Taula de continguts
22 les relacions: Alter ego, Austriacistes, Barcelona, Bàrcino, Boqueria, Born (desambiguació), Català, Catalunya, Cristòfor Despuig, Diàleg, Guerra de Successió Espanyola, Historiografia, Il·lustració, Llegenda, Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, Pere Serra i Postius, Rambla, Santa Maria del Mar, Versemblança, Viena, 1671, 1712.
Alter ego
La locució llatina alter ego (a vegades adaptada gràficament en català com a àlter ego) pot ser entesa literalment com 'un altre jo', és a dir, una altra personalitat d'una mateixa persona.
Veure Lo perquè de Barcelona і Alter ego
Austriacistes
Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.
Veure Lo perquè de Barcelona і Austriacistes
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Lo perquè de Barcelona і Barcelona
Bàrcino
Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l'ibèric baŕkeno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona.
Veure Lo perquè de Barcelona і Bàrcino
Boqueria
* Carrer de la Boqueria.
Veure Lo perquè de Barcelona і Boqueria
Born (desambiguació)
* Toponímia.
Veure Lo perquè de Barcelona і Born (desambiguació)
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Lo perquè de Barcelona і Català
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Lo perquè de Barcelona і Catalunya
Cristòfor Despuig
Cristòfor o Cristòfol Despuig (Tortosa, 1510-1574) reflecteix allò que entenem per «un home del Renaixement»: fou un cavaller de formació cortesana que, després de nombroses querelles vers els seus actes cavallerescos, exercí un càrrec polític en la governació de la Tortosa del, car se'l considera un personatge crític i a la vegada activista.
Veure Lo perquè de Barcelona і Cristòfor Despuig
Diàleg
Un diàleg és un tipus de discurs en què l'emissor i el receptor intercanvien missatges alternativament.
Veure Lo perquè de Barcelona і Diàleg
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Veure Lo perquè de Barcelona і Guerra de Successió Espanyola
Historiografia
La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.
Veure Lo perquè de Barcelona і Historiografia
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Veure Lo perquè de Barcelona і Il·lustració
Llegenda
Jaume I el Conqueridor protagonitza moltes llegendes catalanes. ''Llegendas catalanas'', de Maria del Pilar Maspons i Labrós (1881) Una llegenda és un relat sobre fets extraordinaris que és narrat d'acord amb un pacte comunicatiu de versemblança i que suscita entre els interlocutors actituds d'aprovació, dubte, escepticisme o negació.
Veure Lo perquè de Barcelona і Llegenda
Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa
pàgines.
Veure Lo perquè de Barcelona і Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa
Pere Serra i Postius
Pere Serra i Postius (Barcelona, 8 de maig de 1671 - 26 de març de 1748) fou un incansable recopilador d'històries, anècdotes i llegendes.
Veure Lo perquè de Barcelona і Pere Serra i Postius
Rambla
Una rambla (de l'àrab rámla, «areny, sorral») és un corrent d'aigua intermitent que depèn del règim de pluges.
Veure Lo perquè de Barcelona і Rambla
Santa Maria del Mar
La Basílica de Santa Maria del Mar, tradicionalment Santa Maria de la Mar, també antigament Santa Maria de les Arenes, és una església gòtica al barri de la Ribera de Barcelona, delcarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Lo perquè de Barcelona і Santa Maria del Mar
Versemblança
La versemblança és la qualitat d'un fet o enunciat de resultar creïble i coherent en el seu marc.
Veure Lo perquè de Barcelona і Versemblança
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Veure Lo perquè de Barcelona і Viena
1671
Stenka Razin.
Veure Lo perquè de Barcelona і 1671
1712
;Països Catalans.
Veure Lo perquè de Barcelona і 1712