Taula de continguts
49 les relacions: Abadia de la Trinitat de Vendôme, Batalla de Sant Quintí (1557), Carles I Gonzaga-Nevers, Carles II de Borbó, Casa de Gonzaga, Caterina de Lorena, Comtat de Nevers, Comtat de Rethel, Dinastia Valois, Ducat de Màntua, Ducat de Parma, Enric II de França, Enric III de França, Enric IV de França, Enriqueta de Clèveris, Francesc II de França, Frederic II, Guerres de religió a França, Hugonot, Italià, Llista de comtes i ducs d'Anjou, Margarida de Borbó, Margarida Paleòleg, Marquesat de Montferrat, Massacre del dia de Sant Bartomeu, Màntua, Nesle, Nevers, Rethel, Santa Lliga de París, Santa Seu, 1510, 1516, 1540, 1542, 1561, 1565, 1566, 1568, 1571, 1574, 1578, 1580, 1585, 1589, 1629, 18 de setembre, 23 d'octubre, 4 de març.
Abadia de la Trinitat de Vendôme
L'abadia de la Trinitat de Vendôme fou una abadia benedictina, a la localitat de Vendôme, avui dia al departament francès de Loir i Cher, fundada per Jofré II Martell, comte de Vendôme i la seva dona Agnès de Borgonya i es va començar el 1035, essent consagrada el 31 de maig de 1040, un mes abans que Jofré esdevingués comte d'Anjou.
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і Abadia de la Trinitat de Vendôme
Batalla de Sant Quintí (1557)
La Batalla de Sant Quintí està dins les Guerres Italianes, que enfrontà a les Espanyes amb el Regne de França al segle XVI.
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і Batalla de Sant Quintí (1557)
Carles I Gonzaga-Nevers
Carles I Gonzaga-Nevers -en italià i en francès - (París, 6 de maig del 1580 - Màntua, 22 de setembre del 1637) fou duc de Nevers i de Rethel, príncep d'Arches, duc de Màntua i de Montferrat.
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і Carles I Gonzaga-Nevers
Carles II de Borbó
Carles II de Borbó (Moulins 1433 - Lió, 13 de setembre de 1488), fou un prelat francès que va ser arquebisbe de Lió (1444- 1488) i després duc de Borbó i Alvèrnia.
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і Carles II de Borbó
Casa de Gonzaga
Escut del Ducat de Màntua Els Gonzaga foren un llinatge que governà el Ducat de Màntua, al nord de la península Itàlica, del 1328 al 1708.
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і Casa de Gonzaga
Caterina de Lorena
Caterina de Lorena (en francès Catherine de Mayenne o Catherine de Lorraine) (França, 1585 - París,18 de març de 1618) va ser una noble francesa de la Casa de Lorena, filla del duc de Mayenne Carles de Lorena (1554-1611), i d'Enriqueta de Savoia-Villars (1541-1611).
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і Caterina de Lorena
Comtat de Nevers
El comtat de Nevers fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a Nevers.
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і Comtat de Nevers
Comtat de Rethel
El comtat de Rethel fou una jurisdicció feudal de França amb centre a Rethel.
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і Comtat de Rethel
Dinastia Valois
La dinastia Valois és una branca de la Dinastia Capet que va governar el Regne de França entre els anys 1328 i 1589, el Regne de Polònia entre el 1573 i 1574 i el Ducat de Borgonya entre el 1363 i 1477.
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і Dinastia Valois
Ducat de Màntua
El Ducat de Màntua (en italià: Ducato di Mantova) fou una entitat sobirania de la península italiana des de l'any 1273 fins a l'any 1708.
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і Ducat de Màntua
Ducat de Parma
El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і Ducat de Parma
Enric II de França
Enric II de França (Saint-Germain-en-Laye, 31 de març de 1519 - París, 10 de juliol de 1559) fou duc de Bretanya (1536-1547) i rei de França (1547-1559).
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і Enric II de França
Enric III de França
Enric III de França Enric III de França (Fontainebleau, 19 de setembre del 1551 - Saint-Cloud, 2 d'agost del 1589) fou duc d'Angulema (1551-1574) duc d'Anjou (1566-1576); duc d'Orleans (1560-1574); rei de Polònia (1573-1574) i rei de França (1574-1589) i l'últim de la dinastia Valois.
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і Enric III de França
Enric IV de França
Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і Enric IV de França
Enriqueta de Clèveris
Enriqueta de Clèveris - en francès Henriette de Clèves o Henriette de Nevers- (La Chapelle-d'Angillon, França, 31 d'octubre de 1542 - París, 24 de juny de 1601) era una noble francesa de la casa de La Marck, filla del duc de Nevers Francesc de Clèveris (1516-1561) i de Margarida de Borbó-Vendôme (1516-1589).
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і Enriqueta de Clèveris
Francesc II de França
Francesc II de França (Fontainebleau, 1544 - Orleans, 1560), rei de França (1559-1560) i rei consort d'Escòcia (1558-1560).
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і Francesc II de França
Frederic II
* Frederic II de Suàbia (1090-1147).
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і Frederic II
Guerres de religió a França
Les Guerres de religió a França van ser una sèrie d'enfrontaments civils que van tenir lloc al Regne de França durant un període i un territori molt ampli.
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і Guerres de religió a França
Hugonot
Durant els segles XVI i XVII, hugonots va ser el nom donat als membres de l'Església protestant reformada de França.
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і Hugonot
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і Italià
Llista de comtes i ducs d'Anjou
Llista dels comtes d'Anjou, després ducs d'Anjou.
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і Llista de comtes i ducs d'Anjou
Margarida de Borbó
* Margarida de Borbó-Dampierre, Margarida de Navarra (1211-1256), reina de Navarra.
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і Margarida de Borbó
Margarida Paleòleg
Margarida Paleòleg de Montferrat, fou marquesa de Montferrat del 1533 al 1536.
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і Margarida Paleòleg
Marquesat de Montferrat
XV. El Marquesat de Montferrat va ser un estat del nord-oest d'Itàlia.
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і Marquesat de Montferrat
Massacre del dia de Sant Bartomeu
1-84176-395-0 (Museu Cantonal de Belles Arts de Lausana) La Massacre del dia de Sant Bartomeu (en francès: Massacre de la Saint-Barthélemy) fou l'assassinat en massa d'hugonots francesos durant les Guerres de religió de França del.
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і Massacre del dia de Sant Bartomeu
Màntua
Màntua (en italià Mantova; en llombard Màntoa ˈmantua o ˈmantoa) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província de Màntua a la regió de Llombardia.
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і Màntua
Nesle
* Nesle (districte de Péronne), municipi francès al departament del Somme (regió de la Picardia).
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і Nesle
Nevers
Nevers és un municipi francès, capital del departament del Nièvre, a la regió de Borgonya-Franc Comtat.
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і Nevers
Rethel
Rethel és un municipi francès, situat al departament de les Ardenes i a la regió del Gran Est.
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і Rethel
Santa Lliga de París
Retrat d'Enric I de Guisa, tercer duc de Guisa, cap al 1588, líder de la Santa Lliga durant les Guerres de religió de França. Museu Carnavalet, París La Santa Lliga de París, també anomenada Santa Lliga, Lliga Catòlica o La Lliga (en francès: Ligue Catholique, Sainte Ligue o Sainte Union) va ser un moviment polític armat de caràcter catòlic creat a França a 1576 per Enric de Guisa, Duc de Guisa per oposar-se per la força a hugonots, protestants i a la Casa de Borbó durant les Guerres de religió a França.
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і Santa Lliga de París
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і Santa Seu
1510
Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і 1510
1516
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і 1516
1540
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і 1540
1542
;Països Catalans.
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і 1542
1561
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і 1561
1565
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і 1565
1566
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і 1566
1568
;Països Catalans.
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і 1568
1571
;Països Catalans.
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і 1571
1574
;Països Catalans.
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і 1574
1578
Placa a les muralles de Peníscola.
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і 1578
1580
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і 1580
1585
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і 1585
1589
122x122px.
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і 1589
1629
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і 1629
18 de setembre
El 18 de setembre és el dos-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і 18 de setembre
23 d'octubre
El 23 d'octubre és el dos-cents noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-setè en els anys de traspàs.
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і 23 d'octubre
4 de març
El 4 de març és el seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Lluís I Gonzaga-Nevers і 4 de març