert
- Vicent Enrique i Tarancón
- Victoriano Guisasola y Menéndez
Morts el 1709
- Abraham a Sancta Clara
- Barbara Palmer
- Claude Poullart des Places
- Cristoforo Caresana
- Edward Lhuyd
- Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt
- Elisabet Dorotea de Saxònia-Gotha-Altenburg
- Enric Juli de Borbó-Condé
- François de la Chaise
- Francesc Lluís de Borbó-Conti (IV príncep de Conti)
- Frederic VII de Baden-Durlach
- George Rooke
- Giovanni Battista Gaulli
- Giuseppe Torelli
- Irakli I de Kakheti
- Ivan Mazepa
- Jean-François Regnard
- Jordi XI de Kartli
- Lleó de Kartli
- Luis Manuel Fernández Portocarrero
- Manuel Filibert de Savoia-Carignano
- Meindert Hobbema
- Nicolau de Longobardi
- Pascal Collasse
- Thomas Corneille
- Tokugawa Tsunayoshi
- Vidal Marín del Campo
- Yu Zhiding
Naixements del 1635
- Adriaen Backer
- Alexandre Farnese (general)
- Alonso del Arco
- Antonio Ibáñez de la Riva Herrera
- August de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plön
- Basilio Santa Cruz
- Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt
- Fadrique de Toledo Osorio y Ponce de León
- Francis Willughby
- Giuseppe Colombi
- Isabel d'Este (duquessa de Parma)
- Johann Joachim Becher
- José Antolínez
- Köprülü Fazıl Ahmet Paixà
- Luis Manuel Fernández Portocarrero
- Madame de Maintenon
- Margarida Violant de Savoia
- Philippe Quinault
- Pieter Nicolaes Spierinckx
- Robert Hooke
- Weetamoo
- Wendela Bicker
- Wolrad de Nassau-Usingen
- Yan Yuan
Regents d'Espanya
- Adrià VI
- Alejandro Rodríguez de Valcárcel
- Antoni Pasqual de Borbó
- Baldomero Espartero
- Ermengarda de Vallespir
- Felip II de Castella
- Francisco Franco Bahamonde
- Francisco Jiménez de Cisneros
- Francisco Serrano Domínguez
- Goltregoda de Cerdanya
- Isabel Farnese
- Isabel de França
- Isabel de Portugal i d'Aragó
- Jaume Creus i Martí
- Joan Josep d'Àustria
- Joana d'Àustria i de Portugal
- Luis Manuel Fernández Portocarrero
- Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya)
- Maria Cristina d'Habsburg-Lorena
- Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)
- Maria Josepa Amàlia de Saxònia
- Maria Lluïsa de Savoia
- Maria d'Àustria i de Portugal
- Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic
- Pedro de Alcántara Álvarez de Toledo y Salm-Salm
- Talesa d'Aragó
Virreis de Sicília
- Antoni de Cardona i de Luna
- Bernardino de Cárdenas y Portugal
- Carles d'Aragó i Tagliavia
- Domènec Ram i Lanaja
- Fadrique de Toledo Osorio y Ponce de León
- Fernando Afán de Ribera y Enríquez
- Ferrante Gonzaga
- Francesc I de les Dues Sicílies
- Francisco Fernández de la Cueva y de la Cueva
- Francisco de Melo (comte d'Assumar)
- García Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio
- Hug de Montcada i de Cardona
- Joan Josep d'Àustria
- Joan Ramon Folc III de Cardona
- José Carrillo de Albornoz
- Juan Francisco de Bette y Croix
- Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga
- Llista de virreis de Sicília
- Lluís de Requesens i de Relat
- Lope Ximénez d'Urrea i de Bardaixí
- Lorenzo IV Suárez de Figueroa y Córdoba
- Luis Manuel Fernández Portocarrero
- Marco Antonio Colonna
- Martín de Redín
- Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens
- Pedro Téllez-Girón y Velasco
- Pere d'Aragó i d'Alburquerque
- Ramon Folc de Cardona-Anglesola
- Vicente Gonzaga Doria
També conegut com Cardenal Portocarrero, Luis Fernández de Portocarrero.