Taula de continguts
25 les relacions: Àfrica (província romana), Batalla de Farsàlia, Batalla de Tapsos, Cònsol romà, Ciceró, Durrës, Gàl·lia Cisalpina, Gens (família), Gens Afrània, Gneu Pompeu Magne, Governador romà, Guerra de Sertori, Hispània, Hispània Citerior, Hispània Ulterior, Juli Cèsar, Legat (antiga Roma), Marc Petrei, Marc Porci Cató Uticense, Mitridates VI Eupàtor, Plebs, Publi Siti, Quint Cecili Metel Pius Escipió, Segona Guerra Civil romana, Triomf.
Àfrica (província romana)
Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.
Veure Luci Afrani (cònsol 60 aC) і Àfrica (província romana)
Batalla de Farsàlia
La Batalla de Farsàlia fou una de les més decisives dins del marc de la Segona guerra civil romana.
Veure Luci Afrani (cònsol 60 aC) і Batalla de Farsàlia
Batalla de Tapsos
La Batalla de Tapsos va tenir lloc el 6 d'abril de l'any 46 aC a la rodalia de Tapsos, (modern Ras Dimasse, Tunísia).
Veure Luci Afrani (cònsol 60 aC) і Batalla de Tapsos
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Veure Luci Afrani (cònsol 60 aC) і Cònsol romà
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Veure Luci Afrani (cònsol 60 aC) і Ciceró
Durrës
Durrës (en italià Durazzo, eslau i otomà Drač, Dirač o Durač) és una ciutat d'Albània, capital de l'antic districte (rrethi) de Durrës i des del 1993 de la nova divisió administrativa anomenada comtat (''qark'') de Durrës, situada al golf de Durrës a la mar Adriàtica.
Veure Luci Afrani (cònsol 60 aC) і Durrës
Gàl·lia Cisalpina
Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.
Veure Luci Afrani (cònsol 60 aC) і Gàl·lia Cisalpina
Gens (família)
La Gens (en llatí plural gentes) és una paraula llatina que originalment, a la societat romana, era equivalent a un grup famíliar patrilineal que portava el mateix nomen gentilicum.
Veure Luci Afrani (cònsol 60 aC) і Gens (família)
Gens Afrània
La gens Afrània (en llatí Afrania gens) va ser una gens romana d'origen plebeu.
Veure Luci Afrani (cònsol 60 aC) і Gens Afrània
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Veure Luci Afrani (cònsol 60 aC) і Gneu Pompeu Magne
Governador romà
Un governador romà era un oficial elegit per ser l'administrador principal de Dret romà en una o més de les províncies constituents de l'Imperi Romà.
Veure Luci Afrani (cònsol 60 aC) і Governador romà
Guerra de Sertori
La Guerra de Sertori fou un conflicte entre una coalició de Romans i Ibers contra els representants del règim del dictador romà Luci Corneli Sul·la.
Veure Luci Afrani (cònsol 60 aC) і Guerra de Sertori
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Veure Luci Afrani (cònsol 60 aC) і Hispània
Hispània Citerior
La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.
Veure Luci Afrani (cònsol 60 aC) і Hispània Citerior
Hispània Ulterior
Hispània Ulterior fou una província romana creada a partir de l'establiment de la província d'Hispània el 205 aC que fou dividida efectivament des del 197 aC.
Veure Luci Afrani (cònsol 60 aC) і Hispània Ulterior
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Luci Afrani (cònsol 60 aC) і Juli Cèsar
Legat (antiga Roma)
El legat (en llatí legatus) va ser una magistratura de l'antiga Roma.
Veure Luci Afrani (cònsol 60 aC) і Legat (antiga Roma)
Marc Petrei
Marc Petrei (en llatí Marcus Petreius) va ser un militar romà del.
Veure Luci Afrani (cònsol 60 aC) і Marc Petrei
Marc Porci Cató Uticense
renaixentista de Cató el Jove. S'està a punt de suïcidar després de llegir un exemplar del Fedó (el diàleg de Plató que narra el suïcidi de Sòcrates) Marc Porci Cató Uticense - Marcus Porcius Cato Uticensis - (95 aC Miltner F., Hatto Gross W.
Veure Luci Afrani (cònsol 60 aC) і Marc Porci Cató Uticense
Mitridates VI Eupàtor
Mitridates VI Eupàtor (Μιθραδάτης Εὐπάτωρ), també anomenat Mitridates VI Dionisi i modernament com Mitridates el Gran, fou rei del Pont del 121 aC al 63 aC, fill i successor de Mitridates V Evèrgetes.
Veure Luci Afrani (cònsol 60 aC) і Mitridates VI Eupàtor
Plebs
La plebs és una paraula llatina usada a l'antiga Roma que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els patricis.
Veure Luci Afrani (cònsol 60 aC) і Plebs
Publi Siti
Publi Siti (Publius Sittius o Sitius) va ser un aventurer i mercenari romà.
Veure Luci Afrani (cònsol 60 aC) і Publi Siti
Quint Cecili Metel Pius Escipió
Quint Cecili Metel Pius Escipió (en llatí Quintus Caecilius Q. F. Metellus Pius Scipio) va ser un magistrat romà i comandant militar de la República Romana.
Veure Luci Afrani (cònsol 60 aC) і Quint Cecili Metel Pius Escipió
Segona Guerra Civil romana
La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.
Veure Luci Afrani (cònsol 60 aC) і Segona Guerra Civil romana
Triomf
Alma Tadema, 1885). Moneda encunyada per celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis Triomf (Triumphus) era el màxim honor que es podia donar a una persona en l'antiga Roma, gairebé sempre era dedicat a un general després d'una victòria i s'acompanyava amb una celebració desfilant pels carrers principals de la ciutat.
Veure Luci Afrani (cònsol 60 aC) і Triomf
També conegut com Lluci Afrani (cònsol).