Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Lludient

Índex Lludient

Lludient (en castellà i oficialment, Ludiente) és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alt Millars.

Obrir a Google Maps

Taula de continguts

  1. 83 les relacions: Alianza Popular, Aljub, Alt Millars, Argelèrs, Argeleta, Batlle, Bé d'interès cultural, Bé immoble de rellevància local, Benagera, Castell de Lludient, Castell del Bou Negre, Castellà, Castelló de la Plana, Català, Cirat, Confederació Nacional del Treball, El Castell de Vilamalefa, El Jaqués, Els Ingleros, Ermita de la Verge del Pilar (Lludient), Església fortificada de Lludient, Església parroquial de la Nativitat (Lludient), Expulsió dels moriscos, Governació de València, Institut Cartogràfic Valencià, Joan Roís de Corella i Llançol de Romaní, Josep Negre i Oliveras, L'Artijuela, La Casa Blanca (Lludient), La Corralissa, La Ferrerola, La Granella, La Puebla (Lludient), Llucena, Lludient, Los Mores, Los Tal (Lludient), Mas d'Arriba (Lludient-Cirat), Mas d'Elvira, Mas de Benito, Mas de Fuente la Higuera, Mas de Juan Edo, Masia, Nativitat de Jesús, País Valencià, Partit Demòcrata Popular, Partit judicial, Partit Popular de la Comunitat Valenciana, Partit Socialista del País Valencià-PSOE, Pascual Madoz Ibáñez, ... Ampliar l'índex (33 més) »

  2. Alt Millars

Aliança Popular (Alianza Popular), és uns dels partits d'ideologia conservadora que va sorgir durant el període de la transició democràtica a Espanya, dirigit per Manuel Fraga Iribarne.

Veure Lludient і Alianza Popular

Aljub

Aljub del Palau de l'Aljaferia. L'aljub (de l'àrab hispà aljúbb, i aquest, al seu torn, de l'àrab clàssic al-ğubb, pou), és un dipòsit d'obra destinat a desar aigua potable, procedent de la pluja recollida de les teulades de les cases habitualment, que es condueix mitjançant canalitzacions.

Veure Lludient і Aljub

Alt Millars

L'Alt Millars, o la Conca del Millars, és una comarca valenciana interior i muntanyosa, amb capital a Cirat.

Veure Lludient і Alt Millars

Argelèrs

Argelèrs (en francès Argelès-Bagnères) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d'Occitània.

Veure Lludient і Argelèrs

Argeleta

Argeleta (en castellà i oficialment, Argelita) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Veure Lludient і Argeleta

Batlle

miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.

Veure Lludient і Batlle

Bé d'interès cultural

Placa d'un monument declarat Bé d'Interès Cultural el 1975 Bé d'interès cultural (també conegut per les seves sigles BIC) és una figura jurídica de protecció del patrimoni històric espanyol, tant moble com immoble.

Veure Lludient і Bé d'interès cultural

Bé immoble de rellevància local

Bé immoble de rellevància local és una figura jurídica de protecció del patrimoni cultural del País Valencià.

Veure Lludient і Bé immoble de rellevància local

Benagera

Benagera (en castellà i oficialment, Benachera) és un mas del terme de Lludient, a la comarca de l'Alt Millars, País Valencià.

Veure Lludient і Benagera

Castell de Lludient

El Castell de Lludient, a la comarca d'Alt Millars, està constituït per les restes d'un castell de l'època islàmica medieval, catalogat, de manera genèrica, com Bé d'Interès Cultural, del que actualment no queda pràcticament gens.

Veure Lludient і Castell de Lludient

Castell del Bou Negre

El castell del Bou Negre o de la Mola és un castell situat al terme municipal d'Argeleta, a la comarca de l'Alt Millars (País Valencià).

Veure Lludient і Castell del Bou Negre

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Veure Lludient і Castellà

Castelló de la Plana

Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.

Veure Lludient і Castelló de la Plana

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Veure Lludient і Català

Cirat

Cirat és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de l'Alt Millars.

Veure Lludient і Cirat

Confederació Nacional del Treball

La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.

Veure Lludient і Confederació Nacional del Treball

El Castell de Vilamalefa

El Castell de Vilamalefa (en castellà i oficialment Castillo de Villamalefa) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars, a la província de Castelló.

Veure Lludient і El Castell de Vilamalefa

El Jaqués

El Jaqués és una masia abandonada i en ruïnes del terme de Lludient, a la comarca castellanoparlant de l'Alt Millars, al País Valencià.

Veure Lludient і El Jaqués

Els Ingleros

Els Ingleros, popularment anomenada en castellà Masía de los Ingleros, en els mapes cartogràfics Masía de los Cingleros o Mas de Ingleras, és un mas abandonat i en ruïnes del terme municipal de Lludient, a la comarca de l'Alt Millars, al País Valencià.

Veure Lludient і Els Ingleros

Ermita de la Verge del Pilar (Lludient)

L'Ermita de la Verge del Pilar de Lludient, a la comarca de l'Alt Millars, és un lloc de culte catalogat com Bé de Rellevància Local, segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm.

Veure Lludient і Ermita de la Verge del Pilar (Lludient)

Església fortificada de Lludient

Lesglésia fortificada de Lludient, més coneguda al poble amb el nom dIglesia Vieja, és un antic edifici religiós, tancat al culte des del, amb una marcada estructura defensiva i militar.

Veure Lludient і Església fortificada de Lludient

Església parroquial de la Nativitat (Lludient)

LEsglésia Parroquial de la Nativitat de Mare de Déu de Lludient, a la comarca de l'Alt Millars, no ha de confondre's amb l''''Església''' de la Nativitat, que és l'altre nom amb el qual es coneix a l'antiga Església del poble, que és una església fortificada del i que està catalogada com Bé d'Interès Cultural, i en la qual no es realitza cap culte.

Veure Lludient і Església parroquial de la Nativitat (Lludient)

Expulsió dels moriscos

Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.

Veure Lludient і Expulsió dels moriscos

Governació de València

Les governacions del Regne de València El 1344 es van iniciar al Regne de València les reformes que imposarien el règim de governacions.

Veure Lludient і Governació de València

Institut Cartogràfic Valencià

Institut Cartogràfic Valencià (ICV) és un organisme públic creat per la Generalitat Valenciana el 1997 i adscrit a la Conselleria de Presidència de la Generalitat Valenciana.

Veure Lludient і Institut Cartogràfic Valencià

Joan Roís de Corella i Llançol de Romaní

Joan Roís de Corella i Llançol de Romaní (?-1479) fou príncep de Rossano, comte de Montalbo, Cariati i Cocentaina, conseller d'Alfons el Magnànim i governador de València.

Veure Lludient і Joan Roís de Corella i Llançol de Romaní

Josep Negre i Oliveras

Josep Negre i Oliveras (Lludient, Alt Millars, 13 de maig del 1875 - Argelers de la Marenda, Rosselló, 24 de desembre del 1939) fou un dirigent anarcosindicalista valencià.

Veure Lludient і Josep Negre i Oliveras

L'Artijuela

L'Artijuela, anomenada també l'Artejuela, és una masia abandonada del terme municipal de Lludient, a l'Alt Millars, dins de la zona de parla castellana del País Valencià.

Veure Lludient і L'Artijuela

La Casa Blanca (Lludient)

La Casa Blanca és una masia abandonada i en ruïnes del terme municipal del Lludient, a la comarca de l'Alt Millars, a l'àrea castellanoparlant del País Valencià.

Veure Lludient і La Casa Blanca (Lludient)

La Corralissa

La Corralissa, sovint escrit la Corralisa (en castellà i oficialment, La Corraliza) és un mas abandonat i en ruïnes del terme municipal de Lludient, a la comarca de l'Alt Millars.

Veure Lludient і La Corralissa

La Ferrerola

La Ferrerola, en castellà Reduela i més modernament La Reduela, documentada també com Reduelas i possiblement com a masada de la Herreruela, és una masia del terme de Lludient, a la comarca castellanoparlant de l'Alt Millars, al País Valencià.

Veure Lludient і La Ferrerola

La Granella

La Granella és una masia abandonada del terme municipal del Castell de Vilamalefa, a la comarca de l'Alt Millars, ubicada just sobre el límit amb el terme de Lludient.

Veure Lludient і La Granella

La Puebla (Lludient)

La Puebla, anomenat en algunes fonts com La Pobla en valencià, és un mas del terme de Lludient, a la comarca castellanoparlant de l'Alt Millars, a l'interior del País Valencià.

Veure Lludient і La Puebla (Lludient)

Llucena

Llucena (cooficialment en castellà: Lucena del Cid) és un municipi valencià de la comarca de l'Alcalatén, a la província de Castelló.

Veure Lludient і Llucena

Lludient

Lludient (en castellà i oficialment, Ludiente) és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alt Millars.

Veure Lludient і Lludient

Los Mores

Los Mores és un mas deshabitat a la zona oest del terme municipal de Lludient, a la comarca de l'Alt Millars, País Valencià.

Veure Lludient і Los Mores

Los Tal (Lludient)

Los Tal, erròniament anomenada l'Hostal, és una caseria abandonada i en ruïnes del terme municipal de Lludient, a la comarca de l'Alt Millars, a la zona castellanoparlant del País Valencià.

Veure Lludient і Los Tal (Lludient)

Mas d'Arriba (Lludient-Cirat)

El mas d'Arriba, també anomenat mas de la Belenguera, és una masia abandonada i en ruïnes situada entre Cirat, a qui pertanyen els habitatges, i Lludient, a qui pertanyen els corrals del bestiar.

Veure Lludient і Mas d'Arriba (Lludient-Cirat)

Mas d'Elvira

El mas d'Elvira és una masia abandonada i en ruïnes situada al terme municipal de Lludient, a la comarca castellanoparlant de l'Alt Millars, en la cruïlla entre el camí de Lludient a Llucena i la senda de pujada pel barranc del Manzano a l'alt del Juncar d'Argeleta.

Veure Lludient і Mas d'Elvira

Mas de Benito

El mas de Benito, o de Benitos, és una caseria abandonada i en ruïnes del terme de Lludient, a la comarca castellanoparlant de l'Alt Millars, al País Valencià.

Veure Lludient і Mas de Benito

Mas de Fuente la Higuera

El mas de Fuente la Higuera, dit també mas de la Font de la Figuera en algunes fonts i documentat al amb la denominació de masada de la fuente de la Yguera, és una masia abandonada i en ruïnes del terme de Lludient, a la comarca valenciana de parla castellana de l'Alt Millars.

Veure Lludient і Mas de Fuente la Higuera

Mas de Juan Edo

El mas de Juan Edo, més conegut amb el topònim en castellà de Masía de Juanedo, és un mas abandonat situat al terme municipal de Lludient, a la comarca de l'Alt Millars.

Veure Lludient і Mas de Juan Edo

Masia

300x300px Una masia és l'edifici central d'un mas, dins una explotació agrícola solitaria o allunyada del nucli d'un poble.

Veure Lludient і Masia

Nativitat de Jesús

La Nativitat de Robert Campin (1420-1425) La Nativitat de Jesús, per als cristians la Nativitat de Nostre Senyor Jesucrist o simplement la Nativitat, es refereix al fet del naixement de Jesús de Natzaret, la figura central del cristianisme i és considerat el Fill de Déu pels cristians.

Veure Lludient і Nativitat de Jesús

País Valencià

El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.

Veure Lludient і País Valencià

El Partit Demòcrata Popular (en sigles, PDP) fou un partit polític espanyol d'ideologia democristiana conservadora.

Veure Lludient і Partit Demòcrata Popular

Partit judicial

Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.

Veure Lludient і Partit judicial

El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) és la secció regional del Partit Popular al País Valencià.

Veure Lludient і Partit Popular de la Comunitat Valenciana

Partit Socialista del País Valencià-PSOE

El Partit Socialista del País Valencià (en sigles, PSPV-PSOE) és el nom que rep la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià.

Veure Lludient і Partit Socialista del País Valencià-PSOE

Pascual Madoz Ibáñez

Bust de Pascual Madoz, de Rafael Atché, al Cementiri de Montjuïc Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) fou un polític espanyol de tendència liberal.

Veure Lludient і Pascual Madoz Ibáñez

Pedro Sucías Aparicio

Portalada del llibre «Calendario de Efemérides de Enguera», de Pedro Sucías (1906). Aquest llibre fou premiat als Jocs Florals de «Lo Rat Penat» l'any 1898. Pedro Sucías Aparicio (Enguera, 1844 - València, 1917) fou un eclesiàstic i historiador valencià.

Veure Lludient і Pedro Sucías Aparicio

Rambla de santa Anna (Alt Millars)

La rambla de santa Anna és un curs d'aigua intermitent de la conca mediterrània de la Península Ibèrica que naix a la partida del Pellejero de Sucaina, en ajuntar-se els barrancs del Carro i de Sant Bartomeu.

Veure Lludient і Rambla de santa Anna (Alt Millars)

Riu de Vilafermosa

El riu de Vilafermosa (en castellà Río Linares o Río Villahermosa) és un riu de la conca mediterrània de la península Ibèrica que neix a l'Aragó, a la serra de Gúdar, prop del poble de Valdelinares, i entra al nord del País Valencià per la comarca de l'Alt Millars, al sud-oest del massís del Penyagolosa, del qual rep gran part de la seua aigua.

Veure Lludient і Riu de Vilafermosa

Safareig (llavador)

Safareig públic de Bonnat Golfes restaurades (casa Batlló) Safareig és el lloc, espai o construcció on es renta la roba.

Veure Lludient і Safareig (llavador)

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Veure Lludient і Segle XVI

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Veure Lludient і Segona República Espanyola

Serra del Cabezo (Alt Millars)

La serra del Cabeço (en castellà, Sierra del Cabezo) és un massís muntanyós situat a la banda oriental del Sistema Ibèric, al nord-oest del País Valencià, a la comarca castellanoparlant de l'Alt Millars.

Veure Lludient і Serra del Cabezo (Alt Millars)

Sucaina

Sucaina (en castellà i oficialment, Zucaina) és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Millars, a la província de Castelló.

Veure Lludient і Sucaina

Toga

Toga és un municipi del valencià de la comarca de l'Alt Millars, a la província de Castelló.

Veure Lludient і Toga

Torre de Giraba (Lludient)

La Torre de Giraba a Lludient, a la comarca de l'Alt Millars, és una torre de vigilància d'època islàmica medieval, catalogada, de manera genèrica, com Bé d'Interès Cultural, amb codi 12.08.073-001.

Veure Lludient і Torre de Giraba (Lludient)

Torre-xiva

Torre de Torre-xiva Torre-xiva (en castellà i oficialment, Torrechiva) és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Veure Lludient і Torre-xiva

Unió de Centre Democràtic

Unió de Centre Democràtic (UCD) (en castellà, Unión de Centro Democrático) fou una coalició política i, posteriorment, un partit polític que exercí un paper protagonista durant la transició democràtica espanyola.

Veure Lludient і Unió de Centre Democràtic

Unió Liberal (Espanya, 1983)

La Unió Liberal va ser un petit partit liberal espanyol fundat per Pedro Schwartz Girón en 1983.

Veure Lludient і Unió Liberal (Espanya, 1983)

Unió Valenciana

Unió Valenciana (UV) fou un partit polític valencià, d'ideologia blavera, regionalista i conservadora.

Veure Lludient і Unió Valenciana

Vilafermosa

Vilafermosa (en castellà i oficialment, Villahermosa del Río) és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Veure Lludient і Vilafermosa

1472

El 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.

Veure Lludient і 1472

1609

1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.

Veure Lludient і 1609

1875

;Països Catalans.

Veure Lludient і 1875

1895

;Països Catalans:;Resta del món.

Veure Lludient і 1895

1901

209x209px;Països Catalans.

Veure Lludient і 1901

1909

;Països Catalans.

Veure Lludient і 1909

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Veure Lludient і 1939

1966

Catalunya.

Veure Lludient і 1966

1992

1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.

Veure Lludient і 1992

1994

1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.

Veure Lludient і 1994

1996

1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Veure Lludient і 1996

1998

1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.

Veure Lludient і 1998

2000

2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.

Veure Lludient і 2000

2002

2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Veure Lludient і 2002

2004

2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.

Veure Lludient і 2004

2005

2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Veure Lludient і 2005

2006

2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Veure Lludient і 2006

2015

L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.

Veure Lludient і 2015

Vegeu també

Alt Millars

També conegut com Casa Tadeo, Casa Tadeo (Lludient), Els Vidales, Els Vidales (Lludient), Els Zafones, Els Zafones (Lludient), La Caseta (Lludient), La Morilla, La Morilla (Lludient), Ludiente, Mas d'Espelleta, Mas d'Espelleta (Lludient), Mas de Gasque, Mas de Gasque (Lludient), Mas de Gil (Lludient), Mas de Pradas, Mas de Pradas (Lludient), Mas de l'Hoya de l'Agua, Mas de l'Hoya de l'Agua (Lludient), Mas de la Crebada, Mas de la Crebada (Lludient), Mas de la Noguereta, Mas de la Noguereta (Lludient), Mas del Cabezo, Mas del Cabezo (Lludient), Mas del Cabezo Royo, Mas del Cabezo Royo (Lludient), Mas del Molar, Mas del Molar (Lludient), Mas dels Majuelos, Mas dels Majuelos (Lludient), Masia de Gasque, Masies de Lludient.

, Pedro Sucías Aparicio, Rambla de santa Anna (Alt Millars), Riu de Vilafermosa, Safareig (llavador), Segle XVI, Segona República Espanyola, Serra del Cabezo (Alt Millars), Sucaina, Toga, Torre de Giraba (Lludient), Torre-xiva, Unió de Centre Democràtic, Unió Liberal (Espanya, 1983), Unió Valenciana, Vilafermosa, 1472, 1609, 1875, 1895, 1901, 1909, 1939, 1966, 1992, 1994, 1996, 1998, 2000, 2002, 2004, 2005, 2006, 2015.